

Sobreviure a les profunditats del desert del Sahel durant nou mesos ja és prou difícil, però si es passen en captivitat i en mans d'un grup terrorista afiliat a Al-Qaeda és una odissea difícil d'explicar. Encara hi ha molts secrets i silencis sobre el segrest i alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pascual - i d'Alícia Gámez -, però en el "30 minuts" d'aquest diumenge farem una crònica d'urgència d'aquests fets on es veuran algunes imatges inèdites i es faran públiques informacions que fins ara no s'havien descobert per no entorpir l'alliberament, que finalment s'ha aconseguit.


30 Minuts prepara ja la nova temporada de reportatges: amb "Turistes de l'espai" anirem fins el cosmòdrom de Baikonour per veure què queda de la indústria espacial soviètica i com es sostenen les missions russes; "Mantingui's a l'espera" ens parlarà del consum telefònic; "Els monstres de casa meva", de la qüestió dels abusos a menors, i farem una radiografia d'un barri barceloní que desapareix: la Colònia Castells.


Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.


El "boom" de les sèries i les telenovel·les ha fet aflorar el talent dels creadors de ficció. "De 'Perdidos' a 'La Riera'" posa la lupa en la feina dels guionistes, mostrant els mecanismes de treball interns i la relació que tenen en el terreny creatiu amb actors i directors.


Tothom coneix les famoses catifes vermelles dels festivals de cine, per on desfilen directors i actors com a imatge reclam per donar a conèixer les noves pel·lícules de l'any. Com més cèlebres són, més mitjans convoquen, més es parla de cada film i, finalment, més es ven.
Catifes, estrelles de cine, joies i vestits creen així una espècie de marca de fàbrica, la cara espectacular dels certàmens que projecten durant deu dies més d'un centenar de pel·lícules.


Per què van vendre els germans Centelles l'arxiu del seu pare a Salamanca? Què pot passar amb altres arxius, com el d'Oriol Maspons o Joan Colom? Amb l'"efecte Centelles" com a punt de partida, "30 minuts" dedica un especial d'una hora a la memòria fotogràfica catalana.


"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.


La Patum de Berga és una festa espectacular que ofereix sempre imatges i sons d'una gran potència. Però no se sap gaire el que passa entre les bambalines de la festa. El "30 minuts" d'aquesta setmana ens mostra les interioritats d'aquesta maquinària humana i també els seus sentiments, records i expectatives.


Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".


Diu en Mohamed: "Dels dos-cents nois que vaig conèixer als centres de menors que havien vingut, com jo, com a immigrants il·legals amb pateres o sota dels camions, la majoria estan perduts pel carrer, ensumant cola o delinquint." 30 Minuts retrata l'experiència de quatre joves, entre ells Mohamed, que van venir aquí quan eren nens, completament sols, i ara ténen la majoria d'edat i, per tant, sense la tutel.la administrativa. Què fan? El relat incorpora un videoclip fet per ells mateixos.


El 20 de gener va ser assassinat en un hotel de Dubai un dels líders del moviment integrista palestí de Hamas, Mahmoud al-Mabhouh. L'assassinat va generar una commoció internacional després que les càmeres de vigilància de l'hotel van desvetllar l'existència d'una conspiració perfectament planificada. La indignació va esclatar a diversos països quan es va saber que el comando "es va apropiar" de la identitat de ciutadans anònims, molts d'ells britànics. Totes les mirades van apuntar al Mossad, els serveis secrets israelians.


Baixar música i pel·lícules d'internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d'enllaços d'Internet? Se'n perseguirà els usuaris?
Diàriament, a tot el món, milions de persones es baixen gratuïtament pel·lícules i música d'internet. Pels usuaris es tracta d'una manera de compartir entre particulars sense ànim de lucre; però, per la indústria cultural, es tracta d'un robatori que provoca enormes pèrdues econòmiques i destrucció de llocs de treball.


L'abril de 1994, ara fa tot just 16 anys, va començar el genocidi de Ruanda. Prop d'un milió de ruandesos, de l'ètnia tutsi, van ser assassinats en poques setmanes per les milícies hutus. La victòria de la guerrilla tutsi del Front Patriòtic Ruandès va significar l'exili de milions d'hutus, la majoria cap a la República Democràtica del Congo. Avui comencen a tornar a Ruanda.


Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.


L'anunci per part del govern israelià de construir 1.600 vivendes a Jerusalem Est ha encès totes les alarmes. Aquests nous assentaments jueus confirmen la imparable colonització de la zona àrab de la ciutat, la que ha d'esdevenir la capital del futur Estat palestí. "30 minuts", a través del reportatge "Objectiu Jerusalem", produït per la BBC, ens relata amb detall l'estratègia que fa servir Israel per assimilar la zona àrab, una seriosa amenaça per a la pau a la zona.


"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?


30 Minuts aborda una qüestió poc o gens coneguda: el paper de l'Índia com "la fàbrica de nens del món". Índia és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. O, millor dit, úters de lloguer. Perquè són moltes les parelles occidentals i de tot el món, amb problemes per tenir criatures, que viatgen fins l'Índia per aconseguir, per un preu sensiblement inferior al d'altres indrets, que una dona del país desenvolupi l'embrió fecundat in vitro a partir de l'òvul i de l'esperma de la pròpia parella


30 minuts s'endinsa en la comunitat xinesa de Catalunya a través de tres joves que van arribar al nostre país en plena adolescència.


