urn:ebu:tt:distribution:2014-01
es
(Ayumi) El Concurs Nacional
dels Kojima del Japó?
Ho dius de debò? El teu pare
participarà en el concurs?
Exacte.
Li han comunicat oficialment que
ha passat les proves del "càstig".
-Les proves del "càstig"?
-Però això què és?
(Haibara) Vol dir
les proves del càsting.
Els responsables del càsting
estudien les fotos
i el currículum dels aspirants,
i trien els millors.
El pare ho tenia claríssim,
des del principi estava convençut
que el triarien.
(pensa) "No el conec, però em fa l'efecte que és un fanfarró."
Ei, si guanya el concurs,
quin premi s'emportarà?
A la carta que li han enviat,
li diuen que el guanyador
s'emporta molts diners.
A veure... Crec que era un número 1... i després 7 zeros.
Un 1 i 7 zeros... Eh?
Això són 10 milions de iens!
-Ei, quina sort!
-I això, qui ho ha organitzat?
Què vol dir, qui ho ha organitzat?
La carta: vull saber
qui l'hi ha enviat al teu pare.
Ah, sí! Crec que hi posava
Televisió Nichiuri.
Però... més que els diners, al pare,
el que li fa il·lusió...
és el pergamí d'un porc senglar
que donen amb el premi.
Si a la carta hi posa
Televisió Nichiuri,
llavors no crec
que sigui una estafa.
El premi són molts diners.
Què és, aquest pergamí,
un dibuix d'un porc senglar?
Sí, a la carta hi havia
una foto del premi.
Era un dibuix en blanc i negre,
i a mi no em va semblar gran cosa,
però al pare sempre li han agradat
els porcs senglars
i diu que, si el guanya, el farà molt feliç penjar-lo a l'habitació.
L'artista es diu "thank you", que
és un nom que no sona gens japonès.
"Thank you"?
Genta, crec
que el premi és el pergamí,
i els diners són un complement.
(tots) Eh?
Els 10 milions són un complement?
"L'amor és màgia
i triomfa sobre el misteri."
"Connecta amb en Conan
a l'hora del suspens."
"Una tragèdia inesperada
on tot acusa el pare d'en Genta."
"Qui és, l'assassí?
La veritat sempre s'acaba sabent."
Sembla un nen però té el cervell d'un adult i és el detectiu Conan!
# Kimi ga tataita mune no
# tobira no oto ga
# Kanashimu boku ni yobikaketa.
# Nijinda kioku
# atarashii kaze
ga tsutsunde kureta.
# Sono hitomi ni utsuru boku
wa donna kao na no ka na.
# Koushite warau koto mo
kitto shiranai de ita.
# Shinjiru koto mo wakaranai
de ita ka na
# Kimi ni deaete inakereba.
# Ano hi kara kawaranai shinjitsu wo
Kono mune ni itsumade mo.
# Kimi no egao hitotsu
de sukuwaretanda.
# Kikoeru ai no hibiki no naka
Yasashisa subete koko ni atte.
# Hikari dasu mirai ga kawatte iku.
#
# Muwaki agaru kono omoi koe ni shite kanade tsudzukete yukou.
# Mahou ga tokete nakunatte shimawanai you ni.
# Kikoeru ai no hibiki no naka
Yasashisa itsumo koko ni atte.
# Kono mirai
sekai ga mawaru you ni. #
"Sospitós: el pare d'en Genta
(primera part)"
(Mitsuhiko) Què?
Que val 50 milions de iens?
Aquest pergamí penjant?
Exacte, si no ho entès malament,
el pergamí del premi és obra...
d'un artista molt famós
que es diu Shonin Sankyu.
A mi, aquest dibuix em sona
d'alguna cosa.
-A mi també.
-Això és just el que ha dit el pare.
Sí, és el porc senglar de Hagi.
Surt a les cartes
del joc de Hanafuda.
Oh...
Ei, si és un dibuix d'un joc
de cartes, per què és tan valuós?
Ah.
Quan es va descobrir
aquest pergamí penjant,
tothom deia que era una broma
d'en Sankyu i que no valia res.
Però més endavant,
quan es van trobar els pergamins
del cérvol i la papallona,
el valor del conjunt
es va disparar.
La gent creia
que el porc senglar, el cérvol
i la papallona donaven bona sort.
Eeeeh?
Fa temps vaig llegir
que un empresari s'havia gastat
tot el seu capital
per comprar-los tots 3.
Poc després, aquest home es va fer
milionari, i des de llavors,
el valor dels pergamins
no ha parat d'augmentar.
És veritat, aquest dibuix
fa que la gent sigui feliç.
Però si el premi
és un dels 3 pergamins,
això vol dir que els altres dos
ja no els deu tenir.
No, si no els tingués,
hauria sortit a les notícies,
estic segur que encara els té.
Ara no recordo com es deia,
aquest empresari.
(Agasa) Gonsaku Kojima.
Eh?
És el president del Grup Kojima.
Ha organitzat el concurs per trobar el Kojima més preparat del país.
¿El president del Grup Kojima,
els mateixos que tenen ferrocarrils,
centres comercials
i moltes més coses?
Exacte.
Sembla que ha perdut
dos dels pergamins,
i ara ja no pot conservar el tercer.
És el que diuen els estatuts
del seu grup d'empreses,
i per això ha organitzat un concurs
on el guanyador s'emportarà
el pergamí del porc senglar.
La condició és que els participants
s'han de dir Kojima.
Ah...
Tens sort de dir-te Kojima.
La carta que convidava el teu pare a participar-hi, us va arribar a casa?
No, al pare l'hi va dir un altre Kojima que viu al nostre barri.
Sembla que ho havia vist
per internet,
i va animar el pare
perquè es presentés al concurs.
Per cert, ja sap què ha de fer
per guanyar aquest premi?
Sí, són moltes coses.
Hi ha unes proves físiques,
un concurs de cant,
i també hi ha un concurs
d'escriure ideogrames.
Ah! Volen escollir el Kojima
més preparat i més complet del país.
-Doncs això serà difícil.
-No tant, el pare canta molt bé.
El pare canta
molt millor que en Conan.
Perdona, això no té gaire mèrit.
Segur que se'n sortirà, el teu pare?
No hi ha res segur.
(pensa) "No."
Aleshores, ¿qui tregui més bona puntuació en els 3 apartats,
guanyarà el concurs
i s'emportarà el premi?
No, encara hi ha una altra prova.
Els que es classifiquin
per la prova final,
hauran d'anar a aquest plató
i els faran respondre una sèrie
de preguntes davant del públic.
Qui encerti més preguntes, guanya.
Molt bé, es mouran tots 5.
"Serà una prova de preguntes
i respostes."
No hi ha dret. Quina barbaritat.
Era impossible.
Aquests deuen ser els senyors Kojima
que fan les proves del concurs.
-(Agasa) Hola! Com ha anat, la prova?
-Com ha anat? Fatal.
Es tracta de veure quantes flexions
podem fer en 3 minuts.
Jo m'he esforçat al màxim
i n'he fet 180,
però no m'ha servit de res
i m'han eliminat.
De debò, qui superi aquesta prova
és un superhome.
Ah... No pateixis, Genta.
El teu pare ho farà molt bé.
Ah... sí. Ah...
El pare és molt fort.
-(home) No pot ser! Quin desastre...
-Mireu.
Aquests deuen ser
un altre grup de concursants.
Jo canto bé, em pensava
que aquesta prova la passaria.
Tranquil, no et deprimeixis,
pensa que aquest ha guanyat
molts concursos de cant
i aquí no li ha servit de res.
Au, vinga, home, no ploris.
Aquí, per guanyar, has de ser
tan fort com en Bruce Lee...
i cantar millor
que el rei del rock-and-roll.
En Bruce Lee,
el que surt a les pel·lis de kungfu?
Tan fort com en Bruce Lee,
i has de cantar tan bé
com el rei del rock-and-roll,
que es deia Elvis Presley.
Se'n... se'n sortirà, el teu pare?
Sembla molt difícil.
No... No ho crec.
-No! Per què? No pot ser!
-Sisplau, calma't!
(pensa) "Un altre grup
de concursants."
No entenc què ha passat!
He tret la puntuació màxima
a la prova escrita,
com pot ser
que hagi suspès el dictat?!
Em pensava
que m'havia quedat perfecte.
Et deus haver equivocat
en alguna cosa.
I tu què, no t'has equivocat?
Tu saps dibuixar els caràcters
de "rosa" i de "melancolia"?
Doncs...
Ei. Què n'opines, Genta?
-No crec que guanyi.
-(mòbil)
-(mòbil)
-El mòbil.
(mòbil)
Ostres, és el pare!
Ei, hola, pare.
Sí, soc en Genta.
Què? De veritat?
Estàs entre els 3 finalistes?
