EL DISC DE LA MARATÓ
El 2005 va néixer el disc de "La Marató" de TV3. Des de llavors i anualment, cada nova edició té un disc en què diferents artistes versionen en català cançons d'estils tan diferents com diferents són els seus intèrprets, cançons que tracten de valors com ara la solidaritat, la col·laboració, la família, la incertesa o la superació davant del patiment. Els artistes, les discogràfiques i els representants col·laboren desinteressadament sota la batuta de TVC Edicions per fer possible un nou disc que recapti més fons per a la recerca biomèdica.
El disc de La Marató 2009
Segona edició del disc de "La Marató"
En la seva catorzena edició, "La Marató de TV3" es va plantejar un nou repte solidari: l'edició d'un disc en què el cervell era el fil conductor. La majoria de cançons incloses al compacte parlaven del record, la memòria, la nostàlgia...
Es tracta d'una col·lecció de clàssics del pop adaptats -alguns per primer cop- al català i cantats per un ventall d'artistes que reflecteixen la diversitat de la producció discogràfica del nostre país. El músic Marc Parrot, que ja va estar present amb la seva banda a la Marató del 2004, va ser el director musical i productor del projecte materialitzat en aquest CD, que inclou les onze cançons gravades expressament per a la Marató i quatre temes cedits.
El disc va sortir a la venda al preu de 9 euros, juntament amb els diaris "Avui", "La Vanguardia" i "El Periódico de Catalunya" del diumenge 11 de desembre de 2005.
Tots els beneficis generats per la venda del disc de "La Marató de TV3" es van destinar a finançar projectes de recerca mèdica per combatre l'Alzheimer i altres malalties del cervell.
LLISTAT DE CANÇONS
-
1 Lluís Gavaldà "A la meva vida"
"In my Life" (Lennon & McCartney)
John Lennon va definir la cançó "In my Life" com la seva "primera gran feina". Va ser publicada al sisè àlbum dels Beatles, "Rubber Soul", el 3 de desembre del 1965. És una cançó autobiogràfica sobre els records, els llocs especials i els seus amics morts i vius, en referència a Stuart Sutcliffe, primer baixista dels Beatles. La lletra va quedar escrita en una de les parets del Cavern Club de Liverpool. -
2 Manolo García "Noies voramar"
"Ligna Koritsia" (Mikis Theodorakis / Iannis Ritsos)
Mikis Theodorakis va néixer el 1925 a l'illa grega de Quios. Després de cursar estudis de música a Pirgos, va fer el primer concert als 17 anys, amb la col·laboració d'un cor. El 1993, Maria del Mar Bonet edita el disc "El·las" com a mostra d'admiració per aquest autor mediterrani. Manolo García hi va participar posant la seva veu a la cançó "Noies voramar", que ara interpreta en primera persona. -
3 Sergio Dalma & Monica Green "No et deixis"
"Don't Give Up" (Peter Gabriel)
En tres mesos, "Don't Give Up" es va situar a la part mes alta de les llistes de vendes de la Gran Bretanya i els Estats Units. Interpretada per Peter Gabriel i Kate Bush, aquesta balada va formar part de l'àlbum "So", editat per Virgin el 1986 en el zenit de la carrera d'aquest artista que havia liderat la banda britànica Genesis.
-
4 Núria Feliu "Història repetida"
"History Repeating" (Alex Gifford)
Shirley Bassey, amb mes de 40 àlbums fets durant seva carrera, va rebre el 1999 el seu primer Grammy per "History Repeating". La cançó l'havien editat dos anys abans a l'àlbum de debut dels Propellerheads, "Decksandrumsandrockandroll". Aquest nou enregistrament que fa Núria Feliu de la cançó és un homenatge a l'extensa trajectòria de Miss Shirley Bassey. -
5 Cheb Balowski "No em penedeixo de res"
"Non, je ne regrette rien" (Charles G. Dumont / Michel P. Vaucaire)
El 1960, Édith Piaf, després d'un període de salut catastròfic, es va preparar amb energia i coratge per retrobar-se amb el públic a l'Olympia de París. La cançó de Charles Dumont "Non, je ne regrette rien" va esdevenir un autèntic himne vital de la cantant, que va triomfar ràpidament per tot Europa. -
6 Moncho "Te'n recordes?"
"Remember When" (Buck Ram)
La seva harmonia, estètica i disposició vocal van fer dels Platters un dels millors grups vocals de la història del rock and roll que es van formar el 1952, fins a la invasió del beat. Buck Ram va ser l'"anima mater", a banda de mànager i compositor de la formació. El 1959, "Remember When" va triomfar a les llistes americanes. -
7 Albert Fibla "No em deixis mai"
"Ne me quitte pas" (Jacques Brel)
"Un home no hauria de cantar coses així...", va dir Édith Piaf el 1959 quan va sentir per primera vegada "Ne me quitte pas", de Jacques Brel, un jove de Brussel·les que havia deixat la feina a la botiga de cartró del seu pare per dedicar-se a la música. "No em deixis mai", amb el temps ha esdevingut un paradigma del gènere de la chanson francòfona. -
8 Mayte Martín "Paraules d'amor"
"Paraules d'amor" (Joan Manuel Serrat)
El 1967 Edigsa publica el tercer disc EP ("extended play") de Joan Manuel Serrat, titulat "Cançó de matinada", amb quatre cançons, entre les quals hi havia "Paraules d'amor". Aquest és el primer disc en català que es va situar al primer lloc de les llistes de vendes a Espanya. El mateix any, Serrat va actuar per primera vegada a TVE cantant tres cançons en català. -
9 Gertrudis "Imagineu"
"Imagine" (John Lennon)
"Imagine" va ser escrita a Tittenhurst Park, una antiga casa victoriana del comtat d'Ascot, on vivien John i Yoko. Els seus jardins i entrades es van convertir en l'escenari natural de les darreres fotografies del Beatles, ja dissolts, el 1969. La cançó es va enregistrar amb un piano blanc, a la vella capella de la mansió. Des de llavors ha esdevingut l'himne més brillant de la música pop. -
10 El Chaval de la Peca "Para que no me olvides"
"Para que no me olvides" (Girado)
La carrera de Llorenç Santamaria va començar amb el grup Z-66, que alternava cançons seves amb les d'altres, com Vainilla Fudge o Blood, Sweet & Tears. El 1976, fent carrera en solitari, el mallorquí va aconseguir un gran èxit que el va situar al primer lloc de les llistes de vendes amb "Para que no me olvides". "La Marató de TV3" ha estat la responsable del retorn fugaç d'El Chaval de la Peca a l'estudi de gravació. -
11 Crim "L'ordre del cervell" (Pere Crim)
"L'ordre del cervell" és una cançó que vol donar a conèixer les malalties degeneratives del cervell a ritme de hip-hop. El seu creador, Pere Crim, és un músic autodidacte que quan era un nen va absorbir el breakdance i el rap als carrers de Sant Andreu de la Barca. El primer CD de Crim, "Odi en un gest", va ser un dels primers treballs d'aquest gènere en català. Ara acaba d'editar el segon treball, "Canturap".
-
12 Lluís Llach "Fabià" (Lluís Llach)
Amb "Fabià", editada a l'àlbum "Jocs", Lluís Llach retrata la indiferència d'una part de la societat que gira el cap davant la incòmoda realitat dels malalts, tot relatant els turments que els toca viure i que s'afegeixen a la malaltia. Les ombres de la vergonya, l'abandó i el rebuig són presents en aquesta cançó honesta i valenta.
-
13 Ojos de Brujo "Memorias perdías" (Giménez / Restucci / Abad / Turull)
"Memorias perdías" és una "bulería" a dues guitarres amb molt sentiment extreta de l'àlbum "Bari", d'Ojos de Brujo. Aquesta banda catalana barreja el flamenc amb hip-hop, funk, rap, reggae, son, ragga... Són un col·lectiu de músics integrats a La Fábrica de Colores, on es desenvolupen diversos projectes de pintura, grafit, vídeo, escultura i dansa.
-
14 Estopa "Ya no me acuerdo" (Muñoz / Muñoz)
Estopa es va formar al carrer, és la viva expressió de les experiències del dia a dia dels barris. Entre Cornellà i Zarzacapilla, escoltant els Chichos, els germans Muñoz van fer una maqueta pagada per ells mateixos perquè volien fer un disc... Així va començar el "fenomen Estopa", amb més d'un milió i mig de còpies venudes. "Ya no me acuerdo" és una balada que dibuixa un univers íntim entre el temps i l'oblit, entre ascensors i cels.
-
15 David Bisbal "Esta ausencia" (Santander)
El febrer del 2004 es publica el segon àlbum de David Bisbal, titulat "Bulería" i editat per la discogràfica catalana Vale Music. Sens dubte, aquest any va ser el de la confirmació internacional de l'artista d'Almeria, que ja havia obtingut diversos premis pel treball anterior, "Corazón latino". Entre altres, havia guanyat un Grammy llatí i el premi de millor artista llatí en els World Music Awards.
-
16 Marc Parrot "Sintonia de la Marató" (Josep Maria Bardagí)
Marc Parrot ret homenatge al tema principal del programa "La Marató de TV3". Compost i tantes vegades interpretat en directe pel mestre Josep Maria Bardagí, la sintonia originalment escrita per a big band ara la transforma la nova banda del programa amb altres sonoritats.
Segona edició del disc de "La Marató"
Després de l'èxit assolit el 2005, "La Marató de TV3" va editar un nou disc amb cançons que tenien com a eix central la superació personal i la força de voluntat davant el patiment i la soledat, conceptes associats a la malaltia que centrava del programa: el dolor crònic.
Novament es tracta d'una sèrie de cançons molt conegudes del pop i del rock que s'han adaptat al català, algunes per primera vegada, cantades per artistes que representen una gran diversitat d'estils i generacions musicals.