30 minuts analitza el delicat moment que passa la premsa escrita i els canvis en la manera d'informar-se. Es consumeixen més notícies que mai a la història, però els diaris estan en crisi, retallen costos alguns, fins i tot, tanquen. Molts experts auguren que el futur serà digital o, en tot cas, híbrid, però les publicacions en línia, ara per ara, no són rendibles.


Les conseqüències dels conflictes armats perduren a través dels temps i continuen generant dolor i sofriment, de vegades d'una magnitud similar als provocats durant les hostilitats armades. És el cas d'El Salvador, un país sacsejat per les bandes juvenils.


Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.


Per què van vendre els germans Centelles l'arxiu del seu pare a Salamanca? Què pot passar amb altres arxius, com el d'Oriol Maspons o Joan Colom? Amb l'"efecte Centelles" com a punt de partida, "30 minuts" dedica un especial d'una hora a la memòria fotogràfica catalana.


"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.


La Patum de Berga és una festa espectacular que ofereix sempre imatges i sons d'una gran potència. Però no se sap gaire el que passa entre les bambalines de la festa. El "30 minuts" d'aquesta setmana ens mostra les interioritats d'aquesta maquinària humana i també els seus sentiments, records i expectatives.


Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".


L'abril de 1994, ara fa tot just 16 anys, va començar el genocidi de Ruanda. Prop d'un milió de ruandesos, de l'ètnia tutsi, van ser assassinats en poques setmanes per les milícies hutus. La victòria de la guerrilla tutsi del Front Patriòtic Ruandès va significar l'exili de milions d'hutus, la majoria cap a la República Democràtica del Congo. Avui comencen a tornar a Ruanda.


L'anunci per part del govern israelià de construir 1.600 vivendes a Jerusalem Est ha encès totes les alarmes. Aquests nous assentaments jueus confirmen la imparable colonització de la zona àrab de la ciutat, la que ha d'esdevenir la capital del futur Estat palestí. "30 minuts", a través del reportatge "Objectiu Jerusalem", produït per la BBC, ens relata amb detall l'estratègia que fa servir Israel per assimilar la zona àrab, una seriosa amenaça per a la pau a la zona.


Les fermes conviccions i el coratge d'una sola dona, l'activista saharaui i defensora dels drets humans Aminatu Haidar, han fet trontollar les relacions entre Espanya i el Marroc. Unes relacions basades, per part del govern espanyol, en una "no bel·ligerància" expressa al voltant de Ceuta i Melilla i del conflicte a l'antic Sàhara espanyol. Però qui és Aminatu Haidar?


Fins al 23 de juliol, Felix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Per tothom, Millet era l'artífex de la recuperació i de l'èxit del Palau de la Música, un dels principals símbols de la cultura catalana. Havia aconseguit aplegar el bo i millor de la societat catalana al voltant del Palau, i era capaç d'obtenir fons i suports de sota les pedres.


Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Alemanya torna a ser un sol país, però, ¿continua havent-hi murs invisibles que encara separen els alemanys de l'est i de l'oest?. Un equip de "30 Minuts" ha estat a l'Alemanya de l'Est per veure quin balanç fan els seus habitants de la situació actual.


Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.


Diumenge 13 de setembre, arrenca la nova temporada de 30 Minuts amb una qüestió d'estricta actualitat: el dossier de les tortures als Estats Units contra presos tancats arran de la guerra de l'administració Bush contra el terrorisme.


Diumenge 12 de juliol, "30 minuts" aborda el litigi entre Aragó i Catalunya per l'art sacre de la Franja. Ja fa 11 anys que el bisbat de Barbastre-Montsó reclama al bisbat de Lleida un conjunt d'obres artístiques i d'objectes litúrgics d'origen aragonès que, en alguns casos, fa més de cent anys que formen part de la col·lecció diocesana de Lleida.


Diumenge, 28 de juny, 4 dies abans que es compleixi el primer aniversari de l'alliberament d'Ingrid Betancourt, el programa 30 Minuts ofereix un reportatge d'un gran valor periodístic: els detalls de l'operació "Jaque Mate", el dispositiu organitzat per l'exèrcit colombià per "robar" a la guerrilla de les FARC el seu ostatge més valuós. Amb imatges inèdites captades per les pròpies forces armades colombianes.


Diumenge 5 d'abril, a les 21.45, el programa 30 minuts aborda -amb els seus protagonistes- una de les realitats històriques menys conegudes de Barcelona: la de les barraques. Una experiència de marginació que van viure, només a la capital catalana, unes 100.000 persones durant bona part del segle XX.


L'1 d'abril farà 70 anys que es va acabar la Guerra Civil. I encara avui, 70 anys després, familiars de soldats republicans morts al camp de batalla busquen les restes dels seus parents. Aquestes desaparicions afecten especialment Catalunya, ja que a causa de l'ofensiva franquista, el principat va quedar aïllat de la resta de l'Espanya republicana.


