[1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8]

Un lloc de Memphis que t'agradi.
El carrer típic és Beale Street. Un café: no prenc café; el més famos és Storbucks, però jo prenc xocolata.... Un restaurant: aquí he menjat molta carn, bistecs, i he descobert bastant el menjar japonès, és japonès americanitzat. Te'n diria un que es diu Ruskies, és un restaurant de carn amb deu tipus de bistecs i carn de primera qualitat.

Memphis, una ciutat musical.
He pogut disfrutar bastant d'aquesta música, del blues. Hi ha molts restaurants musicals on pots sopar i veus un grup en directe, tocant blues amb unes veus increïbles, i és bastant maco de veure. No hi ha restaurants o bars de blues o música negre, així, de jazz, etc.

I el xou dels ànecs del Peabody?
Els vaig veure quan vaig arribar. Em sembla que hi ha una hora, a les cinc, que els ànecs van de la font a l'ascensor i pugen amb l'ascensor a un pis acompanyats per algú.

Elvis.
No sóc un gran fan de l'Elvis. Aquí és superfamós i està per tot arreu. Aquí a prop hi ha casa seva, he anat a veure-la, però l'excursió és de 4 o 5 hores i mai he tingut aquest temps per dedicar-hi tot un matí. És un mite, un mite musical seguit per molta gent, pots veure algú vestit d'Elvis o imitant-lo. Però bé, personalment no en sóc un gran fan.

Has conegut estrelles del cinema?
N'he vist bastantes i n'he saludat algunes. M'agrada molt el cinema, i les pel·lícules. Veia moltes pel·lis de vídeo, però no sé els noms dels actors. Aquest ha sortit a tal pel·lícula, però no sé com es deia. N'he vist bastants, tant cantants, com actors, sobretot a Los Angeles, tant als Lakers com als Clippers hi van molts actors i sempre són allà, a primera fila.

A Jordan l'has tocat?
Si, li vaig donar la mà una miqueta de passada, però no he tingut gaire contacte amb ell. En el segon partit no va poder jugar, a Washington, el vaig veure a l'All Sar, però a causa de la seva gran fama i a la gran demanda que té ha d'anar supercontrolat i una mica apartat...

Els teus pares ho havien somiat?
Els meus pares no m'ho han dit mai, potser en una entrevista... Jo tampoc ho havia pensat mai. Simplement vaig jugant i crec que els meus pares tenen confiança en mi a tots els nivells i no hi ha gaire cosa a dir.

EL SOMNI AMERICÀ, "ROOKIE" DE L'ANY
Estic molt content d'haver aconseguit el trofeu i que la gent hagi estat d'acord a fer-me a mi rookie de l'any. És un gran honor i un privilegi poder agafar aquest trofeu.

A qui el dediques?
A tota la família, a la gent que ha estat amb mi des del principi; no solament als que han estat amb mi en els bons moments, sinó a la gent que hi ha estat en els moments durs; sobretot a aquesta gent, la que de veritat t'estima i t'aprecia per ser persona, no solament per ser una gran imatge o un gran nom. Jo crec que el fonamental és que la gent t'apreciï per la persona que ets.

Els nens cada vegada creuen més en tu perquè et veuen cada dia a la tele?
Sí, jo no sé quan surto per la tele i els diaris; em sembla que és bastant abundant, la presència...

Tornar a l'inici de l'entrevista