Es calcula que acullen unes mil dues-centes espècies. Tot i que seria desitjable conèixer amb més precisió la distribució d'aquestes espècies, ja s'ha pogut establir quines són les més emblemàtiques o rares.

Per encàrrec del parc nacional, un equip de botànics de la Universitat de Barcelona recorre des de fa uns anys l'espai per localitzar les poblacions de les espècies considerades menys usuals o de distribució limitada. Moisès Guardiola i Albert Petit, sota la direcció de Josep Maria Ninot, han descobert poblacions fins ara desconegudes, com aquesta, d'Astragalus penduliflorus, una espècie protegida. És usual als Alps, però als Pirineus n'hi ha molt poques localitats conegudes. Els investigadors determinen les coordenades del lloc on és i anoten les característiques de la població i de l'hàbitat. També recullen mostres que seran classificades i guardades i que enriquiran un banc de germoplasma, és a dir, de llavors. L'objectiu del projecte és doble.

Josep Maria Ninot, prof. Botànica Universitat de Barcelona:
"A més de conservar les espècies en els seus propis hàbitats --d'això, en diríem conservació en el seu lloc--, que hi hagi un cert compromís per part de les entitats de conservació per mantenir uns estocs de llavors viables --en centres de conservació--, de manera indefinida, com a mínim d'aquelles espècies que s'estima que són més fràgils, més rares i que podrien patir una regressió o fins i tot una extinció."

El manteniment dels hàbitats per protegir les poblacions és el primer objectiu, però la conservació de les llavors assegura que, si cal, es podrà reforçar l'espècie o fins i tot reintroduir-la si ha desaparegut totalment. Per assegurar prou variabilitat genètica i, per tant, més probabilitats de supervivència s'han de recollir mostres d'un mínim de 30 individus i guardar entre 3.500 i 4.000 llavors.

Un altre exemple és el de Juniperus sabina, un arbust usual en pendents pedregosos i amb pins dispersos, propi de l'alta muntanya mediterrània i que viu en diverses localitats del parc. Però, encara que es trobi en altres llocs, és important recollir mostres de diverses poblacions perquè pot existir variabilitat en els exemplars de localitzacions isolades.

Les mostres es classifiquen al Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal del Parc Científic de Barcelona. En aquests moments n'hi ha de 300 espècies. Les llavors aniran a parar al Jardí Botànic de Barcelona, on es mantenen a temperatures inferiors als 18 graus sota zero i en atmosfera seca. Ni el catàleg de flora ni el banc de llavors, però, mai no es podran donar per tancats, perquè sempre pot sorgir, en algun moment, la sorpresa de descobrir una nova espècie.

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal
Jardí Botànic