CATALUNYA i ESPANYA, MEMÒRIA EN CONSTRUCCIÓ.
Terror d’estat i violència política
A Catalunya han estat les institucions públiques les que han liderat la creació del Memorial Democràtic, la primera institució memorialística de l’Estat, per fomentar la recerca, la divulgació i la reflexió sobre la repressió. És també un objectiu d’aquesta institució vindicar la memòria de totes aquelles persones que van lluitar a favor de les llibertats democràtiques.
El debat a Catalunya s’ha centrat en una qüestió de fons: què fer amb les víctimes de la violència política a la rereguarda catalana. És aquest un debat que també s’ha produït a l’Argentina, Itàlia i Sud-àfrica. No es pot homologar el terror planificat per la cúpula militar durant tota la dictadura amb els assassinats que els partits i moviments revolucionaris van desencadenar durant els tres anys de guerra. Però tampoc es pot obviar aquesta qüestió. Les esquerres revolucionàries van assassinar milers de persones no pel que feien sinó pel que eren (gent pietosa, clergues, empresaris, adversaris polítics, etc.) i els treballs de memòria també han de donar resposta a aquestes víctimes i els seus familiars.
Durant la Guerra Civil hi va haver 55.000 assassinats en mans dels moviments revolucionaris. Molt sovint el mètode que s’uitilitzava era un tret als marges de les carreteres i descampats pròxims als centres urbans. Entre 1936 i 1939 hi va haver 9.000 assassinats a la rereguarda catalana. Per l’església catòlica, amb 2.000 morts, va ser un cop brutal.
El jutge Baltasar Garzón considera que la resolució processal que investiga els crims del franquisme no ha d’incloure la repressió a la zona republicana. Malgrat tot, i segons l’experiència acumulada per altres treballs de memòria arreu del món, la denúncia de la vulneració dels drets humans es farà extensiva a tots els crims.
Publicitat