Neix a Barcelona (carrer de Bailén, 37) el dijous 13 de juny. Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i d’Albina Fransitorra i Aleñà.

L'ONU decideix la retirada d'ambaixadors d'Espanya. Proclamació de la República italiana.

Estudia al Col·legi Mare del Diví Pastor de Barcelona (carrer Bailén, 38), conegut com a “Divina Pastora”.

Vaga de tramvies a Barcelona. Es constitueix la companyia elèctrica FECSA. Kubala debuta amb el FC Barcelona. Neix a Barcelona el grup d’arquitectes renovadors “R”. Juan Perón és reelegit president de l’Argentina. L’empresari Ralph Schneider crea les targetes de crèdit.

Primera comunió al col·legi, el 27 de maig.

Elvis Presley grava el seu primer disc.

Comença estudis de batxillerat a l’Institut Montserrat.

Fets del Palau de la Música, Jordi Pujol és detingut i sotmès a un consell de guerra. Es comercialitza per primera vegada al món la píndola anticonceptiva.

Ingressa a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, on estudiarà fins al 1964. Hi coneixerà Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Benet i Jornet.

Fundació d’Òmnium Cultural. Es formen Els Setze Jutges. Comença a publicar-se la revista Cavall Fort. Es crea Amnistia Internacional per vetllar el compliment dels drets humans.

Actua amb el Teatre Popular i de Pantomima al Centre Parroquial de Sarrià a "L’aire daurat", de Ricard Salvat, amb Fabià Puigserver; i a "El mal", també de Ricard Salvat, muntatge i direcció de Ricard Salvat; a "Gran guinyol", de Joan Brossa, al Foment de les Arts Decoratives (FAD), Cúpula del Coliseum. Al II Festival de Castelldefels amb l’Agrupació Dramàtica Adrià Gual, que estrena "La Dorotea" de Lope de Vega, en versió d’Enrique Ortenbach, i direcció de Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany; també amb l’Adrià Gual i a "La pell de brau", de Salvador Espriu, al Saló de La Caixa. Gira teatral amb la companyia Adrià Gual a València i Granada.

Mercè Rodoreda publica "La plaça del Diamant". Independència d’Algèria. Crisi dels míssils a Cuba. Comença el concili Vaticà II

Comença estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 9 de febrer actua a l’obra de Salvador Espriu, "La pell de brau" (1960), dirigida per Ricard Salvat i per Maria Aurèlia Capmany; a "La primera història d’Esther", de Salvador Espriu; a "La cantant calba", d’Eugène Ionesco, dirigida per Montserrat Ramos; en el paper de Lena a "Leonci i Lena", de Georg Büchner, adaptació i direcció de Maria Aurèlia Capmany; a "Antígona" i "Gent de Sinera", de Salvador Espriu.

López Rodó presenta el Plan de Desarrollo. S’inaugura el Museu Picasso a Barcelona. El president Kennedy és assassinat a Dallas. Pau VI, elegit nou sant pare. L’empresa Philips comercialitza les cintes d’àudio tipus casset. Primers èxits dels Beatles.

Participa en una lectura teatral de "La casa de Bernarda Alba", de Federico García Lorca, amb el Teatro Español Universitario (TEU), que es fa al Colegio Mayor Fray Junípero Serra de Barcelona. Dóna classes nocturnes a nois que vivien als jardins de Montjuïc, en situació d’emergència perllongada. (experiència que recrea a "La veu melodiosa").

El règim franquista celebra els 25 anys de pau. Malgrat les prohibicions, es commemora el 250è. Aniversari de l’Onze de Setembre. Primera bomba atòmica xinesa.

Es casa amb Albert Puigdomènech a Sant Martí de Riells (juliol). Participa, del 9 a l’11 de març, en la “Caputxinada” (Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona), al convent dels Caputxins de Sarrià, juntament amb altres estudiants i intel·lectuals, que la policia finalment va desallotjar. Guanya el Premi de Prosa d’Iniciació Literària als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Caracas, Veneçuela (11 de setembre).

Indira Gandhi és escollida primera ministra de l’Índia.

El 25 de novembre actua a "Les noces de Fígaro", de Beaumarchais, dirigida per Francesc Nel·lo (Teatre de l’Aliança del Poble Nou).

