La Sadia i en Hani

Dàtils i iogurt per trencar el dejuni

Part del menú del sopar

En Hani va organitzar un sopar per trencar el dejuni del Ramadà, en què feia uns dies que es trobava la comunitat musulmana, coincidint amb el nostre rodatge.
Quan vam arribar al pis que comparteix amb en Hamdy, aquest i altres amics estaven veient com just en aquell moment s’acabava a Egipte el dia d’abstinència. La diferència horària ho feia possible.
“Ellos tienen suerte. Han acabado antes que nosotros. Nosotros todavía tenemos por lo menos para dos horas...” Comentava en Hamdy.
Mentre a la televisió egípcia la programació religiosa donava pas als entreteniments, a la cuina, l’activitat ja feia estona que havia començat perquè tot estigués a punt a l’hora de trencar el dejuni.
El Ramadà transcorre durant el novè més del calendari lunar islàmic i recorda la revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma.
El dejuni és, durant aquest mes, un dels preceptes de pràctica obligada. Tret de les criatures, la gent gran i les dones menstruants o embarassades, no es pot ingerir cap aliment ni beure aigua mentre sigui de dia.
“¿Estás cansada, tienes sed, tienes hambre durante el ayuno?...” Li preguntava en Hani a la Sadia, una amiga que havia convidat. “No, un poquito, algunas veces baja de tensión, pero aguantamos bien.”
La posta de sol, l’instant a partir del qual la llei alcorànica permet trencar el dejuni, s’acaba convertint en un preuat moment de retrobada amb la família i els amics i també en una celebració a taula. A la d’en Hani i els seus amics hi hauria baba ganug (crema d’albergínia), zalziky (de iogurt), tahina (amanida de tahina i verdures), mashi (fulla de parra i carbassó farcits de carn i arròs), firakh banih (pollastre arrebossat), kebda maclia (fetge fregit), meskaha (pastís d’albergínia) i kunafah, unes postres fetes de fils de pasta (vegeu l’apartat receptes).
La Sadia és marroquina, com la Jalila, la nòvia d’en Hani, i ens explicaven que al Marroc el dejuni del Ramadà es trenca d’una manera més suau que en el pis dels seus amics egipcis. Allà es prepara una sopa, una harira, i no es comença a menjar fort fins al cap d’un parell d’hores. Aquí, en canvi, la taula es para just a la posta del sol. En el moment de trencar el dejuni, tothom pren uns quants dàtils i un beguda de iogurt.
En un dels altres rodatges del capítol, a casa d’en Sayed, vam conèixer els atayeef, unes pastes dolces en forma de cresta que es prenen habitualment en l’època del Ramadà. En Sayed explicava que el costum es va introduir fa un mil·lenni a Egipte durant l’imperi fatimita, que havia fundat la capital, el Caire. L’atayeef es farceix de fruita seca, fruita confitada i mel, i després es fregeix. De vegades també es farceix de formatge.