El dictador Francisco Franco era anticomunista i un gran aliat dels Estats Units, però això no li va impedir mantenir una extraordinària relació amb un país comunista del qual els Estats Units s'havien declarat enemic acarnissat: la Cuba de Fidel Castro.


El dictador Francisco Franco era anticomunista i un gran aliat dels Estats Units, però això no li va impedir mantenir una extraordinària relació amb un país comunista del qual els Estats Units s'havien declarat enemic acarnissat: la Cuba de Fidel Castro.


Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, construït per l'exèrcit marroquí i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del Sàhara i divideix el poble saharaui en dues meitats.


Fa pocs dies es presentava al festival de Viña del Mar a Xile aquest reportatge, que és una coproducció entre "30 minuts" i "Paral·lel 40". A Xile, centenars de persones van acabar aplaudint i emocionant-se després de veure aquest treball, "La funa de Víctor Jara". El reportatge és precisament la història de la preparació de la "funa" a Edwyn Dimter Bianchi, conegut com "El Príncep", inculpat per l'assassinat del cantautor xilè Víctor Jara. Víctor Jara va ser el cantautor de tot una generació i les seves cançons es van convertir en símbols contra el cop d'estat i la repressió militar en molts països de Llatinoamèrica.


Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.


Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".


Diu en Mohamed: "Dels dos-cents nois que vaig conèixer als centres de menors que havien vingut, com jo, com a immigrants il·legals amb pateres o sota dels camions, la majoria estan perduts pel carrer, ensumant cola o delinquint." 30 Minuts retrata l'experiència de quatre joves, entre ells Mohamed, que van venir aquí quan eren nens, completament sols, i ara ténen la majoria d'edat i, per tant, sense la tutel.la administrativa. Què fan? El relat incorpora un videoclip fet per ells mateixos.


Baixar música i pel·lícules d'internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d'enllaços d'Internet? Se'n perseguirà els usuaris?
Diàriament, a tot el món, milions de persones es baixen gratuïtament pel·lícules i música d'internet. Pels usuaris es tracta d'una manera de compartir entre particulars sense ànim de lucre; però, per la indústria cultural, es tracta d'un robatori que provoca enormes pèrdues econòmiques i destrucció de llocs de treball.


Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.


"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?


30 minuts s'endinsa en la comunitat xinesa de Catalunya a través de tres joves que van arribar al nostre país en plena adolescència.


30 minuts analitza el delicat moment que passa la premsa escrita i els canvis en la manera d'informar-se. Es consumeixen més notícies que mai a la història, però els diaris estan en crisi, retallen costos alguns, fins i tot, tanquen. Molts experts auguren que el futur serà digital o, en tot cas, híbrid, però les publicacions en línia, ara per ara, no són rendibles.


Josep Rugall, "Pepito", és un dels pocs pastors catalans que queden al Pirineu, i aquest any es jubila. Un equip de reporters del programa va estar amb ell l'estiu passat.


Darrere la polèmica de casos recents com el de l'Ajuntament de Vic, el d'Ascó o el "cas Pretòria", hi ha un element en comú, el del finançament municipal, un tema polèmic des dels inicis de la democràcia. Un equip del "30 Minuts" ha accedit a les interioritats d'alguns ajuntaments catalans, molts d'ells greument afectats per la crisi.


Cinc anys després de fer-se pública l'existència de 700.000 tones de sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la química Ercros, el programa "30 minuts" entra al poble i, per primer cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la continuïtat d'una indústria que durant més de 100 anys ha donat de menjar a generacions senceres de flixancos.


Fins al 23 de juliol, Felix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Per tothom, Millet era l'artífex de la recuperació i de l'èxit del Palau de la Música, un dels principals símbols de la cultura catalana. Havia aconseguit aplegar el bo i millor de la societat catalana al voltant del Palau, i era capaç d'obtenir fons i suports de sota les pedres.


Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Alemanya torna a ser un sol país, però, ¿continua havent-hi murs invisibles que encara separen els alemanys de l'est i de l'oest?. Un equip de "30 Minuts" ha estat a l'Alemanya de l'Est per veure quin balanç fan els seus habitants de la situació actual.


"30 Minuts" aborda un reportatge d'urgència, en calent, sobre un altre cas de presumpta corrupció que ha sacsejat la societat catalana: l'anomenat "cas Pretòria". L'operació judicial i policíaca promoguda no té gaires precedents a Catalunya. El jutge Baltasar Garzón ha ordenat detencions que afecten de manera transversal els dos principals partits polítics catalans.


Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.


En Juan ha acabat el subsidi d'atur i viu a casa de la seva mare, que cobra una pensió mínima. L'Esteban fa dos anys que no treballa, i ell, la dona i el fill han de sobreviure amb una ajuda familiar de 420 euros al mes. Van tan justos que han d'anar a demanar menjar per les cases.
Aquestes són algunes de les històries personals que recull el "30 minuts" d'aquesta setmana. És un treball centrat en l'impacte que la crisi econòmica té a la ciutat de Badia del Vallès.