Guerra dels Sis Dies entre àrabs i israelians. S’edita "Cien años de soledad", de Gabriel García Márquez. El doctor Barnard fa el primer trasplantament de cor.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, branca de Romàniques (Hispàniques) per la Universitat de Barcelona.

Primer atemptat d’ETA. Joan Manuel Serrat exigeix cantar en català al Festival d’Eurovisió, és substituït per Massiel. Creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’URSS envaeix Txecoslovàquia: fi de la Primavera de Praga

Mor la seva àvia materna Paulina Aleñà. Beca de la Universitat de Perugia (Perusa), Itàlia. Premis Recull i Sant Adrià de narració i Serra d’Or de reportatges.

Drama a Biafra: 300.000 refugiats corren el risc de morir de fam a causa de la guerra civil a Nigèria. Neil Armstrong es converteix en el primer home que trepitja la Lluna.

Neix el seu primer fill Roger (9 de juny). El pare biològic és l’Albert Puigdomènech, però porta els cognoms del pare del seu germà petit, Sempere. Obté el doctorat en Filosofia i Lletres. Guanya el Premi Víctor Català per "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volien". S’assabenta del premi a Montserrat, on s’havia tancat amb un nombrós grup d’intel·lectuals i artistes (Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans), per protestar contra l’anomenat Procés de Burgos, contra militants d’ETA. S’encarrega de la secció de crítica de literatura catalana al diari Tele/Exprés, del qual després passa a ser col·laboradora habitual (fins al 1973). També col·labora amb entrevistes a la revista Serra d’Or (fins al 1978).

Conflictes laborals a la Maquinista, Philips i SEAT. Procés de Burgos contra els militants d’ETA. Comencen les celebracions de les Sis Hores de Canet. Salvador Allende guanya les eleccions presidencials a Xile.

Publicació de "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volien" (Editorial Selecta). Redactora del Diccionari de Literatura Catalana.

Constitució de l’Assemblea de Catalunya, organisme unitari reivindicatiu de les llibertats polítiques i nacionals.

Publicació de "Ramona Adéu!", la seva primera novel·la.

Un atac terrorista provoca 17 morts durant la celebració dels Jocs Olímpics de Munic. Esclata el cas Watergate.

Lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, Gran Bretanya (fins al 1974).

Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, mor en un atemptat a Madrid. Mor Pau Casals.

Col·laboradora setmanalment al diari Mundo Diario (fins al 1977).

Durant la malaltia de Franco, el príncep Joan Carles assumeix interinament les funcions de Cap d’Estat.

Neix el seu segon fill, Jordi, fruit de la seva relació amb Joaquim Sempere. Membre de la junta de l’Ateneu Barcelonès. Publicació de "Retrats Paral·lels I" i "Los hechiceros de la palabra", entrevistes. El conte “Breu història sentimental d’una Madama Bovary nascuda a Gràcia i educada segons els nostres principis i tradicions” (de "Molta roba i poc sabó...") publicat a "Antologia de la nova narrativa catalana". Comença a treballar per a la televisió (TVE), al programa “Tot art”, dirigit per Joan Anton Benach, fent retrats literaris de tres minuts sobre diferents personatges relacionats amb el món de la cultura, en veu en off.

Mor el general Francisco Franco. Joan Carles I, rei d’Espanya dos dies després de la mort de Franco. Afusellaments de militants d’ETA. Acaba la guerra del Vietnam. Comença el genocidi a Cambotja.

Guanya el Premi Sant Jordi de Novel·la amb "El temps de les cireres". Publicació de "Retrats Paral·lels II", entrevistes, i "Rafael Vidiella: l’aventura de la revolució", biografia.

Adolfo Suárez és nomenat cap del govern espanyol, comença la reforma política. Celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi del Llobregat. Aparició de l’Avui, primer diari en català després de 40 anys. Cop d’Estat militar a l’Argentina

Li proposen que dirigeixi i presenti "Personatges" (TVE). Quan ja té dues entrevistes (Mari Santpere i Manuel Ibàñez Escofet) li diuen que el programa no s’emetrà. Finalment, "Personatges" comença a emetre’s aquell setembre, i Montserrat el presentarà fins el 1978. Publicació de "El temps de les cireres" i "Els catalans als camps nazis", que guanya el Premi de la Crítica Serra d’Or de l’any.

