Televisió de Catalunya, S.A.
Fitxa reportatge
Habitacions a preu de pis
11/02/2007 | Societat | Europa
CSS/Javascript Deshabilitat.
REPORTATGE: Habitacions a preu de pis
220978698Tenen una situació econňmica i un entorn social normalitzat. Es consideren de classe mitjana. Tenen més de 30 anys i volen estabilitat. Perň l'encariment del preu de l'habitatge ha fet que, per viure, no tinguin més remei que compartir pis amb desconeguts.
11/02/2007
Habitacions a preu de pis
22097869811/02/2007
CSS/Javascript Deshabilitat.
Persones separades amb fills, usuaris dels pisos compartits
http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/0/8/1170861184880.jpgPersones separades amb fills, usuaris dels pisos compartits
Sara i David relloguen una de les habitacions del seu pis
http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/8/6/1170778317668.jpgSara i David relloguen una de les habitacions del seu pis
Raül, als 65 anys, viu rellogat
http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/9/1170778142699.jpgRaül, als 65 anys, viu rellogat
Una habitació costa entre 300 i 450 euros
http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/5/1170778097459.jpgUna habitació costa entre 300 i 450 euros
Habitacions a preu de pis
http://www.tv3.cat/multimedia/gif/7/3/1170778018737.gifHabitacions a preu de pis
Una situació, la del rellogat, que a Barcelona pràcticament havia desaparegut o es restringia als immigrants, amuntegats en "pisos pastera", o als estudiants de pas.
Fins no fa gaire, aquestes persones encara podien optar a un pis de lloguer, però els últims 5 anys, l'encariment del preu del lloguer (887 euros de mitjana a Barcelona), en una escalada paral·lela al de la compra, ho fa impossible. Ara paguen preus que oscil.len entre 300 i 400 euros per una habitació amb dret a cuina i dificilment la seva situació té perspectives de canviar.
La transformació dels models familiars tradicionals ha contribuït a ampliar aquest col.lectiu exclós de la possibilitat de comprar, ni tan sols de llogar, un lloc on viure de manera independent. El fet d'enfrontar-se a la vida tot sol (mares soles amb fills, separacions, persones grans) és un dels factors essencials, com també ho és el nivell de sous de l'estat espanyol (mileurisme) o de les pensions.
El lloguer s'ha encarit com a efecte mirall del preu de l'habitatge de compra. Però hi ha més factors. El fet que la gran majoria dels catalans hagin optat per adquirir la seva vivenda habitual ha fet que el parc de lloguer s'hagi reduit progressivament, fins a convertir-se en el més petit d'Europa. A més, una legislació que no protegeix al propietari ha tingut com a conseqüència que hi hagi un percentatge molt elevat d'habitatges buits sense llogar. Per a molts, les polítiques públiques han contribuït a estimular la cultura de la compra a través de desgravacions fiscals. Ara mateix, el parc d'habitatge protegit és molt petit i el d'habitatge protegit de lloguer pràcticament inexistent.
Tot això deixa en situació molt vulnerable a gent que no ha volgut o no ha pogut comprar-se un habitatge, o que l'ha perdut i que passa per moments familiars o econòmics inestables. Viuen en un quarto pel preu que seria digne de pagar per un pis. Són els nous rellogats de Barcelona.
Fins no fa gaire, aquestes persones encara podien optar a un pis de lloguer, però els últims 5 anys, l'encariment del preu del lloguer (887 euros de mitjana a Barcelona), en una escalada paral·lela al de la compra, ho fa impossible. Ara paguen preus que oscil.len entre 300 i 400 euros per una habitació amb dret a cuina i dificilment la seva situació té perspectives de canviar.
La transformació dels models familiars tradicionals ha contribuït a ampliar aquest col.lectiu exclós de la possibilitat de comprar, ni tan sols de llogar, un lloc on viure de manera independent. El fet d'enfrontar-se a la vida tot sol (mares soles amb fills, separacions, persones grans) és un dels factors essencials, com també ho és el nivell de sous de l'estat espanyol (mileurisme) o de les pensions.
El lloguer s'ha encarit com a efecte mirall del preu de l'habitatge de compra. Però hi ha més factors. El fet que la gran majoria dels catalans hagin optat per adquirir la seva vivenda habitual ha fet que el parc de lloguer s'hagi reduit progressivament, fins a convertir-se en el més petit d'Europa. A més, una legislació que no protegeix al propietari ha tingut com a conseqüència que hi hagi un percentatge molt elevat d'habitatges buits sense llogar. Per a molts, les polítiques públiques han contribuït a estimular la cultura de la compra a través de desgravacions fiscals. Ara mateix, el parc d'habitatge protegit és molt petit i el d'habitatge protegit de lloguer pràcticament inexistent.
Tot això deixa en situació molt vulnerable a gent que no ha volgut o no ha pogut comprar-se un habitatge, o que l'ha perdut i que passa per moments familiars o econòmics inestables. Viuen en un quarto pel preu que seria digne de pagar per un pis. Són els nous rellogats de Barcelona.
Comentaris
Els protagonistes d'aquest reportatge tenen una situació econòmica i un entorn social normalitzat. Es consideren classe mitjana. Tenen més de 30 anys i desitgen estabilitat. Però l'encariment del preu de la vivenda ha fet que, per viure, no tinguin més remei que llogar una habitació, compartir pis amb desconeguts.
Un reportatge de
Esther Llauradó i Josep Maria Domenech
Producció
Meritxell Ribas
Muntatge:
Agustí Poch
- Enllaç
- RSS
AFEGEIX COMENTARI
Avís:
Aquests comentaris són l'opinió dels usuaris i no la d'aquest portal.No s'admeten comentaris insultants, ni racistes, ni contraris a les lleis vigents.
No es publicaran comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
No es publicaran els comentaris que incompleixin les condicions d'ús que asseguren una participació de qualitat i respectuosa.