Mirall Trencat podria ser considerada la història d'una dona d'origen menestral, Teresa (Carme Elias), que no sols és capaç de superar les perilloses conseqüències d'una primera passió juvenil sinó que, endurida a partir d'aquella experiència, sabrà escalar diferents graons de la societat barcelonina i aconseguirà instal·lar-se en un lloc de primer rang dins l'alta burgesia de la ciutat. Des d'aquest lloc de privilegi, que ja no perdrà mai, serà protagonista encara d'altres experiències, altres passions, altres conflictes..., mentre els anys passen i al seu voltant apareixen nous personatges i noves maneres d'entendre la vida.

Però, en realitat, més enllà de la història de Teresa, el que es veu a Mirall Trencat és l'evolució d'una gran casa de senyors situada a la part alta de Barcelona. L'espectador podrà assistir al seu esplendor i a la seva decadència; comtemplarà l'evolució de tres generacions d'una família que, dins de salons i dependències magnificients, o entre l'exhuberància del parc que envolta la finca, creix, estima, odia, viu... i mor.
Sempre sota la mirada atenta i àvida, però callada, d'una minyona, l'Armanda (Emma Vilarasau) que estima aquell món tant com ho ha fet la Teresa, i que, quan la senyora falti, fins i tot intentarà salvar-lo.

A través de la història d'una família, els Valldaura, i del seu cercle social, Mirall Trencat mostra l'esplendor i la decadència de les classes altes catalanes de finals del segle XIX.

I la Teresa i l'Armanda van ser testimonis de tot el procés.