La Maria del Tura és la germana gran dels cinc fills Boix. Ella i el seu marit, Pere Julià, passen temporades llargues fora del país però mai no perden el contacte amb en Xesco. Durant el temps que s’instal·len a viure a la casa familiar de Sant Privat d’en Bas (La Garrotxa), en Xesco els visita assíduament.
Els tres nois Boix fan molta pinya, de petits. En "Zum"és el gran, el segueix el Xesco i després ve el Joan. En l’etapa de creixement, en Xesco mira en "Zum"com un model per seguir, i quan aquest decideix fer-se monjo de Montserrat la relació se’n ressent; però amb els anys, els germans reprenen i enforteixen els seus lligams. Durant la joventut, en Xesco comparteix moltes més afinitats amb el germà petit, en Joan; és el Joan qui tradueix i adapta moltes de les cançons del folk americà que canta en Xesco.
És la petita dels Boix. En Xesco sempre té una actitud protectora amb la seva germana, i ella, d’admiració cap a ell. Creu que a en Xesco encara no se li ha reconegut la seva tasca en tota la seva dimensió: malgrat que en el camp de l’animació infantil i escolar sí que se l’ha apreciat, segons l’Elisenda queda per valorar la feina de recull i registre del folklore català que en Xesco va realitzar amb gran mètode i rigor; un reconeixement que hauria d’arribar d’instàncies oficials.
És mestra. Coneix en Xesco el dia que va anar a cantar a l’escola de Breda on ella treballa. Es casen el 29 de març de 1980, a la Cripta del monestir de Montserrat. El 15 de setembre de 1981 neix el seu fill, Arnau Boix i Pi.
L’any 1972, amb 22 anys, Josep Valls entra en contacte amb el grup Sac de Cançons on coneix en Xesco, amb qui sintonitza des del primer moment. És en Xesco qui el bateja com a Jep. Poc temps després, en Jep s’instal·la al pis de l’Eixample barceloní que en Xesco comparteix amb dos companys més. La convivència s’allarga gairebé 8 anys, al llarg dels quals en Jep i en Xesco desenvolupen una amistat profunda.
De joveneta, és una de les responsables ("akela") de l’Agrupament Escolta de Sant Benet, en el qual els germans Boix són "llobatons". Malgrat que aquesta etapa de relació és relativament curta, estableix un lligam entranyable amb la família. I molts anys després es converteix en un dels puntals de l’estabilitat d’en Xesco: l’ajuda a sortir-se’n, de la seva primera crisi, i li fa d’amiga i consellera per sempre més.
Nascut l’any 1919 a Nova York, fill de músics, Pete Seeger es dedica a investigar a fons el folklore dels Estats Units i en fa una recopilació extensa, que deixa gravada. Havent-se declarat comunista públicament, el Comitè d’Activitats Antiamericanes creat pel senador McCarthy el condemna a 10 anys de presó; després és absolt, però pateix el boicot dels mitjans de comunicació. Malgrat això, arriba a compondre centenars de cançons que es converteixen en himnes dels moviments obrers i sindicals, pacifistes, ecologistes, feministes, pro drets civils, etc., de tot el món, com: "We shall overcome", "I wanna be free", "If I had a hammer", "Què se n’ha fet d’aquelles flors?" (en contra de la guerra del Vietnam)...
Als 84 anys, Pete Seeger continua en actiu. Sempre actua gratuïtament, perquè els diners que guanya amb els drets de la venda dels seus discos ja en té prou per viure. Viu en una casa aïllada a la vora del riu Hudson (Nova York).
Nascut a Zamora l’any 1947, creix a Valladolid, on des de mitjans dels anys 60 es dedica a l’estudi i a la divulgació de la cultura tradicional, fent concerts i conferències a les universitats i en mitjans de comunicació d’arreu del món. El 1976 abandona les actuacions en públic per dedicar-se íntegrament a la investigació. Presideix la Fundación Joaquín Díaz d’Urueña (Valladolid). Quan en Joaquín i en Xesco es coneixen, descobreixen que estan molt d’acord en la manera d’aproximar-se al folklore, en el valor que se li ha de donar i com transmetre’l. Estableixen una estreta relació professional i personal. www.funjdiaz.net
José Alfredo García és un dels primers músics que s’interessen pel banjo al nostre país. Aquest és un dels motius pels quals acaba trobant-se amb en Xesco, amb qui col·labora en diverses ocasions, tant en actuacions en directe com en la gravació de discos. També, sovint, toquen junts al carrer i, durant unes quantes setmanes, actuen en un pub on, mentre la gent pren copes, ells interpreten un repertori folk. En Xesco, en alguna ocasió, hi afegeix alguna cançó infantil o una rondalla. Actualment, en Sedo fa de luthier.
NOÈ RIVAS
Durant una actuació, en Xesco Boix es fixa en un noi que hi ha entre el públic i que duu una guitarra. Després, se li acosta i hi estableix conversa. És en Noè Rivas, que amb menys de 20 anys ja té clar que es vol dedicar a la música. A partir d’aquest moment, en Noè pren al Xesco com al seu mestre i li segueix els passos en el camp de l’animació infantil. A finals dels anys 70, en Xesco reuneix el Noè amb tres companys més (Àngel Daban, Lluís M. Panyella i Toni Giménez) i junts formen els Cinc Dits d’Una Mà: més que un grup, un punt de trobada on comparteixen experiències i informacions. El 1984 es publica el cançoner "Els cinc dits d’una mà" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). www.noerivas.com
ALBERT PLA
Músic. Espectador de Xesco Boix. Autor d’un disc per a nens, per fer adormir els nens: "Anem al llit?" (BMG / Ariola, 2002) www.albertpla.com
