EL MONÒLEG DE L'ANDREU
10 de juliol de 2002

Els descendents de Canet Rock

Aquest cap de setmana comença l’Espárrago Rock, un dels festivals de rock més importants d’Espanya. A l’estiu se’n fan bastant d’aquests festivals, cadascú especialitzat en algun tipus de música: que si el de reggae, el de música independent, etc. Però no tots tenen el mateix èxit. Per exemple, “Las 72 horas tuneras de Parla” es van haver d’anular perquè hi havia més gent a dalt de l’escenari cantant “clavelitos” que espectadors.

En aquests festivals hi ha un munt d’escenaris on es fan tot de concerts al mateix temps. I hi ha dos tipus de persones. Una és aquella que ho sap tot, fins i tot el nom de la mare del manager. I l’altre tipus de persona és la que no se n’entera de res. La podeu reconèixer perquè sempre sembla que estigui perduda i porta un programa a la mà que mira impulsivament cada 5 segons. Jo en conec un d’aquests que en comptes de veure un concert de la Marina Rossell es va confondre i se’n va empassar un de la Isabel Pantoja. No va començar a sospitar que s’havia equivocat fins que va sortir a cantar el Paquirrín.

Per dormir durant els dies del festival, la gent planta les tendes de campanya al camp de futbol. Evidentment, no hi ha qui dormi perquè quan fa menys calor, s’està a 40 graus a l’ombra. En el cas que tingués hipotètic que tingués ombra. De fet jo he vist gent pegar-se per poder acampar a la banqueta del visitant. I de dutxes en toca una per cada 5.000. El tercer dia, amb la pols que s’aixeca tothom té els cabells tant esgrogueïts que allò sembla una convenció anual de techno-paquis.

En resum, que aquests festivals són com unes colònies de la Generalitat, però per a joves “enrotllats”. El què passa és que en comptes de fer fum amb un foc de camp, fan fum però sense foc ni camp.

I podria concloure, sense risc a equivocar-me, que White Label és un whisky.

Bones tardes.

Andreu Buenafuente
buenafuente@elterrat.com