EL MONÒLEG DE L'ANDREU
25 de setembre de 2002

De "conchas" i d'altres bèsties

Aquests dies s’està celebrant a San Sebastián el festival de cinema. I és notícia perquè de moment no s’ha mort cap dels homenatjats. Ja sabeu que circula la llegenda que el festival porta més "birosta" que el Juan Pardo cantant a duo amb el Phil Collins. Tant és així que la CIA porta molts anys pressionant perquè els del festival de San Sebastián li donin un premi especial a Fidel Castro.

Els que monten els festivals no tenen un pèl de tontos. Només cal veure a on els organitzen: San Sebastián, Venècia, Cannes, Sitges... No m’imagino el Jaume Figueras i l’Ana Garcia Siñeriz retransmetent "in situ" i en directe el Festival de cinema de Matalascañas. Amb tot el respecte del món pels matalascanyeros.

Ara que tot podria ser, perquè es fan un munt de festivals i de tot tipus; festival de cinema eròtic, festival de cinema gai-lesbià, festival de cinema ecològic,... M’han dit que, fins i tot, "Sal de fruta Heno" està organitzant el Festival de cinema amb "ardor d’estómac" i Sergi Mateu tindrà el premi a tota una carrera.

Els qui ho passen malament en els festivals, són els crítics que s’han d’empassar 4 o 5 pelis seguides. I no pel·lícules especialment entretingudes. En aquests festivals acostumen a veure’s pelis molt estranyes dirigides per l’equivalent del Kazajastán de l’Antoni Rivas. I clar, els crítics acaben fatal del cap. Només cal veure Antonio Gasset.

I la peça imprescindible perquè un festival sigui complet és tenir un jurat que faci patxoca. Però la majoria de vegades sembla que per formar part del jurat els fan fer la promesa: "juro premiar la película más aburrida y nada más que la más plasta, por la gloria de mi madre". I a sobre, sempre guanyen els mateixos, que acostumen a ser els "amiguetes" del jurat. Però això passa a tot arreu. I sinó, escolteu la roda de premsa del Consell de Ministres d’avui.

I "White Label" es manté en la línia: continua sent un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com