S'hi tracten anualment unes tres mil tones de materia orgànica, així com restes vegetals procedents dels mateixos municipis o d'empreses de jardineria i particulars. Aquí es transformen en compost, que servirà com a adob en conreus o jardins.

Cada ciutadà de Catalunya genera, de mitjana, un quilo i mig diari d'escombraries. I aproximadament la meitat és matèria orgànica. Separar-la a casa estalvia espai als abocadors i dóna un valor afegit a les deixalles en transformar-les en compost. Als contenidors de matèria orgànica, hi van restes de menjar, marro de cafè, bossetes d'infusions i paper de cuina o tovallons usats. Però, entre les deixalles, s'hi troba entre un 5 i un 15% d'impropis, que s'han d'eliminar.

Marga López, Escola Superior Agricultura Barcelona:
"Si no seleccionem adequadament la brossa de les llars, el problema que podem tenir a les instal·lacions de compostatge comporta que haguem de posar molta més maquinària, per separar aquests impropis, tant a l'entrada com al final, per afinar el producte. I, a més, això ens repercuteix en haver de fer una fracció que hem de portar a l'abocador, que té el cost tant del transport com d'entrada a l'abocador, que també suposa uns costos de gestió."

Investigadors de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, han estudiat, per encàrrec de l'Agència de Residus de Catalunya, la qualitat d'aquest compost.

També investiguen els resultats d'aplicar aquest compost als conreus. En aquesta finca de Santa Susanna, al Maresme, amb la col·laboració de la Federació d'Agrupacions de Defensa Vegetal SELMAR, apliquen l'adob el compost a una part del camp. En una altra hi posaran alhora compost i fertilitzant mineral, i en una tercera zona, només aquest últim.

Al cap de pocs mesos ja han nascut les verdures, en aquest cas, coliflor verda. Els sòls mediterranis solen ser pobres en matèria orgànica i el compost els pot afavorir. Per comprovar-ho, els investigadors recullen mostres per estudiar, en un projecte coordinat per juntament amb l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, quin efecte ha tingut l'adob el compost en el sòl i en la producció i qualitat de les hortalisses.

Òscar Huerta, Escola Superior Agricultura Barcelona:
"El que mirem és la quantitat de producte comercial que s'ha obtingut i, sobretot, la qualitat d'aquest producte comercial. Alhora, fem també un seguiment del sòl que pateix aquesta aplicació amb intenció de veure quin és el contingut de nitrogen al llarg del temps i quin és el contingut de matèria orgànica."

Els resultats se sabran a llarg termini. Però, d'entrada, sembla que el sòl s'enriqueix en nitrogen matèria orgànica i que alguns productes, com els tomàquets, milloren la seva qualitat nutritiva tenen més nutrients. Això pot ajudar a produir hortalisses de més qualitat. Al mateix temps, si s'estalvia l'aplicació de fertilitzant mineral, s'evita la possible contaminació de les aigües subterrànies amb nitrats.

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

Escola Superior Agricultura Barcelona
IRTA
Planta de Torrelles
SELMAR