La producció musical va anar a càrrec de Marc Parrot i Ten Produccions (Toni i Txasqui Ten).
Del disc, se'n van editar 90.000 còpies que es van posar a la venda, al preu de 9 euros, juntament amb els diaris "Avui", "El Punt", "La Vanguardia" i "El Periódico de Catalunya" de diumenge, 10 de desembre de 2006.
LLISTAT DE CANÇONS
-
1 GOSSOS "Amic"
"You've Got A Friend" (Carole King)
"You've Got A Friend", de la nord-americana Carole King, és per mèrits propis un dels grans himnes solidaris. King la va incloure en l'àlbum Tapestry, del 1971, un dels discos més venuts de la història de la música, que va convertir la seva autora en un dels nous valors de la música popular americana de la dècada dels setanta. La força de les seves cançons s'ha mantingut viva fins a l'actualitat. -
2 El Canto del Loco "Podria ser"
"Puede ser" (Martin / El Canto del Loco)
El Canto del Loco és ara mateix un dels grups de rock amb més futur de l´estat espanyol. L'avalen un èxit que ha desbordat qualsevol expectativa, un directe potent i milers de seguidors fidels. "Podria ser" és una balada inclosa en el disc "A contracorriente", l'any 2002, i que el grup ha tornat a enregistrar expressament per a La Marató de TV3, en el que és l'estrena del grup en català. -
3 Dyango "Que fantàstic el món"
"What A Wonderful World" (Robert Thiele / George D. Weiss)
Louis Armstrong, una de les veus més personals i reconegudes del jazz, va popularitzar l'any 1968 un dels grans cants a la vida i a l'esperança, "What a Wonderful World". La cançó ha conegut infinitat de versions, des d'orquestrals fins a revisions punk-rock com la que va fer Joey Ramone, el cantant del grup The Ramones, que va enregistrar quan patia un càncer terminal l'any 2002. -
4 Miguel Poveda i Joan Albert Amargós "Piensa en mí"
"Piensa en mí" (Maria Teresa Lara Aguirre)
El compositor i poeta Agustín Lara viu en la memòria dels romàntics de tots els temps. El mexicà va compondre més de 700 cançons, amb èxits tan importants com "Piensa en mi", amb què Lara tracta de manera magistral el dolor que provoca la solitud. L'any 1991, Luz Casal va enregistrar "Piensa en mí" per a la banda sonora de la pel·lícula "Tacones lejanos", de Pedro Almodóvar, i la va redescobrir a una nova generació. -
5 Elena Gadel i Víctor "Cap cim és prou alt"
"Ain't no Mountain High Enough" (Nickolas Asfhord / Valerie Simpson)
Artistes tan importants com Diana Ross, Chaka Khan, Quincy Jones i les Supremes han interpretat cançons dels compositors i productors Valerie Simpson i Nickolas Ashford. L'any 1967, Marvin Gaye i Tammi Terrell, una de les millors parelles artístiques del soul, enregistren una de les cançons més rodones de Simpson i Ashford. "Ain't no Mountain High Enough" és una cançó que anima a superar qualsevol dificultat, i encara ara manté intacta la força del seu missatge. -
6 The Chanclettes "Els Àngels"
"Angels"
-
7 Gerard Quintana "Al·leluia"
"Hallellujah" (Leonard Cohen)
Leonard Cohen és una de les veus més admirades i respectades del món del rock. En les seves cançons tracta temes com l'angúnia, la soledat, el desamor i la ràbia. Una de les cançons que millor recull la personalitat inimitable de Cohen és "Hallellujah". Inclosa en l'àlbum "Various Positions", l'any 1985, es va convertir immediatament en un clàssic del seu repertori, gràcies a la bellesa i espiritualitat que conté. -
8 Whiskin's "Gaudeix el silenci"
"Enjoy the silence"
-
9 Jofre Bardagí i La Puerta de los Sueños (Virgínia) "Llàgrimes al cel"
"Tears In Heaven" (E. Clapton & W. Jennings)
L'any 1991, Eric Clapton va patir una gran tragèdia, quan va veure morir el seu fill Connor de quatre anys en un accident domèstic. En memòria seva, Clapton va escriure "Tears In Heaven", una cançó sincera i molt personal que es va publicar a l'àlbum "Unplugged" l'any 1992. La cançó es va convertir en un èxit massiu i va ser premiada amb sis Grammys, uns dels reconeixements més importants a la carrera d'aquesta figura històrica del rock. -
10 The Pinker Tones "Sempre t'he tingut present"
"Always on My Mind" (Mark James / Wayne Thompson / Johnny Christopher)
"Always on My Mind" era en origen una balada country enregistrada per Brenda Lee el 1972, però va ser popularitzada a tot el món per Elvis Presley, que li va donar dimensió d'himne. L'any 1987, el duet anglès Pet Shop Boys la van incloure en l'àlbum "Actually", i la va reconvertir en una de les grans joies del tecnopop que encara ara és un èxit sempre que sona en concerts o a les pistes de ball. -
11 Roger Mas i Refree "La soledat"
"Ma solitude" (Georges Moustaki)
Fill de pares grecs, Giusseppe Mustacchi neix a la ciutat egípcia d'Alexandria. Instrumentista, intèrpret i poeta, les seves cançons han estat cantades pels més grans, com Piaf, Montand i Salvador, entre d'altres. Quan Georges Moustaki va escriure "No, jo no estic mai sol amb la meva soledat", obria la porta als seus sentiments més íntims. L'any 1969 s'edita per primer cop "Ma solitude", un gran clàssic de la cançó francesa. -
12 Amparanoia "Dolor, dolor"
"Dolor, dolor" (Amparo Mercedes Sánchez Pérez)
Extreta de l'àlbum "Enchilao", publicat el 2003, "Dolor, dolor" és una cançó que parla de la quotidianitat del patiment, d'una manera clara i sense floritures. Per cantar al dolor, Amparo Sánchez, Amaparanoia, utilitza els ritmes d'arrel hispana més ballables, una combinació que ha fet d'Amparanoia un dels valors més rellevants i més reconeguts de l'escena mestissa i llatina.
-
13 Dani Flaco "Que tinguem sort"
"Que tinguem sort" (Lluís Llach)
El cantautor de l'Hospitalet Dani Flaco ret homenatge a una de les cançons més emblemàtiques i carregades de sentiment de Lluís Llach, "Que tinguem sort", publicada originalment en el disc "I si canto trist", l'any 1974. La versió de Dani Flaco s'inclou en el disc "Cantautar", un projecte discogràfic que reuneix diversos artistes joves amb l'objectiu de revisar els grans èxits de la Nova Cançó. -
14 Maria del Mar Bonet "Dolça remor de cada tarda"
"As Tears Goes By" (Jagger/ Richards / Oldham)
L'any 1964, Marianne Faithfull va enregistrar "As Tears Goes By", escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Aquesta cançó és una de les primeres balades d'èxit dels Rolling Stones. El 1989, Maria del Mar Bonet dedica al seu pare la versió titulada "Dolça remor de cada tarda", un cant al record de la infantesa. La cançó va ser publicada a l'àlbum "Ben a prop". -
15 Alejandro Sanz "Hoy llueve, hoy duele"
"Hoy llueve, hoy duele" (A. Sanz)
Quan Alejandro Sanz va editar l'any 2003 el disc "No es lo mismo", ja era una de les figures més importants del pop cantat en castellà i un autèntic referent mundial per a tota mena de públics. A la cançó "Hoy llueve, hoy duele", inclosa en aquest disc, Sanz relaciona la pluja i el dolor com a elements del dia a dia que afecten a tots de manera semblant, amb un to costumista i nostàlgic que el cantant ha descrit com "de dies de cafè i xemeneia". -
16 Jofre Bardagí "Sintonia La Marató" (Josep Maria Bardagí)
Jofre Bardagí reinterpreta la sintonia de La Marató de TV3 que havia compost i popularitzat el seu pare, el mestre Josep Maria Bardagí. Jofre Bardagí ha format part de grups com Glaucs o Nut i alterna la tasca de composició amb la d'interpretació. O, com diu ell mateix, "jo faig cançons". Tan simple i tan complicat com això.
Tercera edició del disc de "La Marató"
L'any 2007 "La Marató" de TV3 edita el seu tercer disc, que inclou cançons que parlen del cor i que tenen en comú valors universals, com ara la solidaritat, la superació, l'amor a la vida, conceptes associats també a moltes persones que pateixen malalties cardiovasculars, que són les patologies que van centrar la 16ena edició de "La Marató".
La nova proposta musical versiona al català cançons d'estils tan diferents com el pop rock, la rumba catalana, el funky, la fusió, el mestissatge, la lírica i bandes sonores. El disc inclou també la sintonia de "La Marató" interpretada per Llibert Fortuny Electric Quintet, que el 2007 van ser la banda del programa.
Per primera vegada, en el disc de "La Marató" de TV3 hi col·labora una intèrpret de talla internacional, la cantant de fados portuguesa amb arrels catalanes, Mísia. Dins el panorama espanyol, destaca la participació de La Oreja de Van Gogh i Il Divo. Antonio Orozco, Gisela i els monjos budistes del Garraf, Josep Carreras, Cris Juanico, Lax'n'busto, Peret, Quimi Portet són alguns dels cantants que s'han sumat també al projecte solidari, juntament amb artistes novells, com ara Nubla, Mazoni, Helena Miquel, Lluís Cartes i Las Migas.
La producció musical ha anat a càrrec de Marc Parrot, Ten Produccions i Jordi Cubino.
Les 170.000 còpies que es van editar del disc es van poder comprar juntament amb els diaris "Avui", "El Punt", "El Periódico de Catalunya" i "La Vanguardia" diumenge 9 de desembre de 2007. El preu va ser, com en edicions anteriors, de 9 euros. L'èxit de vendes del disc de 2006 va fer que se'n dupliqués el tiratge.
