UN ESTAT I DUES MEMÒRIES
Els totalitarismes del segle XX
Els països de l’Europa Central i Oriental han seguit ritmes i vies diferents per enfrontar-se amb el seu passat. Uns van optar, des del començament, per una ruptura radical amb el passat totalitari i han jutjat i depurat el personal del règim comunista per evitar entrebancs en el procés de transició democràtica. Albània va seguir aquesta línia d’exclusió i s’ha trobat sense personal preparat per poder fer emergir el país del marasme polític i econòmic en què es troba. Altres van preferir no remoure el passat i deixar en via morta la reflexió sobre el règim comunista. Hi ha, però, una tercera via que han explorat països com Txèquia i l’Alemanya Oriental. L’obertura dels arxius ha fet possible rellevar els antics dirigents del Partit Comunista i els agents i col•laboradors de la policia política dels llocs de responsabilitat en les altes funcions públiques i de representació política. No hi ha hagut persecució ni judicis penals, sinó la prohibició de desenvolupar activitats professionals durant cinc anys als màxims dirigents i funcionaris del règim anterior. També, en aquest cas, hi ha veus que han titllat aquesta actuació de “caça de bruixes” o “nou maccarthysme”.
De la mateixa manera, els ciutadans de l’antiga Alemanya Oriental tenen la percepció que l’antiga RFA ha abusat de la informació recollida a través dels expedients policials. Sovint la recriminació que es fa és que els arxius policials han servit per separar persones de l’aparell de l’Estat i de les universitats amb la finalitat de facilitar el control polític i afavorir la carrera dels joves provinents de l’Alemanya Occidental. I recorden que després de la Segona Guerra Mundial, antics membres del Partit Nazi es van incorporar a l’administració federal.
A tota l’Europa Central i Oriental, la manera d’encarar el passat és problemàtica. Una part del problema recau en la falta d’un debat desacomplexat i aprofundit sobre la realitat del sistema comunista. Aquells que l’han abordat –especialment a França- han estat titllats de “sospitosos”. A Alemanya, el totalitarisme feixista ha tapat la reflexió sobre l’altre totalitarisme del segle XX. En aquest sentit és bo constatar que tots dos tenien com a principal enemic el règim de llibertats del sistema democràtic.
Publicitat