Home 30 minuts

Molts paisatges, per exemple al Maresme, són agrícoles, però es paguen preus molt alts pel sòl i polígons industrials, noves infrastructures i la dispersió urbana van esquitxant tot el territori. Si els pagesos abandonen, qui es cuidarà dels paisatges en el futur? La desaparició de paisatges te un impacte psicològic: el paisatge està molt lligat al sentit de pertinença. Mobilitzacions i protestes a la majoria de comarques són la prova que el paisatge preocupa.

Al Priorat, l'èxit del vi atreu inversions milionàries i s'han fet plantacions amb un fort impacte paisatgístic. Alguns viticultors van en el sentit contrari: busquen una agricultura menys agressiva i més ben integrada a la naturalesa. Creuen que el paisatge és una marca de qualitat per als seus productes. La comarca impulsa una Carta del Paisatge per fer compatible el desenvolupament amb la preservació dels valors del paisatge.

Hi ha iniciatives públiques i privades per millorar els paisatges: la Fundació Territori i Paisatge compra finques per protegir-les. Hi ha interessants projectes que converteixen paisatges degradats en parcs i altres espais atractius. Però la realitat diària demostra que el paisatge és una assignatura pendent. El territori, sobretot l'entorn de ciutats i pobles, està molt desendreçat i es construeix sense gaire criteri. Per fer front al desgavell, la Generalitat vol que el paisatge formi part de la planificació territorial i els plans urbanístics. Però la clau està en la conscienciació de tota la societat de que el paisatge és important per a la qualitat de vida i que cal gestionar-lo millor pensant en el futur.