Home 30 minuts

El programa "30 minuts" del diumenge 5 de juny proposa un acostament a les vides quotidianes d'una sèrie de persones, especialment dones, que cada dia intenten fer compatibles la seva vida i la seva feina. Yolanda del Amo, mare soltera, treballa com a auxiliar administrativa i arriba cada dia a casa entre les 8 i les 9 del vespre, esgotada. Organitza la seva agenda diària meticulosament i qualsevol gestió, com fer la preinscripció del seu fill a l'escola on anirà l'any vinent, és un daltabaix. En un àmbit laboral molt diferent, Cristina Estavillo, enginyera que confessa haver estat obsessionada per la feina durant anys, ha canviat completament de prioritats després de la maternitat. Treballa en una empresa que li permet agafar-se una reducció de jornada i que no l'ha penalitzat professionalment. Però això li suposa haver de ser molt eficient i, moltes nits, treballar des de casa. Ha tingut sort perquè Cristina Vaqué, senzillament, va ser acomiadada en anunciar el seu embaràs.

Al costat d'aquestes experiències, Jaume Plana ens explica la seva, la d'un home que va decidir, durant un any, agafar una excedència per estar més temps amb el seu fill. La conciliació familiar no s'ha de pensar en clau femenina --hi coincideixen els experts--, però la realitat és que només 4.000 homes es van acollir l'any passat a la baixa de paternitat prevista per la legislació espanyola. I quan un membre de la parella decideix reduir la jornada o abandonar la feina per cuidar-se dels fills, les xifres tornen a parlar aclaparadorament de la dona. El debat té molts vessants: és perquè l'home té un sou més alt? Per un repartiment de rols històric i cultural? O és una opció voluntària de la dona pel fet biològic de la maternitat?

Mentrestant, homes i dones afronten els horaris laborals més llargs de la UE dels 15, mentre que, paradoxalment, la productivitat de les empreses espanyoles és de les més baixes. Una llarga pausa per dinar retarda, per a molts irracionalment, l'hora de sortir. A més, a Catalunya, no s'acostumen a complir els horaris laborals pactats i plegar tard es considera una mostra de "professionalitat". Molt poques empreses comencen a entendre els avantatges de fer polítiques que garanteixin la qualitat de vida fora de la feina dels seus treballadors. Els costos en absentisme, estrès o "burn-out" no es tenen en compte.

Les conseqüències de tot plegat no plantegen dubtes: tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món i una taxa d'ocupació femenina per sota de la mitjana europea. Però la inversió de les administracions en polítiques socials per a la conciliació de feina i família segueix lluny dels nostres veïns europeus.

Els protagonistes d'aquest reportatge pateixen cada dia els efectes d'aquesta realitat i ara han fet servir una mica del seu temps per reflexionar-hi.

• Work Changes Gender
  
• España en hora
  
• Nuevas Formas de Trabajo
  
• Optimiza
  
• Masvidared
  
• Panel de desigualtats a Catalunya. Fundació Jaume Bofill
  
• Projecte Tempora
  
• Iniciativa Equal. Compartir és sumar
  
• Instituto de la Mujer. Estudio sobre la conciliación de la vida familiar y laboral
  
• Institut Català de la Dona. Conciliació
  
• Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Familia
• Centre Internacional del Treball i la Família (IESE)