30 Minuts s'acosta al món rural per escoltar la veu de pagesos i ramaders. Asseguren que la proliferació de regulacions locals, estatals o comunitàries limiten les seves possibilitats de creixement. Se senten ofegats. Des de plans urbanístics municipals que topen amb Plans directors, fins a grans infraestructures com el canal Segarra-Garrigues, que enfronta 16.000 regants amb la normativa europea.


Diumenge 21 de juny, el programa 30 Minuts viatja fins a la província canadenca d'Alberta, que viu una autèntica febre per l'or negre. Alberta és l'última frontera del petroli, l'últim Eldorado per a empreses gegants com Total o Exxon. Aquesta província canadenca té al subsòl unes reserves de petroli immenses, les segones del món després de les de l'Aràbia Saudita. El reportatge és un retrat d'aquest Texas canadenc on plouen petrodòlars i les ciutats surten com bolets.


Diumenge 10 de maig, el programa 30 Minuts, arrenca la Setmana de TV3 dedicada al "Canvi Econòmic", amb un reportatge sobre l'impacte que la crisi econòmica mundial ha tingut sobre la Xina. Però - i això és el que destaquem - des de la perspectiva que les autoritats i les forces econòmiques xineses han contemplat la crisi: com una gran oportunitat per replantejar-se més eficaçment el seu creixement.


El diumenge 22 de març, el programa "30 minuts" farà una aproximació prou inèdita a la gran qüestió de l'ajuda humanitària destinada a Àfrica. I des de dos angles: el de la corrupció local i el de la ineficàcia occidental perquè l'ajuda i els projectes per al desenvolupament arribin als afectats.


Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.


Aquesta setmana, el programa "30 minuts" ens mostrarà un somni que tenen molts joves catalans. Un somni que té a veure amb l'esport que més ha crescut en nombre de practicants en els últims anys: el bàsquet, i que fixa la mirada en els Estats Units: el somni de jugar en l'NBA, la lliga americana, la millor lliga del món.


Un reportatge de "30 Minuts" sobre el fenomen casteller que hi ha a Xile. Castellers a 12.000 quilòmetres de Catalunya. Una tradició catalana travessa l'Atlàntic per convertir-se en un argument contra la marginació, carregat de valors positius.

Itàlia s'enfrontava a tres judicis molt diferents però igualment polèmics: el cas Marcinkus, el cas Delle Chiaie i el cas Maradona.

El ral·li París-Dakar, al seu pas per diferents països africans (Algèria, Mali, Níger, Mauritània i Senegal), posa en evidència l'opulència de la societat occidental davant de la societat africana. Els cotxes i les motos que travessen el desert contrasten amb les caravanes de camells en perill de desaparèixer substituïdes pels camions i per culpa dels impediments que troben per passar les fronteres. A causa de les crítiques sofertes per l'organització del ral·li, aquesta va fundar Pari du Coeur, una organització de caire humanitari que en les dates del ral·li fa donatiu de bombes d'aigua i eines agrícoles a les poblacions per on passa. La ciutat de Gao, travessada pel riu Níger, és la capital de Mali, un dels països més pobres d'Àfrica i per on passa el ral·li.

Retrat del fenomen de la violència entre els seguidors dels clubs de futbol anglesos, amb motiu dels incidents al partit de la Recopa d'Europa entre el Liverpool i la Juventus de Torí, que van causar 42 morts i més de 300 ferits.

Un equip de TV3 va seguir tot el recorregut del ral·li París-Dakar durant la cursa.


Sobreviure a les profunditats del desert del Sahel durant nou mesos ja és prou difícil, però si es passen en captivitat i en mans d'un grup terrorista afiliat a Al-Qaeda és una odissea difícil d'explicar. Encara hi ha molts secrets i silencis sobre el segrest i alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pascual - i d'Alícia Gámez -, però en el "30 minuts" d'aquest diumenge farem una crònica d'urgència d'aquests fets on es veuran algunes imatges inèdites i es faran públiques informacions que fins ara no s'havien descobert per no entorpir l'alliberament, que finalment s'ha aconseguit.


Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.


"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.


Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric que il.lustren les diferències socials i racials 16 anys després de la fi de l'"apartheid".


El 20 de gener va ser assassinat en un hotel de Dubai un dels líders del moviment integrista palestí de Hamas, Mahmoud al-Mabhouh. L'assassinat va generar una commoció internacional després que les càmeres de vigilància de l'hotel van desvetllar l'existència d'una conspiració perfectament planificada. La indignació va esclatar a diversos països quan es va saber que el comando "es va apropiar" de la identitat de ciutadans anònims, molts d'ells britànics. Totes les mirades van apuntar al Mossad, els serveis secrets israelians.


L'abril de 1994, ara fa tot just 16 anys, va començar el genocidi de Ruanda. Prop d'un milió de ruandesos, de l'ètnia tutsi, van ser assassinats en poques setmanes per les milícies hutus. La victòria de la guerrilla tutsi del Front Patriòtic Ruandès va significar l'exili de milions d'hutus, la majoria cap a la República Democràtica del Congo. Avui comencen a tornar a Ruanda.


