El 4 de febrer neix a Alcoi.Estudia fins als 12 anys. Després es posa a treballar en diverses feines.

Creació de les Corts espanyoles. Primera visita de Franco a Catalunya. El IEC reprèn les seves activitats en clandestinitat.
Es posen en funcionament els camps d'extermini dins del Tercer Reich. Piet Mondrian i Jackson Pollock exposen a Nova York

Estudia fins als 12 anys. Després es posa a treballar en diverses feines.

Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili.
Elvis Presley grava el seu primer disc.

Amb 18 anys, viu un any a Barcelona, amb els seus oncles.

Fets del Palau de la Música, Jordi Pujol és detingut i sotmès a un consell de guerra. Fundació de la Unió Sindical Obrera.
Es comercialitza per primera vegada al món la píndola anticonceptiva

Torna a Alcoi i fa la mili. Es casa amb Adela Abad i tenen una filla, l'Helena.

Fundació d'Òmnium Cultural. Es formen Els Setze Jutges.
S'inicia la construcció del mur de Berlín que separa l'est i l'oest d'aquesta ciutat. J. F. Kennedy és elegit president dels EUA. Amnistia Internacional per vetllar el compliment dels drets humans

Arriba a Barcelona per quedar-se. Vol ser actor. Treballa al matí en molts oficis diferents i assaja de nit. Es vincula al teatre independent, a l'Off Barcelona, en grups com La Pipironda (Àngel Carmona, Víctor Mora, Paco Candel ); El Camaleó, amb el Jordi i el Ramon Teixidor; GTI (Grup de Teatre Independent), l'Adrià Gual, el Teatre Experimental Català...

Jordi Pujol publica "Construir Catalunya". Es funda la Institució Pedagògica Rosa Sensat.
Comença la Guerra del Vietnam.
El papa Pau VI clausura el concili Vaticà II, que ha suposat una actualització de les institucions eclesiàstiques.

Comença a tocar la guitarra i a composar cançons. Comença una relació amb Marta Molins.

Guerra dels Sis Dies entre àrabs i israelians.
S'edita "Cien años de soledad", de Gabriel García Márquez.

Al març canta davant del públic per primera vegada. El 30 de novembre fa el seu primer Palau de la Música amb el Raimon i el Quico Pi de la Serra. Edita el seu primer disc senzill, amb quatre cançons.

Primer atemptat d'ETA. Joan Manuel Serrat exigeix cantar en català al Festival d'Eurovisió, és substituït per Massiel.
Els estudiants de París ocupen els carrers protestant contra l'immobilisme polític i l'ordre burgès. L'URSS envaeix Txecoslovàquia: fi de la Primavera de Praga. Martin Luther King és assassinat.

Edita el segon disc senzill.

Joan Carles de Borbó és designat príncep d'Espanya. Neil Armstrong es converteix en el primer home que trepitja la Lluna.

Primeres “6 hores” de Canet. Segon Palau de la Música amb Maria del Mar Bonet. Tercer disc senzill.

Constitució de l'Assemblea de Catalunya, organisme unitari reivindicatiu de les llibertats polítiques i nacionals.
Acord dels Quatre (Itàlia, Gran Bretanya, Alemanya i França) que permet el trànsit de persones i mercaderies entre el Berlín oest i la RFA, l'obertura només té una direcció.

Primer llarga durada: “Un entre tants...”

Comença el segon Plan de Desarrollo.
Un atac terrorista provoca 17 morts durant la celebració dels Jocs Olímpics de Munic. Esclata el cas Watergate.

Primer Palau en solitari.

Concentració a Sant Cugat del Vallès, convocada per l'Assemblea de Catalunya, per celebrar el Primer de Maig. Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, mor en un atemptat a Madrid.
Retirada dels EUA del Vietnam. Mor Pablo Picasso.

Edita “A Alcoi”. Comença a col·laborar de manera estable amb Toti Soler. Participa en la pel·lícula “Fúria Española ”

Els grups d'esquerra i centre comencen a preparar el panorama polític posterior a la dictadura de Franco.
El president del EUA, Nixon, dimiteix.

Debuta com a actor protagonista en la pel·lícula “Furtivos”. Comença la seva relació amb la Montse Blanes.

Mor el general Francisco Franco. Joan Carles I, rei d'Espanya dos dies després de la mort de Franco. Afusellaments de militants d'ETA. Plataforma Democràtica.
Acaba la guerra del Vietnam.

Estrena al Teatre Poliorama de Barcelona “Joan Salvat Papasseit ”. Participa en la pel·lícula “La nova cançó” cantant “La fera ferotge”.