Tots els beneficis generats per la venda del disc de "La Marató" de TV3 aniran destinats a finançar projectes de recerca biomèdica sobre malalties cardiovasculars.
LLISTAT DE CANÇONS
-
1 SABOR DE GRÀCIA / PATRIARCAS DE LA RUMBA "Gracias, corazón"
Gracias, corazón és un esclat d'optimisme i de vitalitat rumbera de Gato Pérez que va incloure en l'àlbum "Fenicia", enregistrat l'any 1990.
SABOR DE GRÀCIA és un grup de rumba catalana que van formar dos gitanos del barri de Gràcia de Barcelona, Antonio Carbonell "Sicus" i Miguel Fernández "Miki", l'any 1994.
PATRIARCAS DE LA RUMBA,grup format per cinc patriarques procedents de diferents punts de Catalunya i inspirat en "Buena Vista Social Club". -
2 LAS MIGAS "Tothom parla"
Everybody's Talkin' és la cançó que ha fet la volta al món associada a la pel·lícula Cowboy de mitjanit.
LAS MIGAS són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitarres, violí, acordió, "cajón"(?) i veu que ofereixen un flamenc clàssic amb arranjaments propis. -
3 LLUÍS CARTES "Amo de la soledat"
Owner of a lonely heart, dels Yes va ser a les llistes d'èxits europees a finals del 1983.
LLUÍS CARTES, multiinstrumentista i cantautor elèctric andorrà. Les seves lletres parlen de la vida, de sentiments i de rebel·lies. -
4 GISELA & MONJOS BUDISTES DE SAKYA TASHI LING "La vida és bella"
La banda sonora de La vida és bella s'obria amb la veu clara de la israeliana Noa interpretant la suggeridora melodia de Beautiful That Way.
GISELA va ser una de les concursants de la primera edició d'"Operación Triunfo". Ha fet bandes sonores per a la Disney i actualment ha tret el tercer disc.
MONJOS BUDISTES DE SAKYA TASHI LING. Els monjos budistes del monestir del Parc Natural del Garraf van rebre un Disc d'Or pel seu primer àlbum de debut que fusiona la música pop i mantres. -
5 NUBLA "Demasiado corazón"
Demasiado corazón és el tema més conegut a Europa de Willy DeVille, un dels intèrprets més importants del rock&roll americà.
NUBLA és el projecte personal de Leonor Carlevaro, barcelonina d'origen libanès i italià i que ha tingut una trajectòria artística com a cantant de diverses formacions i com a actriu teatral i televisiva. -
6 MIQUEL GIL/ ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA "Ets amb mi"
Ben E. King va enregistrar a l'octubre del 1960 la seva personal visió de l'himne Lord, stand by me. Lenon la va popularitzar als anys 70.
MIQUEL GIL. Miquel Gil és una de les grans veus de la Mediterrània. Els seus començaments estan vinculats al grup Al Tall. El 1995 comença el seu camí en solitari i es consolida com una de les figures en la investigació de les músiques ètniques.
ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA va néixer ara fa cinc anys i la van crear quatre magribins, dos catalans i un grec. -
7 QUIMI PORTET/ MUJERES "Cor daurat"
Heart of Gold, de Neil Young, enregistrada l'any 1971 i considerada una de les obres mestres de la cançó nord-americana, i el seu autor, un dels músics més influents del segle passat des de la seva publicació.
QUIMI PORTET juntament amb Manolo Garcia va formar El Último de la Fila, una dels grups hegemònics del pop espanyol entre mitjans dels anys 80 i els 90. La seva carrera com a solista és en català, musicalment marcada per la influència de Pau Riba i Sisa i, temàticament, pel surrealisme i un gran sentit de l'humor.
MUJERES format per Mone, Susanna Ribalta, Inma Ortiz i Marian Barahona i que actuaven els dimecres a la sala barcelonina Luz de Gas. -
8 FUNDACIÓN TONY MANERO "Corazón"
L'edició anterior del CD de La Marató ja va incloure una composició de Carole King. No és casual, ja que, a més d'extraordinàriament prolífica, King és una autora que sempre ha tractat de les coses del cor amb delicada saviesa.
FUNDACIÓN TONY MANERO es forma el 1997 i és la banda més representativa del disc/funk del panorama espanyol actual. -
9 LA OREJA DE VAN GOGH "Només tu"
Amaia Montero, la veu sensible i identificadora de La Oreja de Van Gogh, va dedicar Nadie como tú al seu dia a la seva germana Idoia, i ara la torna a cantar i, aquest cop, en català, per a La Marató de TV3.
LA OREJA DE VAN GOGH es forma el 1996 a Sant Sebastià per un grup d'universitaris i treuen el primer àlbum al maig del 1998. -
10 MAZONI-HELENA MIQUEL "El cor plora"
It's a Heartache, de Bonnie Tyler, va estar a les llistes d'èxits de l'any 1978. Aquest tema de la noia amb veu esquerdada i el pentinat encrespat va estar durant vint-i-nou setmanes a les llistes d'èxits del nostre país.
MAZONI és el nom artístic de Jaume Pla que va començar la seva carrera en solitari el 2004 barrejant el punk, els ritmes electrònics i elements de l'indietrònica.
HELENA MIQUEL vocalista des del 2004 de Facto Delafé y las Flores Azules. Anteriorment veu principal del grup barceloní Élena. -
11 LAX N'BUSTO "Viu la vida amb mi"
A més de ser la banda de punk-pop preferida pels adolescents canadencs, Simple Plan és el grup quebequès més popular de tots els temps. La cançó triada per aquest CD, Welcome To My Life, del 2004, els va convertir en tot un referent generacional en diversos països. És la cançó escollida per l'espot de "La Marató" 2007.
LAX N'BUSTO es forma el 1986 al Vendrell (Baix Penedès). Pemi Fortuny (veu i guitarra) deixa el grup a l'octubre del 2006 després de liderar-lo al llarg de tota la seva trajectòria. És substituït per Salva Racero. La resta de components són Pemi Rovirosa (guitarra i cors); Cristian G. Montero (guitarra); Eduard Font (teclats); Jesús Rovira (baix i cors); Jimmy Piñol (bateria i cors). -
12 ANTONIO OROZCO "Tendresa"
Tendresa, de Lluís Llach, va ser enregistrada per primer cop quan l'autor acabava de fer cinquanta anys i forma part dels disc 9. Va ser una de les cançons escollides en el seu acomiadament dels escenaris en l'antològic concert de Verges.
ANTONIO OROZCO, nascut a l'Hospitalet de Llobregat, d'orígens sevillans va editar el primer treball l'any 2000. Des de llavors ha recollit diversos premis, com un Premi Ondas al Millor directe. -
13 MIQUEL ABRAS "Qualsevol que tingui cor"
Anyone Who Had a Heart la va enregistrar per primera vegada Dionne Warwick al desembre del 1963 a Nova York. Aquesta balada la va portar al nostre país Petula Clark.
MIQUEL ABRAS neix a la Bisbal d'Empordà i va començar la seva carrera en solitari l'any 2004. -
14 MÍSIA "Plou al cor"
Una de les cançons més melangioses del disc Mô, de Joan Manuel Serrat, és Plou al cor.
MÍSIA és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Aguiar, una cantant portuguesa de fados nascuda a Porto i amb moltes arrels catalanes. -
15 JOSEP CARRERAS "T'estim i t'estimaré"
El músic mallorquí Antoni Parera va participar en el Festival del Mediterráneo de l'any 1967 amb aquest poema musicat d'Antoni Mus.
JOSEP CARRERAS va néixer a Barcelona. Als sis anys ja va ingressar al conservatori del Liceu de Barcelona. La seva carrera lírica l'ha portat a cantar més de 180 òperes. -
16 CRIS JUANICO "Segueix bategant"
My Heart Will Go On ha passat a la història coneguda com el tema d'amor de la pel·lícula Titanic de la veu de la canadenca Celine Dion.
CRIS JUANICO va néixer a Ciutadella. Després de donar per acabada la trajectòria dels Ja T'ho Diré, comença la seva carrera, que l'ha dut a editar discos en solitari i fer col·laboracions en projectes diversos. -
17 PERET "Vine amb mi"
Live is life, del grup austríac Opus, s'ha convertit en un dels cants recurrents en concentracions de tot tipus. El tema es va enregistrar l'any 1986.
PERET Pere Pubill Calaf, àlies "Peret", va néixer a Mataró. L'anomenat rei de la rumba i un dels pioners del mestissatge musical que pren la rumba i el flamenc com a base per fusionar-los amb els ritmes del Carib i l'actitud del rock'n'roll. -
18 INNOCENCE-CARLOS MARÍN per cortesia IL DIVO "Junts per sempre"
Who Wants To Live Forever, interpretada per Freddie Mercury, va ser la peça central de la pel·lícula Els immortals.
INNOCENCE és el nom artístic de Geraldine Larrosa. Ha protagonitzat els papers protagonistes de musicals com Los Fantásticos, Grease o La Bella y la bestia.
CARLOS MARÍN és baríton del quartet Il Divo. Ha cantat els rols principals de les versions en castellà de Los Miserables, El Hombre de la Mancha i La Bella y la bestia. -
19 SINTONIA "LA MARATÓ" 2007
La partitura original de Josep Maria Bardagí, recollida i adaptada en anteriors edicions de La Marató per Marc Parrot i Jofre Bardagí, retorna en aquesta ocasió al registre jazzístic amb el saxofonista Llibert Fortuny.
LLIBERT FORTUNY ELÈCTRIC QUINTET és un grup de jazz liderat pel saxofonista Llibert Fortuny, una figura rellevant dins del panorama jazzístic a casa nostra. La formació és la banda de La Marató 2007.
Quarta edició del disc de "La Marató"
El diumenge 7 de desembre de 2008 va sortir a la venda una nova edició del disc de "La Marató". Un total de 150.000 còpies que es van poder adquirir amb els principals diaris al preu de 9 euros. Aquest disc incorporava sis diaris més a la distribució i venda del disc, inclosos dos diaris esportius.
