• Treballs de memòria
·
• El debat
·
• Les veus

CATALUNYA i ESPANYA, MEMÒRIA EN CONSTRUCCIÓ.

SEBASTIÀ PIERA (Santa Maria de Meià, 1917), víctima de la repressió franquista. Durant la guerra va lluitar als fronts d’Aragó i Madrid, on va arribar a ser comissari del PSUC. Amb la retirada va anar a parar al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló. Va marxar a l’URSS i va participar en una unitat d’elit de l’Exèrcit Roig durant la II Guerra Mundial. El 1947 és enviat a Catalunya per reorganitzar el PSUC en la clandestinitat. Detingut, va ser reclòs i torturat a la comissaria de la Via Laietana i condemnat per un Consell de Guerra a tres anys de presó. Amb un indult fuig cap a França i els gendarmes el deporten a Còrsega.

 

RITA TORELLÓ (Igualada, 1928), víctima de la repressió revolucionària. Tenia vuit anys quan l’estiu de 1936 el seu pare, l’Isidre Torelló, advocat, va morir assassinat víctima de la violència revolucionària prop del cementiri de la Pobla de Claramunt (Anoia) juntament amb 17 igualadins més. No ho ha pogut oblidar mai. Demana un tracte igual per a totes les víctimes de la repressió.

 

MARIA JESÚS BONO. Directora General del Memorial Democràtic. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i professora d’Ensenyament Secundari. Té una llarga experiència en l’Administració: a l’àmbit municipal va assumir el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de St. Feliu de Llobregat durant dues legislatures; i a la Generalitat ha tingut càrrecs de responsabilitat en els departaments d’Educació i Interior, Relacions Institucionals i Participació. Des del 2005 està al capdavant del Memorial Democràtic, i ha impulsat la Llei de la Memòria Democràtica aprovada pel Parlament l’octubre del 2007.

 

QUERALT SOLÉ I BARJAU (Barcelona, 1976), historiadora i professora de la Universitat de Barcelona. Doctora en Història Contemporània (UB), s’ha especialitzat en franquisme i repressió. Autora d’“A les presons de Franco” (Barcelona, 2004), “Catalunya 1939: l’última derrota” (2006) i “Els morts clandestins. Les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya 1936-1939” (Barcelona, 2008).

 

JORDI GUIXÉ I COROMINES (Barcelona, 1970), historiador i cap de Projectes i Espais del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Doctor en Història Contemporània per les universitat de Barcelona i la Sorbona. Especialista en exili republicà a França, repressió, franquisme i relacions internacionals. És autor, entre altres, de “L’Europa de Franco” (Abadia de Montserrat, 2002), i està enllestint “La república perseguida, exilio y represión a través de tres guerras” (Tolosa de Llenguadoc, 2009).

 

IGNASI CARDELÚS, delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona. Ha promogut l’eliminació dels símbols franquistes a la capital catalana i la cessió del castell de Montjuïc.