Laia (Anna Bertran)

(27 anys).

Treballa a la botiga de souvenirs d'una petita galeria d'art.



Filla petita d'un prestigiós editor literari vingut a menys i d'una professora de filologia catalana amb una vocació d'escriptora frustrada, la Laia mai ha acceptat del tot que la seva família va deixar fa molt temps de disposar de grans recursos econòmics. Es va veure obligada a treballar ja d'adolsecent però va seguir sortint amb gent del Liceu Francès amb moltes més possibilitats, amagant a tothom la seva realitat econòmica.

Aquest fet fa que tingui una relació d'amor-odi envers la gent rica. Vol actuar com ells, però no pot. Els admira i els desprecia al mateix temps. I això ha anat desenvolupant en ella una visió cínica i pessimista del món, potser com a mecanisme d'autoprotecció.
Crítica vocacional de l'art, la música i la gent en general, la Laia va per la vida amb un mig somriure de superioritat que li serveix com a barrera impenetrable de cara als altres i és difícil connectar amb ella si no es comparteix la seva visió negativa i àcida de les coses. Però aquesta postura de tornada de tot genera simpaties en l'ambient snob del bar.

Coneix a la Gina des dels anys del Liceu Francès i, tot i que no la suporta, ni per la seva actitut positiva ni pels seus diners, manté l'amistat que la lliga amb ella perquè, en el fons, és l'única persona que aguanta el seu caràcter gris i depressiu sense queixar-se.

Va a l'Ego perquè té la secreta aspiració de seduir a un membre d'algun prestigiós grup de pop independent a punt fe fer-se ric i famós. Així s'acabarien els seus problemes econòmics i, sobretot, es podria venjar d'alguna manera de tots els que l'han envoltat i han tingut una vida més ostentosa -que està convençuda que no es mereixien-.