Fill. Professor de matemàtiques. Barcelona 1971. El Roger ha heretat moltes coses de la seva mare, però no l’interès per l’escriptura. Tot i ser un apassionat de la literatura, és en l’objectivitat de les ciències on ha trobat el seu espai de treball.
JORDI SEMPERE ROIG (conversa amb el Roger Sempere)
Fill. Antropòleg. Barcelona 1975. Treballa al departament de Geografia de la Universitat Autònoma, on fa la seva tesi doctoral. Al contrari que al seu germà Roger, a en Jordi li agrada escriure però encara no ha publicat res.
Nebot. Sudirector d’El País. L’Àlex és fill de la Glòria Roig, nebot de la Monsterrat. Viu a Madrid. Fa 21 anys que treballa al diari El Pais. Actualment és subdirector dels suplements d’aquest diari. En el seu despatx té una foto de la seva tia: “De tant en tant la miro i dic ‘ai, ai, ai... això ho faries o no ho faries‘ perquè sempre intento mantenir la seva referència ètica.”
Germana. La Maria Rosa és la segona dels set germans Roig Fransitorra. Quan era adolescent i la Maria Rosa havia de sortir amb algun noi, els pares feien que la Montserrat els acompanyés, era la carrabina, la Montserrat sempre hi sortia encantada, evidentment, però la seva germana no tan. La Maria Rosa diu que ella i la Montserrat són les més presumides de les germanes; els encantava compartir roba. La vida professional de la Maria Rosa ha estat molt vinculada al cinema; durant bastants anys va treballar al costat del director Vicente Aranda.
GLÒRIA ROIG
Germana. És la tercera de les germanes Roig, es portava 11 anys amb la Montserrat. És l’actriu de la família. L’Àlex Martínez Roig, el seu fill, diu que ella i la Montserrat eren les germanes numereres. La seva història és plena d’anècdotes divertides. La Montserrat va escriure expressament per a la Glòria el monòleg "Reivindicació de la senyora Clito Mestres", l’única peça de teatre que la Montserrat va arribar a estrenar. Inspirada en la vida de la Glòria i les altres germanes, per decisió expressa de la Montserrat, només la pot interpretar la Glòria.
JOSEP MARIA BENET I JORNET
Barcelona, 1940. Dramaturg. Amic de la Montserrat des del 1962, es van conèixer a l’Escola de teatre Adrià Gual. Des de sempre, en Pepito va ser un dels lectors escollits per a les galerades dels llibres de la Roig. Llicenciat en Filologia Romànica, es dóna a conèixer amb l'obra "Una vella, coneguda olor" (1963). Des de 1975 col·labora regularment, primer amb TVE, després amb TV3, i també amb diferents canals privats i autonòmics. Ha creat sèries dramàtiques per a televisió com "Vídua però no gaire", "Recordar", "Perill de mort", "Poble Nou", "Rosa", "Nissaga de poder", "Laberint d'ombres" i "Mirall trencat", entre altres. També ha escrit més de quaranta obres de teatre, entre les quals destaquen "Taller de fantasia" (1970), "La Nau" (1969), "Supertot" (1973), "Berenàveu a les fosques" (1971), "La desaparició de Wendy" (1973), "Revolta de Bruixes" (1975), "El somni de Bagdad" (1975), "El manuscrit d'Ali Bey" (1984), "Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc" (1987), "Ai carai!" (1988), "E.R." (1993), "Fugaç" (1992), "Testament" (1995), "El gos del tinent" (1996), "Això a un fill no se li fa" (2000) i "Precisament avui" (1997). Moltes d'aquestes obres han estat editades i estrenades en euskera, portuguès, francès, alemany, anglès, rus, hongarès, polonès i búlgar.
A la Neus li agrada dir que és una “pagesa del Priorat”. Exiliada a França durant la guerra, va participar activament en la resistència francesa contra els nazis. El seu nom de batalla era Puça. Els alemanys la van agafar i la van portar al camp de concentració de Ravensbrück. L’estada al camp la va marcar per tota la vida. L’experiència va ser tan dura que, un cop alliberada, no va poder explicar el que havia viscut a ningú. La primera persona a qui va explicar el seu testimoni va ser a la Montserrat. L’entrevista que la Roig li va fer per al programa "Personatges" és un document televisiu impressionant. La Neus ha dedicat la seva vida a recuperar la memòria de la gent que ha patit experiències com la seva. Actualment viu entre París, Rubí i els Guiemets, el poble on va néixer fa vuitanta-vuit anys.
ANNIE GOETZINGER
Dibuixant. Annie és una de les poques creadores franceses de còmics. Va començar en aquest art per accident. A l’escola de Belles Arts on estudiava a París no podia aprovar si no feia un examen de còmic. Des de llavors ha publicat diversos llibres de còmics. Ha treballat també per a les revistes Pilote (creada pels dibuixants de l’Asterix i Obelix), Charlie Mensuel i Fluide Glacial. Els crítics del sector reconeixen en la seva obra certa influència en l’Art Nouveau. La majoria de les seves històries, les explica des d’un punt de vista femení. Ha publicat en les gran editorials franceses de còmic,com Hachette, Glénat, Dargaud i Éditions des Femmes. Els còmics més coneguts de l’Annie són "Felina" (Gléant 1979), "Misteris de Barcelona" i "L'Ogre du Djébel", publicats per Dargaud. L’Annie va ser veïna i amiga de la Montserrat durant molts anys.
Escriptora i crítica literària. Girona 1942. És professora de Teoria de la Literatura i Literatura comparada de la UPF, i la presidenta del Centre Català del Pen Club. Va conèixer Montserrat Roig a la facultat i sempre més es van anar veient. www.upf.es/iuc/oller/oller.htm
Escriptora i periodista. La Rosa i la Montserrat es van conèixer l’any 1978, totes dues eren finalistes dels Premis Mundo d’entrevistes. S’admiraven mútuament però mai no havien coincidit, la Rosa va guanyar el premi i la Montserrat la va anar a felicitar. A partir d’aquest moment, es van continuar veient. Quan la Rosa anava a Barcelona, s’estava a casa la Roig i, quan era la Montserrat la que anava a Madrid, dormia a casa la Rosa. www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/montero/inicio.htm