El CD incorpora moltes novetats. Per primera vegada apareix una cançó col·lectiva. Es tracta de "Here comes the sun", una composició del "beatle" George Harrison que, sota el títol adaptat de "Ja surt el sol", interpreten tots els artistes que participen en el disc.
Una segona novetat és una cançó inèdita, "Només amb força", feta expressament per al disc. Un tema escrit i interpretat per Arianna Puello i Flavio Rodríguez en clau de rap/hip-hop.
El disc també va descobrir artistes com els Estopa, Manolo Escobar o Lolita cantant per primera vegada en català.
La proposta musical va caminar en el mateix sentit que les edicions anteriors, versionar en català cançons d'estils tan diferents com diferents són els seus intèrprets. Com a temàtiques de fons, valors com la solidaritat, el sentiment, la incertesa i la superació davant del patiment.
LLISTAT DE CANÇONS
-
1 JOSEP THIÓ / SHUARMA "Digue'm que hi ets"
Una dada estadística d'anar per casa: cap a finals dels setanta, tothom coneixia algú que s'havia comprat l'elapé "Frampton comes alive". Es tractava d'un concert en directe enregistrat a San Francisco que tenia una particularitat ben genuïna: Peter Frampton feia anar un estri, que li havia regalat per Nadal el seu inventor, anomenat talkbox o framptone, i que permet que la guitarra simuli el so de la veu humana (tot i que de vegades l'emulació tenia alguna cosa d'ànec Donald). En aquell disc hi havia "Show me the way", el primer gran èxit de Frampton, un artista precoç que anys abans havia format el grup Humble Pie conjuntament amb Steve Marriott (ex Small Faces) i era considerat un dels millors músics de sessió per l'elit del pop britànic que vestia de Carnaby Street.
Josep Thió va formar part del grup Sopa de Cabra, on va aportar la seva gran sensibilitat com a compositor i guitarrista. Té tres àlbums publicats com a solista, el darrer amb el títol d'"Els teus cels" (2008).
Shuarma és el sobrenom d'inspiració oriental que va triar el vocalista d'Elefantes a l'hora de formar aquesta banda, dissolta el 2006 després d'una dècada de trajectòria ascendent. Shuarma es va estrenar en solitari amb el disc "Universo" (2007). -
2 PASTORA "Em vindràs a buscar"
Colin Vearncombe, el xicot de Liverpool conegut amb el nom artístic de Black, és el cas típic d'intèrpret amb una carrera ofegada per la popularitat sobrevinguda amb una de les seves primeres gravacions, "Wonderful life". Va arribar al número 1 l'any 1987 amb una interpretació carregada de lirisme melodramàtic i una posada en escena basada en la figura estàtica de Black. Allò va esclatar en els temps en què també triomfaven solistes amb el ganxo epidèrmic de Samantha Fox i Rick Astley. Queda clar que el nostre home tenia una presència molt més sòbria que els anteriors. Potser per això mateix continua sent un dels rostres de cantant més desconeguts dels vuitanta. I és ben curiós, si tenim en compte que surt retratat en la portada de tots els seus discos! Alguna cosa devia de grinyolar en el pla de màrqueting del seu agent artístic, oi?
Pastora és el nom del trio format per la cantant i actriu Dolo Beltrán i els germans Pauet i Caïm Riba, fills del músic Pau Riba. La seva proposta artística combina el vessant càlid de la música electrònica amb textos de caire intimista. El resultat musical es veu reforçat durant els concerts amb la projecció d'imatges que es van generant durant el xou. El seu últim elapé és "Circuitos de lujo" (2008). -
3 MANU GUIX "Un nou matí"
Cinc anys abans de convertir-se a la fe islàmica i rebatejar-se amb el nom de Yusuf Islam, el cantautor londinenc Cat Stevens ja havia protagonitzat una altra fugida sonada. Va ser el 1973 i aquell cop va deixar penjat el seu brillant moment artístic -va cancel·lar concerts i entrevistes- per instal·lar-se una llarga temporada al Brasil. Ho va fer després de donar tot el seu patrimoni a obres de caritat. Les inquietuds espirituals de Stevens van conviure llargament amb el frenesí diari d'una estrella del pop d'èxit rutilant i vendes milionàries. Produït pel baixista del grup Yardbirds i en un dels seus millors àlbums, "Teaser and the Firecat", trobem la cançó "Morning has broken". En realitat, es tracta de l'adaptació d'un himne que el músic va descobrir per casualitat en una llibreria religiosa. Fa poc, Yusuf ha entrat per primer cop en un estudi de gravació per enregistrar material nou. Per contra, Stevens no ha trepitjat cap estudi des de fa 30 anys.
Manu Guix ha estat vinculat al projecte "Operación Triunfo" des del començament. Al marge de la seva participació en l'acadèmia d'artistes televisiva, Guix ha desenvolupat una intensa activitat en diferents àmbits musicals: cantant, pianista, productor, director escènic, etc. L'últim dels seus tres discos publicats, "Onze Llachs" (2008), està íntegrament dedicat a recrear l'obra del cantautor gironí. -
4 LA CARRAU "El Llimoner"
El grup Fool's Garden va esprémer al màxim l'èxit del seu "Lemon Tree", una peça que recordava la sonoritat del tema "Englishman in New York" de Sting i que va donar la volta al món durant el 1996. Aquest tipus de fenomen espontani i aïllat que col·loca un artista en el cim per després, passada la febre de la popularitat, aparcar-lo en el més gran dels anonimats té un nom tècnic: One hit wonder. El llimoner va ser número 1 en les llistes de diversos països europeus i es va arribar a colar en els tops asiàtics. Realment, un fet molt poc habitual en aquells temps per un grup d'origen... alemany! Aquesta banda creada a Pforzheim ha sobreviscut fins a l'actualitat amb rotacions absolutes de la seva formació i amb un únic petit canvi en la seva denominació: han suprimit l'apòstrof del nom, ara es fan dir Fools Garden.
La Carrau es van donar a conèixer ara fa més d'una dècada en els circuits de música tradicional de Terrassa. El seu interès per fer evolucionar el folk català i orientar el seu art sempre cap al ball els han convertit en uns dels principals renovadors de les músiques d'arrel. Innovació, atreviment i denúncia es donen la mà en el seu últim disc, "Dins la taifa" (2007). -
5 LOLITA "El meu carrer"
Una bona part del repertori que conforma "Serrat 4" (1970) va anar prenent forma durant la primera gira sud-americana del Noi del Poble Sec. La tardor anterior havia presentat "Penélope" en un festival al Brasil, va col·locar "Tu nombre me sabe a yerba" en el número 1 de les llistes d'èxit de l'Argentina, va visitar Pablo Neruda a la seva casa d'Isla Negra i va passar un Nadal a Mèxic després de l'acollida històrica que Joan Manuel Serrat va rebre del poble mexicà. En el seu quart elapé interpretat en català hi ha "El meu carrer", una panoràmica carregada d'estampes quotidianes recollides amb la visió tendra de l'infant crescut al carrer Poeta Cabanyes. D'aquesta cançó, ja n'hem descobert versions a càrrec de Miguel Poveda, Pi de la Serra, Tete Montoliu i una de molt recent cantada a duet per l'autor amb un altre xicot del mateix barri, en Sisa.
Lolita, la filla gran d'El Pescaílla i La Faraona, no ho ha tingut mai gens fàcil a l'hora de convèncer del seu talent. Pertànyer a una família tan excepcional no és cap avantatge a l'hora de demostrar que en el repartiment dels gens amb duende te n'ha tocat també una bona remesa. En definitiva, ha hagut de pencar de valent. Una dada: divuit àlbums publicats des que va complir els divuit anys. Els reconeixements més rigorosos com a actriu i els premis musicals més rellevants els ha rebut últimament. -
6 ABÚS "L'home que va vendre el món"
Bowie va enfilar el seu ascens artístic amb "The man who sold the world", el disc amb què retornava després d'un llarg període de retirada fruit del desinterès obtingut amb la seva obra anterior. A partir d'aquesta composició començaria a fer despuntar l'univers mutant que perfilaria la personalitat artística d'aquest David Bowie primerenc i fantasiós: la ciència-ficció cinematogràfica de Kubrick, l'imaginari fosc dels relats de Kafka i Lovecraft, les llegendes medievals, els jocs d'equívocs d'orientació sexual que es vivia al voltant del món glamurós d'Andy Warhol, etc. Pel que fa a la innovació musical, destacava la incorporació en una cançó pop del güiro, un instrument de percussió originari de l'Amèrica Central que aconsegueix un efecte molt característic, també conegut com el soroll del raspat de pinta.
Abús és el projecte en solitari del barceloní Agustí Busom, un músic inquiet que ha repartit la seva creativitat entre grups com Sohn, El Chico con la Espina en el Costado i Blueberry Hill. Des del 2002 ha anat modelant al mateix temps un estil propi que va quedar dipositat en una trilogia d'elapés. El seu disc més revelador i vitalista, però, es publica aquests dies amb el nom d'"Esthels" (2008). -
7 IVETTE NADAL "Has vist la pluja?"
La força simbòlica de l'aigua va inspirar des del seu naixement la banda liderada per John Fogerty: els Creedence Clearwater Revival, un nom que, curiosament, van extreure del reclam publicitari d'un espot televisiu de cervesa. L'època era la de la Califòrnia convulsa de la segona meitat dels seixanta, en què totes les reivindicacions pels drets civils, manifestacions antibèl·liques i exhibicions públiques d'alliberament sexual inspiraven la creativitat dels grups de la zona. Amb el canvi de dècada, els Creedence van publicar el seu disc més atrevit i obert estilísticament, "Pendulum". A partir d'aleshores, l'erosió en les relacions humanes dels seus components va desembocar en una ruptura definitiva. D'entre les joies d'aquest treball destacava "Have you ever seen the rain", en què Fogerty retratava de forma molt subtil i poètica la tensió social del moment. Per fer-ho, recuperava la imatge regeneradora de l'aigua de pluja, un recurs que ja havia utilitzat en un èxit anterior del grup, "Who'll stop the rain".