L'anunci per part del govern israelià de construir 1.600 vivendes a Jerusalem Est ha encès totes les alarmes. Aquests nous assentaments jueus confirmen la imparable colonització de la zona àrab de la ciutat, la que ha d'esdevenir la capital del futur Estat palestí. "30 minuts", a través del reportatge "Objectiu Jerusalem", produït per la BBC, ens relata amb detall l'estratègia que fa servir Israel per assimilar la zona àrab, una seriosa amenaça per a la pau a la zona.


"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?


Darrere la polèmica de casos recents com el de l'Ajuntament de Vic, el d'Ascó o el "cas Pretòria", hi ha un element en comú, el del finançament municipal, un tema polèmic des dels inicis de la democràcia. Un equip del "30 Minuts" ha accedit a les interioritats d'alguns ajuntaments catalans, molts d'ells greument afectats per la crisi.


Un equip del "Trenta minuts" encapçalat per Eduard Sanjuan ha anat a Port-au-Prince per elaborar un relat minuciós i aprofundit dels dies posterior a la catàstrofe que s'ha abatut sobre el país.


L'arribada a la Casa Blanca de Barak Obama, ara fa tot just un any, va aixecar moltes expectatives en molts àmbits després de l'experiència d'una presidència - la de George Bush fill - qualificada com una de les pitjors de la recent història nord-americana. La nova administració d'Obama va prometre una transparència exemplar. És així? Quin paper juguen els mitjans de comunicació adscrits a la primera línia informativa presidencial? 30 Minuts els segueix en el seu dia a dia.


Les fermes conviccions i el coratge d'una sola dona, l'activista saharaui i defensora dels drets humans Aminatu Haidar, han fet trontollar les relacions entre Espanya i el Marroc. Unes relacions basades, per part del govern espanyol, en una "no bel·ligerància" expressa al voltant de Ceuta i Melilla i del conflicte a l'antic Sàhara espanyol. Però qui és Aminatu Haidar?


Fins al 23 de juliol, Felix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Per tothom, Millet era l'artífex de la recuperació i de l'èxit del Palau de la Música, un dels principals símbols de la cultura catalana. Havia aconseguit aplegar el bo i millor de la societat catalana al voltant del Palau, i era capaç d'obtenir fons i suports de sota les pedres.


Fa tot just unes setmanes, els autors del complot terrorista destinat a ser un nou 11-S van ser condemants per la justícia britànica. Tanvir Husain, Abdulah Ahmed Ali i Assad Sarwar van planejar fer saltar pels aires als menys set avions de passatgers mentre sobrevolaven l'Atlàntic després d'enlairar-se des de l'aeroport de Heathrow amb destinació als Estats Units i el Canadà. Pensaven matar milers de persones, cap a finals del mes d'agost del 2006, mitjançant explosius líquids introduïts a l'interior dels aparells.


Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, Alemanya torna a ser un sol país, però, ¿continua havent-hi murs invisibles que encara separen els alemanys de l'est i de l'oest?. Un equip de "30 Minuts" ha estat a l'Alemanya de l'Est per veure quin balanç fan els seus habitants de la situació actual.


"30 Minuts" aborda un reportatge d'urgència, en calent, sobre un altre cas de presumpta corrupció que ha sacsejat la societat catalana: l'anomenat "cas Pretòria". L'operació judicial i policíaca promoguda no té gaires precedents a Catalunya. El jutge Baltasar Garzón ha ordenat detencions que afecten de manera transversal els dos principals partits polítics catalans.


Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.


Paco Larrañaga ja és a Espanya. La justícia filipina, basant-se en un conveni entre les Filipines i Espanya, firmat el 2006, ha permès que Larrañaga, acusat el 1997 d'un doble crim, acabi de complir la condemna en una presó espanyola. Fa quatre anys, "30 Minuts" va investigar el cas. Avui el revisem.


En els últims anys hi ha hagut un degoteig de casos d'eutanàsia, suïcidis assistits (Ramón Sampedro) o bé, senzillament, peticions de retirada de tractaments que mantenen vives les persones de manera artificial (Inmaculada Echevarría i Eluana Englaro).
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.


"Què hauria passat si en lloc de ser Lehman Brothers haguessin estat Lehman Sisters?" Hauria fet fallida de la mateixa manera el banc d'inversions nord-americà? Si les dones manessin, haurien comès els mateixos errors?


Sobreviure a les profunditats del desert del Sahel durant nou mesos ja és prou difícil, però si es passen en captivitat i en mans d'un grup terrorista afiliat a Al-Qaeda és una odissea difícil d'explicar. Encara hi ha molts secrets i silencis sobre el segrest i alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pascual - i d'Alícia Gámez -, però en el "30 minuts" d'aquest diumenge farem una crònica d'urgència d'aquests fets on es veuran algunes imatges inèdites i es faran públiques informacions que fins ara no s'havien descobert per no entorpir l'alliberament, que finalment s'ha aconseguit.


Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res. L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície.


El "boom" de les sèries i les telenovel·les ha fet aflorar el talent dels creadors de ficció. "De 'Perdidos' a 'La Riera'" posa la lupa en la feina dels guionistes, mostrant els mecanismes de treball interns i la relació que tenen en el terreny creatiu amb actors i directors.


