| Home | Premi TV3 Internacional | Edició anterior |
|
|
|
En la seva 18a edició, TV3 ha rebut una seixantena d'inscripcions de films i programes per competir pels premis TV3, en les seves dues categories: Premi TV3 Internacional i Premi TV3 Catalunya. PRESIDENT Melissa Caron MEMBRES María Pía Quiroga Tue Steen Müller Soha Saleh Joan Salvat Saladrigas han hagut d'escollir entre un magnífic ventall de documentals sobre temes tan diversos com la lluita sindical, l'explotació laboral, la pobresa, el racisme i un llarg etcètera. Finalment, van decidir otorgar el Premi TV3 Internacional 2009 a: "The Coca-Cola Case" 
Dos advocats i activistes pels drets laborals, Daniel Kovalik del United Steel Workers d’Amèrica i Terry Collingsworth de l’International Rights Advocates i el seu soci Ray Rogers de Corporate Campaign, creuen fermament que les corporacions multinacionals dels Estats Units s’han de fer responsables de les males pràctiques dels seus socis d’arreu del món. Per liderar aquesta batalla, han hagut de recórrer a una llei que data de l’origen de la constitució americana - The Alien Tort Claims Act – que permet als estrangers denunciar als Estats Units americans que vulneren lleis internacionals. Volen aconseguir que aquesta llei es compleixi en els casos d’abusos perpetrats per les grans corporacions. El film explica la història de la seva lluita contra una de les icones més detacades d’Amèrica: la companyia Coca-Cola. El jurat del Premi TV3 Catalunya format per: PRESIDENT Jordi Ambrós Hortensi Francesc Vilallonga Maria Corominas Valérie Delpierre Jesús Medina va decidir donar el Premi TV3 Catalunya 2009 a: "Calidoscopi. 41,2ºN – 1,8ºE" 
41,2 graus de latitud nord. 1,8 graus de longitud est. Només un petit punt en el mapa, una engruna en la immensitat de l’univers. Just en aquest punt (una transitada cruïlla de Sitges) i durant les quatre estacions d’un any, una càmera escruta el trànsit quotidià de persones i la transformació del paisatge, fent bona la màxima d’Heràclit: “tot flueix”. Qui no ha deixat mai volar la imaginació en observar, des d’un racó, el que fan els altres? Imma Serra es deixa seduir pels petits gestos, per les mirades, per les converses intuïdes. Per tot allò que fem les persones quan ningú més hi para atenció.
|