Ivette Nadal, nascuda a Granollers el 1988, pertany a la més recent de cantautores en català. Ivette, que ja té un disc enregistrat amb el nom de "Guerres dolcíssimes", compatibilitza els concerts acústics de presentació de les cançons d'aquest àlbum amb la seva altra gran passió: les lectures en recitals poètics. -
8 DUQUENDE "Corazón partío"
Poc abans de complir els trenta, Alejandro Sanz aconseguia ressò internacional amb la publicació del disc "Más". El seu cinquè llarga durada incloïa el tema més conegut de l'artista, "Corazón partío", que es va situar en el número 1 en les llistes de 18 països. Actualment es calcula que ha col·locat 5 milions de còpies d'aquell elapé que, a Espanya, va estar 56 setmanes seguides com el més venut. Els últims anys, Sanz ha vist com les notícies derivades de la seva vida personal -una picabaralla amb el president veneçolà, amb tots dos utilitzant la premsa per dir-se el nom del porc o l'anunci de l'existència d'un fill secret extramatrimonial-, passaven a adquirir més protagonisme que el seu treball artístic. Tot i això, no ha passat ni un sol any des de llavors en què no hagi obtingut algun guardó internacional per la seva música més recent.
Duquende és un dels cantaores catalans més apreciats en el món del flamenc. Aquest gitano vallesà va pujar amb vuit anys a un escenari per cantar juntament amb Camarón. Actualment és un habitual en les gires internacionals de Paco de Lucía i, igual que el guitarrista, manté un idil·li especial amb el públic francès. Un fet que es recull en el recent "Live in Cirque d'Hiver Paris" (2008). -
9 ESTOPA "El quarto dels trastos"
Encara no n'ha sortit cap altre de tan estripador com ell. I això que ja ha plogut molt des del debut de l'Albert Pla cantant als toreros vocacionals i als lladres de núvies. L'any 1990 rebia el Premi Nacional de Música de la Generalitat alhora que s'editava el seu segon elapé, titulat "Aquí s'acaba el que es donava". Una frase que semblava presagiar un final d'etapa per al cantautor sabadellenc, i així va ser, tant en l'aspecte personal con en el professional. La carpeta del disc l'ocupava una il·lustració a l'estil dels tebeos de l'Oest on apareixia l'Albert dalt d'un cavall a punt de ser linxat. A la contraportada ja penjava de l'arbre. En aquest context visual es va instal·lar la cançó "El quarto dels trastos", que, igual que la resta del treball, rebia un tractament instrumental minimalista. Tot just una guitarra, un oboè i un clarinet feien de coixí a la veu en un recorregut fatalista per unes golfes abandonades.
Estopa és el nom del duet format pels germans David i José Manuel Muñoz. Hereus estilístics de la rumba canalla popularitzada als anys setanta pels Chichos i els Chunguitos, alhora que devots de l'imaginari argumental de les cançons de Sabina, la parella ha mantingut sempre una ferma relació d'estret bon rotllo amb el seus incondicionals seguidors. El títol del seu últim disc, "Allenrock" (2008), juga amb el nom de la seva ciutat, Cornellà, a la inversa. -
10 CHENOA "No estàs sol"
El 1995, un any després del seu casament en secret amb la filla d'Elvis, Lisa Marie Presley, es publicava "History: Past, Present and Future", que tornava a catapultar Michael Jackson al cim de les llistes de vendes, alhora que situava la peça com el doble àlbum més venut de la història. El disc aplegava peces inèdites amb un recull selecte de la seva discografia anterior i ha esdevingut l'últim pas gegantí d'un ídol amb peus de fang. Un cant de cigne gloriós que venia acompanyat d'un llibret de fotos amb el suport explícit dels seus amics Liz Taylor, Spielberg, Jacqueline Kennedy i Quincy Jones. En l'apartat d'estrenes destacava una balada emocionant: "You are not alone". La composició la firmava el més popular cantant de R&B dels noranta, R. Kelly. No fa gaire temps, però, els tribunals van decidir que la peça tenia massa semblances amb la partitura d'uns germans cantautors belgues. Kelly s'ha vist desposseït de tots els drets d'autoria sobre la peça.
Chenoa va néixer a Mar del Plata (a l'Argentina) amb el nom de María Laura Corradini. Als 16 anys ja actuava en directe per les sales de concert i les cafeteries dels hotels mallorquins. A partir del seu pas pel programa de TV "Operación Triunfo" ha publicat 5 àlbums. L'últim, "Absurda Cenicienta" (2007), ha entrat en el rànquing d'èxits d'una desena de països llatinoamericans. -
11 SIDONIE / LOVE OF LESBIAN "Somriu"
Qui no ha vist mai la pel·lícula o algun fotograma extret d'una de les obres mestres més grans de la història: "Temps Moderns", de Charles Chaplin? La cinta es va filmar el 1936 i va ser la primera vegada que es va poder escoltar la veu de Charlot en pantalla, malgrat que articulava paraules inintel·ligibles, potser com a reivindicació de la força de l'art visual en un moment de canvis molt trencadors en les produccions cinematogràfiques. A més de tota la genialitat expressiva innata a la seva feina d'actor, el cop d'efecte definitiu del film el posava la partitura de "Smile", escrita pel mateix Chaplin. Han passat prou anys perquè aquest cant a la joia de viure hagi captivat diverses generacions en les veus de Nat King Cole, la seva filla Natalie, Eric Clapton, Jim Carrey, Elvis Costello, Judy Garland, Stevie Wonder, Rod Stewart... En fi, d'això se'n diu un clàssic ben espremut. I, atenció, que és dels temps del cinema en blanc i negre, de quan la música tenia més rellevància que el guió de les converses.
Sidonie són Marc Ros, Axel Pi i Jesús Senra. Els tres decideixen formar una banda per tocar versions dels seus grups britànics favorits l'any 1997. Tot i haver iniciat la seva trajectòria component i cantant en anglès -amb posades en escena delirants-, en els seus dos últims treballs han optat pel castellà. "Costa Azul" (2007) és el nom de la seva darrera obra.
Love of Lesbian han recorregut camins similars als dels seus companys Sidonie pel que fa al moment de formació del grup i al posterior salt idiomàtic. És un dels grups més respectats, si no el més important, de l'actual escena pop independent. L'últim treball que han publicat es titula "Cuentos chinos para niños del Japón" (2007). -
12 ARIANNA PUELLO / FLAVIO RODRIGUEZ "Només amb força"
L'única composició original del CD de La Marató és una aportació conjunta de Flavio Rodríguez i Arianna Puello, "Només amb força". La peça, creada expressament per a l'ocasió, combina els missatges optimistes d'un text combatiu amb la base instrumental d'un R&B de sonoritat jazzística.
Arianna Puello, nascuda a la República Dominicana, va arribar a Catalunya quan tenia 9 anys i va ser aleshores quan va prendre contacte amb el hip-hop. Des que es va publicar la seva primera gravació, cap a finals dels noranta, l'Ari ha estat considerada una de les veus femenines més importats del rap fet a Espanya. Ha passejat la seva fúria interpretativa per França, Alemanya i Xile. El seu últim elapé es titula "13 razones".
Flavio Rodríguez es va haver d'autofinançar el primer disc, "Flaviolous" (2007), una aposta aventurada que parteix de la seva passió pels grans vocalistes i productors internacionals de soul, funk, hip-hop i R&B. L'any 2002 Flavio va muntar amb el baixista Jorge Carrasco l'essència d'una banda que, actualment, es considera una de les més solvents en l'assimilació del millor de la música negra de les tres últimes dècades.
-
13 MANOLO ESCOBAR "I resistiré"
Recullen les cròniques de l'època que el Manolo i el Ramón de la Calva es feien dir The Dinamic Boys. El cas és que el presentador del programa radiofònic "La comarca nos visita" no sabia anglès, així que en el seu debut a les ones els va rebatejar tal com més tard van desfilar per tots els festivals mediterranis i cantàbrics, on van deixar petjada en els cors sospirosos de les adolescents dels seixanta. Aquestes noies -ja una mica menys ingènues- tornarien a ser captades pels encants dels germans De la Calva a finals dels vuitanta. Un renaixement del duet que es va veure degudament amplificat gràcies a la seqüència final de la pel·lícula "Átame", de Pedro Almodóvar. Recordin el moment: Victoria Abril conduint amb la mirada clavada a l'infinit mentre la copilot, Loles León, i el xicot del seient del darrere, Antonio Banderas, entonen fervorosament l'himne "Resistiré" del Duo Dinámico.
Manolo Escobar i la seva nombrosa família es van instal·lar en la Badalona de la postguerra provinents de l'entorn rural d'El Ejido. Va ser en els clubs d'aquesta ciutat i en els locals del barri xino barceloní on va agafar volada el conjunt Manolo Escobar y sus guitarras. Arribats els anys seixanta, el carisma del músic va fer el salt definitiu cap a la popularitat gràcies al cinema. Més de 20 pel·lícules i un ampli cançoner mordaç i familiar han estat el principal passaport cap a la fama del rostre més representatiu de la cançó espanyola. -
14 TOMEU PENYA "Farà un dia clar"
Si hi ha alguna cançó especialment curativa en la història de la música de l'últim mig segle, és "I can see clearly now". Tant la veu radiant de Johnny Nash com el seu missatge revelador semblaven venir d'un món sobrenatural. D'un paratge que només havien trepitjat els déus. D'acord que l'intèrpret s'havia criat a Texas i que els músics de la gravació els havia anat a buscar ell mateix a Jamaica... però, aleshores, d'on provenia aquell núvol d'esperança i bon rotllet que s'enlairava a cada compàs de la cançó? És probable que hi tingués alguna cosa a veure el fet que la banda d'acompanyament es digués Wailers. Sí, els mateixos que poc després van protagonitzar amb Bob Marley la revolució reggae.
