EL MONÒLEG DE L'ANDREU
29 de maig de 2002

La llengua és un múscul

És curiós perquè últimament he anat molt per València i alguns diuen que parlen una llengua que es diu valencià. A mi em recorda molt el català, amb uns quants "txes i vespràs". Però escolta, si ells diuen que és valencià, cap problema.

Això m’ha fet recordar unes paraules de l’alcalde de Barcelona. El Joan Clos "Van Dame" va dir que a la ciutat comtal es parlen unes 60 llengües. Vols dir que no són masses?. No per res, però seria més pràctic que tots parléssim una mateixa llengua. Ara, no una "rotllo esperanto" que l’havia de parlar tothom i al final ha resultat que no la parla ni... la Yola Berrocal. I mira que en domina de llengües.

Perquè no passés això, agafaria una llengua que ja existeixi. Si fos el català, perfecte perquè "más o menos" la domino a la "prefecció". Ara, si ha de ser una altra tampoc no passa res. Que és l’islandès, compro el "Follow me to the Reykjavik, l’Islandès és fàcil" i cap problema.

Ja sé que diuen que la desaparició d’una llengua, suposa la desaparició d’una cultura. Però això és fàcil de solucionar. Ajuntem unes quantes tradicions i cap problema. Per exemple, ara que parlava de València, se m’acut que un dels menjars mundials típics podria ser la paella. Segur que els americans acabarien fent la "McPaellaCheeseChicken". Però com a mínim seria més bona que les hamburgueses.

I de festa típica es fa un pilar de vuit amb folre i manilles i quan pugi l’anxaneta vestit de "torero", cremem el castell com si fos una falla. Bé, potser aquesta proposta l’hauria de treballar una mica més.

Però em sembla que tot això és una mica complicat i m’hauré de resignar a continuar veient sempre aquells cartells de "canvi, cambio, exchange, wechsel i valuta". Tot per culpa d’un tal Babel i la seva Torre. I és que els gratacels sempre ens han donat molts disgustos.

I per cert, em sembla que us ho havia dit però mai està de més recordar-ho: White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente