18/02/2012 - 16:50

Segle XX

Comiat (Capítol 2) Completem avui l'emissió del documental holandès que fa la crònica minuciosa de la primera circumnavegació aèria del món, el viat ... ge del dirigible Graf Zeppelin l'agost del 1929, a través de les impressions i els sentiments de l'única participant femenina, l'aristòcrata-reportera lady Grace Drummond-Hay. La segona de les quatre etapes del viatge va finalitzar a Tòquio, on al llarg d'una escala de cinc dies les autoritats japoneses van exhibir la seva hospitalitat, i els expedicionaris van poder fer una mica de turisme abans d'emprendre la travessa del Pacífic fins a Los Angeles. Va ser aquí on l'aeronau -molt més fràgil que els avions actuals, i incapaç de volar a la mateixa altitud, per damunt de les tempestes- va patir greus dificultats climatològiques i va restar incomunicada per ràdio durant un parell de dies. Aquests incidents, però, només afegien expectació mediàtica i emotivitat a la rebuda que els dispensà la ciutat de Los Angeles, amb multituds als carrers, recepcions institucionals, entrevistes, etcètera. Finalment, i després d'haver creuat els Estats Units de costa a costa al llarg de gairebé cinc mil quilòmetres, el Graf Zeppelin tornava a un Nova York embogit el 29 d'agost. L'expedició havia durat 21 dies, dels quals dotze i mig de vol, recorrent uns 33.200 quilòmetres, i havia convertit els seus participants en herois per uns dies. Les celebracions de què van ser objecte, en tot cas, eren el colofó, el cant de cigne d'una època, d'aquells happy twenties o 'feliços anys vint' en què tot semblava possible, perquè 55 dies després arribava el Dijous Negre de Wall Street i, al darrere, la Gran Depressió de la dècada següent, que convertí el supèrflues i impracticables aventures com aquella. Pel que fa a la protagonista del documental, el viatge a bord del Graf Zeppelin convertí Grace Drummond-Hay en una estrella del periodisme de masses americà. Al llarg dels anys trenta va treballar com a corresponsal de guerra a Abissínia o a Manxúria (sovint, en companyia del seu estimat Karl von Wiegand), i a principis del 1942 eren a les Filipines cobrint els primers mesos de la guerra del Pacífic quan van caure presoners dels japonesos. Alliberats el 1945 després de tres anys llargs de captiveri que a ella li van deixar importants seqüeles de salut, van tornar a Nova York. I va ser allà, a la metròpoli que li havia donat la fama, en una habitació de l'Hotel Lexington, on lady Grace Drummond-Hay va morir el 12 de febrer de 1946, víctima d'una trombosi coronària. Tenia cinquanta-un anys, però els havia viscut intensament.