-És finalista?
-Visca!
Pare, hem vingut tots per donar-te ànims! Va, que ho faràs molt bé!
(pensa) "No ho entenc."
"Per la prova de preguntes
i respostes, hi ha 5 llocs,
i només han seleccionat
3 finalistes."
Diuen que les proves són superdifícils. N'estic orgullós.
(home) Senyor Kojima.
El productor del programa
de televisió ha vingut a queixar-se.
Diu que el concurs no té cap ni peus.
No passa res.
A propòsit, ja els hi ha ensenyat, als 3 finalistes?
Vull saber si ja els hi ha ensenyat el paper que hem preparat abans.
Ah, sí. És estrany, perquè tots 3
han donat respostes diferents.
Tant se val. Vull que em digui
què han contestat.
El concursant... número 35,
en Bunta Kojima,
ha contestat "801".
El número 84, en Genji Kojima,
ha contestat "108".
I el número 147, en Gankichi Kojima,
ha dit "cosa preciosa".
-Senyor president...?
-Ho he aconseguit: s'ha delatat.
S'ha... delatat?
La meva inversió ha valgut la pena.
-Encara el té, el paper?
-Eh?
Ah... i tant.
-En aquest sobre.
-Doni'm.
Ara ja me n'encarrego jo.
Molt bé, ja se'n pot anar.
Però... però senyor president...
Me'n vaig a la sala d'espera a donar
personalment la bona notícia
a l'afortunat guanyador del Concurs Nacional dels Kojima del Japó.
(remor de veus)
Ja no pot faltar gaire.
Tinc ganes de veure el pare
a l'escenari.
Ha! Mireu, ja surt!
No. Em sembla que és
un treballador de la cadena.
Tens raó.
Lamentem haver de comunicar-los
que el Concurs Nacional
dels Kojima del Japó
ha quedat cancel·lat...
per raons de força major.
Què?
Què vol dir, això? No pot ser!
Raons de força major? No ho entenc.
(pensa) "Oh. La taca a la màniga."
"Sembla sang."
Senyores i senyors. Calma, sisplau.
Vaig a veure què passa.
On vas, Conan?
Espereu-me aquí!
Senyor... Senyor Kojima!
-Ei! Algú ha cridat una ambulància?
-Sí, jo.
Només trigarà 10 minuts.
Què li ha passat?
Sembla que ha ensopegat
i ha caigut per les escales.
L'han vist caure?
No.
Hem sentit un soroll molt fort i un crit i hem vingut a veure què era,
i hem vist el senyor Kojima estès
a terra.
Jo de vostès cridaria la policia.
La policia?
Mirin la mà dreta del senyor Kojima.
Agafa un tros de paper
amb molta força.
Quan algú ensopega
i cau per les escales,
l'instint fa que obri les mans
i deixi anar el que agafa.
Abans de caure, el senyor Kojima...
li ha arrencat aquest paper
a la persona que era al seu costat.
O ha forcejat amb algú
per aquest tros de paper
i ha caigut escales avall.
Sí, té sentit.
On és l'home que ha anunciat
que el concurs es cancel·lava?
Tenia una taca de sang a la màniga.
Ha vingut amb nosaltres i ha provat
d'aixecar el senyor Kojima.
Suposo que per això
s'ha tacat de sang.
El que és evident és
que quan ha caigut per les escales
estava amb una altra persona.
Però quan han vingut a auxiliar-lo,
la persona i la resta del paper
havien desaparegut.
La conclusió més lògica
és que algú l'ha fet caure
i després s'ha escapat.
Escolta, qui ets tu?
Doncs...
Això vol dir que l'assassí deu ser
un dels 3 finalistes del concurs.
El president ha dit:
"Me'n vaig a la sala d'espera
a donar la bona notícia
a l'afortunat guanyador".
L'equip del programa i jo ens hem quedat esperant en una altra sala.
(pensa) "Ostres, no! Un dels tres finalistes és... No pot ser!"
A veure, nois.
Es pot saber què passa, aquí?
Què carai passa, aquí?
Ja ni ha prou, no? Deixeu-nos fer
l'última prova d'una vegada!
Jo també estic fart d'esperar.
"Mare meva! El pare d'en Genta...
és un dels finalistes."
"I per tant, és sospitós."
"Però quin deu ser, d'aquests 3?
Qui és, el pare d'en Genta?"
(Takagi) La víctima era
en Gonsaku Kojima, de 71 anys,
propietari del Grup Kojima.
Avui era aquí
per fer de president del jurat
en un programa especial
de televisió.
Mm? President del jurat?
Sí.
Del Concurs Nacional
dels Kojima del Japó,
una competició d'homes
amb aquest cognom
que havia organitzat ell mateix.
El guanyador s'hauria emportat una obra d'art molt valuosa com a premi.
Sí, però tot indica
que ha sigut un accident,
i que la víctima ha ensopegat
i ha caigut escales avall.
Tal com ho veig, aquest cas
no és competència nostra.
Potser no. Per què ens han trucat?
Vostè ha preguntat per mi directament, oi?
Per què m'ha trucat, a mi?
-Pel paper.
-Paper?
Quan els meus companys
i jo hem vingut corrents,
hem vist que sagnava
per una ferida al cap,
i ens ha sorprès veure que agafava
amb força un tros de paper.
Una persona que cau per les escales,
vostè creu
que s'aferraria a un tros de paper?
Doncs no.
Això ens dona dues opcions:
quan ha caigut,
hi havia una persona al seu costat,
i el senyor Kojima li volia agafar un paper.
O potser ha forcejat amb algú
per aquest paper
i al final ha caigut escales avall.
Quan hem trobat el senyor Kojima estès a terra,
no hem vist que hi hagués ningú més.
Però és possible
que estigués amb algú
que s'hagués escapat
amb la resta del paper
quan ell ha caigut per les escales.
Això implica
que podria ser un assassinat.
Els felicito
per les seves deduccions,
i per haver trucat
a la policia tan de pressa.
No hem sigut... nosaltres,
ha sigut aquell nen,
que ens ha dit
que truquéssim a l'inspector Takagi,
de la comissaria metropolitana.
De debò, no ho sap? Vostè és el secretari del senyor Kojima, oi?
Sí, però el senyor president
em va dir que no mirés.
Què? En Conan?
Eh?
(pensa) "Això és molt sospitós..."
Ja em pots creure,
t'asseguro que no sé què hi posava,
en aquell full de paper.
Ni tan sols se m'ha acudit
treure'l del sobre.
Es refereix al paper que el senyor Kojima tenia agafat amb la mà?
Exacte. Just aquest.
És un paper artesanal
que el senyor president fa servir
per les ocasions especials.
Ho sé perquè m'he fixat
que era d'aquest tipus
quan l'ha ficat al sobre.
Però, de fet, només l'he tingut
amb mi una estona,
perquè just abans d'anar
a proclamar el guanyador,
el senyor president m'ha demanat
que li tornés el sobre amb el paper,
i se l'ha quedat ell.
La víctima tenia un sobre buit
a l'americana,
crec que diu la veritat.
Però vostè, per què el tenia,
aquest sobre?
Perquè els hi havia d'ensenyar
a tots 3.
-A quins 3?
-Als 3 finalistes del concurs
dels Kojima del Japó.
Aquells 3 homes d'allà.
El concurs dels Kojima del Japó...
(Takagi) Digui'm,
com els han seleccionat?
Primer s'ha fet una crida
per internet,
per reunir candidats
que es diguessin Kojima de cognom,
i, de totes les sol·licituds,
n'han triat 200.
La primera prova era fer un nombre
concret de flexions en 3 minuts.
Després han hagut de cantar
unes quantes cançons,
i han fet una prova d'escriure ideogrames
per mesurar la seva intel·ligència.
Ja ho entenc.
Aquests 3 homes són intel·ligents,
estan en bona forma física
i a sobre canten molt bé.
Sí. Més o menys.
"Més o menys?"
I quan els ha donat el paper
amb el sobre,
exactament,
què havien de fer, els finalistes?
El president... volia
que llegissin... uns ideogrames,
i jo he apuntat el que han dit.
Però tots 3 han donat
respostes molt diferents.
Molt diferents?
Què creu que hi posava, al paper,
alguna mena de codi?
No, perquè tots 3
han contestat immediatament,
això vol dir
que no podia ser gaire difícil.
El concursant número 35, el senyor
Bunta Kojima, ha dit "801".
El número 84, el senyor
Genji Kojima, ha dit "108".
I el número 147,
el senyor Dankichi Kojima,
ha contestat "cosa preciosa".
Tots 3 han respost
coses molt diferents.
Segur que els hi ha ensenyat
el mateix full de paper?
Sí, sense cap mena de dubte.
Quan he comunicat la resposta
al senyor president,
ha dit una cosa molt estranya.
