EL DISC DE LA MARATÓ

 
cd 2005

Segona edició del disc de "La Marató"

En la seva catorzena edició, "La Marató de TV3" es va plantejar un nou repte solidari: l'edició d'un disc en què el cervell era el fil conductor. La majoria de cançons incloses al compacte parlaven del record, la memòria, la nostàlgia...

Es tracta d'una col·lecció de clàssics del pop adaptats -alguns per primer cop- al català i cantats per un ventall d'artistes que reflecteixen la diversitat de la producció discogràfica del nostre país. El músic Marc Parrot, que ja va estar present amb la seva banda a la Marató del 2004, va ser el director musical i productor del projecte materialitzat en aquest CD, que inclou les onze cançons gravades expressament per a la Marató i quatre temes cedits.

El disc va sortir a la venda al preu de 9 euros, juntament amb els diaris "Avui", "La Vanguardia" i "El Periódico de Catalunya" del diumenge 11 de desembre de 2005.

Tots els beneficis generats per la venda del disc de "La Marató de TV3" es van destinar a finançar projectes de recerca mèdica per combatre l'Alzheimer i altres malalties del cervell.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 Lluís Gavaldà "A la meva vida"

    Lluís Gavaldà "In my Life" (Lennon & McCartney)

    John Lennon va definir la cançó "In my Life" com la seva "primera gran feina". Va ser publicada al sisè àlbum dels Beatles, "Rubber Soul", el 3 de desembre del 1965. És una cançó autobiogràfica sobre els records, els llocs especials i els seus amics morts i vius, en referència a Stuart Sutcliffe, primer baixista dels Beatles. La lletra va quedar escrita en una de les parets del Cavern Club de Liverpool.

     

  • 2 Manolo García "Noies voramar"

    Manolo García "Ligna Koritsia" (Mikis Theodorakis / Iannis Ritsos)

    Mikis Theodorakis va néixer el 1925 a l'illa grega de Quios. Després de cursar estudis de música a Pirgos, va fer el primer concert als 17 anys, amb la col·laboració d'un cor. El 1993, Maria del Mar Bonet edita el disc "El·las" com a mostra d'admiració per aquest autor mediterrani. Manolo García hi va participar posant la seva veu a la cançó "Noies voramar", que ara interpreta en primera persona.

     

  • 3 Sergio Dalma & Monica Green "No et deixis"

    Monica Green "Don't Give Up" (Peter Gabriel)

    En tres mesos, "Don't Give Up" es va situar a la part mes alta de les llistes de vendes de la Gran Bretanya i els Estats Units. Interpretada per Peter Gabriel i Kate Bush, aquesta balada va formar part de l'àlbum "So", editat per Virgin el 1986 en el zenit de la carrera d'aquest artista que havia liderat la banda britànica Genesis.


    Sergio Dalma

     

  • 4 Núria Feliu "Història repetida"

    Núria Feliu "History Repeating" (Alex Gifford)

    Shirley Bassey, amb mes de 40 àlbums fets durant seva carrera, va rebre el 1999 el seu primer Grammy per "History Repeating". La cançó l'havien editat dos anys abans a l'àlbum de debut dels Propellerheads, "Decksandrumsandrockandroll". Aquest nou enregistrament que fa Núria Feliu de la cançó és un homenatge a l'extensa trajectòria de Miss Shirley Bassey.

     

  • 5 Cheb Balowski "No em penedeixo de res"

    Cheb Balowski "Non, je ne regrette rien" (Charles G. Dumont / Michel P. Vaucaire)

    El 1960, Édith Piaf, després d'un període de salut catastròfic, es va preparar amb energia i coratge per retrobar-se amb el públic a l'Olympia de París. La cançó de Charles Dumont "Non, je ne regrette rien" va esdevenir un autèntic himne vital de la cantant, que va triomfar ràpidament per tot Europa.

     

  • 6 Moncho "Te'n recordes?"

    Moncho "Remember When" (Buck Ram)

    La seva harmonia, estètica i disposició vocal van fer dels Platters un dels millors grups vocals de la història del rock and roll que es van formar el 1952, fins a la invasió del beat. Buck Ram va ser l'"anima mater", a banda de mànager i compositor de la formació. El 1959, "Remember When" va triomfar a les llistes americanes.

     

  • 7 Albert Fibla "No em deixis mai"

    Albert Fibla "Ne me quitte pas" (Jacques Brel)

    "Un home no hauria de cantar coses així...", va dir Édith Piaf el 1959 quan va sentir per primera vegada "Ne me quitte pas", de Jacques Brel, un jove de Brussel·les que havia deixat la feina a la botiga de cartró del seu pare per dedicar-se a la música. "No em deixis mai", amb el temps ha esdevingut un paradigma del gènere de la chanson francòfona.

     

  • 8 Mayte Martín "Paraules d'amor"

    "Paraules d'amor" (Joan Manuel Serrat)

    El 1967 Edigsa publica el tercer disc EP ("extended play") de Joan Manuel Serrat, titulat "Cançó de matinada", amb quatre cançons, entre les quals hi havia "Paraules d'amor". Aquest és el primer disc en català que es va situar al primer lloc de les llistes de vendes a Espanya. El mateix any, Serrat va actuar per primera vegada a TVE cantant tres cançons en català.

     

  • 9 Gertrudis "Imagineu"

    Gertrudis "Imagine" (John Lennon)

    "Imagine" va ser escrita a Tittenhurst Park, una antiga casa victoriana del comtat d'Ascot, on vivien John i Yoko. Els seus jardins i entrades es van convertir en l'escenari natural de les darreres fotografies del Beatles, ja dissolts, el 1969. La cançó es va enregistrar amb un piano blanc, a la vella capella de la mansió. Des de llavors ha esdevingut l'himne més brillant de la música pop.

     

  • 10 El Chaval de la Peca "Para que no me olvides"

    El Chaval de la Peca "Para que no me olvides" (Girado)

    La carrera de Llorenç Santamaria va començar amb el grup Z-66, que alternava cançons seves amb les d'altres, com Vainilla Fudge o Blood, Sweet & Tears. El 1976, fent carrera en solitari, el mallorquí va aconseguir un gran èxit que el va situar al primer lloc de les llistes de vendes amb "Para que no me olvides". "La Marató de TV3" ha estat la responsable del retorn fugaç d'El Chaval de la Peca a l'estudi de gravació.

     

  • 11 Crim "L'ordre del cervell" (Pere Crim)

    Pere Crim "L'ordre del cervell" és una cançó que vol donar a conèixer les malalties degeneratives del cervell a ritme de hip-hop. El seu creador, Pere Crim, és un músic autodidacte que quan era un nen va absorbir el breakdance i el rap als carrers de Sant Andreu de la Barca. El primer CD de Crim, "Odi en un gest", va ser un dels primers treballs d'aquest gènere en català. Ara acaba d'editar el segon treball, "Canturap".

     

  • 12 Lluís Llach "Fabià" (Lluís Llach)

    Amb "Fabià", editada a l'àlbum "Jocs", Lluís Llach retrata la indiferència d'una part de la societat que gira el cap davant la incòmoda realitat dels malalts, tot relatant els turments que els toca viure i que s'afegeixen a la malaltia. Les ombres de la vergonya, l'abandó i el rebuig són presents en aquesta cançó honesta i valenta.

     

  • 13 Ojos de Brujo "Memorias perdías" (Giménez / Restucci / Abad / Turull)

    "Memorias perdías" és una "bulería" a dues guitarres amb molt sentiment extreta de l'àlbum "Bari", d'Ojos de Brujo. Aquesta banda catalana barreja el flamenc amb hip-hop, funk, rap, reggae, son, ragga... Són un col·lectiu de músics integrats a La Fábrica de Colores, on es desenvolupen diversos projectes de pintura, grafit, vídeo, escultura i dansa.

     

  • 14 Estopa "Ya no me acuerdo" (Muñoz / Muñoz)

    Estopa es va formar al carrer, és la viva expressió de les experiències del dia a dia dels barris. Entre Cornellà i Zarzacapilla, escoltant els Chichos, els germans Muñoz van fer una maqueta pagada per ells mateixos perquè volien fer un disc... Així va començar el "fenomen Estopa", amb més d'un milió i mig de còpies venudes. "Ya no me acuerdo" és una balada que dibuixa un univers íntim entre el temps i l'oblit, entre ascensors i cels.

     

  • 15 David Bisbal "Esta ausencia" (Santander)

    El febrer del 2004 es publica el segon àlbum de David Bisbal, titulat "Bulería" i editat per la discogràfica catalana Vale Music. Sens dubte, aquest any va ser el de la confirmació internacional de l'artista d'Almeria, que ja havia obtingut diversos premis pel treball anterior, "Corazón latino". Entre altres, havia guanyat un Grammy llatí i el premi de millor artista llatí en els World Music Awards.

     

  • 16 Marc Parrot "Sintonia de la Marató" (Josep Maria Bardagí)

    Marc Parrot ret homenatge al tema principal del programa "La Marató de TV3". Compost i tantes vegades interpretat en directe pel mestre Josep Maria Bardagí, la sintonia originalment escrita per a big band ara la transforma la nova banda del programa amb altres sonoritats.

     

cd 2006

Segona edició del disc de "La Marató"

Després de l'èxit assolit el 2005, "La Marató de TV3" va editar un nou disc amb cançons que tenien com a eix central la superació personal i la força de voluntat davant el patiment i la soledat, conceptes associats a la malaltia que centrava del programa: el dolor crònic.

Novament es tracta d'una sèrie de cançons molt conegudes del pop i del rock que s'han adaptat al català, algunes per primera vegada, cantades per artistes que representen una gran diversitat d'estils i generacions musicals.

La producció musical va anar a càrrec de Marc Parrot i Ten Produccions (Toni i Txasqui Ten).

Del disc, se'n van editar 90.000 còpies que es van posar a la venda, al preu de 9 euros, juntament amb els diaris "Avui", "El Punt", "La Vanguardia" i "El Periódico de Catalunya" de diumenge, 10 de desembre de 2006.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 GOSSOS "Amic"

    Gossos "You've Got A Friend" (Carole King)

    "You've Got A Friend", de la nord-americana Carole King, és per mèrits propis un dels grans himnes solidaris. King la va incloure en l'àlbum Tapestry, del 1971, un dels discos més venuts de la història de la música, que va convertir la seva autora en un dels nous valors de la música popular americana de la dècada dels setanta. La força de les seves cançons s'ha mantingut viva fins a l'actualitat.

     

  • 2 El Canto del Loco "Podria ser"

    El Canto del Loco "Puede ser" (Martin / El Canto del Loco)

    El Canto del Loco és ara mateix un dels grups de rock amb més futur de l´estat espanyol. L'avalen un èxit que ha desbordat qualsevol expectativa, un directe potent i milers de seguidors fidels. "Podria ser" és una balada inclosa en el disc "A contracorriente", l'any 2002, i que el grup ha tornat a enregistrar expressament per a La Marató de TV3, en el que és l'estrena del grup en català.

     

  • 3 Dyango "Que fantàstic el món"

    "What A Wonderful World" (Robert Thiele / George D. Weiss)

    Louis Armstrong, una de les veus més personals i reconegudes del jazz, va popularitzar l'any 1968 un dels grans cants a la vida i a l'esperança, "What a Wonderful World". La cançó ha conegut infinitat de versions, des d'orquestrals fins a revisions punk-rock com la que va fer Joey Ramone, el cantant del grup The Ramones, que va enregistrar quan patia un càncer terminal l'any 2002.

     

  • 4 Miguel Poveda i Joan Albert Amargós "Piensa en mí"

    "Piensa en mí" (Maria Teresa Lara Aguirre)

    El compositor i poeta Agustín Lara viu en la memòria dels romàntics de tots els temps. El mexicà va compondre més de 700 cançons, amb èxits tan importants com "Piensa en mi", amb què Lara tracta de manera magistral el dolor que provoca la solitud. L'any 1991, Luz Casal va enregistrar "Piensa en mí" per a la banda sonora de la pel·lícula "Tacones lejanos", de Pedro Almodóvar, i la va redescobrir a una nova generació.

     

  • 5 Elena Gadel i Víctor "Cap cim és prou alt"

    Elena Gadel i Víctor "Ain't no Mountain High Enough" (Nickolas Asfhord / Valerie Simpson)

    Artistes tan importants com Diana Ross, Chaka Khan, Quincy Jones i les Supremes han interpretat cançons dels compositors i productors Valerie Simpson i Nickolas Ashford. L'any 1967, Marvin Gaye i Tammi Terrell, una de les millors parelles artístiques del soul, enregistren una de les cançons més rodones de Simpson i Ashford. "Ain't no Mountain High Enough" és una cançó que anima a superar qualsevol dificultat, i encara ara manté intacta la força del seu missatge.

     

  • 6 The Chanclettes "Els Àngels"

    "Angels"

     

  • 7 Gerard Quintana "Al·leluia"

    Gerard Quintana "Hallellujah" (Leonard Cohen)

    Leonard Cohen és una de les veus més admirades i respectades del món del rock. En les seves cançons tracta temes com l'angúnia, la soledat, el desamor i la ràbia. Una de les cançons que millor recull la personalitat inimitable de Cohen és "Hallellujah". Inclosa en l'àlbum "Various Positions", l'any 1985, es va convertir immediatament en un clàssic del seu repertori, gràcies a la bellesa i espiritualitat que conté.

     

  • 8 Whiskin's "Gaudeix el silenci"

    "Enjoy the silence"

     

  • 9 Jofre Bardagí i La Puerta de los Sueños (Virgínia) "Llàgrimes al cel"

    Jofre Bardagí i La Puerta de los Sueños Virgínia "Tears In Heaven" (E. Clapton & W. Jennings)

    L'any 1991, Eric Clapton va patir una gran tragèdia, quan va veure morir el seu fill Connor de quatre anys en un accident domèstic. En memòria seva, Clapton va escriure "Tears In Heaven", una cançó sincera i molt personal que es va publicar a l'àlbum "Unplugged" l'any 1992. La cançó es va convertir en un èxit massiu i va ser premiada amb sis Grammys, uns dels reconeixements més importants a la carrera d'aquesta figura històrica del rock.

     

  • 10 The Pinker Tones "Sempre t'he tingut present"

    "Always on My Mind" (Mark James / Wayne Thompson / Johnny Christopher)

    "Always on My Mind" era en origen una balada country enregistrada per Brenda Lee el 1972, però va ser popularitzada a tot el món per Elvis Presley, que li va donar dimensió d'himne. L'any 1987, el duet anglès Pet Shop Boys la van incloure en l'àlbum "Actually", i la va reconvertir en una de les grans joies del tecnopop que encara ara és un èxit sempre que sona en concerts o a les pistes de ball.

     

  • 11 Roger Mas i Refree "La soledat"

    "Ma solitude" (Georges Moustaki)

    Fill de pares grecs, Giusseppe Mustacchi neix a la ciutat egípcia d'Alexandria. Instrumentista, intèrpret i poeta, les seves cançons han estat cantades pels més grans, com Piaf, Montand i Salvador, entre d'altres. Quan Georges Moustaki va escriure "No, jo no estic mai sol amb la meva soledat", obria la porta als seus sentiments més íntims. L'any 1969 s'edita per primer cop "Ma solitude", un gran clàssic de la cançó francesa.

     

  • 12 Amparanoia "Dolor, dolor"

    "Dolor, dolor" (Amparo Mercedes Sánchez Pérez)

    Extreta de l'àlbum "Enchilao", publicat el 2003, "Dolor, dolor" és una cançó que parla de la quotidianitat del patiment, d'una manera clara i sense floritures. Per cantar al dolor, Amparo Sánchez, Amaparanoia, utilitza els ritmes d'arrel hispana més ballables, una combinació que ha fet d'Amparanoia un dels valors més rellevants i més reconeguts de l'escena mestissa i llatina.

     

  • 13 Dani Flaco "Que tinguem sort"

    "Que tinguem sort" (Lluís Llach)

    El cantautor de l'Hospitalet Dani Flaco ret homenatge a una de les cançons més emblemàtiques i carregades de sentiment de Lluís Llach, "Que tinguem sort", publicada originalment en el disc "I si canto trist", l'any 1974. La versió de Dani Flaco s'inclou en el disc "Cantautar", un projecte discogràfic que reuneix diversos artistes joves amb l'objectiu de revisar els grans èxits de la Nova Cançó.

     

  • 14 Maria del Mar Bonet "Dolça remor de cada tarda"

    "As Tears Goes By" (Jagger/ Richards / Oldham)

    L'any 1964, Marianne Faithfull va enregistrar "As Tears Goes By", escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Aquesta cançó és una de les primeres balades d'èxit dels Rolling Stones. El 1989, Maria del Mar Bonet dedica al seu pare la versió titulada "Dolça remor de cada tarda", un cant al record de la infantesa. La cançó va ser publicada a l'àlbum "Ben a prop".

     

  • 15 Alejandro Sanz "Hoy llueve, hoy duele"

    "Hoy llueve, hoy duele" (A. Sanz)

    Quan Alejandro Sanz va editar l'any 2003 el disc "No es lo mismo", ja era una de les figures més importants del pop cantat en castellà i un autèntic referent mundial per a tota mena de públics. A la cançó "Hoy llueve, hoy duele", inclosa en aquest disc, Sanz relaciona la pluja i el dolor com a elements del dia a dia que afecten a tots de manera semblant, amb un to costumista i nostàlgic que el cantant ha descrit com "de dies de cafè i xemeneia".

     

  • 16 Jofre Bardagí "Sintonia La Marató" (Josep Maria Bardagí)

    Jofre Bardagí reinterpreta la sintonia de La Marató de TV3 que havia compost i popularitzat el seu pare, el mestre Josep Maria Bardagí. Jofre Bardagí ha format part de grups com Glaucs o Nut i alterna la tasca de composició amb la d'interpretació. O, com diu ell mateix, "jo faig cançons". Tan simple i tan complicat com això.

     

cd 2007

Tercera edició del disc de "La Marató"

L'any 2007 "La Marató" de TV3 edita el seu tercer disc, que inclou cançons que parlen del cor i que tenen en comú valors universals, com ara la solidaritat, la superació, l'amor a la vida, conceptes associats també a moltes persones que pateixen malalties cardiovasculars, que són les patologies que van centrar la 16ena edició de "La Marató".

La nova proposta musical versiona al català cançons d'estils tan diferents com el pop rock, la rumba catalana, el funky, la fusió, el mestissatge, la lírica i bandes sonores. El disc inclou també la sintonia de "La Marató" interpretada per Llibert Fortuny Electric Quintet, que el 2007 van ser la banda del programa.

Per primera vegada, en el disc de "La Marató" de TV3 hi col·labora una intèrpret de talla internacional, la cantant de fados portuguesa amb arrels catalanes, Mísia. Dins el panorama espanyol, destaca la participació de La Oreja de Van Gogh i Il Divo. Antonio Orozco, Gisela i els monjos budistes del Garraf, Josep Carreras, Cris Juanico, Lax'n'busto, Peret, Quimi Portet són alguns dels cantants que s'han sumat també al projecte solidari, juntament amb artistes novells, com ara Nubla, Mazoni, Helena Miquel, Lluís Cartes i Las Migas.

La producció musical ha anat a càrrec de Marc Parrot, Ten Produccions i Jordi Cubino.

Les 170.000 còpies que es van editar del disc es van poder comprar juntament amb els diaris "Avui", "El Punt", "El Periódico de Catalunya" i "La Vanguardia" diumenge 9 de desembre de 2007. El preu va ser, com en edicions anteriors, de 9 euros. L'èxit de vendes del disc de 2006 va fer que se'n dupliqués el tiratge.

Tots els beneficis generats per la venda del disc de "La Marató" de TV3 aniran destinats a finançar projectes de recerca biomèdica sobre malalties cardiovasculars.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 SABOR DE GRÀCIA / PATRIARCAS DE LA RUMBA "Gracias, corazón"

    SABOR DE GRÀCIA / PATRIARCAS DE LA RUMBA Gracias, corazón és un esclat d'optimisme i de vitalitat rumbera de Gato Pérez que va incloure en l'àlbum "Fenicia", enregistrat l'any 1990.

    SABOR DE GRÀCIA és un grup de rumba catalana que van formar dos gitanos del barri de Gràcia de Barcelona, Antonio Carbonell "Sicus" i Miguel Fernández "Miki", l'any 1994.

    PATRIARCAS DE LA RUMBA,grup format per cinc patriarques procedents de diferents punts de Catalunya i inspirat en "Buena Vista Social Club".

     

  • 2 LAS MIGAS "Tothom parla"

    Las Migas Everybody's Talkin' és la cançó que ha fet la volta al món associada a la pel·lícula Cowboy de mitjanit.

    LAS MIGAS són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitarres, violí, acordió, "cajón"(?) i veu que ofereixen un flamenc clàssic amb arranjaments propis.

     

  • 3 LLUÍS CARTES "Amo de la soledat"

    Lluis Cartes Owner of a lonely heart, dels Yes va ser a les llistes d'èxits europees a finals del 1983.

    LLUÍS CARTES, multiinstrumentista i cantautor elèctric andorrà. Les seves lletres parlen de la vida, de sentiments i de rebel·lies.

     

  • 4 GISELA & MONJOS BUDISTES DE SAKYA TASHI LING "La vida és bella"

    GISELA & MONJOS BUDISTES DE SAKYA TASHI LING La banda sonora de La vida és bella s'obria amb la veu clara de la israeliana Noa interpretant la suggeridora melodia de Beautiful That Way.

    GISELA va ser una de les concursants de la primera edició d'"Operación Triunfo". Ha fet bandes sonores per a la Disney i actualment ha tret el tercer disc.

    MONJOS BUDISTES DE SAKYA TASHI LING. Els monjos budistes del monestir del Parc Natural del Garraf van rebre un Disc d'Or pel seu primer àlbum de debut que fusiona la música pop i mantres.

     

  • 5 NUBLA "Demasiado corazón"

    Nubla Demasiado corazón és el tema més conegut a Europa de Willy DeVille, un dels intèrprets més importants del rock&roll americà.

    NUBLA és el projecte personal de Leonor Carlevaro, barcelonina d'origen libanès i italià i que ha tingut una trajectòria artística com a cantant de diverses formacions i com a actriu teatral i televisiva.

     

  • 6 MIQUEL GIL/ ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA "Ets amb mi"

    MIQUEL GIL/ ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA Ben E. King va enregistrar a l'octubre del 1960 la seva personal visió de l'himne Lord, stand by me. Lenon la va popularitzar als anys 70.

    MIQUEL GIL. Miquel Gil és una de les grans veus de la Mediterrània. Els seus començaments estan vinculats al grup Al Tall. El 1995 comença el seu camí en solitari i es consolida com una de les figures en la investigació de les músiques ètniques.

    ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA va néixer ara fa cinc anys i la van crear quatre magribins, dos catalans i un grec.

     

  • 7 QUIMI PORTET/ MUJERES "Cor daurat"

    QUIMI PORTET/ MUJERES Heart of Gold, de Neil Young, enregistrada l'any 1971 i considerada una de les obres mestres de la cançó nord-americana, i el seu autor, un dels músics més influents del segle passat des de la seva publicació.

    QUIMI PORTET juntament amb Manolo Garcia va formar El Último de la Fila, una dels grups hegemònics del pop espanyol entre mitjans dels anys 80 i els 90. La seva carrera com a solista és en català, musicalment marcada per la influència de Pau Riba i Sisa i, temàticament, pel surrealisme i un gran sentit de l'humor.

    MUJERES format per Mone, Susanna Ribalta, Inma Ortiz i Marian Barahona i que actuaven els dimecres a la sala barcelonina Luz de Gas.

     

  • 8 FUNDACIÓN TONY MANERO "Corazón"

    FUNDACIÓN TONY MANERO L'edició anterior del CD de La Marató ja va incloure una composició de Carole King. No és casual, ja que, a més d'extraordinàriament prolífica, King és una autora que sempre ha tractat de les coses del cor amb delicada saviesa.

    FUNDACIÓN TONY MANERO es forma el 1997 i és la banda més representativa del disc/funk del panorama espanyol actual.

     

  • 9 LA OREJA DE VAN GOGH "Només tu"

    LA OREJA DE VAN GOGH Amaia Montero, la veu sensible i identificadora de La Oreja de Van Gogh, va dedicar Nadie como tú al seu dia a la seva germana Idoia, i ara la torna a cantar i, aquest cop, en català, per a La Marató de TV3.

    LA OREJA DE VAN GOGH es forma el 1996 a Sant Sebastià per un grup d'universitaris i treuen el primer àlbum al maig del 1998.

     

  • 10 MAZONI-HELENA MIQUEL "El cor plora"

    MAZONI-HELENA MIQUEL It's a Heartache, de Bonnie Tyler, va estar a les llistes d'èxits de l'any 1978. Aquest tema de la noia amb veu esquerdada i el pentinat encrespat va estar durant vint-i-nou setmanes a les llistes d'èxits del nostre país.

    MAZONI és el nom artístic de Jaume Pla que va començar la seva carrera en solitari el 2004 barrejant el punk, els ritmes electrònics i elements de l'indietrònica.

    HELENA MIQUEL vocalista des del 2004 de Facto Delafé y las Flores Azules. Anteriorment veu principal del grup barceloní Élena.

     

  • 11 LAX N'BUSTO "Viu la vida amb mi"

    LAX N'BUSTO A més de ser la banda de punk-pop preferida pels adolescents canadencs, Simple Plan és el grup quebequès més popular de tots els temps. La cançó triada per aquest CD, Welcome To My Life, del 2004, els va convertir en tot un referent generacional en diversos països. És la cançó escollida per l'espot de "La Marató" 2007.

    LAX N'BUSTO es forma el 1986 al Vendrell (Baix Penedès). Pemi Fortuny (veu i guitarra) deixa el grup a l'octubre del 2006 després de liderar-lo al llarg de tota la seva trajectòria. És substituït per Salva Racero. La resta de components són Pemi Rovirosa (guitarra i cors); Cristian G. Montero (guitarra); Eduard Font (teclats); Jesús Rovira (baix i cors); Jimmy Piñol (bateria i cors).

     

  • 12 ANTONIO OROZCO "Tendresa"

    ANTONIO OROZCO Tendresa, de Lluís Llach, va ser enregistrada per primer cop quan l'autor acabava de fer cinquanta anys i forma part dels disc 9. Va ser una de les cançons escollides en el seu acomiadament dels escenaris en l'antològic concert de Verges.

    ANTONIO OROZCO, nascut a l'Hospitalet de Llobregat, d'orígens sevillans va editar el primer treball l'any 2000. Des de llavors ha recollit diversos premis, com un Premi Ondas al Millor directe.

     

  • 13 MIQUEL ABRAS "Qualsevol que tingui cor"

    MIQUEL ABRAS Anyone Who Had a Heart la va enregistrar per primera vegada Dionne Warwick al desembre del 1963 a Nova York. Aquesta balada la va portar al nostre país Petula Clark.