Adolfo Suárez és nomenat cap del govern espanyol, comença la reforma política. Celebració de l'Onze de Setembre a Sant Boi del Llobregat. Aparició de l'“Avui”, primer diari en català després de 40 anys.
Cop d'Estat militar a l'Argentina. Mor el líder xinès Mao Zedong.

Edita “De manars i garrotades”.

Mobilització dins la campanya “Volem l'Estatut!” al Passeig de Gràcia de Barcelona que reuneix més de 100.000 persones. Restauració de la Generalitat de Catalunya.

Edita “Bon vent i barca nova” i el llibre “Poemes i cançons” amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig. Participa en la pel·lícula “La portentosa vida del pare Vicent”, de Carles Mira.

Judici contra Els Joglars: campanya a favor de la llibertat d'expressió. Promulgació de la Constitució espanyola.
Assassinat d'Aldo Moro a Itàlia.
Carol Woytila es nomenat papa Joan Pau II.

Té la seva segona filla, la Jana. Edita “Coral Romput” de Vicent Andrés Estellés. Participa en la pel·lícula “ L´Estatut de Catalunya”

Primeres eleccions municipals democràtiques. Aprovació definitiva del segon Estatut de Catalunya. El Barça guanya a Basilea la seva primera Recopa d'Europa de Futbol.
Revolució islàmica a l'Iran. L'empresa japonesa Sony treu al mercat el walkman .

Edita “4-02-42”. Durant la dècada dels vuitanta participa en més de 50 pel·lícules i torna a fer teatre, entre d'altres obres alguna de pròpia, com “Fleca Rigol , digueu?”, al costat d'Alfred Lucchetti.

Eleccions al Parlament de Catalunya, primer triomf de Jordi Pujol.
Reagan, president dels EUA. Comença la guerra Iran-Irak.

Participa en la pel·lícula “ Héctor ”, de Carles Pérez. Participa al teatre Romea en un homenatge a Brassens.

Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Victòria socialista en les eleccions legislatives espanyoles: Felipe González, president del govern. Espanya entra a l'OTAN. Crisi de Banca Catalana.
Guerra de les Malvines.

Comença la seva relació amb la Neus Solsona.

Inauguració del segon Congrés de la Llengua Catalana. Espanya firma el tractat d'adhesió a la Comunitat Europea.
Comencen a l'URSS el conjunt de reformes conegudes com a perestroika.

Participa en un concert del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a la Sagrada Família.

Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Eleccions generals, victòria del PSOE. Barcelona, designada seu dels Jocs Olímpics de 1992.
Accident nuclear a Txernòbil (Ucraïna).
Assassinat del primer ministre suec, Olof Palme.

Participa en la pel·lícula “Amanece que no es poco”, de José Luís Cuerda.

Se signa el pacte antiterrorista d'Ajuria Enea al País Basc. CiU guanya les eleccions autonòmiques.
Final de la guerra entre l'Iran i l'Irak. G. Bush, president dels EUA.

Edita “Homenatge a Apel·les Fenosa ”.

Autoritzades a Espanya les televisions privades, llicències per a Antena 3, Tele 5 i Canal +.
Cau el mur de Berlín i comença la demolició dels règims socialistes de l'Europa de l'est.
de l'Europa de l'est. Revolta a Romania contra la dictadura de Nicolae Ceaucescu.
Matança de Tiananmen (Pequín).

Participa en la pel·lícula “El largo invierno” de Jaime Camino.

Nou persones mortes i 47 de ferides en l'atemptat d'ETA a la caserna de la guàrdia civil de Vic. 87.000 edificis a Catalunya que pateixen aluminosi.
Guerra del Golf. Abolició de l' apartheid a Sud-àfrica. Comença la primera etapa de la guerra civil a Iugoslàvia.

Participa en el concert homenatge al Palau Sant Jordi “Raimon: 30 anys al vent”.

Crema el Gran Teatre del Liceu. El PSOE perd la majoria absoluta. "Belle époque", de F. Trueba, guanya un Oscar.

Estrena l'espectacle “ Ovidi Montllor diu Sagarra” al Teatre Lliure de Barcelona. Aquest treball s'acabarà editant en disc compacte.

Incendis a la Catalunya central. Surt a la llum l'escàndol financer de Javier de la Rosa.
Esclata la revolta popular a l'estat de Chiapas. Conflicte ètnic a Rwanda. Nelson Mandela, president de Sud-àfrica.

El 10 de març mor a Barcelona d'un càncer.

Victòria de CiU a les autonòmiques. Inauguració a Sant Cugat de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Se signa l'acord de Dayton que posa pau a la guerra de Bòsnia i Herzegovina. El primer ministre israelià Yitzhak Rabin és assassinat.