Tothom coneix les famoses catifes vermelles dels festivals de cine, per on desfilen directors i actors com a imatge reclam per donar a conèixer les noves pel·lícules de l'any. Com més cèlebres són, més mitjans convoquen, més es parla de cada film i, finalment, més es ven.
Catifes, estrelles de cine, joies i vestits creen així una espècie de marca de fàbrica, la cara espectacular dels certàmens que projecten durant deu dies més d'un centenar de pel·lícules.


Per què van vendre els germans Centelles l'arxiu del seu pare a Salamanca? Què pot passar amb altres arxius, com el d'Oriol Maspons o Joan Colom? Amb l'"efecte Centelles" com a punt de partida, "30 minuts" dedica un especial d'una hora a la memòria fotogràfica catalana.


"30 Minuts" analitza els canvis que el papa Benet XVI està imprimint al si de l'Església. Uns canvis que s'entenen a la llum de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril de fa cinc anys. Joseph Ratzinger parteix d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i vol aïllar l'Església d'una deriva que ell considera totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que presideix.


La Patum de Berga és una festa espectacular que ofereix sempre imatges i sons d'una gran potència. Però no se sap gaire el que passa entre les bambalines de la festa. El "30 minuts" d'aquesta setmana ens mostra les interioritats d'aquesta maquinària humana i també els seus sentiments, records i expectatives.


Diu en Mohamed: "Dels dos-cents nois que vaig conèixer als centres de menors que havien vingut, com jo, com a immigrants il·legals amb pateres o sota dels camions, la majoria estan perduts pel carrer, ensumant cola o delinquint." 30 Minuts retrata l'experiència de quatre joves, entre ells Mohamed, que van venir aquí quan eren nens, completament sols, i ara ténen la majoria d'edat i, per tant, sense la tutel.la administrativa. Què fan? El relat incorpora un videoclip fet per ells mateixos.


Baixar música i pel·lícules d'internet sense pagar és delicte? Les descàrregues gratuïtes, beneficien o perjudiquen els artistes? El Ministeri de Cultura tancarà pàgines d'enllaços d'Internet? Se'n perseguirà els usuaris?
Diàriament, a tot el món, milions de persones es baixen gratuïtament pel·lícules i música d'internet. Pels usuaris es tracta d'una manera de compartir entre particulars sense ànim de lucre; però, per la indústria cultural, es tracta d'un robatori que provoca enormes pèrdues econòmiques i destrucció de llocs de treball.


Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.


"Yo no canto en la ducha ni silbo por la calle porque tengo miedo a la SGAE." No es tracta d'un acudit, sinó d'un grup de la xarxa social Facebook que té més de 170.000 admiradors. Una enquesta recent entre els internautes diu que la SGAE, la Societat General de Autors i Editors, és l'entitat més odiada d'Espanya, per sobre d'Hisenda. No hi ha dia que a la premsa no apareguin notícies negatives relacionades amb l'entitat. Com és possible que una organització no lucrativa, que representa els interessos dels artistes més admirats, tingui aquesta imatge tan negativa ?


30 Minuts aborda una qüestió poc o gens coneguda: el paper de l'Índia com "la fàbrica de nens del món". Índia és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. O, millor dit, úters de lloguer. Perquè són moltes les parelles occidentals i de tot el món, amb problemes per tenir criatures, que viatgen fins l'Índia per aconseguir, per un preu sensiblement inferior al d'altres indrets, que una dona del país desenvolupi l'embrió fecundat in vitro a partir de l'òvul i de l'esperma de la pròpia parella


30 minuts s'endinsa en la comunitat xinesa de Catalunya a través de tres joves que van arribar al nostre país en plena adolescència.


30 minuts analitza el delicat moment que passa la premsa escrita i els canvis en la manera d'informar-se. Es consumeixen més notícies que mai a la història, però els diaris estan en crisi, retallen costos alguns, fins i tot, tanquen. Molts experts auguren que el futur serà digital o, en tot cas, híbrid, però les publicacions en línia, ara per ara, no són rendibles.


Les conseqüències dels conflictes armats perduren a través dels temps i continuen generant dolor i sofriment, de vegades d'una magnitud similar als provocats durant les hostilitats armades. És el cas d'El Salvador, un país sacsejat per les bandes juvenils.


Josep Rugall, "Pepito", és un dels pocs pastors catalans que queden al Pirineu, i aquest any es jubila. Un equip de reporters del programa va estar amb ell l'estiu passat.


Un equip del "Trenta minuts" encapçalat per Eduard Sanjuan ha anat a Port-au-Prince per elaborar un relat minuciós i aprofundit dels dies posterior a la catàstrofe que s'ha abatut sobre el país.


Les fermes conviccions i el coratge d'una sola dona, l'activista saharaui i defensora dels drets humans Aminatu Haidar, han fet trontollar les relacions entre Espanya i el Marroc. Unes relacions basades, per part del govern espanyol, en una "no bel·ligerància" expressa al voltant de Ceuta i Melilla i del conflicte a l'antic Sàhara espanyol. Però qui és Aminatu Haidar?