    MIQUEL ABRAS neix a la Bisbal d'Empordà i va començar la seva carrera en solitari l'any 2004.

     

  • 14 MÍSIA "Plou al cor"

    MÍSIA Una de les cançons més melangioses del disc Mô, de Joan Manuel Serrat, és Plou al cor.

    MÍSIA és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Aguiar, una cantant portuguesa de fados nascuda a Porto i amb moltes arrels catalanes.

     

  • 15 JOSEP CARRERAS "T'estim i t'estimaré"

    JOSEP CARRERAS El músic mallorquí Antoni Parera va participar en el Festival del Mediterráneo de l'any 1967 amb aquest poema musicat d'Antoni Mus.

    JOSEP CARRERAS va néixer a Barcelona. Als sis anys ja va ingressar al conservatori del Liceu de Barcelona. La seva carrera lírica l'ha portat a cantar més de 180 òperes.

     

  • 16 CRIS JUANICO "Segueix bategant"

    CRIS JUANICO My Heart Will Go On ha passat a la història coneguda com el tema d'amor de la pel·lícula Titanic de la veu de la canadenca Celine Dion.

    CRIS JUANICO va néixer a Ciutadella. Després de donar per acabada la trajectòria dels Ja T'ho Diré, comença la seva carrera, que l'ha dut a editar discos en solitari i fer col·laboracions en projectes diversos.

     

  • 17 PERET "Vine amb mi"

    PERET Live is life, del grup austríac Opus, s'ha convertit en un dels cants recurrents en concentracions de tot tipus. El tema es va enregistrar l'any 1986.

    PERET Pere Pubill Calaf, àlies "Peret", va néixer a Mataró. L'anomenat rei de la rumba i un dels pioners del mestissatge musical que pren la rumba i el flamenc com a base per fusionar-los amb els ritmes del Carib i l'actitud del rock'n'roll.

     

  • 18 INNOCENCE-CARLOS MARÍN per cortesia IL DIVO "Junts per sempre"

    INNOCENCE-CARLOS MARÍN per cortesia IL DIVO Who Wants To Live Forever, interpretada per Freddie Mercury, va ser la peça central de la pel·lícula Els immortals.

    INNOCENCE és el nom artístic de Geraldine Larrosa. Ha protagonitzat els papers protagonistes de musicals com Los Fantásticos, Grease o La Bella y la bestia.

    CARLOS MARÍN és baríton del quartet Il Divo. Ha cantat els rols principals de les versions en castellà de Los Miserables, El Hombre de la Mancha i La Bella y la bestia.

     

  • 19 SINTONIA "LA MARATÓ" 2007

    LLIBERT FORTUNY ELÈCTRIC QUINTET La partitura original de Josep Maria Bardagí, recollida i adaptada en anteriors edicions de La Marató per Marc Parrot i Jofre Bardagí, retorna en aquesta ocasió al registre jazzístic amb el saxofonista Llibert Fortuny.

    LLIBERT FORTUNY ELÈCTRIC QUINTET és un grup de jazz liderat pel saxofonista Llibert Fortuny, una figura rellevant dins del panorama jazzístic a casa nostra. La formació és la banda de La Marató 2007.

     

cd 2008

Quarta edició del disc de "La Marató"

El diumenge 7 de desembre de 2008 va sortir a la venda una nova edició del disc de "La Marató". Un total de 150.000 còpies que es van poder adquirir amb els principals diaris al preu de 9 euros. Aquest disc incorporava sis diaris més a la distribució i venda del disc, inclosos dos diaris esportius.

El CD incorpora moltes novetats. Per primera vegada apareix una cançó col·lectiva. Es tracta de "Here comes the sun", una composició del "beatle" George Harrison que, sota el títol adaptat de "Ja surt el sol", interpreten tots els artistes que participen en el disc.

Una segona novetat és una cançó inèdita, "Només amb força", feta expressament per al disc. Un tema escrit i interpretat per Arianna Puello i Flavio Rodríguez en clau de rap/hip-hop.

El disc també va descobrir artistes com els Estopa, Manolo Escobar o Lolita cantant per primera vegada en català.

La proposta musical va caminar en el mateix sentit que les edicions anteriors, versionar en català cançons d'estils tan diferents com diferents són els seus intèrprets. Com a temàtiques de fons, valors com la solidaritat, el sentiment, la incertesa i la superació davant del patiment.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 JOSEP THIÓ / SHUARMA "Digue'm que hi ets"

    Josep Thio / Shuarma Una dada estadística d'anar per casa: cap a finals dels setanta, tothom coneixia algú que s'havia comprat l'elapé "Frampton comes alive". Es tractava d'un concert en directe enregistrat a San Francisco que tenia una particularitat ben genuïna: Peter Frampton feia anar un estri, que li havia regalat per Nadal el seu inventor, anomenat talkbox o framptone, i que permet que la guitarra simuli el so de la veu humana (tot i que de vegades l'emulació tenia alguna cosa d'ànec Donald). En aquell disc hi havia "Show me the way", el primer gran èxit de Frampton, un artista precoç que anys abans havia format el grup Humble Pie conjuntament amb Steve Marriott (ex Small Faces) i era considerat un dels millors músics de sessió per l'elit del pop britànic que vestia de Carnaby Street.

    Josep Thió va formar part del grup Sopa de Cabra, on va aportar la seva gran sensibilitat com a compositor i guitarrista. Té tres àlbums publicats com a solista, el darrer amb el títol d'"Els teus cels" (2008).

    Shuarma és el sobrenom d'inspiració oriental que va triar el vocalista d'Elefantes a l'hora de formar aquesta banda, dissolta el 2006 després d'una dècada de trajectòria ascendent. Shuarma es va estrenar en solitari amb el disc "Universo" (2007).

     

  • 2 PASTORA "Em vindràs a buscar"

    Pastora Colin Vearncombe, el xicot de Liverpool conegut amb el nom artístic de Black, és el cas típic d'intèrpret amb una carrera ofegada per la popularitat sobrevinguda amb una de les seves primeres gravacions, "Wonderful life". Va arribar al número 1 l'any 1987 amb una interpretació carregada de lirisme melodramàtic i una posada en escena basada en la figura estàtica de Black. Allò va esclatar en els temps en què també triomfaven solistes amb el ganxo epidèrmic de Samantha Fox i Rick Astley. Queda clar que el nostre home tenia una presència molt més sòbria que els anteriors. Potser per això mateix continua sent un dels rostres de cantant més desconeguts dels vuitanta. I és ben curiós, si tenim en compte que surt retratat en la portada de tots els seus discos! Alguna cosa devia de grinyolar en el pla de màrqueting del seu agent artístic, oi?

    Pastora és el nom del trio format per la cantant i actriu Dolo Beltrán i els germans Pauet i Caïm Riba, fills del músic Pau Riba. La seva proposta artística combina el vessant càlid de la música electrònica amb textos de caire intimista. El resultat musical es veu reforçat durant els concerts amb la projecció d'imatges que es van generant durant el xou. El seu últim elapé és "Circuitos de lujo" (2008).

     

  • 3 MANU GUIX "Un nou matí"

    MANU GUIX Cinc anys abans de convertir-se a la fe islàmica i rebatejar-se amb el nom de Yusuf Islam, el cantautor londinenc Cat Stevens ja havia protagonitzat una altra fugida sonada. Va ser el 1973 i aquell cop va deixar penjat el seu brillant moment artístic -va cancel·lar concerts i entrevistes- per instal·lar-se una llarga temporada al Brasil. Ho va fer després de donar tot el seu patrimoni a obres de caritat. Les inquietuds espirituals de Stevens van conviure llargament amb el frenesí diari d'una estrella del pop d'èxit rutilant i vendes milionàries. Produït pel baixista del grup Yardbirds i en un dels seus millors àlbums, "Teaser and the Firecat", trobem la cançó "Morning has broken". En realitat, es tracta de l'adaptació d'un himne que el músic va descobrir per casualitat en una llibreria religiosa. Fa poc, Yusuf ha entrat per primer cop en un estudi de gravació per enregistrar material nou. Per contra, Stevens no ha trepitjat cap estudi des de fa 30 anys.

    Manu Guix ha estat vinculat al projecte "Operación Triunfo" des del començament. Al marge de la seva participació en l'acadèmia d'artistes televisiva, Guix ha desenvolupat una intensa activitat en diferents àmbits musicals: cantant, pianista, productor, director escènic, etc. L'últim dels seus tres discos publicats, "Onze Llachs" (2008), està íntegrament dedicat a recrear l'obra del cantautor gironí.

     

  • 4 LA CARRAU "El Llimoner"

    LA CARRAU El grup Fool's Garden va esprémer al màxim l'èxit del seu "Lemon Tree", una peça que recordava la sonoritat del tema "Englishman in New York" de Sting i que va donar la volta al món durant el 1996. Aquest tipus de fenomen espontani i aïllat que col·loca un artista en el cim per després, passada la febre de la popularitat, aparcar-lo en el més gran dels anonimats té un nom tècnic: One hit wonder. El llimoner va ser número 1 en les llistes de diversos països europeus i es va arribar a colar en els tops asiàtics. Realment, un fet molt poc habitual en aquells temps per un grup d'origen... alemany! Aquesta banda creada a Pforzheim ha sobreviscut fins a l'actualitat amb rotacions absolutes de la seva formació i amb un únic petit canvi en la seva denominació: han suprimit l'apòstrof del nom, ara es fan dir Fools Garden.

    La Carrau es van donar a conèixer ara fa més d'una dècada en els circuits de música tradicional de Terrassa. El seu interès per fer evolucionar el folk català i orientar el seu art sempre cap al ball els han convertit en uns dels principals renovadors de les músiques d'arrel. Innovació, atreviment i denúncia es donen la mà en el seu últim disc, "Dins la taifa" (2007).

     

  • 5 LOLITA "El meu carrer"

    LOLITA Una bona part del repertori que conforma "Serrat 4" (1970) va anar prenent forma durant la primera gira sud-americana del Noi del Poble Sec. La tardor anterior havia presentat "Penélope" en un festival al Brasil, va col·locar "Tu nombre me sabe a yerba" en el número 1 de les llistes d'èxit de l'Argentina, va visitar Pablo Neruda a la seva casa d'Isla Negra i va passar un Nadal a Mèxic després de l'acollida històrica que Joan Manuel Serrat va rebre del poble mexicà. En el seu quart elapé interpretat en català hi ha "El meu carrer", una panoràmica carregada d'estampes quotidianes recollides amb la visió tendra de l'infant crescut al carrer Poeta Cabanyes. D'aquesta cançó, ja n'hem descobert versions a càrrec de Miguel Poveda, Pi de la Serra, Tete Montoliu i una de molt recent cantada a duet per l'autor amb un altre xicot del mateix barri, en Sisa.

    Lolita, la filla gran d'El Pescaílla i La Faraona, no ho ha tingut mai gens fàcil a l'hora de convèncer del seu talent. Pertànyer a una família tan excepcional no és cap avantatge a l'hora de demostrar que en el repartiment dels gens amb duende te n'ha tocat també una bona remesa. En definitiva, ha hagut de pencar de valent. Una dada: divuit àlbums publicats des que va complir els divuit anys. Els reconeixements més rigorosos com a actriu i els premis musicals més rellevants els ha rebut últimament.

     

  • 6 ABÚS "L'home que va vendre el món"

    ABÚS Bowie va enfilar el seu ascens artístic amb "The man who sold the world", el disc amb què retornava després d'un llarg període de retirada fruit del desinterès obtingut amb la seva obra anterior. A partir d'aquesta composició començaria a fer despuntar l'univers mutant que perfilaria la personalitat artística d'aquest David Bowie primerenc i fantasiós: la ciència-ficció cinematogràfica de Kubrick, l'imaginari fosc dels relats de Kafka i Lovecraft, les llegendes medievals, els jocs d'equívocs d'orientació sexual que es vivia al voltant del món glamurós d'Andy Warhol, etc. Pel que fa a la innovació musical, destacava la incorporació en una cançó pop del güiro, un instrument de percussió originari de l'Amèrica Central que aconsegueix un efecte molt característic, també conegut com el soroll del raspat de pinta.

    Abús és el projecte en solitari del barceloní Agustí Busom, un músic inquiet que ha repartit la seva creativitat entre grups com Sohn, El Chico con la Espina en el Costado i Blueberry Hill. Des del 2002 ha anat modelant al mateix temps un estil propi que va quedar dipositat en una trilogia d'elapés. El seu disc més revelador i vitalista, però, es publica aquests dies amb el nom d'"Esthels" (2008).

     

  • 7 IVETTE NADAL "Has vist la pluja?"

    IVETTE NADAL La força simbòlica de l'aigua va inspirar des del seu naixement la banda liderada per John Fogerty: els Creedence Clearwater Revival, un nom que, curiosament, van extreure del reclam publicitari d'un espot televisiu de cervesa. L'època era la de la Califòrnia convulsa de la segona meitat dels seixanta, en què totes les reivindicacions pels drets civils, manifestacions antibèl·liques i exhibicions públiques d'alliberament sexual inspiraven la creativitat dels grups de la zona. Amb el canvi de dècada, els Creedence van publicar el seu disc més atrevit i obert estilísticament, "Pendulum". A partir d'aleshores, l'erosió en les relacions humanes dels seus components va desembocar en una ruptura definitiva. D'entre les joies d'aquest treball destacava "Have you ever seen the rain", en què Fogerty retratava de forma molt subtil i poètica la tensió social del moment. Per fer-ho, recuperava la imatge regeneradora de l'aigua de pluja, un recurs que ja havia utilitzat en un èxit anterior del grup, "Who'll stop the rain".

