Títol original: Prova d'orchestra
Durada: 70 minuts
Josep Mut, director de la Banda Municipal de Barcelona
Carlos Losilla, escriptor de cinema
- Els membres d'una orquestra es disposen a assajar sota
la batuta d'un director que ha vingut de l'estranger expressament per a
l'ocasió. Però, a causa de les indescriptibles accions i
de la confusió d'alguns membres de l'orquestra, el director no troba
la manera de coordinar el so del conjunt.
Està indecís: se n'ha d'anar o ha d'esperar pacientment que torni a començar l'assaig?
Es respira un ambient de revolta a la sala, amb signes evidents que presagien una catàstrofe. Un cop la protesta ha arribat a la seva culminació, comença a esllanguir-se i el director reapareix al pòdium, però ara ha canviat d'actitud. Tan bon punt domina la situació, es torna brusc i amenaçador, i exigeix respecte i obediència als músics.
Com a "Els clowns" (1970), Fellini ha tornat a treballar per a la televisió, sense apartar-se de la seva estètica i de la seva poètica, per fer una nova crònica sobre la fabricació d'un espectacle. "Assaig d'orquestra" és un epíleg ètic sobre el caos quotidià que mostra, a la vegada, la necessitat d'un ordre i el perill potencial que aquest ordre amaga. Fellini ha creat un caos fonètic, fent parlar els seus personatges en tots els dialectes possibles de l'italià. Aquest "assaig" va provocar una gran polèmica, i Pertini, el president de la república italiana, va dir que el film no era ni progressista ni reaccionari, sinó autèntic.
Producció: Daimo Cinematografia per a RAI Radiotelevisione Italiana, 1978
Direcció: Federico Fellini
Guió: Federico Fellini i Brunello Rondi
Fotografia: Giuseppe Rotunno (color)
Música: Nino Rota
Intèrprets: Baldwin Baas (director)
Clara Colosimo (arpa)
Elisabeth Labi (piano)
Ronaldo Bonacchi (contrabaix)
Ferdinando Villella (violoncel)
Giovanni Javarons (tuba)