Tomeu Penya, el cantautor mallorquí que va sempre amb la testa protegida per un barret de cowboy, és la veu més entranyable de ses Illes. El seu gran aprenentatge de l'ofici de músic el va fer recorrent de jove i amb la guitarra els pubs suecs, noruecs i alemanys. De retorn a casa, el rector del seu poble, Vilafranca de Bonany, li va finançar la primera aventura discogràfica. D'això ja fa més d'un quart de segle. El seu últim àlbum es titula "Paraules que s'endú es vent" (2008). -
15 ABDELJALIL KODSSI "Mirant el cel"
Dir-se Carmen de cognom, néixer a Ohio i tocar el violí des dels 5 anys ja deu predisposar d'alguna manera a la, diguem-ne, cosa tendra. Tot i que en el cas d'Eric Carmen la debilitat per les melodies de color pastel es va destapar després de passar una bona colla d'anys en un dels grups de power pop més carismàtics dels primers setanta, els Raspberries. Va ser el 1976, en el seu debut com a solista, quan el noi va vendre milions de còpies gràcies a la sentida interpretació d'"All by myself", considerada una de les deu cançons més radiades en la història de la música nord-americana. Un parell d'encerts més lligats a les pel·lícules Footlose i Dirty Dancing van completar els seus anys de glòria. Des que va començar el nou segle se l'ha pogut veure retrobant-se amb els seus antics col·legues dels Raspberries -30 anys després de la seva dissolució- i formant part de la superbanda que va rodar durant una temporadeta amb Ringo Starr.
Abdeljalil Kodssi va formar part de dues formacions fonamentals de la música del Magreb: Muluk-El-Hwa -que van col·laborar en l'enregistrament d'un àlbum històric dels valencians Al Tall- i Nass Marrakech. Amb aquest últim grup, Kodssi investiga noves formes partint de la recuperació dels càntics gnawa, propis d'algunes confraries de descendents d'esclaus africans. Diuen al Marroc que els gnawa, quan aconsegueixen entrar en una espècie de tràngol hipnòtic durant les seves cerimònies, poden arribar a curar les picades d'escorpí i els desordres mentals. El seu últim treball en solitari es titula "Oulad Fulami Ganga" (2007). -
16 LLIBERT FORTUNY "Sintonia La Marató"
La sintonia de La Marató es una partitura original de Josep M. Bardagí, adaptada i arranjada pel saxofonista Llibert Fortuny.
-
17 Bonus track COL·LECTIVA "Ja surt el sol"
George Harrison va compondre Here comes the sun passejant pels jardins que envoltaven la casa del seu amic Eric Clapton. En aquest cant a la bellesa d'un dia brillant, un Harrison exultant pretén encomanar sensació d'alleugeriment vital amb el retorn a la vida contemplativa. Aquell mateix matí havia engegat a fer punyetes els comptables d'Apple, l'empresa creada pels Beatles que pràcticament els va arruïnar. El tema es va incloure a l'àlbum "Abbey Road" (1969), el de la fotografia dels quatre de Liverpool travessant un pas de zebra, aquella famosa portada a la qual remetien com a prova documental els defensors de la teoria que McCartney havia mort i que feia temps que el suplantava un doble. Interpretaven un curiós detall de la instantània com a irrefutable al·legoria d'aquesta tesi fatal: Paul era l'únic que apareixia descalç i amb el pas canviat. El missatge era clar, oi?
Cinquena edició del disc de "La Marató"
Amb "La Marató" de 2009 va arribar una nova edició del "Disc de La Marató", la cinquena, que es va posar a la venda diumenge 6 de desembre amb la premsa del país.
La producció musical va anar a càrrec de Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino. Àngel Lacalle va ser el director del projecte, que van acollir i treballar els equips del programa, La Fundació La Marató de TV3, Catalunya Ràdio, TV3 i TVC Edicions.
Un total de 19 composicions, 18 cançons i la sintonia musical de "La Marató", interpretada per Ensemble Taller de Músics, conformen la cinquena edició del Disc de La Marató que fusiona, més que mai, diferents estils musicals. Des de la sardana fins al bolero, passant per la balada, el rock, el pop, el flamenc i el jazz, el techno dance o la lírica, i altres peces interpretades en clau de fusió són els sons que s'hi poden trobar.
LLISTAT DE CANÇONS
-
1 DEPT "Sense tu"
Era el més tímid de tots quatre. Potser per això va arribar a fer servir una vintena de pseudònims diferents en els crèdits dels discos en què va participar. De vegades era l’Angelo Misterioso i d’altres podia firmar com a Nelson Wilbury o rebatejar-se com a Jai Raj Harisein. Durant la primavera del 1970, quan ja era públic el divorci dels Beatles, George Harrison continuava buscant-se pels camins de Hare Krixna alhora que deixava anar la seva creativitat individual sense haver-la d’enfrontar amb l’ego dels excompanys. I devia tenir moltes ganes d’aconseguir aquest alliberament, perquè el resultat va ser All things must pass, el primer àlbum triple de la història del rock. El punt de partida de l’obra és la idea que el que importa de veritat és viure el moment, cosa que també manifestava en les seves accions, contradictòries, com és propi dels humans. Tan aviat es comprava una mansió de 120 habitacions –la de les fotos d’aquell disc que inclou “What is life”– com donava terrenys per a la meditació o es dedicava a organitzar els primers concerts benèfics del rock.
El grup manresà Dept. està format per David Rosell, Txero Albà, Pere Borralleras i Gabi Codina. Van començar el recorregut ara fa una dècada i han publicat quatre discos de rock contundent en català. L’última entrega és X, d’aquest 2009. -
2 OBK "Si em tens aquí"
Inspirant-se en l’obra de grans creadors com Edgar Allan Poe, Orson Welles i Gaudí, l’enginyer de so Alan Parsons ha desenvolupat una trajectòria musical fonamentada en idees conceptuals amb l’ajuda de participants aliens al seu projecte artístic. Aconseguir aquestes col•laboracions eventuals li era fàcil per la bona reputació professional que havia adquirit treballant amb les últimes cintes enregistrades —i pràcticament abandonades— pels Beatles i, sobretot, per l’espectacularitat sonora que va aconseguir a The dark side of the Moon, dels Pink Floyd. Amb l’àlbum Ammonia Avenue (1984) va aconseguir un dels seus cims artístics, un treball en què reflexiona sobre el progressiu allunyament dels valors espirituals per part d’una societat cada cop més tecnificada. Curiosament, aquesta vegada els mèrits de l’èxit comercial no els va haver de repartir gaire lluny de casa: qui posa la veu en el tema “Don’t answer me” és Eric Woolfson, des de sempre el seu soci en el “projecte”, a més de lletrista i vocalista ocasional.
El duet de techno-pop format a mitjans dels vuitanta per Jordi Sánchez i Miguel Arjona, OBK, ha recollit una bona colla d’elogis i premis pels videoclips, que van ajudar, també, a impulsar unes vendes reconegudes amb discos d’or i de platí. Després d’uns quants anys de descans, van tornar el 2008 amb un setè disc d’estudi, Ultimátum. -
3 PEP SALA "Navegant"
La vocació de rodamón sempre ha acompanyat Rod Stewart. Quan feia de músic ambulant per Espanya se li va aplicar aquella llei que assenyalava arbitràriament els “mandrosos” i “malfactors” i que va permetre a les autoritats embarcar-lo de retorn cap a la Gran Bretanya. L’experiència marinera més rendible que se li coneix, però, és la que el va portar a travessar l’Atlàntic el 1975, mentre pregonava que estava enamorat d’una actriu sueca, Britt, amb qui se n’anava a viure a Los Angeles. Amb aquest esperit marcat per la versemblança de la temàtica de “Sailing” (una composició de l’escocès Gavin Sutherland) i la seva pròpia realitat aventurera i de conquistador, va incloure el tema en l’àlbum Atlantic crossing. Ah, quin elapé! No faltava en cap festa adolescent. Pot ser que hi tingués alguna cosa a veure el fet que, després d’haver sentit l’enèrgic repertori soul-rock de la cara A del disc, quan posaves l’altra cara, l’ambient ja estava prou escalfat per deixar sonar sense interrupcions aquelles irresistibles balades.
Des de la plorada desaparició de Sau, l’osonenc Pep Sala ha estat hiperactiu treballant en tota mena d’encàrrecs i de reptes musicals: des de la gestió i producció discogràfica fins a la composició d’himnes esportius, sintonies radiofòniques, etc. L’últim disc com a solista el va publicar el 2008, Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps. -
4 PAUL CARRACK "Tan sols"
Tot i que el seu nom no és dels que cotitzen més en la indústria musical, Paul Carrack ha passat gran part de la carrera jugant a la primera divisió del pop. És aclaparadora la relació d’artistes amb qui ha col•laborat, aportant-hi el seu toc de teclats, la seva treballadíssima veu com a corista o cedint composicions pròpies que tenen la virtut de triomfar en discos aliens: li va passar en l’enèsima reencarnació dels Eagles fa tot just un parell de temporades. Podem llegir el seu nom en els crèdits de gravacions de B. B. King, Eric Clapton, Pretenders, Smiths, Ringo Starr, Elton John, Roxy Music i molts d’altres. Des que va tastar l’èxit amb poc més de vint anys gràcies a “How long” (1974) —una composició de Carrack que ell mateix cantava en el primer single del grup Ace—, ha anat fent diana en les llistes de manera intermitent. És memorable el seu pas pel grup Squeeze, a començaments dels vuitanta, on va deixar una peça majúscula, “Tempted”, que va haver de reinterpretar per a la banda sonora de la pel•lícula Reality bites una dècada després. La tirada de Carrack cap a Barcelona, on sempre ha trobat el reconeixement i l’admiració dels amants del pop soul d’ulls blaus, s’ha enfortit encara més des que compta amb una banda d’acompanyament formada per músics catalans i que respon a l’enginyós nom de The Macarracks.
