CATALUNYA i ESPANYA, MEMÒRIA EN CONSTRUCCIÓ.
· Llei d’Amnistia de 15 octubre de 1977. La llei 46/1977 va atorgar impunitat als líders, organitzadors, col·laboradors i còmplices del règim franquista. La llei també amnistiava els presos polítics.
· El juliol del 2006 es presenta al Parlament espanyol el projecte de llei de "Reconeixement i ampliació de drets de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura·, llei més coneguda com a “Llei Memòria Històrica”. La llei va ser aprovada el 26 de desembre del 2007.
· Juny 2007. Es presenta al Parlament català el projecte de llei de la Memòria Democràtica. Des de 1995 funciona la institució del Memorial Democràtic que ha de conservar, promoure i investigar sobre la repressió del franquisme i la violència política a la rereguarda republicana. El 24 d’octubre del 2007 s’aprova la llei.
· A partir del 23 de juny del 2008, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón demana informació als ministeris de Defensa i Interior i a la Conferència Episcopal sobre els crims comesos entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951. A l’octubre obre la primera causa penal contra el franquisme: Francisco Franco, 34 generals i ministres i els màxims dirigents de Falange Española. També sol·licita l’exhumació i identificació de 19 fosses. Fins ara, s’han calculat uns 114.266 desapareguts. Garzón considera que són "crims contra la humanitat" i la fiscalia considera que els delictes han prescrit.
Durant els tres anys de Guerra Civil (1936-1939) van morir 400.000 persones en combat i 155.000 van ser assassinades a la rereguarda: 100.000, en el bàndol franquista i 55.000 van ser víctima de la violència política a la zona republicana. La repressió franquista va continuar matant durant la postguerra amb 50.000 víctimes més[i]. Una dada per poder entendre la naturalesa de la dictadura: Mussolini va executar 27 persones entre 1922 i 1940[ii]; Franco, 150.000 entre 1936 i 1975. Les últimes investigacions del jutge Baltasar Garzón situa el nombre de desapareguts en 114. 266 persones.
Els assassinats en el bàndol feixista, durant la guerra i postguerra, responien a una política d’extermini planificat per l’Exèrcit. L’extermini també afectava, en el cas de Catalunya, les seves institucions, cultura i llengua. El 13 d’agost de 1940, el president del govern català a l’exili, Lluís Companys, és detingut a França per la policia secreta alemanya i per ordre de la dictadura militar espanyola. Dos mesos després, 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys va ser afusellat de matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia processal, el va condemnar a mort per "roig i separatista". És l’únic president d’una nació democràtica assassinat per les seves idees.
A Catalunya, els poders públics han començat a fer els deures. Des de fa tres anys, un protocol entre Memorial Democràtic, Ministeri de Defensa i Arxiu Nacional ha permès fer el recompte dels Consells de Guerra que es van obrir a Catalunya entre 1939-1975. El càlcul, encara provisional, és de 110.000 sumaris que van afectar unes 180.000 persones (molts d’aquests consells de guerra eren col·lectius). Si tenim en compte que la població era de 3 milions de persones, i molta gent havia fugit a França, el nombre és molt elevat.
Però a més s’han identificat i dignificat un gran nombre d’espais vinculats a la història de la II República, la Guerra Civil, l’exili, l’antifranquisme i la postguerra i les xarxes d’evasió durant la II Guerra Mundial.
Pel que fa al tema dels desapareguts, s’han localitzat 179 fosses i el Memorial Democràtic està elaborant un cens de desapareguts. Alhora, l’Ajuntament de Barcelona vol posar fi a la simbologia franquista que encara corona alguns edificis de la ciutat. Amb la recuperació del castell de Montjuïc, es comença ara el procés negociador per traspassar a la ciutat la caserna del Bruc i la comissaria de la Via Laietana. El Ministeri de Defensa i el d’Interior s’hi neguen.
Publicitat