Mobilització dins la campanya “Volem l’Estatut!” al Passeig de Gràcia de Barcelona que reuneix més de 100.000 persones. Restauració de la Generalitat de Catalunya. Mor Elvis Presley, el rei del rock and roll. El cub de Rubick causa sensació, arribarà a vendre més de 100 milions d’unitats.

Publicació de "Retrats Paral·lels III", i "Noche y niebla", versió castellana de "Els catalans als camps nazis". Obté el segon Premi Mundo d’entrevistes. Exposició “Només 49 personatges” (5-20 de desembre) al Palau de la Virreina, fotografies de Pilar Aymerich sobre els personatges que l’autora havia entrevistat al programa de televisió. Jorge Arandes, aleshores director de TVE a Barcelona, la veta. Publicació de "Personatges", primera sèrie (inclou quinze entrevistes) i "Tiempo de cerezas".

Judici contra Els Joglars: campanya a favor de la llibertat d’expressió. Promulgació de la Constitució espanyola. Assassinat d’Aldo Moro a Itàlia.

Publicació de "Personatges I i II". Segon veto a TVE, aquesta vegada a Madrid. Després de gravar dues entrevistes (a Josep M Castellet i a Vicent Andrés Estellés) per al programa “Encuentro con las letras”, se la prohibeix el dia abans de l’emissió del primer. Hi va haver interpel·lacions parlamentàries, al Congrés (Miquel Roca) i al Senat (Josep Benet).

Primeres eleccions municipals democràtiques. Aprovació definitiva del segon Estatut de Catalunya. Comença la guerra de l’Afganistan. Acaba el genocidi a Cambotja. M. Thatcher, primera ministra britànica. Revolució islàmica a l’Iran. L’empresa japonesa Sony treu al mercat el walkman.

Primer viatge a Rússia (aleshores URSS), convidada per l’Editorial Progreso de Moscou. Viu dos mesos a Leningrad (avui Petersburg). Publicació de "L’hora violeta", novel·la (també la versió castellana, "La hora violeta") i "¿Tiempo de mujer?, El feminismo", assaig feminista, i "Ramona, adiós". El conte "Before the Civil War" a "Antologia de narrativa catalana dels 70".

Eleccions al Parlament de Catalunya, primer triomf de Jordi Pujol. Reagan, president dels EUA. Comença la guerra Iran-Irak.

Viatge a Mèxic i Cuba: entrevista amb el primer ministre cubà Carlos Rafael Rodríguez per al diari El País. "Carnets de Mujer". Dirigeix i presenta el programa de televisió "Líders" dins l’espai "Clar i Català". És una sèrie de vuit entrevistes a polítics catalans amb representació parlamentària (com Tarradellas o Pujol). Per aquest programa va obtenir el premi Òmnium Cultural de televisió. Publicació d’"Aprendizaje sentimental" (traducció de "Molta roba i poc sabó...").

Dimissió del president del govern espanyol Adolfo Suárez. Intent de cop d’Estat el 23 de febrer. Leopoldo Calvo Sotelo, nomenat president. Reagan inicia el programa anomenant Guerra de les Galàxies. IBM (International Bussines Machines) crea el primer ordinador personal

Publicació de "L’òpera quotidiana", novel·la, i "Mi viaje al bloqueo".

Victòria socialista en les eleccions legislatives espanyoles: Felipe González, president del govern.

Curs d’Història de Catalunya i de creació literària al departament d’Estudis Hispànics i Llatino-Americans de la Universitat de Strathclyde, Glasgow (gener-abril), invitada per la Fundació Carneggie.

El govern expropia Rumasa. Neix la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), comencen les emissions de Catalunya Ràdio i TV3. Elecció de Raúl Alfonsín, l’Argentina recupera l’ordre constitucional després de set anys de dictadura militar.

Comença la seva columna diària a El Periódico (fins al 1989). Torna a TVE (Madrid): dirigeix i presenta una sèrie de 26 entrevistes, d’una durada d’uns 55 minuts, sota el títol "Los padres de nuestros padres".

Segones eleccions al Parlament: CiU assoleix la majoria absoluta. Un equip mèdic dirigit per l’investigador Robert Gallo identifica el virus de la sida.

Publicació de "L’agulla daurada", llibre de viatges, Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya; i "Isabel-Clara Simó/Montserrat Roig", dins la sèrie “Diàlegs a Barcelona”, una col·lecció de llibres de l’Ajuntament de Barcelona, creada per Maria Aurèlia Capmany.

