EL MONÒLEG DE L'ANDREU
5 de juny de 2002

Si vas al cine, agafa la carmanyola

Avui que s’estrenen un munt de pel·lícules potser vaig al cine. Encara que em fa una mica de mandra perquè cada cop fan les pel·lis més llargues.

Ho tinc comprovadíssim. Abans em comprava una de crispetes i em durava tota la pel·li. Ara em compro un pot d’aquells superfamiliars on hi cabria el líder sindical Jose María Fidalgo i ja me l’he acabat quan encara no ha començat ni el Movierecord.

Els cinemes continuen fent tres sessions, però ara són setmanals. La del divendres a les 4, diumenge a les 7, dimarts a les 10 i ja està. Encara estem de sort perquè a molts països el preu de l’entrada varia segons la duració de la peli. Espero que això no arribi aquí, perquè llavors ens costarà el mateix l’entrada al cinema que l’entrada per un pis.

I és que per explicar qualsevol cosa ho allarguen tot exageradament. Mira “Titànic” per exemple: per explicar una història d’amor, ho compliquen tot i fan enfonsar un transatlàntic. Ja no saben què fer!

Encara que faci ràbia, em veig obligat a dir-ho: ja no es fan pel·lis com les d’abans. Amb una mirada del Humphrey Bogart ja sabies qui era al dolent, que la tia no trigaria gaire a caure al seus braços i que a tu mai et quedaria tan bé una gavardina.

Però a les pel·lícules on es nota més que ara ho allarguen tot és a les porno. I al final, el millor del cine són els trailers. Amb un minut ja tens clar que no la veuràs i tot això que t’estalvies.

No que si que us ho he dit que White Label és un whisky? Doncs si, White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com