ENTRE MEMÒRIES
"A Itàlia, no hi hagut un autèntic debat sobre el feixisme italià i la figura de Mussolini": aquesta és l’opinió majoritària dels historiadors consultats. Aquest oblit interessat s’ha construït sobre dues idees instal•lades en l’imaginari col•lectiu: la figura del "dictador bo" i la llegenda antifeixista d’"una Itàlia sense feixistes".
Per entendre la força d’aquestes dues idees-marca, cal recordar que el consens antifeixista ha estat durant dècades un pilar de les institucions republicanes. Serà durant els anys setanta quan es fa una relectura històrica del feixisme i, als noranta, comença la legitimització dels hereus del feixisme com a força governant. És, en aquest context, que la recuperació de la memòria ha adquirit una forma paradoxal: per una part, es posa fi a l’oblit de les víctimes de l’Holocaust; i, de l’altra, es rehabiliten les "víctimes" feixistes de la guerra civil entre 1943 i 1945. Però al marge de les versions interessades, serà a partir de 1990 quan també comença una reflexió menys sacralitzada i més crítica sobre l’actuació i el paper de la Resistència armada contra la invasió alemanya entre 1943-1945.
La memòria "souvenir". Predappio és una petita i tranquil•la ciutat de 6.000 habitants de l’Emília-Romanya, a 80 km de Bolonya, que rep durant tot l’any grups de neofeixistes i persones simplement interessades a conèixer els orígens de la nissaga mussoliniana. A Predappio va néixer Benito Mussolini i a Predappio està enterrat. L’Ajuntament sempre s’ha mostrat contrari a aquest turisme commemoratiu, però tant els comerciants com el mateix consistori tenen, a canvi d’un turisme “molest”, una font d’ingressos important. Samarretes, tasses, corbates, paraigües amb el retrat del Duce complementen un itinerari turístic, amb guia incorporat, que comença a la casa pairal dels Mussolini i acaba a la cripta soterrada.
Davant d’aquesta situació, el pelegrinatge a la cripta que Benito Mussolini es va fer construir acull cada cop més fervents admiradors.
Un exemple és la data del 28 d’octubre, que commemora cada any la Marxa sobre Roma de 1922, la gran manifestació encapçalada per Benito Mussolini que va representar el cop de força per aconseguir el poder amb el vistiplau del rei.
Predappio té dos nuclis urbans, el nucli antic –l’Alta Predappio- i el que va ser construït entre els anys vint i començaments dels quaranta a instàncies de Mussolini. El Predappio mussolinià d’arquitectura racionalista aplega la Casa del Fascio o de l’Hospitalitat (1934-1937), una colònia residencial pels treballadors de la fàbrica d’aeronàutica Caproni (1933-1941), l’església de Sant Antoni de Pàdua (1931-1934) i els edificis de correus i telègrafs, la caserna dels carabiners, la plaça del mercat, el cinema, etc.
Prop del poble, dalt d’un turonet, hi ha la Rocca delle Caminate, un edifici històric que la vila va donar a Mussolini als anys vint, com a casa d’estiu per a la família. En aquest indret envoltat d’un gran parc es va celebrar una de les primeres reunions de la República Social Italiana (República social feixista de Salò 1943-1945). En aquesta residència-castell, l’alcalde de Predappio hi vol crear un centre dedicat al vi. Predappio és el bressol del Sangiovese, un vi “rosso” intens, molt preuat a la zona. Amb aquesta iniciativa, les autoritats municipals volen ampliar els atractius turístics. En canvi, la historiadora Patrizia Dogliani de la Universitat de Bolonya considera que l’edifici i el parc són idonis per fer-ne un Centre de la Pau.
La memòria partisana. A 25 km de Bolonya hi ha la petita població de Marzabotto (Emília-Romanya) amb 3.000 habitants. Ës una vila tristament coneguda per una de les massacres civils més importants de la II Guerra Mundial. A la tardor de 1944 (entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre), 770 persones van ser assassinades pels nazis amb la col•laboració de les brigades feixistes amb l’objectiu de tallar qualsevol resistència per part dels partisans de la “Stella Rossa” que lluitaven contra l’exèrcit de la Wehrmacht. Els aliats anaven guanyant terreny i els alemanys es volien assegurar una retirada sense obstacles. Durant 6 dies, l’exèrcit alemany, seguint instruccions de les SS, va fer una razzia amb canons i llançaflames casa per casa i refugi per refugi. Inclosa l’església. 316 dones, 142 persones de més de 60 anys, 216 nens i nenes de menys de 12, i 5 capellans van morir.
Dalt de l’altiplà hi ha el Parco Storico Monte Sole. En aquest parc protegit de 6.300 hectàrees, s’ha creat un itinerari i un centre dedicat a les víctimes de la massacre. També hi ha l’Escola per la Pau.
Publicitat