EL MONÒLEG DE L'ANDREU
18 de setembre de 2002

La tardor ha arribat, i ningú sap com ha estat

Demà comença la tardor. És una època on no fa calor, però tampoc fa fred. Triar la roba que t’has de posar et fa sentir com el programador d’Antena 3: facis el què facis, sempre la cagues.

El més divertit és quan entres el metro. Allà veus de tot, gent vestida de tot tipus: samarretes de tirants, jerseis de coll alt, minifaldilles “arrandetrunfo”, caçadores folrades de “borreguito”... I tothom es mira pensant: ja l’he tornat a cagar. I no falla. Si has decidit anar amb màniga curta, et peles de fred. I si t’has abrigat comencen a aparèixer les ronxes “Macho-Camacho”.

Un dels grans plaers de la tardor és veure com els boscos van canviant de color. Disfrutes veient tota la varietat de tonalitats del marró: el castany, el marró fosc, el beix... Aquest any el color que es veu més és un taronja que cada cop s’està amarronant més, l’anomenat “marronaco Opening English”.

Per tot això dels colors i de la caiguda de les fulles dels arbres, la tardor és molt cinematogràfica. S’han fet moltes pel·lícules d’aquesta estació: “Sol de otoño”, “Otoño en Nueva York”, “Un hombre llamado flor de Otoño” o “En pleno otoño, ella entregó su ...”. Bé, que n’han fet moltes pelis.

Encara que tot això era abans que el temps es tornés boig.

Imagina’t, si s’ha tornat boig que li ha sortit cabell a l’Alfred Rodríguez Picó. Amb l’estiu que ha fet, jo proposo suprimir les estacions i dividir l’any en bon temps i en mal temps. I a qui no li agradi que s’hi posi fulles. Fulles perennes, no fos cas que se li caigués en el moment menys esperat.

I a la tardor, White Label continua sent un whsiky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com