La comunitat científica internacional parla sovint del magnífic potencial de les investigacions amb cèl.lules mare. Però de seguida s'apressen a advertir que els tractaments per a la gran majoria de malalties encara estan lluny de fer-se realitat a causa de la necessitat d'un investigació més profunda.
(Aquest reportatge es podrà veure a la TDT en versió original i en subtítols en anglès)


Cinc anys després de fer-se pública l'existència de 700.000 tones de sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la química Ercros, el programa "30 minuts" entra al poble i, per primer cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la continuïtat d'una indústria que durant més de 100 anys ha donat de menjar a generacions senceres de flixancos.


30 Minuts aborda una qüestió poc o gens coneguda: el paper de l'Índia com "la fàbrica de nens del món". Índia és un dels pocs països que autoritza obertament pagar mares de lloguer. O, millor dit, úters de lloguer. Perquè són moltes les parelles occidentals i de tot el món, amb problemes per tenir criatures, que viatgen fins l'Índia per aconseguir, per un preu sensiblement inferior al d'altres indrets, que una dona del país desenvolupi l'embrió fecundat in vitro a partir de l'òvul i de l'esperma de la pròpia parella


La comunitat científica internacional parla sovint del magnífic potencial de les investigacions amb cèl.lules mare. Però de seguida s'apressen a advertir que els tractaments per a la gran majoria de malalties encara estan lluny de fer-se realitat a causa de la necessitat d'un investigació més profunda.
(Aquest reportatge es podrà veure a la TDT en versió original i en subtítols en anglès)


Un quart de segle a cavall de dos segles. Això es el que ha viscut el "30 Minuts". 25 anys compartint històries. Històries provinents de tot el planeta. Al llarg de gairebé mil reportatges, al "30 Minuts" hem vist com canviava el món i nosaltres hi érem presents: Les nostres càmeres han estat testimoni de guerres, convulsions, moments històrics, canvis socials... també hem investigat el passat i hem intentat donar les claus del futur.


En els últims anys hi ha hagut un degoteig de casos d'eutanàsia, suïcidis assistits (Ramón Sampedro) o bé, senzillament, peticions de retirada de tractaments que mantenen vives les persones de manera artificial (Inmaculada Echevarría i Eluana Englaro).
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.


Fa 17 anys, l'educador Faustino García i la treballadora social Begoña Longoria van crear a la presó asturiana de Villabona la Unitat Terapèutica i Educativa. L'UTE va néixer amb només 15 interns. Ara n'acull més de 500, en un espai de compromís, lliure de drogues i de violència.


Falten metges a Catalunya? Hi ha qui diu que sí, i hi ha qui diu que estan mal distribuïts. En aquest context, els gerents dels hospitals, sobretot aquells mitjans i petits de zones allunyades de l'àrea metropolitana de Barcelona, tenen molts problemes per trobar metges.


El bioetanol és el combustible de moda. És un alcohol d'origen vegetal que pot substituir, en diferents proporcions, la gasolina. Qualsevol vehicle pot utilitzar-lo en una proporció màxima del 10% sense cap problema. L'ús al 85% només està reservat a uns vehicles especials, els "flexi", que tant poden anar amb gasolina normal com amb etanol, el E-85.


La cuina catalana i l'espanyola no havien arribat mai tan lluny. Al "30 Minuts" d'avui veurem l'impacte de les noves creacions culinàries en alguns països, com els Estats Units. Els cuiners d'èxit s'han convertit en ambaixadors econòmics i culturals.


30 minuts proposa el segon capítol d'un viatge al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.


En els dos pròxims diumenges , "30 minuts" proposa un viatge en dos capítols al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat a la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.

La vida de la família Campaner, de Mallorca, es va veure transformada per l'experiència d'acollir una nena del Níger malalta de noma. Des de llavors, els Campaner es van comprometre en l'intent de salvar infants del Níger afectats per aquesta malaltia. El noma l'origina la malnutrició i té cura fàcil amb antibiòtics, però, si progressa, causa gangrena en la cara dels nens i pot ser mortal. El matrimoni Campaner, Pep i Marilena, van crear una ONG i es dedicaven a recollir recursos per frenar la malaltia. Van crear un centre d'acollida al Níger i cada any portaven nens a l'hospital de Son Dureta, de Palma, perquè cirurgians maxil·lofacials els recomponguessin la cara deformada pel noma. El reportatge posa en evidència les grans diferències econòmiques actuals i com es van fent més grans entre el nord i el sud.

L'obesitat infantil s'ha convertit en un problema de salut pública als països occidentals que sol comportar trastorns psicològics importants i, a la llarga, malalties orgàniques greus. A catalunya ja afecta un 10% dels infants. L'abandó de la dieta mediterrània i l'excés de sedentarisme són algunes de les causes. Els nens cada vegada estan més sols, s'angoixen i mengen per calmar el neguit. El documental analitza les causes i les conseqüències de l'obesitat infantil a partir del seguiment del cas de dos nens obesos, Judith Rodríguez, de 13 anys, i Joel Lafiguera, de 10 anys, en la seva vida quotidiana. Aquests dos nens estan en tractament mèdic, respectivament, als hospitals de Sant Joan de Déu i de la Vall d'Hebron, que estrenen amb ells dos i amb altres nens unes teràpies per fer front a l'obesitat. Són tractaments que s'allunyen del règim alimentari estricte, que fins ara ha donat pocs resultats.