    Ivette Nadal, nascuda a Granollers el 1988, pertany a la més recent de cantautores en català. Ivette, que ja té un disc enregistrat amb el nom de "Guerres dolcíssimes", compatibilitza els concerts acústics de presentació de les cançons d'aquest àlbum amb la seva altra gran passió: les lectures en recitals poètics.

     

  • 8 DUQUENDE "Corazón partío"

    DUQUENDE Poc abans de complir els trenta, Alejandro Sanz aconseguia ressò internacional amb la publicació del disc "Más". El seu cinquè llarga durada incloïa el tema més conegut de l'artista, "Corazón partío", que es va situar en el número 1 en les llistes de 18 països. Actualment es calcula que ha col·locat 5 milions de còpies d'aquell elapé que, a Espanya, va estar 56 setmanes seguides com el més venut. Els últims anys, Sanz ha vist com les notícies derivades de la seva vida personal -una picabaralla amb el president veneçolà, amb tots dos utilitzant la premsa per dir-se el nom del porc o l'anunci de l'existència d'un fill secret extramatrimonial-, passaven a adquirir més protagonisme que el seu treball artístic. Tot i això, no ha passat ni un sol any des de llavors en què no hagi obtingut algun guardó internacional per la seva música més recent.

    Duquende és un dels cantaores catalans més apreciats en el món del flamenc. Aquest gitano vallesà va pujar amb vuit anys a un escenari per cantar juntament amb Camarón. Actualment és un habitual en les gires internacionals de Paco de Lucía i, igual que el guitarrista, manté un idil·li especial amb el públic francès. Un fet que es recull en el recent "Live in Cirque d'Hiver Paris" (2008).

     

  • 9 ESTOPA "El quarto dels trastos"

    ESTOPA Encara no n'ha sortit cap altre de tan estripador com ell. I això que ja ha plogut molt des del debut de l'Albert Pla cantant als toreros vocacionals i als lladres de núvies. L'any 1990 rebia el Premi Nacional de Música de la Generalitat alhora que s'editava el seu segon elapé, titulat "Aquí s'acaba el que es donava". Una frase que semblava presagiar un final d'etapa per al cantautor sabadellenc, i així va ser, tant en l'aspecte personal con en el professional. La carpeta del disc l'ocupava una il·lustració a l'estil dels tebeos de l'Oest on apareixia l'Albert dalt d'un cavall a punt de ser linxat. A la contraportada ja penjava de l'arbre. En aquest context visual es va instal·lar la cançó "El quarto dels trastos", que, igual que la resta del treball, rebia un tractament instrumental minimalista. Tot just una guitarra, un oboè i un clarinet feien de coixí a la veu en un recorregut fatalista per unes golfes abandonades.

    Estopa és el nom del duet format pels germans David i José Manuel Muñoz. Hereus estilístics de la rumba canalla popularitzada als anys setanta pels Chichos i els Chunguitos, alhora que devots de l'imaginari argumental de les cançons de Sabina, la parella ha mantingut sempre una ferma relació d'estret bon rotllo amb el seus incondicionals seguidors. El títol del seu últim disc, "Allenrock" (2008), juga amb el nom de la seva ciutat, Cornellà, a la inversa.

     

  • 10 CHENOA "No estàs sol"

    CHENOA El 1995, un any després del seu casament en secret amb la filla d'Elvis, Lisa Marie Presley, es publicava "History: Past, Present and Future", que tornava a catapultar Michael Jackson al cim de les llistes de vendes, alhora que situava la peça com el doble àlbum més venut de la història. El disc aplegava peces inèdites amb un recull selecte de la seva discografia anterior i ha esdevingut l'últim pas gegantí d'un ídol amb peus de fang. Un cant de cigne gloriós que venia acompanyat d'un llibret de fotos amb el suport explícit dels seus amics Liz Taylor, Spielberg, Jacqueline Kennedy i Quincy Jones. En l'apartat d'estrenes destacava una balada emocionant: "You are not alone". La composició la firmava el més popular cantant de R&B dels noranta, R. Kelly. No fa gaire temps, però, els tribunals van decidir que la peça tenia massa semblances amb la partitura d'uns germans cantautors belgues. Kelly s'ha vist desposseït de tots els drets d'autoria sobre la peça.

    Chenoa va néixer a Mar del Plata (a l'Argentina) amb el nom de María Laura Corradini. Als 16 anys ja actuava en directe per les sales de concert i les cafeteries dels hotels mallorquins. A partir del seu pas pel programa de TV "Operación Triunfo" ha publicat 5 àlbums. L'últim, "Absurda Cenicienta" (2007), ha entrat en el rànquing d'èxits d'una desena de països llatinoamericans.

     

  • 11 SIDONIE / LOVE OF LESBIAN "Somriu"

    SIDONIE / LOVE OF LESBIAN Qui no ha vist mai la pel·lícula o algun fotograma extret d'una de les obres mestres més grans de la història: "Temps Moderns", de Charles Chaplin? La cinta es va filmar el 1936 i va ser la primera vegada que es va poder escoltar la veu de Charlot en pantalla, malgrat que articulava paraules inintel·ligibles, potser com a reivindicació de la força de l'art visual en un moment de canvis molt trencadors en les produccions cinematogràfiques. A més de tota la genialitat expressiva innata a la seva feina d'actor, el cop d'efecte definitiu del film el posava la partitura de "Smile", escrita pel mateix Chaplin. Han passat prou anys perquè aquest cant a la joia de viure hagi captivat diverses generacions en les veus de Nat King Cole, la seva filla Natalie, Eric Clapton, Jim Carrey, Elvis Costello, Judy Garland, Stevie Wonder, Rod Stewart... En fi, d'això se'n diu un clàssic ben espremut. I, atenció, que és dels temps del cinema en blanc i negre, de quan la música tenia més rellevància que el guió de les converses.

    Sidonie són Marc Ros, Axel Pi i Jesús Senra. Els tres decideixen formar una banda per tocar versions dels seus grups britànics favorits l'any 1997. Tot i haver iniciat la seva trajectòria component i cantant en anglès -amb posades en escena delirants-, en els seus dos últims treballs han optat pel castellà. "Costa Azul" (2007) és el nom de la seva darrera obra.

    Love of Lesbian han recorregut camins similars als dels seus companys Sidonie pel que fa al moment de formació del grup i al posterior salt idiomàtic. És un dels grups més respectats, si no el més important, de l'actual escena pop independent. L'últim treball que han publicat es titula "Cuentos chinos para niños del Japón" (2007).

     

  • 12 ARIANNA PUELLO / FLAVIO RODRIGUEZ "Només amb força"

    ARIANNA PUELLO / FLAVIO RODRIGUEZ L'única composició original del CD de La Marató és una aportació conjunta de Flavio Rodríguez i Arianna Puello, "Només amb força". La peça, creada expressament per a l'ocasió, combina els missatges optimistes d'un text combatiu amb la base instrumental d'un R&B de sonoritat jazzística.

    Arianna Puello, nascuda a la República Dominicana, va arribar a Catalunya quan tenia 9 anys i va ser aleshores quan va prendre contacte amb el hip-hop. Des que es va publicar la seva primera gravació, cap a finals dels noranta, l'Ari ha estat considerada una de les veus femenines més importats del rap fet a Espanya. Ha passejat la seva fúria interpretativa per França, Alemanya i Xile. El seu últim elapé es titula "13 razones".

    foto Flavio Rodríguez es va haver d'autofinançar el primer disc, "Flaviolous" (2007), una aposta aventurada que parteix de la seva passió pels grans vocalistes i productors internacionals de soul, funk, hip-hop i R&B. L'any 2002 Flavio va muntar amb el baixista Jorge Carrasco l'essència d'una banda que, actualment, es considera una de les més solvents en l'assimilació del millor de la música negra de les tres últimes dècades.

     

  • 13 MANOLO ESCOBAR "I resistiré"

    MANOLO ESCOBAR Recullen les cròniques de l'època que el Manolo i el Ramón de la Calva es feien dir The Dinamic Boys. El cas és que el presentador del programa radiofònic "La comarca nos visita" no sabia anglès, així que en el seu debut a les ones els va rebatejar tal com més tard van desfilar per tots els festivals mediterranis i cantàbrics, on van deixar petjada en els cors sospirosos de les adolescents dels seixanta. Aquestes noies -ja una mica menys ingènues- tornarien a ser captades pels encants dels germans De la Calva a finals dels vuitanta. Un renaixement del duet que es va veure degudament amplificat gràcies a la seqüència final de la pel·lícula "Átame", de Pedro Almodóvar. Recordin el moment: Victoria Abril conduint amb la mirada clavada a l'infinit mentre la copilot, Loles León, i el xicot del seient del darrere, Antonio Banderas, entonen fervorosament l'himne "Resistiré" del Duo Dinámico.

    Manolo Escobar i la seva nombrosa família es van instal·lar en la Badalona de la postguerra provinents de l'entorn rural d'El Ejido. Va ser en els clubs d'aquesta ciutat i en els locals del barri xino barceloní on va agafar volada el conjunt Manolo Escobar y sus guitarras. Arribats els anys seixanta, el carisma del músic va fer el salt definitiu cap a la popularitat gràcies al cinema. Més de 20 pel·lícules i un ampli cançoner mordaç i familiar han estat el principal passaport cap a la fama del rostre més representatiu de la cançó espanyola.

     

  • 14 TOMEU PENYA "Farà un dia clar"

    TOMEU PENYA Si hi ha alguna cançó especialment curativa en la història de la música de l'últim mig segle, és "I can see clearly now". Tant la veu radiant de Johnny Nash com el seu missatge revelador semblaven venir d'un món sobrenatural. D'un paratge que només havien trepitjat els déus. D'acord que l'intèrpret s'havia criat a Texas i que els músics de la gravació els havia anat a buscar ell mateix a Jamaica... però, aleshores, d'on provenia aquell núvol d'esperança i bon rotllet que s'enlairava a cada compàs de la cançó? És probable que hi tingués alguna cosa a veure el fet que la banda d'acompanyament es digués Wailers. Sí, els mateixos que poc després van protagonitzar amb Bob Marley la revolució reggae.

    Tomeu Penya, el cantautor mallorquí que va sempre amb la testa protegida per un barret de cowboy, és la veu més entranyable de ses Illes. El seu gran aprenentatge de l'ofici de músic el va fer recorrent de jove i amb la guitarra els pubs suecs, noruecs i alemanys. De retorn a casa, el rector del seu poble, Vilafranca de Bonany, li va finançar la primera aventura discogràfica. D'això ja fa més d'un quart de segle. El seu últim àlbum es titula "Paraules que s'endú es vent" (2008).

     

  • 15 ABDELJALIL KODSSI "Mirant el cel"

    ABDELJALIL KODSSI Dir-se Carmen de cognom, néixer a Ohio i tocar el violí des dels 5 anys ja deu predisposar d'alguna manera a la, diguem-ne, cosa tendra. Tot i que en el cas d'Eric Carmen la debilitat per les melodies de color pastel es va destapar després de passar una bona colla d'anys en un dels grups de power pop més carismàtics dels primers setanta, els Raspberries. Va ser el 1976, en el seu debut com a solista, quan el noi va vendre milions de còpies gràcies a la sentida interpretació d'"All by myself", considerada una de les deu cançons més radiades en la història de la música nord-americana. Un parell d'encerts més lligats a les pel·lícules Footlose i Dirty Dancing van completar els seus anys de glòria. Des que va començar el nou segle se l'ha pogut veure retrobant-se amb els seus antics col·legues dels Raspberries -30 anys després de la seva dissolució- i formant part de la superbanda que va rodar durant una temporadeta amb Ringo Starr.

    Abdeljalil Kodssi va formar part de dues formacions fonamentals de la música del Magreb: Muluk-El-Hwa -que van col·laborar en l'enregistrament d'un àlbum històric dels valencians Al Tall- i Nass Marrakech. Amb aquest últim grup, Kodssi investiga noves formes partint de la recuperació dels càntics gnawa, propis d'algunes confraries de descendents d'esclaus africans. Diuen al Marroc que els gnawa, quan aconsegueixen entrar en una espècie de tràngol hipnòtic durant les seves cerimònies, poden arribar a curar les picades d'escorpí i els desordres mentals. El seu últim treball en solitari es titula "Oulad Fulami Ganga" (2007).

     

  • 16 LLIBERT FORTUNY "Sintonia La Marató"

    La sintonia de La Marató es una partitura original de Josep M. Bardagí, adaptada i arranjada pel saxofonista Llibert Fortuny.

     

  • 17 Bonus track COL·LECTIVA "Ja surt el sol"

    George Harrison va compondre Here comes the sun passejant pels jardins que envoltaven la casa del seu amic Eric Clapton. En aquest cant a la bellesa d'un dia brillant, un Harrison exultant pretén encomanar sensació d'alleugeriment vital amb el retorn a la vida contemplativa. Aquell mateix matí havia engegat a fer punyetes els comptables d'Apple, l'empresa creada pels Beatles que pràcticament els va arruïnar. El tema es va incloure a l'àlbum "Abbey Road" (1969), el de la fotografia dels quatre de Liverpool travessant un pas de zebra, aquella famosa portada a la qual remetien com a prova documental els defensors de la teoria que McCartney havia mort i que feia temps que el suplantava un doble. Interpretaven un curiós detall de la instantània com a irrefutable al·legoria d'aquesta tesi fatal: Paul era l'únic que apareixia descalç i amb el pas canviat. El missatge era clar, oi?  