-
5 JOSÉ MERCÉ "Noia, no ploris més"
El 1975 va ser l’any en què el reggae va esclatar a Europa. Durant aquell estiu Bob Marley havia estat de gira per Anglaterra i d’aquells reveladors concerts en va sortir un disc en directe —Live!—, amb la gravació més coneguda de “No, woman, no cry”, el tema amb què es va estrenar a les llistes d’èxits britàniques. El món de la música havia quedat hipnotitzat per les cadències mandroses dels ritmes jamaicans i per aquell rastafari esquifit que es comportava com un ésser posseït a l’escenari. Aquesta vegada, l’univers ideat per l’última sensació de la cultura pop s’erigia sobre missatges de rebel•lia i de redempció per als més desafavorits.
A José Mercé el sobrenom li ve de l’època d’escolà de cant a la basílica de la Merced, a Jerez de la Frontera. L’adolescència la va viure de tablao en tablao i viatjant amb la companyia d’Antonio Gades per tot Europa i Amèrica. Mercé ha venut més d’un milió de discos i és un dels cantaors més populars. El seu últim àlbum es titula Ruido. -
6 LUIS EDUARDO AUTE "Els carrers de Filadèlfia"
Probablement és una de les interpretacions més tristes i tèrboles de Bruce Springsteen i, al mateix temps, una de les més premiades de la seva discografia. La va enregistrar a l’estiu del 1993 atenent la petició que li va fer el director Jonathan Demme. Mesos abans li havia demanat un tema original per a la pel•lícula que estava rodant sobre la marginació a què és sotmès un advocat (Tom Hanks) pel seu entorn laboral quan es descobreix que té sida. El Boss va gravar “Streets of Philadelphia” per a la banda sonora del film tocant ell mateix la guitarra i el baix, i utilitzant sorprenentment un sintetitzador i una caixa de ritmes. Mesos després, el llegendari jazzman Ornette Coleman va col•laborar amb el seu saxo en una versió nova del tema.
Diuen de Luis Eduardo Aute que és un esperit del tot inquiet; una fama ben guanyada —a més de la de seductor de mitja barba—, perquè aquest músic d’ofici ha dedicat tant de temps a compondre com a fer de cineasta, retratista, poeta, articulista, etc. L’última obra publicada per aquest artista multidisciplinari, nascut a Manila i de pare català, és la que tanca la trilogia batejada com a Auteretratos. -
7 DIABLOS/SIREX/MUSTANGS/SALVAJES "Vine"
Si algun cop els agafa el 29 de juliol passejant per Michigan (EUA), sàpiguen que celebren el dia dels Four Tops per decret governamental. Aquelles quatre veus que han escrit pàgines glorioses del soul es van reunir per primera vegada el 1956. Després de bastants anys de funcionar sense nord, van poder encarrilar la seva carrera quan van fitxar per la factoria Motown, que els va llançar com una rèplica masculina del seu grup femení més venedor, les Supremes. El mànager dels Beatles, Brian Epstein, va promoure personalment els seus primers concerts a Anglaterra el 1966, l’any de la publicació de Reach out I’ll be there. La gravació, que incloïa una instrumentació molt revolucionària per a l’època (flautes, oboès, percussió àrab...), destacava pel dramatisme que desprenia la veu solista de Stubbs. Aquella interpretació va impressionar de petit el cantautor Billy Bragg i vint anys després la va voler immortalitzar en el tema “Levi Stubb’s tears”.
En aquest país, a principis dels seixanta tot era força gris..., a excepció de les tonades d’uns quants músics catalans que buscaven transferir als seus xous el colorisme de l’efervescent pop britànic. Els nostres herois, Sírex, Mustang, Salvajes i Diablos, ja fa anys que van superar les rivalitats estilístiques d’aleshores per aplegar-se al voltant de la mateixa passió que llavors els enfrontava: la música pop. -
8 LA VELLA DIXIELAND / DIVINAS "Creies en mi"
Tenien tanta confiança en el potencial artístic de la nena, que no van dubtar a hipotecar la casa per poder assumir les despeses de gravació del seu primer disc. I és que els pares de Céline Dion també van ser els primers que van impulsar la seva vocació deixant-la cantar en públic al pub del poble quan tenia cinc anys. Amb aquest ritme, amb tan sols quinze es va convertir en el primer artista canadenc que aconseguia un disc d’or a França. Esperonada per una popularitat que ja traspassava les fronteres canadenques, va decidir fer una inversió ferma en la carrera cap a l’èxit. En el seu cas, a més d’un canvi d’idioma en les gravacions, això també va comportar una restauració estètica radical. No hi va faltar ni una dentadura nova, després que una publicació satírica fes broma del seu aspecte citant-la com a Canina Dion. El talent natural i una voluntat de ferro li han fet vendre més cent milions de discos. A Falling into you (1996) hi havia l’encaramel•lada balada “Because you loved me”, escrita per la cantautora californiana Diane Warren pensant en el seu progenitor.
La Sofia, la Nicole i la Lulú són Divinas, el trio que, inspirant-se en les Andrews Sisters, ha tornat a l’actualitat l’època daurada del swing.
Una de les formacions de jazz catalanes més consolidades, La Vella Dixieland, estan a punt de celebrar el 30è aniversari amb veu nova al capdavant, la d’Esther Ovejero. -
9 JARABEDEPALO "Em sento bé"
Anthony Newley no era un personatge gaire conegut a casa nostra. Aquí ens sona més el nom de Joan Collins (¿recorden la sèrie Dinastia?), amb qui estava casat aquest músic i actor quan va compondre “Feeling good”. En les primeres entrevistes que li feien, David Bowie el solia citar com una de les seves principals influències. Després d’aconseguir certa popularitat com a cantant a finals de la dècada dels cinquanta, Newley es va dedicar a la composició. Juntament amb Leslie Bricusse va firmar un bon grapat de temes d’èxit, entre els quals “Goldfinger”, d’un film de James Bond. El crèdit que tenia aquest tàndem va fer que el mateix any que van enllestir “Feeling good” (1965) per a una comèdia musical, el tema l’enregistressin immediatament mitja dotzena d’intèrprets del nivell de Sammy Davis Jr., Julie London i Nina Simone, que el va convertir en tot un estàndard del gènere. Amb el pas del temps l’han anat recreant moltes altres veus des d’òptiques ben diferents: Michael Bublé amb ortodòxia de crooner, els britànics Muse en l’àmbit del rock alternatiu, la vocalista Mary J. Blige amb un filtre de rap, etc.
Com a bon creatiu i somiador, Pau Donés va decidir reinventar-se en veure que Jarabe de Palo, amb qui va aconseguir la fama, començava a tenir un regust reiteratiu. Aquests últims mesos ha llançat una imatge irònicament retro de la banda amb la reescriptura dels seus èxits sota el nom d’Orquesta Reciclando. -
10 MARINA ROSSELL "Estima’m tendrament"
Quan Elvis Presley, “El Rei”, rodava la seva primera pel•lícula, va córrer la veu entre els seus seguidors que es moria en la seqüència final. Davant de les possibles conseqüències econòmiques desfavorables que podia tenir aquest desenllaç no desitjat pels fans, la productora va decidir rodar un final alternatiu... per si de cas. La pel•lícula, que inicialment s’havia de titular The Reno brothers, es va acabar dient Love me tender, i al cap d’una setmana d’estrenar-se, a la tardor del 1956, ja havia amortitzat en taquilla el milió de dòlars que havia costat. Pel camí, Elvis va debutar en el xou televisiu d’Ed Sullivan, on va interpretar aquesta entendridora balada. El van veure cinquanta-quatre milions de persones (un de cada tres nord-americans!) i l’endemà es van exhaurir totes les còpies d’aquest single a les botigues. I això que les càmeres del programa van enfocar el cantant en tot moment de cintura cap amunt. Ni tan sols va fer falta recórrer al seu moviment de malucs perquè Sullivan li demanés que tornés a participar en el programa al cap d’un mes.
En l’última edició dels Premios de la Música van premiar la feina que ha fet Marina Rossell per la defensa i la renovació del cançoner tradicional català durant els seus trenta-tres anys d’activitat discogràfica. L’última entrega musical de la cantautora recull el recital que va oferir l’11 de setembre del 2008 al Liceu. -
11 LORENA "Ets la millor"
En aquest taulell musical, la reina del rock és negra. Que Tina Turner hagi estat uns quants anys retirada dels escenaris no vol dir que hagi abdicat en favor d’una monarca més jove, rossa i atlètica. És ben probable que últimament no hagi estat per gaires mandangues ni vindicacions. El fet és que ja són setanta anys de veu rasposa (ningú brama con ella!), de milers d’escenaris sacsejats amb nervi i de dotzenes d’assecadors cremats per donar forma a una cabellera antològica. ¿Quanta gent pot dir que han posat el seu nom a una autopista? Doncs ella la té a Tennessee. Tina Turner va acomiadar la dècada dels vuitanta amb l’àlbum Foreign affair, que incloïa “The best”, una peça que ha esdevingut himne en tot tipus de competicions esportives... i en campanyes presidencials. Una última curiositat per a iniciats: el saxo original el bufava Edward Winter, el germà albí del guitar hero, anomenat Johnny.