A Manhiça, Moçambic, un grup de metges de l'Hospital Clínic de Barcelona porta a terme un projecte gairebé a contracorrent, investigar en les malalties que afecten els pobres: la malària, la sida, la tuberculosi, les pneumònies...

Reportatge dedicat a la problemàtica específica del parc de Collserola. El programa fa un repàs d'algunes de les moltes activitats i històries que passen en aquest espai. Pastors, pagesos de cap de setmana, urbanitzacions clandestines, columbòfils, caçadors i ciclistes, propietaris de boscos i masies, biòlegs i ciutadans que passegen, esmorzen o fan tertúlia sota els arbres. Un cert nombre d'associacions i entitats s'han organitzat en un plataforma de defensa de Collserola i denuncien que hi ha grans projectes d'infraestructures que podrien fragmentar i aïllar el parc.

Reportatge que planteja els problemes de la gestió dels purins, els excrements produïts pels porcs. El sector porcí és molt important a Catalunya, és la base econòmica de moltes comarques, genera un terç de la renda agrària i contribueix a l'equilibri territorial del país. L'estat espanyol és el segon generador europeu de purins. En el programa s'analitza l'estructura productiva del sector, amb la intervenció d'integradors, petits ramaders, sindicats i l'administració. La ramaderia intensiva ha trencat el lligam que sempre hi havia hagut entre terres i bestiar. Els fertilitzants químics han substituït bona part dels adobs orgànics i s'ha aguditzat el problema.

Reportatge que intenta explicar les claus de la pobresa, la fam i la desnutrició que afecten una bona part de la població, a partir del cas concret de Tucumán. Aquesta província, coneguda com el "Jardí de la República", per la fertilitat de les seves terres, ha estat el centre d'atenció per la mort de criatures desnodrides. El programa mostra els hospitals i menjadors comunitaris, les manifestacions al carrer, els debats parlamentaris i els barris marginals. També recull l'opinió de tota mena de protagonistes, des de polítics fins a familiars de nens desnodrits. Es fa ben evident la ineficàcia i la corrupció del govern local, encapçalat pel governador Miranda, i la crispació social i judicial que això comporta.

Un mes després de l'enfonsament del "Prestige" continuaven les tasques de neteja del ?chapapote? als llocs afectats per la marea negra, que va arribar a les costes de Galícia. El reportatge se centra en la zona de Muxía, a la Costa da Morte, un dels llocs més afectats per la marea negra, on centenars de voluntaris i, finalment, també l'exèrcit es van implicar en la neteja. D'altra banda, a les Rías Baixas (Arousa, O Grove), els pescadors i els mariners van establir sistemes de prevenció per evitar l'arribada del fuel escampat pel vaixell enfonsat. A tot Galícia es van alçar veus de protesta contra l'actuació de les administracions, tant del govern central de José María Aznar com del govern de la Xunta de Galícia, presidit per Manuel Fraga. La plataforma Nunca Máis va aglutinar aquestes protestes.

Reportatge que analitza les primeres conseqüències de l'enfonsament del "Prestige" davant les costes gallegues fent un recorregut per les zones més afectades per la taca de cru de 300 quilòmetres un cop arribada a la costa. En el recorregut per les costes gallegues es pot sentir la veu de preocupació de pescadors i mariscadors, i també les crítiques a l'administració per la seva reacció davant la catàstrofe. La segona part del programa tracta del funcionament de vaixells com el "Prestige" i de les banderes de conveniència, que fa molt difícil saber qui és el responsable dels vaixells que solquen els mars. La indústria dels armadors internacionals funciona mitjançant un complicat sistema econòmic que porta molts mariners i tripulacions a un sistema d'explotació dins el món del negoci internacional.

Els atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon de l'11-S van provocar un sentiment patriòtic i de total suport al govern de Bush entre la població nord-americana. Un 84% dels nord-americans creien que una intervenció militar a l'Afganistan era l'única resposta possible per evitar més atacs terroristes. Els diaris nord-americans també donaven suport a la guerra i algunes publicacions, fins i tot, com la "National Review", creien que calia atacar Saddam Hussein i tots els països que poguessin donar alberg al terrorisme. D'altra banda, els ciutadans de Nova York i de la resta dels EUA tenien por d'un atac biològic i l'allau de demandes de màscares antigàs i antibiòtics per a l'àntrax era impossible de satisfer. El documental mostra opinions de periodistes, ciutadans, membres de l'exèrcit i la mare d'una noia desapareguda a l'atemptat del World Trade Center. També inclou imatges de la celebració del Columbus Day i d'una manifestació pacifista contra la guerra.

Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, "30 Minuts" ofereix una mirada lacònica, irònica, de la nova font d'ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l'espai exterior a la recerca d'aventura i d'inspiració filosòfica.
|