Ho he aconseguit: s'ha delatat.
Eh?
"S'ha delatat"?
Aleshores, m'ha demanat que li tornés el sobre amb el full de paper...
i m'ha dit que volia anar ell mateix
en persona a la sala d'espera,
per donar la notícia
al guanyador del concurs.
O sigui que ha escollit
el guanyador
quan ha sentit
les respostes dels finalistes.
Exacte.
Allò que ha dit abans,
que algú s'havia delatat,
no li sembla estrany?
I a vostè no li ha semblat estrany,
també, el que li ha dit?
Sí, però m'ha demanat
que me n'anés...
i llavors he anat a la sala
on era el personal de la cadena.
I hem sentit el seu crit
i un soroll fort.
(Chiba) Inspector Megure!
Eh?
Ah, hola, Chiba.
Els participants del concurs m'han
donat una dada molt interessant.
Les escales porten al pis
on hi ha les sales d'espera
dels finalistes del concurs.
Quan en Kojima ha caigut
per les escales,
els únics que hi havia a dalt eren
aquests 3 homes.
I tots 3 eren a la mateixa
sala d'espera?
No, cadascú era
en una sala d'espera diferent.
Però, a més a més,
avui estan revisant els ascensors.
L'única manera de baixar
d'aquest pis és per les escales.
Quan els treballadors han trobat
el cos, no hi havia ningú amb ell.
La hipòtesi de l'assassinat comença
a cobrar més força.
És probable que un dels finalistes l'hagi empès escales avall,
i després ha tornat
a la seva sala d'espera
com si no hagués passat res.
Takagi, ara els interrogarem
d'un en un.
Sí, senyor.
(fluix) Pst, ei, Takagi!
Quan interroguis els finalistes,
vull que els facis
les preguntes que et diré.
Quina novetat!
En general, sempre t'espaviles
per interrogar-los tu mateix.
Sí, però resulta que...
Què passa?
Què? El pare d'en Genta és
un dels 3 finalistes?
Quin dels 3?
No ho sé, jo no el conec.
Però ell potser em coneix a mi
per alguna foto
on surto amb el seu fill.
Llavors els hi preguntaré directament.
Parlaré amb l'inspector i el traurem
de la llista de sospitosos.
No ho facis!
Sherlock Holmes va dir:
"Si ens deixem portar
pels sentiments,
les nostres deduccions
s'allunyaran de la veritat".
Que sigui el pare d'en Genta
no el converteix en innocent automàticament.
Si vols arribar fins al fons,
val més que no els hi preguntis
qui són.
Sisplau, els hi faràs les preguntes
que vull que els hi facis?
Sí.
Sospito que aquests 3 homes
no haurien de ser els finalistes.
Eh?
(Ayuumi) Com és que triga tant,
en Conan?
-No ho sé.
-Potser li ha passat alguna cosa.
He sentit ambulàncies
i cotxes de policia.
Tens raó, val més que anem a veure
si ha tingut algun problema.
-Entesos!
-Sí, d'acord.
-Va, som-hi!
-(Haibara) Alto.
En Conan ens ha dit que l'esperem aquí, oi que ens ha dit això?
És veritat, però...
Si s'ha comès un homicidi,
el pare d'en Genta podria ser
un dels sospitosos
i és probable
que l'estiguin investigant.
Exacte!
Si en Conan tingués bones notícies
sobre aquest cas,
ja s'hauria posat en contacte
amb nosaltres
per dir-nos que no ens preocupéssim.
Com que no ho ha fet,
em fa por que el pare d'en Genta
no sigui un dels sospitosos.
Crec que el pare d'en Genta
té un problema.
Vols dir?
(pensa) "Pare..."
# Terashite kureta hikari
# Kondo wa boku ga terasu kara.
# Owari naki ai wo kimi ni sasagou.
#
# Donna ni kujikesou na toki mo.
# Kimi ga soba ni ite kureta ne.
# "Daijoubu" kimi no hitogoto de
# Boku wa nando demo
mata aruki daseta.
# Kimi ga terashite kureta hikari
# kondo wa boku ga terasu kara.
# Kono koe to kono hitomi de kitto.
# Yasashii nukumori wo kanjita
# tomoshibi nido to tayasanai
you ni itsu datte.
# Towa no chikai subete
kimi ni sasagu kara. #
Els Hyakki Yako? Aquella banda
de lladres i assassins?
-No puc més! Vaig a veure què passa!
-Genta, on vas?
No us perdeu el pròxim episodi!