EL MONÒLEG DE L'ANDREU
22 de maig de 2002

Europe's living a celebration???

Per desgràcia no cal que recordi que demà (dissabte 25 de maig pel lector) se celebra el Festival d’Eurovisión. Però potser si que cal recordar una cosa que s’ha oblidat: encara que sembli “lo más”, Eurovisión ha estat, és i serà sempre “horrible”. Que no tenim memòria o què?. És el mateix que passa amb coses com la roba. Ara estan de moda els texans destenyits i veus gent que sembla que els hagi atropellat un tren. Però com que està de moda...

I d’Eurovisión només cal recordar les impressionants carreres que han fet alguns dels participants dels darrers 10 anys: qui no coneix l’Antonio Carbonell, l’Anabel Conde, l’Eva Santamaría o el Serafín Zubiri, que hi va anar dues vegades (la primera vegada va quedar 14è, i la segona, com que ja sabia com anava tot i s’havia preparat millor, va quedar 18è). Qui ha arribat més lluny és el Mikel Herzog, que ha acabat com a professor a l’Acadèmia B on anaven tots els expulsats d’ “Operación Triunfo”.

L’únic que sí té motius per alegrar-se de la revifada del cadàver que era Eurovisión és l’Uribarri. Encara que l’any passat havia anunciat que es retirava, quan ha vist que aquest any el veuria algú més que no és de la seva família, ha decidit que tornarà a cantar allò de “Rayominí du puá”.

A sobre, hem hagut d’aguantar tant el “Europe’s living a celebration” que tenim l’orella pitjor que la del Van Gaal. El tema que cantarà la Rosa d’Espanya l’han composat dos germans que es fan dir Toni i Chasky Tenn, dos germans amb “bioalcohol”, com el seu cognom indica.

Una previsió per acabar: amb la Copa d’Europa guanyada pel Madrid, si la Rosa guanya demà i Espanya guanya el Mundial, l’Aznar es tornarà a presentar. Jo aviso.

I per cert, em sembla que us ho havia dit però mai està de més recordar-ho: White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente