[1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8]

Quan vas marxar deies: "Igual torno la setmana que ve o no torno fins a rookie de l'any"...
Quan vaig marxar acabaven de passar els fets de l'11 de setembre i estava espantat. No sabia què podia passar. Jo volia venir aquí perquè havia lluitat molt i amb el draft es van crear expectacions. Em feia molta il·lusió venir i tenir l'oportunitat de guanyar-me el meu lloc. Volia fer el pas, encara que la situació estava una mica tensa. I al final, mira, potser em donen el rookie de l'any i he tingut una gran temporada: tres rookies del mes. Malgrat això, l'equip no ha acabat de rutllar tan bé com voldríem: les lesions, el fet de ser un equip jove i una mica de tot, però personalment estic molt content: he jugat tots els partits de la temporada i he tingut sort amb les lesions. La veritat és que personalment no podia demanar res més.

En què t'assembles als teus pares?
Suposo que tots tenim alguna cosa dels pares, tots tenim característiques del pares. Una cosa de l'un, una cosa de l'altre... En què em puc assemblar als meus pares? Tot i que sóc bastant més alt que ells, està clar que l'alçada em ve dels pares. No sé si de cara m'assemblo més a la meva mare o al meu pare, però sóc ros com la meva mare. Mentalment tenim el cap bastant ben posat i la veritat és que he rebut una educació excel·lent per part seva. Bona part del meu èxit és degut a aquesta educació i al que m'han donat tota la meva infància, no? O sigui que tot el que sóc és gràcies als meus pares, està clar.

Quin és el moment més difícil de superar d'una vida tan curta però intensa i ambiciosa com la teva?
No sé... sempre hi ha moments difícils durant l'any: les temporades..., però ho he sabut tirar endavant. Sempre he sigut molt positiu i sempre miro que, passi el que passi (hi hagi una mica de mal rotllo, hi hagi tensió o passin complicacions), sempre hem tirat endavant tots i no ens hem enfonsat tant per... no sé... agreujar una mica tots els problemes, hem sigut molt positius sempre.

Hauries estat rookie de l'any si la teva famíla no hagués estat aquí?
És una pregunta de difícil resposta perquè no puc saber-ho. No puc saber si en una altra situació, en què els meus pares no haguessin estat aquí, ni els meus germans, hagués arribat a fer la temporada que he fet o si m'hagués sentit tan còmode com m'he sentit. Això no ho podré saber mai. Però sí que puc dir que estic molt content de l'ajuda que m'han donat i el suport que he tingut en cada moment. No és el mateix que viure a Barcelona i a la casa on he viscut sempre, però, almenys, he seguit vivint amb els meus pares, que és una cosa que sempre he tingut.

Vivies millor a Barcelona?
Home, està clar, està clar que vivia millor.

Com a germà gran, què li recomanaries al teu germà Marc respecte al seu futur amb els estudis i el bàsquet, atès que a Espanya és impossible combinar-los?
Es difícil, perquè jo vaig tenir l'opció de venir aquí, jo vaig tenir ofertes d'universitats bones per venir aquí i estudiar aquí i poder compaginar la meva carrera amb el bàsquet, però la veritat és que no estava gens segur i em trobava tan bé i tan còmode a Barcelona que no tenia cap motiu per marxar. Fins i tot sabent que si les coses funcionaven bé amb el bàsquet finalment podria acabar deixant la carrera, com va passar. El Marc sap el que és estar aquí, sap el que és la vida aquí, domina bastant bé l'anglès i està tot l'any aquí. Per tant, s'hi ha de sentir més còmode. Està clar que si va a Espanya i les coses surten bé amb el bàsquet segurament no podrà estudiar una carrera, però és una decisió que haurà de pendre ell i que la família també valorarà.

[1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8]