Son de nens

Data d'emissió: Dilluns 02/04/2007

Un nadó sa, sap dormir? Cal o no cal deixar-lo plorar perquè s'adormi? Se'l malacostuma si se l'agafa en braços o se'l porta al nostre llit? Els mètodes que s'apliquen són en benefici dels petits o dels pares? En una societat condicionada per la feina, queda poc marge per tenir fills i dedicar-los temps. En aquest context, el ritme vital d'un nadó sa ¿amb els típics plors i les constants ingestes diürnes i nocturnes- pot convertir-se en calvari per a molts pares que treballen i volen descansar per la nit. Hi ha famílies que busquen solucions aplicant mètodes globals on deixar plorar el nadó forma part del procés; d'altres, consideren que aquesta opció perjudica el nen i que se l'ha d'ajudar a dormir d'una manera natural.

És el cas de la Ruth i en Francesc de Terrassa, que fa sis mesos van tenir en Víctor, que dorm al bressol al costat del llit dels seus pares. Fa poc van començar els problemes perquè s'adormís a la nit, ja que trigaven dues hores. Com que la mare no el volia deixar plorar, buscant per internet va trobar un fòrum de pares on explicaven les tècniques que aplicava la psicòloga Rosa Jové. Van anar a la seva consulta i, a través de la taula del son del seu fill que els va prescriure, van comprovar que en Víctor tenia les migdiades descompensades. Establint i aplicant una sèrie de rutines adequades, sense necessitat de deixar-lo plorar sol al bressol, el petit s'adorm en mitja hora.
L'Esther i en Deri d'Arenys de Mar són els pares de l'Arnau, d'un any. Fa dos mesos que plora per la nit i, de vegades, els desperta cada hora. Com que la mare s'ho ha muntat per treballar els caps de setmana, és ella la que s'aixeca sempre. Com que se l'emporten sovint al seu llit consideren que el malacostumaran. Finalment s'han decidit a aplicar el mètode de deixar plorar l'Arnau d'una manera controlada. L'àvia del nen considera que, per experiència, ella no ho faria, sinó que, com ja va fer amb la seva filla, el bressolaria i el relaxaria tocant-li els cabells.

Un reportatge d'Adaia Teruel i Oriol Fernández.

Menjar per viure