Artista plàstic, nascut a Alcoi. Era amic de l’Ovidi des de la joventut. Quan el cantant anava a Alcoi es quedava a casa seva. El pintor va elaborar algunes portades dels discos de l’Ovidi, la més coneguda “A Alcoi”, una capsa de cartró que recorda que la indústria paperera ha estat tradicionalment la més important de la població.
Escenògraf. Actualment vesteix una bona part de les colles de moros i cristians d’Alcoi, poble on va néixer. Amic de l’Ovidi des de la joventut. Va ser el cantant el que el va introduir en el món del cinema amb la pel·lícula “La portentosa vida del pare Vicent” de Carles Mira. Un dels treballs més reeixits de l’escenògraf va ser en la pel·lícula “Héctor” de Carles Pérez, de la qual l’Ovidi també era el protagonista.
Periodista. Durant molts anys crític teatral. És a finals dels anys seixanta quan es coneixen amb l’Ovidi, que ja s’ha instal·lat a Barcelona i fa teatre independent. Sagarra l’anima a debutar en públic com a cantant i li descobreix la cançó francesa. El darrer treball que afronta l’Ovidi dalt d’un escenari és un recital de poemes de Josep Maria de Sagarra, el pare del periodista.
És companya de l’Ovidi a finals dels anys seixanta i principis del setanta. Es coneixen fent teatre. En aquella època, l’Ovidi comença a cantar. Actualment treballa en el món audiovisual, de guionista, i també ha realitzat un telefilm.
Guitarrista. Va col·laborar des del primer disc amb l’Ovidi Montllor. Al 1974 amb el disc “A Alcoi” comencen a ser parella professional. La col·laboració durarà vint-i-cinc anys. L’Ovidi cantant no es pot deslligar d’aquest músic, un dels guitarristes més importants del país.
www.totisoler.com
Companya de l’Ovidi durant la segona meitat dels setanta i primers anys vuitanta. Mare de la Jana. Va treballar de mànager de l’Ovidi durant un temps. La major part dels anys que van viure junts ho van fer a Canet de Mar. Actualment és responsable de l’Escola de Camp El Polell, al Montseny.
Actor. Es van conèixer a mitjans dels seixanta fent teatre independent, en companyies com La Pipironda i el Camaleó. Van treballar en algunes pel·lícules plegats, com la primera que va fer l’Ovidi, “Furia española”, de Francesc Betriu. Als anys vuitanta van idear i realitzar l’obra de teatre “Fleca Rigol, digueu?”
Dona d’Alfred Lucchetti. Coneix l’Ovidi als anys seixanta, perquè ella també feia teatre independent. Quan l’Ovidi va patir un atac d’apendicitis es va instal·lar a casa seva. L’Ovidi habitualment dinava i sopava els caps de setmana a casa els Lucchetti i passava el Nadal amb ells.
RAIMON
Cantant. L’Ovidi comença la seva carrera musical acompanyant el Raimon i el Quico Pi de la Serra. Amb ells fa el primer Palau de la Música i les primeres gires. Al 1993, Raimon convida l’Ovidi a cantar al Palau Sant Jordi dins el concert homenatge “Raimon: 30 anys al vent”. És un dels cantautors més importants i emblemàtics del país.
És la darrera companya de l’Ovidi. Va ser al seu costat quan el cantant es va quedar afònic i quan, finalment, li van diagnosticar el càncer. Ha treballat en el món de la moda.
