Fins fa aproximadament un any i mig, la comarca del Penedès era coneguda bàsicament per una producció vinícola d'excel·lent qualitat. Però avui, aquestes terres farcides de vinyes també s'han fet famoses arreu de Catalunya per una altre motiu ben diferent: per ser l'escenari principal de les aventures i desventures quotidianes de la família Montsolís i els seus veïns. I tot gràcies a Nissaga de Poder, una telenovel.la produïda per TV3 que ha aconseguit que molta gent hagi perdut el costum de fer una bacaina després de dinar, i també, i això és important, que tots hi entenguem una miqueta més de vins i de caves.

Quins mèrits ha tingut i té Nissaga de Poder per aconseguir aquests nivells d'audiència? Els professionals que confeccionen aquesta trama dia a dia citen diversos factors possibles, com un horari d'emissió molt favorable, una base dramàtica basada en les temàtiques del gran teatre grec (amor passional, amor matern, poder, febleses, mort...) i uns actors que fan de la sèrie un producte consistent. Cada dia que passa, però, hi ha un altre factor que es consolida de manera irreversible: Nissaga de Poder com un fenòmen social de masses (uns 700.000 catalans veuen la sèrie diàriament) i no com un simple programa de televisió.

En els últims mesos, el Nissaga de Poder ha canviat molt. Ha passat un any des que es van morir l'Amadeu i la Laia, i han arribat personatges nous que, evidentment, han vingut amb l'equipatge ple de problemes nous. Tots aquests canvis feien preveure, almenys al principi, un descens de l'audiència, però finalment els espectadors s'han mantingut fidels a la sèrie i s'ha demostrat que aquests temors eren infundats. En tot cas, els personatges nous, com el bon vi, necessiten temps per fer-se, per agafar cos i per madurar. I sembla que de temps no els faltarà, perquè, si no hi ha més novetats d'última hora, tenim Nissaga fins l'abril del 98.

I parlant de vins i d'actors, aquest és el tast que fan els professionals de la sèrie sobre alguns del personatges més populars:

Eulàlia Montsolís

• "Seria allò que en diuen una barreja: una mica d'anís, una mica de moscatell, una mica de cava... i en porró" (Ernest Serrahima, Miquel)

• "Un vi de castell, d'aquests tan dolços, d'aquestes vinyes que encara queden de l'edat mitja i que n'hi ha molt poc" (Pep Armengol, casting)

• "Un brut nature reserva del 92. Llarga vida a l'Eulàlia" (Eduard Farelo, Eduard)

• "Un reserva... (riu)" (Emma Vilarasau, Eulàlia)

Amadeu Cabanilles

• "És un vi agre, un vi picat, un vi que quan obres el tap ja notes per l'olor que està passat" (Xavier Berraondo, director)

• "L'Amadeu era un conyac passat, un conyac d'aquells que dius "Òstia, què fort!" És amb molta graduació" (Pep Linuesa, Marçal)

• "Un cava d'aquests de barraca de tiro" (Eugeni Margalló, producció executiva)

• " Saps aquests alcohols que fan tant de mal, que són cabezones i que quan els prens al dia següent tens una ressaca...?" (Assumpta Solé, caracterització)

• "L'Amadeu? Un Don Simon" (David Bages, Amadeu)

Mateu Montsolís

• "Gran reserva" (Eduard Farelo, Eduard)

• "Un cava de reserva i d'aquells que deixen un gust amargant a la boca" (Pep Linuesa, Marçal)

• "Un rioja añejo" (Montse Mostaza, Laura)

• "Un vermut una mica amargant, però afegeixes una mica de soda i agafa una mica de condició" (Ernest Serrahima, Miquel)

Laia Montsolís

• "És negre... no, potser blanc. I amb agulla" (Mònica López, Abril)

• Diguéssim que és com una xocolata, com un suís, que no t'ho esperes i a sota del suís hi ha un brandy magnífic esperant al fons de la tassa" (Mercè Sampietro, Montserrat)

• "Diria que era un vi jove que no va arribar a aquell punt en què podia envellir per fer-se bo" (Francesc Forés, consultor de continguts)

• "És un cava jo diria que gairebé francès. El cava d'aquí és més subtil i ella és més barroera" (Xavier Berraondo, director)

Eduard Montsolís

• "Un vi dolç" (Carmen Mayor, perruquera)

• "Un picapoll. És dolç però tampoc és important. És entranyable" (Ernest Serrahima, Miquel)

• "Un moscatell" (Lluís Alcarazo, guionista)

• "Un vi jove, potser blanc i afruitat" (Mònica López, Abril)

• "Un vi jove, molt jovenet, chardonnais" (Eduard Farelo, Eduard)