Home 30 minuts

Situat a uns 90 km. de Berlín, el camp de Ravensbrück tenia la virtud de quedar amagat en una zona pantanosa però a la vegada ben comunicada amb la capital. Aquestes característiques el feien un cap ideal per els dos objectius principals de qualsevol camp de concentració: explotació i aniquilament.

Creat el 1939, el camp va esdevenir ràpidament un centre de producció per a la indústria de guerra. Les presoneres deixaven les seves últimes forces fent components elèctrics per la factoria Siemens, teixint uniformes pels soldats del front o fabricant material bèl.lic en els camps annexos. La indústria alemanya, còmplice amb el règim nazi, havia trobat en les deportades un recanvi ideal a la mà d'obra masculina que estava mobilitzada al front de guerra. Quan ja no servien per treballar se les deixava morir de gana o fred o se les matava d'una injecció de verí o a la cambra de gas.

Però aquest camp de mort va tenir una altra particularitat. Allà van tenir lloc alguns dels experiments mèdics més terribles de la història dels camps nazis. El grup de les anomenades "conilles" el formava 74 noies poloneses a qui el doctor del camp, Karl Gebhardt, va sotmetre a terribles operacions i que van portar a la mort a moltes d'elles. Amb la vida d'aquelles noies salvava la seva pròpia i es rehabilitava davant del Führer: Hitler no li havia perdonat que no pogués salvar el cap de la policia Reinhard Heydrich, ferit al front txec. Ara, infectant i gangrenant espressament les ferides practicades a les cames d'aquelles noies, el doctor Gebhard volia demostrar la insuficiència de les sulfamides. Quan ja no li van servir més, va matar a moltes d'elles. Les supervivents han patit dolors i seqüeles tota la seva vida.

Al camp de Ravensbrück també hi havia nens però vivien poc temps. Els nadons eren ofegats només néixer. Després, potser per la pressió de l'avenç dels aliats, els van déixar viure però morien igualment: les mares famèliques no tenien llet als pits, era impossible aconseguir un biberó, llet en pols o un manta per tapar-los.... Els nens més grans eren explotats fins a la mort dessecant els pantans o aprofitant els seus dits fins i àgils per a treballar amb components delicats.

Però a Ravensbrück no només hi havia deportades jueves, preses polítiques opositores al feixisme o Testimonis de Jehovà. L'Uckermark era una secció especial del camp on ingressaven les anomendes associals, noies alemanyes, de raça ària ¿pura i escollida segons el nazisme- però que no complien els requisits nacionalsocialistes: filles de mare soltera o pare alcohòlic, noies que no es volien inscriure a les Joventuts Hitlerianes, lesbianes, joves que es negaven a deixar la ciutat per anar a treballar al camp...

L'alliberament per part de l'exèrcit rus va arribar tard per moltes de les dones de Ravensbrück. Milers van morir a les anomenades marxes de la mort, un intent desesperat dels SS de borrar les proves dels seus crims. Altres van agonitzar durant els dies posteriors a tenir l'anhelada llibertat.

El reportatge ha estat rodat a Barcelona, França, Polònia i Alemanya i hi intervenen deportades de diferents nacionalitats, com Neus Català, única supervivent catalana del camp, republicana exiliada a França i que va ser capturada mentre continuava la seva lluita contra el feixisme amb la resistència francesa.

DOSSIER DE PREMSA (pdf)