ENTRE MEMÒRIES
Entre la memòria “clandestina” i el mite de la memòria partisana.
La fi dels partits i les institucions que encarnaven la memòria antifeixista ha creat les condicions per rescatar, a l’espai públic, una altra memòria, abans silenciosa. La gran paradoxa és que la fi de l’oblit de l’antisemitisme de l’Estat italià i de l’extermini dels jueus ha coincidit amb la rehabilitació dels seus perseguidors.
Però la memòria dels partisans també ha estat objecte de reflexió i debat. L’any 1991, l’historiador i antic membre de la Resistència Claudio Pavone va escriure el llibre “Una Guerra Civile. Saggio storico sulla moralità nella Resistenza”. L’expressió “guerra civil” , en lloc de “guerra d’alliberament” per referir-se al període 1943-1945, va posar del revés l’imaginari apologètic de la Resistència com a fonament de la República Italiana de 1947. Pavone distingueix tres guerres entre 1943 i 1947: la guerra patiòtica, la guerra civil i la guerra de classe. I fa un estudi aprofundit d’una altra Resistència, oblidada, la de molts ciutadans que sense aixecar un arma ni vulnerar els drets humans van lluitar contra la invasió alemanya.
Itàlia no va tenir un Nuremberg quan tocava, però des de l’any 2004 diferents tribunals militars han demanat responsabilitats a oficials alemanys per delictes contra la humanitat. El febrer del 2007, 10 oficials nazis van ser condemnats a cadena perpètua per la massacre de Marzabotto. Tots eren vius i octogenaris.
La memòria històrica a Itàlia és com una ceba, en què una capa oculta l’altra. I un exemple el trobem en la figura de Giuseppe Garibaldi, l’artífex de la unificació política italiana de 1871. Cada vila o ciutat italiana té un monument i el mite de Garibaldi ha estat utilitzat per tothom. Durant la I Guerra Mundial, Garibaldi representava l’heroi i el patriota. Durant el període feixista encarnava totes les virtuts de nou “home”. Durant la Guerra Civil a Espanya, la Brigada Garibaldi va venir a lluitar al costat de la República i per als partisans era el símbol de l’alliberament d’Itàlia. Capes que els treballs de memòria hauran de destriar.
Publicitat