     

cd 2009

Cinquena edició del disc de "La Marató"

Amb "La Marató" de 2009 va arribar una nova edició del "Disc de La Marató", la cinquena, que es va posar a la venda diumenge 6 de desembre amb la premsa del país.

La producció musical va anar a càrrec de Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino. Àngel Lacalle va ser el director del projecte, que van acollir i treballar els equips del programa, La Fundació La Marató de TV3, Catalunya Ràdio, TV3 i TVC Edicions.

Un total de 19 composicions, 18 cançons i la sintonia musical de "La Marató", interpretada per Ensemble Taller de Músics, conformen la cinquena edició del Disc de La Marató que fusiona, més que mai, diferents estils musicals. Des de la sardana fins al bolero, passant per la balada, el rock, el pop, el flamenc i el jazz, el techno dance o la lírica, i altres peces interpretades en clau de fusió són els sons que s'hi poden trobar.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 DEPT "Sense tu"

    Era el més tímid de tots quatre. Potser per això va arribar a fer servir una vintena de pseudònims diferents en els crèdits dels discos en què va participar. De vegades era l'Angelo Misterioso i d'altres podia firmar com a Nelson Wilbury o rebatejar-se com a Jai Raj Harisein. Durant la primavera del 1970, quan ja era públic el divorci dels Beatles, George Harrison continuava buscant-se pels camins de Hare Krixna alhora que deixava anar la seva creativitat individual sense haver-la d'enfrontar amb l'ego dels excompanys. I devia tenir moltes ganes d'aconseguir aquest alliberament, perquè el resultat va ser All things must pass, el primer àlbum triple de la història del rock. El punt de partida de l'obra és la idea que el que importa de veritat és viure el moment, cosa que també manifestava en les seves accions, contradictòries, com és propi dels humans. Tan aviat es comprava una mansió de 120 habitacions –la de les fotos d'aquell disc que inclou "What is life"– com donava terrenys per a la meditació o es dedicava a organitzar els primers concerts benèfics del rock.
    El grup manresà Dept. està format per David Rosell, Txero Albà, Pere Borralleras i Gabi Codina. Van començar el recorregut ara fa una dècada i han publicat quatre discos de rock contundent en català. L'última entrega és X, d'aquest 2009.

     

  • 2 OBK "Si em tens aquí"

    Inspirant-se en l'obra de grans creadors com Edgar Allan Poe, Orson Welles i Gaudí, l'enginyer de so Alan Parsons ha desenvolupat una trajectòria musical fonamentada en idees conceptuals amb l'ajuda de participants aliens al seu projecte artístic. Aconseguir aquestes col•laboracions eventuals li era fàcil per la bona reputació professional que havia adquirit treballant amb les últimes cintes enregistrades —i pràcticament abandonades— pels Beatles i, sobretot, per l'espectacularitat sonora que va aconseguir a The dark side of the Moon, dels Pink Floyd. Amb l'àlbum Ammonia Avenue (1984) va aconseguir un dels seus cims artístics, un treball en què reflexiona sobre el progressiu allunyament dels valors espirituals per part d'una societat cada cop més tecnificada. Curiosament, aquesta vegada els mèrits de l'èxit comercial no els va haver de repartir gaire lluny de casa: qui posa la veu en el tema "Don't answer me" és Eric Woolfson, des de sempre el seu soci en el "projecte", a més de lletrista i vocalista ocasional.
    El duet de techno-pop format a mitjans dels vuitanta per Jordi Sánchez i Miguel Arjona, OBK, ha recollit una bona colla d'elogis i premis pels videoclips, que van ajudar, també, a impulsar unes vendes reconegudes amb discos d'or i de platí. Després d'uns quants anys de descans, van tornar el 2008 amb un setè disc d'estudi, Ultimátum.

     

  • 3 PEP SALA "Navegant"

    La vocació de rodamón sempre ha acompanyat Rod Stewart. Quan feia de músic ambulant per Espanya se li va aplicar aquella llei que assenyalava arbitràriament els "mandrosos" i "malfactors" i que va permetre a les autoritats embarcar-lo de retorn cap a la Gran Bretanya. L'experiència marinera més rendible que se li coneix, però, és la que el va portar a travessar l'Atlàntic el 1975, mentre pregonava que estava enamorat d'una actriu sueca, Britt, amb qui se n'anava a viure a Los Angeles. Amb aquest esperit marcat per la versemblança de la temàtica de "Sailing" (una composició de l'escocès Gavin Sutherland) i la seva pròpia realitat aventurera i de conquistador, va incloure el tema en l'àlbum Atlantic crossing. Ah, quin elapé! No faltava en cap festa adolescent. Pot ser que hi tingués alguna cosa a veure el fet que, després d'haver sentit l'enèrgic repertori soul-rock de la cara A del disc, quan posaves l'altra cara, l'ambient ja estava prou escalfat per deixar sonar sense interrupcions aquelles irresistibles balades.
    Des de la plorada desaparició de Sau, l'osonenc Pep Sala ha estat hiperactiu treballant en tota mena d'encàrrecs i de reptes musicals: des de la gestió i producció discogràfica fins a la composició d'himnes esportius, sintonies radiofòniques, etc. L'últim disc com a solista el va publicar el 2008, Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps.

     

  • 4 PAUL CARRACK "Tan sols"

    Tot i que el seu nom no és dels que cotitzen més en la indústria musical, Paul Carrack ha passat gran part de la carrera jugant a la primera divisió del pop. És aclaparadora la relació d'artistes amb qui ha col•laborat, aportant-hi el seu toc de teclats, la seva treballadíssima veu com a corista o cedint composicions pròpies que tenen la virtut de triomfar en discos aliens: li va passar en l'enèsima reencarnació dels Eagles fa tot just un parell de temporades. Podem llegir el seu nom en els crèdits de gravacions de B. B. King, Eric Clapton, Pretenders, Smiths, Ringo Starr, Elton John, Roxy Music i molts d'altres. Des que va tastar l'èxit amb poc més de vint anys gràcies a "How long" (1974) —una composició de Carrack que ell mateix cantava en el primer single del grup Ace—, ha anat fent diana en les llistes de manera intermitent. És memorable el seu pas pel grup Squeeze, a començaments dels vuitanta, on va deixar una peça majúscula, "Tempted", que va haver de reinterpretar per a la banda sonora de la pel•lícula Reality bites una dècada després. La tirada de Carrack cap a Barcelona, on sempre ha trobat el reconeixement i l'admiració dels amants del pop soul d'ulls blaus, s'ha enfortit encara més des que compta amb una banda d'acompanyament formada per músics catalans i que respon a l'enginyós nom de The Macarracks.

     

  • 5 JOSÉ MERCÉ "Noia, no ploris més"

    El 1975 va ser l'any en què el reggae va esclatar a Europa. Durant aquell estiu Bob Marley havia estat de gira per Anglaterra i d'aquells reveladors concerts en va sortir un disc en directe —Live!—, amb la gravació més coneguda de "No, woman, no cry", el tema amb què es va estrenar a les llistes d'èxits britàniques. El món de la música havia quedat hipnotitzat per les cadències mandroses dels ritmes jamaicans i per aquell rastafari esquifit que es comportava com un ésser posseït a l'escenari. Aquesta vegada, l'univers ideat per l'última sensació de la cultura pop s'erigia sobre missatges de rebel•lia i de redempció per als més desafavorits.
    A José Mercé el sobrenom li ve de l'època d'escolà de cant a la basílica de la Merced, a Jerez de la Frontera. L'adolescència la va viure de tablao en tablao i viatjant amb la companyia d'Antonio Gades per tot Europa i Amèrica. Mercé ha venut més d'un milió de discos i és un dels cantaors més populars. El seu últim àlbum es titula Ruido.

     

  • 6 LUIS EDUARDO AUTE "Els carrers de Filadèlfia"

    Probablement és una de les interpretacions més tristes i tèrboles de Bruce Springsteen i, al mateix temps, una de les més premiades de la seva discografia. La va enregistrar a l'estiu del 1993 atenent la petició que li va fer el director Jonathan Demme. Mesos abans li havia demanat un tema original per a la pel•lícula que estava rodant sobre la marginació a què és sotmès un advocat (Tom Hanks) pel seu entorn laboral quan es descobreix que té sida. El Boss va gravar "Streets of Philadelphia" per a la banda sonora del film tocant ell mateix la guitarra i el baix, i utilitzant sorprenentment un sintetitzador i una caixa de ritmes. Mesos després, el llegendari jazzman Ornette Coleman va col•laborar amb el seu saxo en una versió nova del tema.
    Diuen de Luis Eduardo Aute que és un esperit del tot inquiet; una fama ben guanyada —a més de la de seductor de mitja barba—, perquè aquest músic d'ofici ha dedicat tant de temps a compondre com a fer de cineasta, retratista, poeta, articulista, etc. L'última obra publicada per aquest artista multidisciplinari, nascut a Manila i de pare català, és la que tanca la trilogia batejada com a Auteretratos.

     

  • 7 DIABLOS/SIREX/MUSTANGS/SALVAJES "Vine"

    Si algun cop els agafa el 29 de juliol passejant per Michigan (EUA), sàpiguen que celebren el dia dels Four Tops per decret governamental. Aquelles quatre veus que han escrit pàgines glorioses del soul es van reunir per primera vegada el 1956. Després de bastants anys de funcionar sense nord, van poder encarrilar la seva carrera quan van fitxar per la factoria Motown, que els va llançar com una rèplica masculina del seu grup femení més venedor, les Supremes. El mànager dels Beatles, Brian Epstein, va promoure personalment els seus primers concerts a Anglaterra el 1966, l'any de la publicació de Reach out I'll be there. La gravació, que incloïa una instrumentació molt revolucionària per a l'època (flautes, oboès, percussió àrab...), destacava pel dramatisme que desprenia la veu solista de Stubbs. Aquella interpretació va impressionar de petit el cantautor Billy Bragg i vint anys després la va voler immortalitzar en el tema "Levi Stubb's tears".
    En aquest país, a principis dels seixanta tot era força gris..., a excepció de les tonades d'uns quants músics catalans que buscaven transferir als seus xous el colorisme de l'efervescent pop britànic. Els nostres herois, Sírex, Mustang, Salvajes i Diablos, ja fa anys que van superar les rivalitats estilístiques d'aleshores per aplegar-se al voltant de la mateixa passió que llavors els enfrontava: la música pop.

     

  • 8 LA VELLA DIXIELAND / DIVINAS "Creies en mi"

    Tenien tanta confiança en el potencial artístic de la nena, que no van dubtar a hipotecar la casa per poder assumir les despeses de gravació del seu primer disc. I és que els pares de Céline Dion també van ser els primers que van impulsar la seva vocació deixant-la cantar en públic al pub del poble quan tenia cinc anys. Amb aquest ritme, amb tan sols quinze es va convertir en el primer artista canadenc que aconseguia un disc d'or a França. Esperonada per una popularitat que ja traspassava les fronteres canadenques, va decidir fer una inversió ferma en la carrera cap a l'èxit. En el seu cas, a més d'un canvi d'idioma en les gravacions, això també va comportar una restauració estètica radical. No hi va faltar ni una dentadura nova, després que una publicació satírica fes broma del seu aspecte citant-la com a Canina Dion. El talent natural i una voluntat de ferro li han fet vendre més cent milions de discos. A Falling into you (1996) hi havia l'encaramel•lada balada "Because you loved me", escrita per la cantautora californiana Diane Warren pensant en el seu progenitor.
    La Sofia, la Nicole i la Lulú són Divinas, el trio que, inspirant-se en les Andrews Sisters, ha tornat a l'actualitat l'època daurada del swing.
    Una de les formacions de jazz catalanes més consolidades, La Vella Dixieland, estan a punt de celebrar el 30è aniversari amb veu nova al capdavant, la d'Esther Ovejero.

     

  • 9 JARABEDEPALO "Em sento bé"

    Anthony Newley no era un personatge gaire conegut a casa nostra. Aquí ens sona més el nom de Joan Collins (¿recorden la sèrie Dinastia?), amb qui estava casat aquest músic i actor quan va compondre "Feeling good". En les primeres entrevistes que li feien, David Bowie el solia citar com una de les seves principals influències. Després d'aconseguir certa popularitat com a cantant a finals de la dècada dels cinquanta, Newley es va dedicar a la composició. Juntament amb Leslie Bricusse va firmar un bon grapat de temes d'èxit, entre els quals "Goldfinger", d'un film de James Bond. El crèdit que tenia aquest tàndem va fer que el mateix any que van enllestir "Feeling good" (1965) per a una comèdia musical, el tema l'enregistressin immediatament mitja dotzena d'intèrprets del nivell de Sammy Davis Jr., Julie London i Nina Simone, que el va convertir en tot un estàndard del gènere. Amb el pas del temps l'han anat recreant moltes altres veus des d'òptiques ben diferents: Michael Bublé amb ortodòxia de crooner, els britànics Muse en l'àmbit del rock alternatiu, la vocalista Mary J. Blige amb un filtre de rap, etc.
    Com a bon creatiu i somiador, Pau Donés va decidir reinventar-se en veure que Jarabe de Palo, amb qui va aconseguir la fama, començava a tenir un regust reiteratiu. Aquests últims mesos ha llançat una imatge irònicament retro de la banda amb la reescriptura dels seus èxits sota el nom d'Orquesta Reciclando.

     

  • 10 MARINA ROSSELL "Estima'm tendrament"

    Quan Elvis Presley, "El Rei", rodava la seva primera pel•lícula, va córrer la veu entre els seus seguidors que es moria en la seqüència final. Davant de les possibles conseqüències econòmiques desfavorables que podia tenir aquest desenllaç no desitjat pels fans, la productora va decidir rodar un final alternatiu... per si de cas. La pel•lícula, que inicialment s'havia de titular The Reno brothers, es va acabar dient Love me tender, i al cap d'una setmana d'estrenar-se, a la tardor del 1956, ja havia amortitzat en taquilla el milió de dòlars que havia costat. Pel camí, Elvis va debutar en el xou televisiu d'Ed Sullivan, on va interpretar aquesta entendridora balada. El van veure cinquanta-quatre milions de persones (un de cada tres nord-americans!) i l'endemà es van exhaurir totes les còpies d'aquest single a les botigues. I això que les càmeres del programa van enfocar el cantant en tot moment de cintura cap amunt. Ni tan sols va fer falta recórrer al seu moviment de malucs perquè Sullivan li demanés que tornés a participar en el programa al cap d'un mes.
    En l'última edició dels Premios de la Música van premiar la feina que ha fet Marina Rossell per la defensa i la renovació del cançoner tradicional català durant els seus trenta-tres anys d'activitat discogràfica. L'última entrega musical de la cantautora recull el recital que va oferir l'11 de setembre del 2008 al Liceu.

     

  • 11 LORENA "Ets la millor"

    En aquest taulell musical, la reina del rock és negra. Que Tina Turner hagi estat uns quants anys retirada dels escenaris no vol dir que hagi abdicat en favor d'una monarca més jove, rossa i atlètica. És ben probable que últimament no hagi estat per gaires mandangues ni vindicacions. El fet és que ja són setanta anys de veu rasposa (ningú brama con ella!), de milers d'escenaris sacsejats amb nervi i de dotzenes d'assecadors cremats per donar forma a una cabellera antològica. ¿Quanta gent pot dir que han posat el seu nom a una autopista? Doncs ella la té a Tennessee. Tina Turner va acomiadar la dècada dels vuitanta amb l'àlbum Foreign affair, que incloïa "The best", una peça que ha esdevingut himne en tot tipus de competicions esportives... i en campanyes presidencials. Una última curiositat per a iniciats: el saxo original el bufava Edward Winter, el germà albí del guitar hero, anomenat Johnny.
    Lorena va guanyar l'edició 2006 d'Operación Triunfo. Aquesta lleidatana de 23 anys ja era tota una veterana dels concursos quan es va presentar a l'acadèmia de cant televisiu. Des de ben menuda ha tingut prou empenta per atrevir-se a reptar els escenaris puntuables i, sobretot, per triomfar de valent si es tractava del camp de la copla. Ha publicat dos àlbums; l'últim, De película.

     

  • 12 NOUR/VOCES Y MÚSICA PARA LA INTEGRACIÓN "Els teus somnis"

    Plou i fa sol es va publicar a la primavera del 2001 i va ser l'últim disc d'estudi dels Sopa de Cabra. Sis mesos abans, la banda havia anunciat que es dissolia, després de quinze anys de recorregut i més de cinc-cents concerts. Diverses cançons del disc parlen de la força necessària per començar camins mai recorreguts, del desig de lluitar per un futur incert però esperançador... En destaca una que arrenca amb la dolçor d'un quartet de corda i que progressivament va agafant un to de gran càrrega èpica: "Els teus somnis". L'aparició d'aquell disc va coincidir amb l'inici de la gira de comiat dels Sopa de Cabra, el grup gironí més enyorat del rock català. L'emotivitat d'aquells dies d'adéus a flor de pell va quedar atrapada en el testimonial "Bona nit, malparits!"
    Nour és el nom àrab —vol dir "llum"— d'un grup multiètnic impulsat per Yacine Belahcene. Formats a Barcelona el 2005, acaben de publicar el segon treball, titulat En blanc. L'experimentació marca el rumb d'aquests músics, que tan aviat fusionen ritmes subsaharians amb l'electrònica com barregen violins orientals amb patrons estilístics propis del hip-hop.

     

  • 13 LUCRECIA "Contigo aprendí"

    Deia Manuel Vázquez Montalbán que el bolero cal tenir-lo més en la memòria que en el cor. Adorava aquest gènere musical que, segons va escriure, aconseguia resoldre en pocs versos les elevades reflexions d'una obra del nivell narratiu de L'ofici de viure, de Pavese. I de l'ofici de compondre'ls, el mexicà Armando Manzanero n'ha estat un dels últims grans mestres. Des dels 15 anys que es guanyava la vida acompanyant al piano veus consagrades (Lucho Gatica) i escrivint èxits per als grans de l'època (Bobby Capó), fins que un bon dia es va decidir a defensar-los amb el seu personalíssim fil de veu. Si es fes un sufragi per triar les partitures més sospirades de l'immens cançoner de Manzanero, sempre trobaríem en una posició destacada aquest cant a la generositat infinita: "Contigo aprendí".
    Lucrecia es va enamorar de Barcelona en un dels seus viatges amb l'orquestra cubana Anacaona. Ja instal•lada a la capital catalana, aquesta alumna avantatjada de cant d'Isolina Carrillo (autora de la coneguda "Dos gardenias") enregistra el seu primer disc dedicat als boleros a mitjans dels noranta. El 2009 ha publicat Álbum de Cuba, un recull del repertori clàssic de l'illa en què l'ha acompanyat una big band i ha col•laborat Andy García.

     

  • 14 QUICO PI DE LA SERRA / ELS MONTGRINS "Com he fet sempre"

    Paul Anka va escriure la lletra de "My way" pensant en la força d'unes imatges que tan sols algú com Frank Sinatra podia fer seves i del tot creïbles. Anka havia obtingut els drets d'adaptació de la partitura original de Claude François ("Comme d'habitude") durant unes vacances a França. La idea de cedir-la a Frankie va sorgir després d'un sopar a Florida en què La Veu li va dir que estava "fart del negoci" i que ho deixava. Partint d'aquesta confessió de l'amic que vol engegar-ho tot a rodar, va capgirar de manera magistral l'argument original, que retratava la relació d'una parella atrapada per la rutina, i el va canviar pel missatge altiu que tots coneixem. Un home planta cara a la mort després d'una vida intensa en què ha fet pràcticament tot el que li ha vingut de gust i en què, per tant, també ha après a encaixar els cops amb orgull. Sinatra la va enregistrar al desembre del 1968, juntament amb altres composicions firmades pels Beatles, Paul Simon o Brel.
    El cançoner de Quico Pi de la Serra ha viatjat amb naturalitat pel jazz, la chanson, els ritmes brasilers i el blues des del 1962. Actualment recupera part del seu repertori clàssic sota el nom de QuiCol•labora i amb l'acompanyament d'Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas.
    La Cobla Orquestra Montgrins ha celebrat aquest 2009 el 125è aniversari. Entre altres distincions, ha obtingut la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Música.

     

  • 15 XAZZAR / TXELL SUST "Tot passarà"

    Quan van enregistrar l'elapé Rumours (1977), la tensió entre els components de Fleetwood Mac era considerable. Les dues parelles sentimentals de la banda s'estaven tirant els plats pel cap: John i Christine s'acabaven de separar i els rumors ja apuntaven a la imminent trencadissa entre Stevie i Lindsay. Aquesta dinàmica de constants turbulències internes ha acompanyat sempre la banda, batejada amb el nom del seu bateria, Mike Fleetwood. De fet, ell i el baixista John McVie són els dos únics que han mantingut el tipus en totes les reencarnacions de la banda des del 1967, quan van començar fent blues de la vella escola. Als setanta van fer un gir estilístic cap al rock suau, propiciat per les desercions sobtades dels membres originals. De Rumours van sortir una bona colla de singles d'èxit; "Don't stop" n'és un. Bill Clinton el va fer servir d'himne en la seva primera campanya presidencial.
    Xazzar, septet barceloní guanyador del concurs de maquetes Sona 9 del 2006, han publicat enguany el segon disc: Històries desencantades.
    Txell Sust és una de les nostres veus més versàtils. Bregada en desenes d'aventures que van des del jazz fins al dance-pop, ja fa uns quants anys que acompanya Alejandro Sanz en les seves gires. L'últim disc en solitari que ha publicat és Ciudadana universal.

     

  • 16 MISHIMA "Herois"

    Heroes és un dels cims antològics del rock experimental sorgit de l'estada de David Bowie a Berlín. Angoixat de la vida a Los Angeles, el 1976 va decidir tornar a Europa per capbussar-se en l'avantguardisme que flotava en l'ambient artístic de la capital alemanya. Allà va començar a col•laborar amb Brian Eno, un músic bolcat en l'experimentació sonora, i amb Robert Fripp, que havia estat tres anys inactiu després de dissoldre's els King Crimson. El retorn d'aquest últim als estudis va resultar mític gràcies al punyent rascat de guitarra que ens va regalar en la gravació del tema "Heroes", que va donar nom a un àlbum amb molt contingut instrumental. Memorable també Bowie brodant una interpretació que començava pràcticament en to narratiu per culminar amb una escalada vocal de fort dramatisme expressiu. De la cançó se'n van publicar també una versió en francès i una en alemany.
    Aviat farà deu anys del debut discogràfic dels Mishima, amb Lipstick traces. L'evolució musical d'aquesta formació catalana ha anat tendint cap a unes formes musicals que, basant-se en el rock acústic d'arrels americanes, construeix un univers de petites històries plenes de detalls i amb molta càrrega personal. El seu últim disc es titula Set tota la vida.

     

  • 17 BIKIMEL "La Rosa"

    No és fàcil imaginar-se Bette Midler en un paper dramàtic. De fet, si no s'ha vist la pel•lícula La rosa, el més lògic és pensar que aquesta artista hawaiana s'ha dedicat sempre a les comèdies televisives i als xous de varietats de Broadway. Però, alerta, la divina Miss Midler va viure el seu moment gloriós d'actriu revelació fent un paperàs en aquesta pel•lícula inspirada vagament en l'existència de Janis Joplin. L'èxit de taquilla va anar acompanyat d'una banda sonora dirigida per Paul A. Rothchild, que havia produït el disc pòstum de Janis, Pearl, i pràcticament tota l'obra dels Doors. Tot i que la banda que acompanya Bette en el disc és la mateixa que uns anys abans va passar a la història per haver enregistrat Rock'n'roll animal, de Lou Reed, el tema estrella del film és una balada ben poc explosiva.
    La cantautora vallesana Bikimel (Vicky de Clascà) va arribar l'any 2007 a la final del concurs Sona 9 juntament amb el grup Manel i... no van guanyar ni l'una ni els altres. Ara bé, la jugada de la fulgurant popularitat obtinguda pels Manel es podria repetir amb l'esperat debut discogràfic de Bikimel. De moment s'ha estrenat en un disc d'homenatge a Sau.

     

  • 18 XAVIER MARTÍNEZ "El nostre heroi (No defalleixis)"

    Giacomo Puccini va morir deixant l'última partitura a mitges. Tot i així, l'òpera Turandot es va estrenar mesos després, el 1926, a la Scala de Milà i li va tocar al tenor Miguel Fleta —un jove d'Albalat de Cinca (Osca)— fer el paper del príncep Calaf i interpretar una de les àries més populars de la història, "Nessun dorma". El llibret de l'obra es basa en la vida de la malvada Turandot, una princesa xinesa que decapita els seus pretendents si no encerten la prova de les tres endevinalles a què els sotmet. Tan sols un personatge misteriós aconsegueix capgirar les intencions de la pèrfida princesa, que, impressionada, mobilitza tot Pequín en l'intent d'esbrinar la identitat del príncep desafiador. Aquesta partitura acostumava a tancar les actuacions de Pavarotti, que també la va interpretar en la seva última i inoblidable aparició pública, durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'hivern de Torí.
    El jove tenor sabadellenc Xavier Martínez va començar els estudis de cant al conservatori Isaac Albéniz de Girona. L'any 2003 va debutar en la programació infantil del Gran Teatre del Liceu interpretant Tamino a La pequeña flauta mágica.

     

  • 19 SINTONIA LA MARATÓ / Emsemble Taller de Músics "Sintonia LA MARATÓ"

     

cd 2010

Disc de La Marató 2010

La nova edició del Disc de La Marató ja està en marxa. Ja fa 6 anys que anem acostant la música a tothom per sensibilitzar la societat. Aquest any lluitem per fer front a les conseqüències de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. El 12 de desembre serà l'únic dia que el disc es posarà a la venda amb la premsa del país

En aquesta nova edició 2010 destaca la gran varietat d'artistes i estils musicals que fan que el "Disc de La Marató" sigui una peça única, gairebé de col·leccionista: lírica, jazz, techno dance, rock,... una barreja que fa possible arribar a tothom i que fa possible també unir les persones per una causa comuna.

Les produccions i mescles musicals van a càrrec de Grabaciones Silvestres, Ten Productions i Aurha Studios. Són 16 cançons i la sintonia de La Marató, una partitura original que ens va llegar Josep M. Bardagí, i que aquest any rep el tractament dels productors Toni i Xasqui Ten.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 Montserrat Caballé & Montserrat Martí "Seràs en el meu cor"

    "You'll be in my heart" © by Collins. Walt Disney Music (Warner / Chappell Music Spain, SA).

    L'Oscar a la millor banda sonora del 1999 se'l va emportar Phil Collins per la partitura de la pel·lícula de dibuixos animats "Tarzan". En aquella mateixa gala li va tocar interpretar el tema estrella del film, "You'll be in my heart", que es va arribar a passar dinou setmanes al número 1 de les llistes de singles d'adult contemporani. Al film la podíem escoltar en llavis de la mare adoptiva del protagonista, la goril·la Kala, enmig dels plors del rei de la selva. L'ex-Genesis hi va posar veu en la versió que se'n va fer en altres idiomes, entre els quals el castellà. Suposem que una mica embafat pel ressò de la balada, Collins va publicar durant el mateix any un disc d'aire jazzístic, "A hot night in Paris". Però l'experiència amb Disney li devia sortir molt a compte, perquè quatre anys més tard va reincidir amb la BSO de "Germà ós".
    El seu talent, de manera indubtable, però també el valor i l'atreviment a l'hora d'acceptar reptes artístics fronterers amb el terreny de la lírica, li han donat a Montserrat Caballé una dimensió de personatge indissociable de la categoria de gran diva del segle XX. Diuen els entesos que els seus "pianissimos" no tenen rival. La seva filla Montserrat Martí, amb qui ha compartit escenari en diverses ocasions, va debutar professionalment amb "Don Giovanni" a Hamburg. Montserrat i Montsita —carinyós sobrenom familiar – van enregistrar plegades el disc "Two voices, one heart".

     

  • 2 Wantun "Tard, tard, tard"

    "Turn, turn, turn" © by Seeger. Melody Trails (Ediciones Musicales Clipper's, SL)

    El terreny de les probabilitats no preveia que un mateix disc publicat el 1965 satisfés igual els seguidors de Dylan i els dels Beatles. Això és el que va passar amb l'àlbum d'estrena de The Byrds, un grup pioner del gènere folk rock. L'impacte d'unes harmonies angelicals recolzades sobre una guitarra Rickenbacker de dotze cordes i que tirava del cançoner de la comunitat folk va convèncer sense pal·liatius dos mons que aleshores defensaven posicions antagòniques: el compromís social vs. la frivolitat pop. Els californians van llançar un segon elapé el mateix any: "Turn! Turn! Turn!". El títol pertanyia a una peça tradicional rescatada per Pete Seeger, que tan sols va afegir una frase al text original provinent del llibre d'Eclesiastès, atribuït al rei Salomó. Sembla que l'adaptació d'aquest tema enregistrat pels gurus del nou folk elèctric va necessitar 78 preses de so i 5 dies de sessions de gravació.
    Els blanencs Wantun van veure recompensats vuit anys d'assajos previs amb la concessió del premi per votació popular del concurs Sona 9 del 2008. Amb alguns canvis rellevants respecte a la formació anterior, fa poc han publicat un segon disc, titulat "Animalia".

     

  • 3 Nina & Mikel Herzog "Deixa córrer el riu"

    "Let the river run" © by Simon. C'Est Music. TCF Music Publishing (Ediciones Musicales Clipper's, SL)

    Un dels grans enigmes de la música pop té l'origen en el primer èxit de Carly Simon, quan cantava allò de "Ets tan vanitós... Segur que penses que aquesta cançó parla de tu". La cantautora s'ha passat gairebé quaranta anys negant-se a desvelar quin dels seus ex retratava. Sabem que no es referia al seu company d'aleshores, James Taylor. També va negar que estigués pensant en Mick Jagger quan la compondre. I, en una altra ocasió, va deixar anar irònicament que Warren Beatty li havia trucat per agrair-li la cançó. Carly, figura icònica de la música nord-americana dels setanta, va aconseguir revifar a finals de la dècada següent la seva aleshores apagada popularitat gràcies a l'oscaritzada pel·lícula "Working girl". El glamur de la senyora Banderas i del senyor Indiana van lluir de valent amb la partitura de "Let the river run" de fons.
    Al llarg de les seves respectives trajectòries artístiques, Nina i Mikel Herzog han compartit experiència en dues plataformes transcendentals: Eurovisió i l'acadèmia d'"Opetación Triunfo". En el bagul dels records de Mikel ja hi reposava el seu pas per La Década Prodigiosa, la feina de productor amb el gran èxit "Tractor amarillo" o l'autoria del televisiu "Todos contra el fuego". Entre els actius de Nina, el seu rodatge escènic amb l'Orquestra Janio Marti, la projecció mediàtica com a hostessa de l'"Un, dos, tres..." o el seu paper de Teresa a la sèrie "Pedralbes Centre".

     

  • 4 Companyia Elèctrica Dharma "Un pas més"

    "One step beyond" © by Ali. Melodic Music (Ediciones Musicales Clipper's, SL)

    Madness va resultar ser un fenomen tan típicament britànic com la cerimoniosa hora del te. De la pila d'èxits que van col•locar a les llistes del seu país tan sols alguns van tenir la sort de seduir l'audiència de més enllà. El mateix any que debuten discogràficament decideixen batejar-se amb el títol d'una cançó del músic jamaicà Prince Buster i, per rematar, enregistren un instrumental skatalític del repertori del seu ídol, "One step beyond". I esclata la bogeria: setanta-vuit setmanes al rànquing britànic ajuden a fer-se una idea de la transcendència social que va arribar a tenir aquell saxo omnipresent. I no podia ser d'una altra manera: per aquí es va viure amb folklòrica rivalitat. ¿El vestuari skatalític i l'escenografia del ball de les oques promoguda pels Madness o les coreografies ornitològiques que dictava l'acordió de la María Jesús?

     

  • 5 Mojinos Escozios "Missatge a l'ampolla"

    "Message in a bottle" © by Summer & Gordon. GM Summer

    Quan a principis del 1979 els Police començaven a gravar el segon disc, "Reggatta de Blanc", tot just venien de recórrer els escenaris britànics fent de teloners d'Alberto y Lost Trios Paranoias. En qüestió de mesos va esclatar la popularitat del trio gràcies a la personalíssima mescla de reggae enfarinat amb l'elàstica veu de Sting. No oblidem, a més, l'impacte visual que causaven els clips amb els tres caps tenyits de ros; era un efecte col·lateral de la seva aparició en un anunci televisiu de xiclets. "Message in a bottle" és una de les fites d'aquell gran desplegament policial. Un parell d'anys després, Sting en deixaria una vibrant versió en solitari a The Secret Policeman's Other Ball, recollit en un disc benèfic d'Amnistia Internacional.
    Miguel Ángel Rodríguez "El Sevilla" és la imatge del grup Mojinos Escozíos. Aquesta banda de rock bandarra es va donar a conèixer a mitjans dels noranta gràcies a un cançoner humorístic i a la simpàtica desimboltura del seu líder, un personatge mediàtic amb formació musical acadèmica. El seu últim disc és "La leyenda de los hombres más guapos del mundo".

     

  • 6 Beth "Prop dels estels"

    "Serenade from the stars" © by Miller & McCarty. Sailor Music (Ediciones Musicales Clipper’s, SL)

    El petit Steve va rebre les primeres lliçons de guitarra del senyor Les Paul, amic de la família i que ha passat a la història per haver dissenyat una de les primeres guitarres elèctriques, un model que després va patentar la marca Gibson. La Steve Miller Band, nascuda el 1966, no va tastar del tot l'èxit fins ben entrada la dècada dels setanta, i això que Paul McCartney ja havia col•laborat en els seus primers discos amb el pseudònim de Paul Ramon. En l'àlbum "Fly like an eagle" (1976) va aconseguir plasmar el seu estil personalíssim gràcies a una producció que podria sonar a... blues espacial. Tres senzills d'èxit van sortir d'aquella obra i cap va ser "Serenade". Ben curiós, oi? Aquest tema, però, és ben conegut en el nostre país gràcies a la popular adaptació que en van fer els granadins M Clan.
    Beth, la noia de Súria que es va donar a conèixer amb el concurs televisiu "Operación Triunfo" i que va aconseguir aterrar al festival d'Eurovisió del 2003, ha anat alternant des de llavors la carrera musical amb una sòlida trajectòria com a actriu i presentadora de televisió. El seu últim disc es titula "Segueix-me el fil".

     

  • 7 Els Amics de les Arts "No miris enrere"

    "Don't look back" © by Noel Gallagher. © 2010 by Sony ATV Music Publishing UK Ltd., Creation Songs Ltd., Oasis Music.

    L'efecte és instantani. Algú esmenta d'una tirada els noms de Noel i Liam i, automàticament, la ment ens torna la imatge dels germans més mal avinguts de la història moderna, els Gallagher d'Oasis. L'any 1995, quan encara suscitaven més interès les seves fites artístiques que no pas les airejades disputes al més pur estil gat i gos, van col·locar al número 1 de les llistes britàniques una cançó que portava la seva devoció per l'univers Beatles més enllà de la cadència melòdica. A "Don't look back in anger" hi sentíem "Començaré una revolució des del meu llit...", en referència a la "performance" que, vint-i-cinc anys abans i sota uns llençols, havien protagonitzat John i Yoko. En aquesta gravació, Noel va substituir per primer cop Liam —vocalista oficial d'Oasis— davant del micròfon; diuen que de forma pacífica.
    Els Amics de les Arts han viscut l'any de publicació de "Bed & Breakfast" amb el llistó de la seva popularitat pels núvols. El quartet, creat l'any 2005, ha trobat en la ironia agredolça de les seves cançons el punt de connexió ideal amb un públic que conviu sense traumes amb el foc d'acampada i el Wi-Fi en pis compartit.

     

  • 8 Port-Bo & Septeto Santiaguero "La nostra cançó"

    "Begin the beguine" de Cole Porter. © WB

    Xavier Cugat va ser el primer músic que va enregistrar "Begin the beguine", una de les peces més destacades del cançoner popular nord-americà del segle XX. El compositor, Cole Porter, que des de la seva residència a París facturava el gruix de l'obra que feia cap a Broadway, va confessar anys després d'escriure-la (1935) que sempre havia estat incapaç de memoritzar-la, i que tan sols podia interpretar aquesta complexa rumba calypso amb la partitura davant del piano. Gràcies als arranjaments d'Artie Shaw —que també la gravaria amb la seva pròpia orquestra— va esdevenir una de les melodies més representatives de l'anomenada "era del swing".
    Hereu de la tradició de les formacions cubanes de renom dels anys seixanta, el Septeto Santiaguero va ressorgir de l'oblit ara fa quinze anys. Partint dels patrons clàssics de l'essència del son i de la guaracha, i tot revisant el repertori d'autors consagrats com Ñico Saquito o Arsenio Rodríguez, amb el temps han anat incorporant material propi en els seus discos. Per la seva banda, Port-Bo representa la tradició havanera empordanesa. Aquest trio nascut a Calella de Palafrugell el 1966 ha participat en totes les edicions de la cantada d'havaneres d'aquesta població. El seu últim disc, "Acoblats", van gravar-lo conjuntament amb la Cobla Orquestra Montgrins (Music Corp – Warner / Chappell Music Spain, SA).

     

  • 9 Neila Benbey "Pas a pas"

    "Step by step" © by Annie Lennox. La Lennoxa Music Co. Ltd. (Universal Music Publishing, SL)

    Sense fer gaire soroll, els Eurythmics van començar la dècada dels noranta repartint-se els mobles i els discos d'or amuntegats als armaris de casa. Dissolt el grup i separada la parella, Annie Lennox va anunciar que s'agafava un parell d'anys sabàtics per tenir un fill. Amb la publicació de l'àlbum "Diva" (1992) va reprendre l'activitat musical en solitari per un camí allunyat del pop de sintetitzadors que havia patentat amb Dave Stewart. D'aquelles sessions de gravació en va sortir una cançó escrita per Annie que llavors tan sols es va editar com a cara B de single: "Step by step". Ella mateixa en va fer els cors a la versió protagonitzada uns anys més tard per Whitney Houston per a la banda sonora de la pel·lícula "La dona del predicador". Aquest cop la peça es va colar a les llistes d'èxit de 45 països i se'n va vendre 8 milions de còpies.
    Neila Benbey, nascuda a Alger el 1973, és una de les veus amb més projecció del so de la Barcelona mestissa que s'inspira en l'Orient. La seva presència a "Les mil i una nits" dels Comediants va cridar l'atenció del circuit de les músiques del món. Recentment ha publicat "Algerian soul", on porta cap al terreny del pop cançons tradicionals del Magreb.

     

  • 10 Mel "De vez en cuando la vida"

    Joan Manuel Serrat

    El 1983 és l'any de retorn de Serrat a l'Argentina, on la junta militar havia vetat la seva presència en les televisions i ràdios durant vuit anys. Aquell juny, l'estadi Luna Park de Buenos Aires va acollir El Noi del Poble-sec amb tot l'afecte i entusiasme que és natural abocar en la recepció d'un ambaixador de les llibertats recuperades. En la gira sud-americana es presentava l'àlbum "Cada loco con su tema", un enregistrament que va comptar amb la participació de més de seixanta instrumentistes i que inclou aquest cant que convida a assaborir els moments inesperats: "De vez en cuando la vida". La caravana de músics catalans no va poder fer escala a Xile per un decret exprés del Ministeri de l'Interior de Pinochet.
    Mel és un quintet de Sant Boi format fa un parell de temporades per músics provinents del grup Philippes —Pau Torrent i Xavi Artigas—, la baixista Núria Botia, el guitarra argentí Lucho Torre i Ismael Inarejos, que havia format part de Gare i que amb la seva veu tan personal és un dels actius de futur d'aquesta banda pop.

