EL MONÒLEG DE L'ANDREU
19 de juny de 2002

Què fas per Sant Joan?

Dilluns és Sant Joan. I això què vol dir? Doncs que durant aquests dies la gent no para de preguntar que faràs per la revetlla. I el pitjor és que no els interessa. Aquest, matí per exemple, quan m’ho ha preguntat el veí, li he dit que agafaria el ficus benjamí de la seva terrasseta per fer-ne una foguera. I l’única cosa que m’ha dit és: molt bé Andreu, però vés amb compte amb els petards.

I és que a mi, tot això de les fogueres, mai m’ha acabat de fer el pes. Ja sé que diuen que l’home prové de la cultura del foc i que és símbol de purificació. Però que li preguntin al Nicki Lauda si purifica o no.

A mi el què m’agradava de Sant Joan quan era petit era anar per les cases buscant mobles vells per poder fer la foguera. A més d’un li havíem de dir allò de “no aceptamos suegra como mueble viejo empotrado”. Un amic meu, quan devia tenir uns 8 anys, va anar a l’IKEA per veure si li donaven algun moble per cremar. Quan va aconseguir trobar la sortida ja tenia edat per anar a la mili.

El què és ben curiós és que de petit és una de les festes on t’ho passes més bé. Aquests dies te’ls passaves calculant quantes piules, xinos i trons et podries comprar amb els calers que et donaran els pares. En canvi, ara calcules quants calers et costaria contractar un assassí a sou que matés a qualsevol xavalet que tirés un petards.

L’única persona que mai ha patit per si tenia algun accident amb els petards és la mare de la Tamara: Margarita Seisdedos.

I ja per acabar, només una cosa: tot el que seria White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com