EL MONÒLEG DE L'ANDREU
26 de juny de 2002

Moments per tot

Durant tota la setmana hem anat escoltant els millors moments del programa. Algú podrà pensar que la tria ha estat difícil. Doncs s’equivoca: “Están todos los que son y son todos los que están”. O sigui que hem tingut alguns bons moments i intentem aprofitar-los al màxim.

Però no som els únics “patilleros” que ho fem. A la música, per exemple, sempre estan sortint àlbums recopilatoris: que si “the very best”, que si “gritis-jits” o “lo más mejor”.
I si algun músic es mor, llavors encara és pitjor. Comencen a aparèixer cançons inèdites del difunt: “el primer tema que va compondre i que resulta que el guardava la iaia”. Els de Queen, per exemple, no t’estranyi que treguin un nou disc amb el Freddie Mercury titulat “Songs from the Ouija”.

Aquesta gent encara, perquè eren molt bons. Pitjor són els que només han tingut un èxit a la seva vida i encara tiren de beta. Mira sino l’Enrique. Va cantar amb l’Ana allò de “cocouaua” i ara resulta que és líder d’opinió. I un mite a Llatinoamèrica.

En altres àmbits també passa. Fixa’t amb el Pichi Alonso, va marcar tres gols, una mica de xurro, contra el Goteborg i ara és seleccionador de Catalunya. Amb tot el carinyo, eh!

Qui mereix un capítol apart és el Pocholo Martínez-Bordiu. L’únic mèrit, si és que es pot dir així, d’aquest paio és que és nét del dictador. Si t’ho mires ben mirat, potser sí que la cosa té mèrit. S’han de tenir com a boles de formatge per sortir a la tele i quedar-se tan tranquil.

Però ara que hi penso, això dels millors moments no està tan malament. Com que ja portem uns quants anys a la ràdio podríem començar la propera temporada amb un recull de les millors arrencades. I ja posats, la segona setmana fer un recopilatori amb “the very best” de les segones setmanes. M’agrada aquesta idea. Amb una mica de sort, ja no cal que treballi més!

El què és evident és que White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com