Lorena va guanyar l’edició 2006 d’Operación Triunfo. Aquesta lleidatana de 23 anys ja era tota una veterana dels concursos quan es va presentar a l’acadèmia de cant televisiu. Des de ben menuda ha tingut prou empenta per atrevir-se a reptar els escenaris puntuables i, sobretot, per triomfar de valent si es tractava del camp de la copla. Ha publicat dos àlbums; l’últim, De película. -
12 NOUR/VOCES Y MÚSICA PARA LA INTEGRACIÓN "Els teus somnis"
Plou i fa sol es va publicar a la primavera del 2001 i va ser l’últim disc d’estudi dels Sopa de Cabra. Sis mesos abans, la banda havia anunciat que es dissolia, després de quinze anys de recorregut i més de cinc-cents concerts. Diverses cançons del disc parlen de la força necessària per començar camins mai recorreguts, del desig de lluitar per un futur incert però esperançador... En destaca una que arrenca amb la dolçor d’un quartet de corda i que progressivament va agafant un to de gran càrrega èpica: “Els teus somnis”. L’aparició d’aquell disc va coincidir amb l’inici de la gira de comiat dels Sopa de Cabra, el grup gironí més enyorat del rock català. L’emotivitat d’aquells dies d’adéus a flor de pell va quedar atrapada en el testimonial “Bona nit, malparits!”
Nour és el nom àrab —vol dir “llum”— d’un grup multiètnic impulsat per Yacine Belahcene. Formats a Barcelona el 2005, acaben de publicar el segon treball, titulat En blanc. L’experimentació marca el rumb d’aquests músics, que tan aviat fusionen ritmes subsaharians amb l’electrònica com barregen violins orientals amb patrons estilístics propis del hip-hop. -
13 LUCRECIA "Contigo aprendí"
Deia Manuel Vázquez Montalbán que el bolero cal tenir-lo més en la memòria que en el cor. Adorava aquest gènere musical que, segons va escriure, aconseguia resoldre en pocs versos les elevades reflexions d’una obra del nivell narratiu de L’ofici de viure, de Pavese. I de l’ofici de compondre’ls, el mexicà Armando Manzanero n’ha estat un dels últims grans mestres. Des dels 15 anys que es guanyava la vida acompanyant al piano veus consagrades (Lucho Gatica) i escrivint èxits per als grans de l’època (Bobby Capó), fins que un bon dia es va decidir a defensar-los amb el seu personalíssim fil de veu. Si es fes un sufragi per triar les partitures més sospirades de l’immens cançoner de Manzanero, sempre trobaríem en una posició destacada aquest cant a la generositat infinita: “Contigo aprendí”.
Lucrecia es va enamorar de Barcelona en un dels seus viatges amb l’orquestra cubana Anacaona. Ja instal•lada a la capital catalana, aquesta alumna avantatjada de cant d’Isolina Carrillo (autora de la coneguda “Dos gardenias”) enregistra el seu primer disc dedicat als boleros a mitjans dels noranta. El 2009 ha publicat Álbum de Cuba, un recull del repertori clàssic de l’illa en què l’ha acompanyat una big band i ha col•laborat Andy García. -
14 QUICO PI DE LA SERRA / ELS MONTGRINS "Com he fet sempre"
Paul Anka va escriure la lletra de “My way” pensant en la força d’unes imatges que tan sols algú com Frank Sinatra podia fer seves i del tot creïbles. Anka havia obtingut els drets d’adaptació de la partitura original de Claude François (“Comme d’habitude”) durant unes vacances a França. La idea de cedir-la a Frankie va sorgir després d’un sopar a Florida en què La Veu li va dir que estava “fart del negoci” i que ho deixava. Partint d’aquesta confessió de l’amic que vol engegar-ho tot a rodar, va capgirar de manera magistral l’argument original, que retratava la relació d’una parella atrapada per la rutina, i el va canviar pel missatge altiu que tots coneixem. Un home planta cara a la mort després d’una vida intensa en què ha fet pràcticament tot el que li ha vingut de gust i en què, per tant, també ha après a encaixar els cops amb orgull. Sinatra la va enregistrar al desembre del 1968, juntament amb altres composicions firmades pels Beatles, Paul Simon o Brel.
El cançoner de Quico Pi de la Serra ha viatjat amb naturalitat pel jazz, la chanson, els ritmes brasilers i el blues des del 1962. Actualment recupera part del seu repertori clàssic sota el nom de QuiCol•labora i amb l’acompanyament d’Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas.
La Cobla Orquestra Montgrins ha celebrat aquest 2009 el 125è aniversari. Entre altres distincions, ha obtingut la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Música.
-
15 XAZZAR / TXELL SUST "Tot passarà"
Quan van enregistrar l’elapé Rumours (1977), la tensió entre els components de Fleetwood Mac era considerable. Les dues parelles sentimentals de la banda s’estaven tirant els plats pel cap: John i Christine s’acabaven de separar i els rumors ja apuntaven a la imminent trencadissa entre Stevie i Lindsay. Aquesta dinàmica de constants turbulències internes ha acompanyat sempre la banda, batejada amb el nom del seu bateria, Mike Fleetwood. De fet, ell i el baixista John McVie són els dos únics que han mantingut el tipus en totes les reencarnacions de la banda des del 1967, quan van començar fent blues de la vella escola. Als setanta van fer un gir estilístic cap al rock suau, propiciat per les desercions sobtades dels membres originals. De Rumours van sortir una bona colla de singles d’èxit; “Don’t stop” n’és un. Bill Clinton el va fer servir d’himne en la seva primera campanya presidencial.
Xazzar, septet barceloní guanyador del concurs de maquetes Sona 9 del 2006, han publicat enguany el segon disc: Històries desencantades.
Txell Sust és una de les nostres veus més versàtils. Bregada en desenes d’aventures que van des del jazz fins al dance-pop, ja fa uns quants anys que acompanya Alejandro Sanz en les seves gires. L’últim disc en solitari que ha publicat és Ciudadana universal.
-
16 MISHIMA "Herois"
Heroes és un dels cims antològics del rock experimental sorgit de l’estada de David Bowie a Berlín. Angoixat de la vida a Los Angeles, el 1976 va decidir tornar a Europa per capbussar-se en l’avantguardisme que flotava en l’ambient artístic de la capital alemanya. Allà va començar a col•laborar amb Brian Eno, un músic bolcat en l’experimentació sonora, i amb Robert Fripp, que havia estat tres anys inactiu després de dissoldre’s els King Crimson. El retorn d’aquest últim als estudis va resultar mític gràcies al punyent rascat de guitarra que ens va regalar en la gravació del tema “Heroes”, que va donar nom a un àlbum amb molt contingut instrumental. Memorable també Bowie brodant una interpretació que començava pràcticament en to narratiu per culminar amb una escalada vocal de fort dramatisme expressiu. De la cançó se’n van publicar també una versió en francès i una en alemany.
Aviat farà deu anys del debut discogràfic dels Mishima, amb Lipstick traces. L’evolució musical d’aquesta formació catalana ha anat tendint cap a unes formes musicals que, basant-se en el rock acústic d’arrels americanes, construeix un univers de petites històries plenes de detalls i amb molta càrrega personal. El seu últim disc es titula Set tota la vida. -
17 BIKIMEL "La Rosa"
No és fàcil imaginar-se Bette Midler en un paper dramàtic. De fet, si no s’ha vist la pel•lícula La rosa, el més lògic és pensar que aquesta artista hawaiana s’ha dedicat sempre a les comèdies televisives i als xous de varietats de Broadway. Però, alerta, la divina Miss Midler va viure el seu moment gloriós d’actriu revelació fent un paperàs en aquesta pel•lícula inspirada vagament en l’existència de Janis Joplin. L’èxit de taquilla va anar acompanyat d’una banda sonora dirigida per Paul A. Rothchild, que havia produït el disc pòstum de Janis, Pearl, i pràcticament tota l’obra dels Doors. Tot i que la banda que acompanya Bette en el disc és la mateixa que uns anys abans va passar a la història per haver enregistrat Rock’n’roll animal, de Lou Reed, el tema estrella del film és una balada ben poc explosiva.
La cantautora vallesana Bikimel (Vicky de Clascà) va arribar l’any 2007 a la final del concurs Sona 9 juntament amb el grup Manel i... no van guanyar ni l’una ni els altres. Ara bé, la jugada de la fulgurant popularitat obtinguda pels Manel es podria repetir amb l’esperat debut discogràfic de Bikimel. De moment s’ha estrenat en un disc d’homenatge a Sau. -
18 XAVIER MARTÍNEZ "El nostre heroi (No defalleixis)"
Giacomo Puccini va morir deixant l’última partitura a mitges. Tot i així, l’òpera Turandot es va estrenar mesos després, el 1926, a la Scala de Milà i li va tocar al tenor Miguel Fleta —un jove d’Albalat de Cinca (Osca)— fer el paper del príncep Calaf i interpretar una de les àries més populars de la història, “Nessun dorma”. El llibret de l’obra es basa en la vida de la malvada Turandot, una princesa xinesa que decapita els seus pretendents si no encerten la prova de les tres endevinalles a què els sotmet. Tan sols un personatge misteriós aconsegueix capgirar les intencions de la pèrfida princesa, que, impressionada, mobilitza tot Pequín en l’intent d’esbrinar la identitat del príncep desafiador. Aquesta partitura acostumava a tancar les actuacions de Pavarotti, que també la va interpretar en la seva última i inoblidable aparició pública, durant la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics d’hivern de Torí.
El jove tenor sabadellenc Xavier Martínez va començar els estudis de cant al conservatori Isaac Albéniz de Girona. L’any 2003 va debutar en la programació infantil del Gran Teatre del Liceu interpretant Tamino a La pequeña flauta mágica. -
19 SINTONIA LA MARATÓ / Emsemble Taller de Músics "Sintonia LA MARATÓ"
MusicalMENT
"Making of" del quart disc de "La Marató" de TV3. La rapera Ariadna Puello i el seu amic Flavio Rodríguez componen una cançó especialment per a "La Marató". Estopa, Lolita i Manolo Escobar s'hi atreveixen amb cançons en català. I també s'escoltaran Chenoa, Manu Guix, o Sidonie.