Espanya firma el tractat d’adhesió a la Comunitat Europea. Mikhaïl Gorbatxov, nou secretari general del PCUS, anuncia la retirada de les tropes soviètiques de l’Afganistan. Comencen a l’URSS el conjunt de reformes conegudes com a perestroika.

Dirigeix i presenta una sèrie de 26 capítols per a TVE: “Búscate la vida”.

Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN. Eleccions generals, victòria del PSOE. Barcelona, designada seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Publicació de "La veu melodiosa", (també la versió castellana, "La voz melodiosa") i "Barcelona a vol d’ocell" (amb fotografies de Xavier Miserachs). El conte “Amor i cendres” a la revista "Els marges" (juny). A TV3, la seva obra dramàtica "El mateix paisatge", dirigida per Orestes Lara. Presenta, durant una setmana, "La Tarde", programa que s’emetia directament des de Madrid. És la seva última aparició a la televisió. Compleix un dels seus “somnis”: una nit d’abril actua al Molino.

Moren 15 persones en l’atemptat d’ETA a l’hipermercat Hipercor de Barcelona. Eleccions municipals i europees. Apareix l’edició en català del “Diari de Barcelona”.

Inici de la intifada a Palestina. Acord entre els EUA i l’URSS per destruir armament nuclear

Publicació de "Montserrat Roig: 100 pàgines triades per mi". I “De finestres, balcons i galeries”, dins del volum "Barceldones". A l’antologia On Our Own Behalf (University of Nebraska Press); a l’antologia Meine Schwester Elba (Surkhamp Verlang). Espardenya, versió neerlandesa de "La veu melodiosa".

Se signa el pacte antiterrorista d’Ajuria Enea al País Basc. Eleccions autonòmiques: victòria de CiU. Multitudinari concert d’Amnistia Internacional a Barcelona. L'Organització per a la Llibertat de Palestina (OLP) reconeix a Israel el dret a existir.

Publicació d’"El cant de la joventut", narracions. A l’antologia Frauen in Spanien (Munich: DTV). Escriptora del mes (novembre), Institució de les Lletres Catalanes.

Autoritzades a Espanya les televisions privades, llicències per a Antena 3, Tele 5 i Canal +. Cau el mur de Berlín i comença la demolició dels règims socialistes de l’Europa de l’est. Revolta a Romania contra la dictadura de Nicolae Ceaucescu.

Cursos a la Universitat d’Arizona (Arizona State University), Estats Units d’Amèrica (gener-juny), sobre “Novel·la espanyola del segle XX” i “Creative Writing”. Li diagnostiquen un càncer de mama. El 15 de setembre comença una col·laboració habitual al diari Avui. “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, que mantindrà fins a la seva mort. Publicació de "L’autèntica història de Catalunya" (amb dibuixos de Cesc) i "Isten veled", "Ramona", (versió hongaresa de "Ramona, adéu!"), "A voz melodiosa" (versió portuguesa de "La veu melodiosa") i "El canto de la juventud".

La central Vandellòs II pateix una fuita radioactiva. Després de 28 anys de presó, el dirigent Nelson Mandela és alliberat a Sud-àfrica. Reunificació d’Alemanya. L’Iraq ocupa Kuwait.

Publicació de "Digues que m’estimes encara que sigui mentida", memòries literàries, i "Retrats i personatges", a cura d’Ignasi Llompart, i Zeit der Kirschen (versió alemanya d’"El temps de les cireres"). Representació de "Retrat de la senyora Clito Mestres" al Teatre Romea i a la Sala Becket de Barcelona. Conferència a l’Institut Català de la Dona, “La ciutat de Barcelona, una mirada femenina” (1 de juliol) dins el “Memorial Paulina Pi de la Serra”. Mor a la Clínica del Pilar de Barcelona, el 10 de novembre. Josep Maria Benet i Jornet va llegir l’article de comiat al cementiri de Montjuïc.

Nou persones mortes i 47 de ferides en l’atemptat d’ETA a la caserna de la guàrdia civil de Vic. 87.000 edificis a Catalunya que pateixen aluminosi.

Guerra del Golf. Abolició de l’apartheid a Sud-àfrica. Boris Ieltsin, nou cap d’Estat a l’URSS. Comença la primera etapa de la guerra civil a Iugoslàvia.