Fitxa reportatge

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

20/01/2002 | Història | Espanya

 
 

 
 
CSS/Javascript Deshabilitat.
Play

REPORTATGE: Els nens perduts del franquisme (1)

165691658

Primera part del reportatge d'investigació que dóna a conèixer el patiment de milers de criatures a causa de la repressió franquista: presó, mort, separació dels pares, adopcions il·legals...

27/01/2002

Play

Vídeo

165691658

20/01/2002

CSS/Javascript Deshabilitat.
ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61643569.jpg

franquisme

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61644367.jpg

franquisme

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61644461.jpg

franquisme

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61649893.jpg

franquisme

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61651078.jpg

franquisme

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

ELS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME I

http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/61649796.jpg

franquisme

"30 Minuts" presenta un reportatge especial de dos capítols que recull el treball d'un any d'investigació i recerca.

"Els nens perduts del franquisme" revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista.

1936.
A mesura que les tropes sublevades de Franco van guanyant terreny, les presons comencen a omplir-se de persones que havien comès un únic "delicte": ser fidels a la República. Convents, fàbriques, escoles.... centenars de llocs es van habilitar com a camps de concentració o improvisades presons per donar cabuda als opositors al nou règim.

Entre aquests presoners hi havia milers de dones. Dones compromeses, dones militants de partits polítics d'esquerra o, senzillament, dones que eren l'esposa, mare o germana d'un republicà. I nens, molts nens que van néixer o que van ingressar a la presó amb les seves mares i que van passar els primers anys de la seva vida privats de llibertat per ser fills de "rojos".

Les males condicions higièniques i d'alimentació van fer que molts d'aquests nens morissin a la presó. D'altres, els més "afortunats", estaven privats de llibertat fins que afusellaven a la mare o fins que aquesta sortia en llibertat. Però l'edat màxima fins a la qual els nens podien estar a la presó era els tres anys. Això plantejava un dilema a les dones que tenien el marit a la presó o afusellat i que no tenien ningú de la família ni cap amistat que pogués fer-se càrrec de la criatura. El destí d'aquests nens era, indefectiblement, anar a parar a un hospici d'Auxilio Social o algun col·legi religiós. I això, que podia semblar una solució, era temut per tothom. Era sabut que, sovint, quan un nen entrava en una d'aquestes institucions, els pares podien perdre'n la pista. O bé sortien completament transformats, educats per odiar els ideals dels pares, o imbuïts d'una religiositat que els podia abocar a fer-se monges o capellans.

En el rerefons de tot això hi havia un personatge obscur que, des dels budells del règim, argumentava "científicament" per què els nens havien de ser separats dels seus pares. Es tracta del psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera, cap del servei de Psiquiatria de l'Exèrcit. La seva formació, ampliada en alguns dels congressos psiquiàtrics fets a l'Alemanya nazi i amb els experiments que va fer amb les dones de la presó de Màlaga, alimentava la idea que l'única solució per als fills dels "rojos" era separar-los dels seus pares.
Les característiques de la transició democràtica fan que alguns dels aspectes més foscos de la història recent d'Espanya no s'hagin explicat encara. El reportatge se centra en un d'aquests aspectes més desconeguts: els nens de les famílies republicanes com a víctimes innocents de la repressió franquista.

EL PERQUÈ D'AQUEST DOCUMENTAL
"Explicaré fets reals, però hi haurà qui digui que els he inventat." Ovidi

La generació que va viure la guerra civil espanyola s'extingeix. Els anomenats vençuts, els perdedors, amb prou feines han pogut donar la seva versió del fets, sobretot d'esdeveniments tan terribles com els que s'expliquen en el documental. És ara o mai.

Han fet falta més de 25 anys després de la mort del dictador perquè alguns dels afectats parlin per primera vegada davant d'una càmera de televisió sobre la mort per inanició i malaltia de centenars de criatures a les presons, de la desaparició dels seus fills, de decrets que canviaven els cognoms dels nens sense el consentiment dels pares, d'adopcions irregulars.

Gairebé un any d'investigació, contactes amb un centenar de persones, 30 entrevistes, recerques en arxius espanyols i de l'estranger....Tot això per donar llum sobre uns fets que s'havien mantingut tancats en el silenci de la repressió de Franco.

Patint una mena de síndrome com la que explicava Primo-Levi després de la seva experiència en els camps de concentració de l'Alemanya nazi, alguns dels personatges que intervenen en el documental no havien pogut parlar mai, no havien pogut denunciar mai els abusos a què van ser sotmesos. Primer, per la mateixa dictadura. Després, perquè ningú no s'hauria cregut que aquestes barbaritats, més pròpies de latituds llunyanes com Xile o Argentina, haguessin passat aquí.

Com diuen alguns historiadors, l'excepcionalitat de la guerra civil espanyola no és la guerra en si mateixa, sinó la llargada i intensitat d'una repressió que va comptar, com en cap altre lloc, amb la col·laboració de l'Església catòlica i que es va estendre fins a la mateixa mort de Franco.
CAPÍTOL 1
Hem estructurat el documental en dos capítols. En el primer veurem com els primers anys de la repressió incideixen amb molta virulència en l'univers femení. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó, en unes condicions infrahumanes.

Els nens moren fam i de malalties. Moltes mares són afusellades amb la incògnita de què serà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen família a qui enviar les criatures, l'estat els ingressa a col·legis religiosos o hospicis d'Auxilio Social. El pitjor no és només la separació física, sinó el treball de mentalització que es feia en aquests centres per posar-los contra les idees dels seus pares.
       

      Comentaris (0)

       
       

      Dóna'ns la teva opinió

      Hola de nou
       

      Et recordem que el missatge passarà un procés de moderació prèvia.
      Per més informació, consulta les normes d'ús.
      Si vols contactar amb nosaltres, fes-ho a través del servei d'Atenció a l'Audiència.

      Encara no has escrit cap comentari!

      Dona'ns la teva opinió

      Per afegir comentaris al web has d'estar registrat.

      30 Minuts presenta un reportatge especial de dos capítols que recull el treball d'un any d'investigació i recerca.
      Els nens perduts del franquisme revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista.


      Un reportatge de
      MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS

      Assessorament històric
      RICARD VINYES

      Producció
      MUNTSA TARRÉS

      Documentació
      MARIBEL SERRA

      Recerca
      MIREIA PIGRAU

      Imatge
      WALTER OJEDA

      Muntatge
      MARIA JOSEP TUBELLA

      Muntatge musical
      VÍCTOR CORTINA

      Atrezzo
      ÀNGEL CANUT

      Posproducció d'àudio
      RAMON RUIZ

       
       
       
       
       

       

       

       

       
      Televisió de Catalunya
      Televisió de Catalunya, S.A.