     

  • 11 Macedònia "Caminant"

    "The way to your heart" © by Jan Leyers / Paul Michiels (Emi Music Publishing Belgium)

    "The way to your heart" sona inconfusiblement als vuitanta, en aquelles produccions discogràfiques escrupolosament polides i brillants que són una presència recurrent als cedés recopilatoris de l'època. Els seus autors, Soulsister, una parella belga formada pel Paul Michiels i Jan Leyers, van poder escampar-la per les ràdios de molts països europeus i situar-la a les llistes d'èxits nord-americanes. Tot i que la parella no es va dissoldre fins gairebé un lustre després, l'encert comercial no es va tornar a repetir. Un cop tots dos alliberats, Paul va publicar un parell de discos amb versions en línia soul dels seus ídols juvenils, i Jan va muntar un banda de rock dur batejada amb el nom d'un personatge novel•lesc de Raymond Chandler, My Velma; a més, ha anat cultivant la seva popularitat com a moderador de debats televisius i com a membre del jurat dels concursos de nous talents de la música
    Macedònia, el grup de música infantil amb integrants que prenen el sobrenom d'una fruita, ja han publicat set discos; l'últim és "M'agrada". Aviat farà una dècada que la Marina i la Georgina van començar aquesta aventura musical amb tan sols nou anys i amb les cançons de Dani Coma, que segueix proveint de suc musical l'invent.

     

  • 12 Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries "Ara estàs viu"

    “Hey man” © by Mark O. Everett. Satan’s Cock-A-Doodle-Do (Universal Music Publishing, SL)

    El virginià Mark Oliver Everett, més conegut artísticament com a Mr. E, és considerat un dels músics més honestos i heterodoxos del rock actual. A partir d'unes experiències familiars que han estat sempre esquitxades per la tragèdia —i en què els paral•lelismes biogràfics amb Roy Orbison són inevitables—, el cervell del grup Eels ha anat construint una obra musicoliterària que ja s'ha plantat en una dotzena de referències. El 2005 estrenava la vitalista "Hey man (now you're really leaving)", amagada enmig de les 33 cançons del disc publicat aquell any. Per al record, una estampa televisiva de la seva presentació a la BBC fent servir unes maletes de viatge com a timbals de bateria i amb dues airoses violinistes acompanyant-lo a ritme de polca.
    La tradició musical de les Terres de l'Ebre viu una revisió continuada gràcies a la bonança innovadora que hi han aportat Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Basant-se en el folklore d'arrel, aquesta "troupe" d'artistes graten en la realitat local per poder donar volada universal a la seva creativitat. L'últim disc que han fet es titula "No es pot viure!"

     

  • 13 Ecos del Rocío "Per sempre"

    "A solas"

    Qui els havia de dir a aquells quatre xicots que els "cantes" improvisats a la núvia a les romeries del seu Rota natal arribarien a crear escola. I no tan sols això, ja que els Ecos del Rocío s'han convertit en el grup de sevillanes més popular d'Andalusia. Des del 1984, en què es van estrenar discogràficament, la constància de Juan Manuel, Paco, Jesús i Miguel els ha dut a gravar regularment un disc per any. El seu últim àlbum es titula "Corazones mensajeros".

     

  • 14 Martirio/Colina Miralta Sambeat CMS trio "L'àguila negra"

    Monique Andrée Serf "Barbara"

    Quan Barbara va confessar en les seves memòries l'origen verídic de la cançó "L'aigle noir", a tots aquells que l'havien taral·lejada alguna vegada se'ls va encongir el cor. La poètica narració de la història ocultava un fet basat en un episodi esfereïdor de la infància de la compositora relacionat amb el seu pare. Adaptada i gravada en català el 1971 per Maria del Mar Bonet, el tema va agafar una gran volada i va convertir en disc d'or l'àlbum de la mallorquina. Barbara, de nom real Monique Andrée, va modelar la seva personalitat artística actuant en cabarets del barri llatí de París. Bona amiga de personalitats com Brel, Depardieu o Béjart, en els seus anys de glòria va destinar gran part dels ingressos a ajudar els infants desprotegits i finançar tractaments de malalts de sida. Als 58 anys va rebre la Legió d'Honor de la República Francesa.
    Tothom té un passat i Martirio, la primera cantant de copla postmoderna, no és una excepció. Abans d'"épater" el personal amb un art mestís i transgressor i el seu posat estrafolari de peineta amb ulleres de sol, la María Isabel Quiñones havia format part del grup Jarcha —els de "Libertad sin ira"—. El seu últim disc és l'antologia "25 años en directo", enregistrat a la sala Luz de Gas de Barcelona. El trio format per Javier Colina (contrabaix), Marc Miralta (bateria) i Perico Sambeat (saxo) aconsegueix allò tan difícil de convèncer crítica i públic alhora. Aquest supergrup de jazz han redoblat el ressò mediàtic amb el seu segon àlbum, titulat "Andando".

     

  • 15 Els Cremats "Pols en el vent"

    “Dust in the wind” © by Livgren & Kerry. Kirshner CBS Music Publishing / Emi Blackwood Music Inc.

    Entre les ocupacions actuals del músic Kerry Livgren —autor de "Dust in the wind"— hi ha la de fer de granger i de pastor evangèlic. Fa 35 anys, amb uns companys universitaris de Topeka es va inspirar en l'emergent moviment de rock progressiu encapçalat per bandes britàniques com Yes i Genesis per encarrilar l'estil de la seva banda, Kansas. Convertits en supervendes gràcies a treballs com "Point of know return" (1977), avui en dia encara simbolitzen un bon exemple de connexió entre el simfonisme clàssic i el rock de tres acords. L'última reencarnació del grup va tenir com a escenari la seva ciutat d'origen i es va recollir en el document audiovisual "There's know place like home" ("Enlloc com a casa"). Kerry va figurar-hi tan sols com a convidat. Al seu web ens manté al corrent de l'evolució de l'obra en què ha invertit els esforços creatius dels últims anys: una cantata basada en el personatge bíblic de Llàtzer.
    Els Cremats van néixer esperonats per la crida del Patronat de Turisme de Palafrugell quan, fa quinze anys, es buscava una colla de joves per amenitzar i escalfar l'ambient de la Cantada d'Havaneres de Calella. Tancaran l'any amb l'experiència d'haver actuat a Moscou i l'enregistrament d'un nou disc, "Què ens està passant!"

     

  • 16 Susanna Bey "Seré feliç"

    “I will survive” © by Dino Fekaris / Frederick J. Perren. Universal - PolyGram Int. Publ., Inc. / Perren-Vibes Music, Inc. (Universal Music Publishing, SL)

    Si es tractés d'un joc d'endevinalles i l'enunciat fos "Què fan tres 'drag queens' al desert?", de ben segur que gran part dels concursants contestarien: "Cantar 'I will survive'". Aquesta certesa es basa en la popularitat d'una de les seqüències de la pel•lícula "Les aventures de Priscilla", en què els protagonistes evoquen aquest cançó guanyadora d'un Grammy el 1980. Gloria Gaynor, que durant anys va competir amb Donna Summer com a reina de la música disco, la va convertir en l'himne per excel·lència de la lluita femenina i, per extensió, en peça totèmica de la reivindicació pels drets del col·lectiu gai. A part de ser l'artífex d'aquest irresistible trencapistes, la Gaynor va ser pionera a publicar un disc amb totes les peces encadenades sense pràcticament espai entre pista i pista. La feinada era per poder agafar aire abans de la següent ballaruga. Una innovació implantada definitivament pels DJs del segle XXI.
    Susanna Bey va començar d'adolescent el seu recorregut pels escenaris. Quan va fer els 18 anys es va instal·lar a Mallorca, on va rodar de valent pel circuit turístic, experiència que la va convertir en una vocalista tot terreny. Actualment viu a Cambrils.

     

  • 17 Sintonia LA MARATÓ / Emsemble Taller de Músics "Sintonia LA MARATÓ"

    Josep M. Bardagí / Copyrigth Control

    La partitura original que ens va llegar Josep M. Bardagí, i que ha estat interpretada per diferents artistes en les successives edicions de "La Marató", rep enguany el tractament dels productors Toni i Xasqui Ten. Aquests germans sabadellencs són els responsables d'èxits i supervendes que han donat la volta a Europa.

     

cd 2011

Disc de La Marató 2011

Aquest és el vintè any de La Marató de TV3 i, per celebrar-ho, el disc tindrà també 20 cançons. El diumenge 11 de desembre serà l’únic dia que el disc es posarà a la venda amb la premsa del país.

Com en cada edició, hi ha artistes de tots els àmbits, que donen sentit i veu a les cançons. Cal destacar-los a tots, i d’una manera especial aquells que han cantat per primera vegada en català com Raphael, Malú, Ana Torroja, Melendi, Salsa de Reyes, Andrea Motis & Joan Chamorro Group i The Pepper Potts.

Les produccions i mescles musicals van a càrrec de Grabaciones Silvestres, Ten Productions i Aurha Studios. Són 16 cançons i la sintonia de La Marató, una partitura original que ens va llegar Josep M. Bardagí, i que aquest any rep el tractament dels productors Toni i Xasqui Ten.

Una gran novetat és la participació del cor de l’Escolania de Montserrat que ha enregistrat per primera vegada una cançó de gènere pop, juntament amb Sergio Dalma i el cor de la Capella de Música de Montserrat al mateix monestir. A més, serà la banda sonora de l’espot de La Marató de TV3 que té com a eslògan: “Quan acaba una vida, en comencen sis”.

També destaca la cançó col·lectiva titulada “Teixit humà”, que s’ha compost a partir del projecte Banc de Sons. Tothom ha tingut la possibilitat de participar-hi aportant lletres i músiques, i hi han col·laborat més de mil persones.

La producció musical va a càrrec de Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino.

La recaptació que s’obtindrà aquest any es destinarà al finançament de projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre trasplantaments i regeneració d’òrgans i teixits.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 Sergio Dalma & Escolania de Montserrat
    & Capella de Música de Montserrat

    "Em dónes força"


    © by Rolf U. Lovland / Brendan Graham Adapt: Xasqui Ten. Universal Music Publishing AB / Peermusic LTD

    Des que el productor David Foster el va apadrinar als disset anys i el va fer debutar acompanyant Céline Dion a la cerimònia dels Grammy del 1999, Josh Groban ha venut més de 24 milions de discos. Aquest baríton nord-americà és l’artífex de la gran popularitat de “You raise me up” –basada en una tonada tradicional irlandesa–: la va interpretar a la final d’una Super Bowl que va tenir 144 milions d’espectadors.
    L’Escolania de Montserrat, formada actualment per una cinquantena de nois de nou a catorze anys, és una de les escoles de música més antigues d’Europa, està avui present en plataformes com YouTube.
    El sabadellenc Sergio Dalma, que va debutar en disc posant veu al poeta libanès Khalil Gibran, ha venut més de 100.000 còpies del seu últim treball, “Vía Dalma”. En record del monjo de Montserrat, Josep Maria Cardona.
     

     

  • 2 Joan Masdeu "Tot el que tinc"

    Adaptació: Joan Masdeu. “Livin’ thing” © by Jeff Line. Walt Disney M

    Malgrat que no apareixia en els crèdits, Suzi Quatro (se’n recorden de la noia vestida de cuir de “Can the can”?) assegura que la seva germana Patty és la responsable de les veus més agudes que sonen a “Livin’ thing” (1976), un dels grans clàssics de la banda de Jeff Lynne, l’Electric Light Orchestra, més coneguda com a ELO. La introducció del tema, amb violins, cellos i trompetes, continua sent un dels moments m´s celebrats de la història del pop.
    El reusenc Joan Masdéu ja va col·laborar en el CD de La Marató en una etapa anterior. Aquell cop va ser amb els Whiskyn’s, la seva banda de sempre. Ara, ja en solitari i amb disc de debut publicat enguany –“Casa murada”–, en Joan hi torna amb la seva sentida personalitat vocal.
     

     

  • 3 Ana Torroja "Per sempre més"

    © by Gold / Mertens / Lloyd / Adapt: Jordi Campoy Rolf Budde Musikverlag Gmbh (Ediciones Musicales Clipper’s)

    Alphaville van sorgir en plena febre del pop de sintetitzadors, a principis dels vuitanta, provinents d’un col·lectiu berlinès que experimentava amb l’art multimèdia. L’èxit els va arribar de manera inesperada amb el primer disc, que incloïa el tema “Forever young”. De fet, aquest era el nom originari del grup, que va decidir canviar precipitadament per un nom de pel·lícula que homenatja el cineasta francès Jean-Luc Godard.
    Han passat més d’una dotzena d’anys des que Ana Torroja va estrenar la seva carrera com a solista i, tot i això, encara és difícil dissociar el seu nom de l’univers creatiu dels germans Cano. És el pes inexorable del cançoner de Mecano lligat al ressò de la seva veu fràgil i inconfusible.
     

     

  • 4 Teràpia de Shock "Em quedo al teu costat"

    © by Daniel Martín García/ Adapt: Xasqui Ten / Ángel Lacalle Warner/Chappell Music Spain, S.A.

    “Por ti” ´s el tema que tanca el disc més venut d’El Canto del Loco, que amb l’edició de “Zapatillas” (2005) estrenava un cicle d’aportacions solidàries; aquell cop la causa van ser els damnificats del tsunami a Tailàndia i l’any següent van col·laborar en el disc de La Marató. Aquests últims mesos han aparegut els primers treballs en solitari dels dos cosins que apuntalen la banda, Dani Martín i David Otero.
    Els garrotxins Teràpia de Shock s’han convertit en el grup de pop rock català de referència de la canalla gràcies a la seva participació musical a la sèrie de TV3 “Polseres vermelles”. El seu nou disc es titula “Escapa&resquo;t amb mi”.
     

     

  • 5 The Pepper Pots "Brilla"

    © by Bobby Hebb/ Adapt: Joan Masdeu (2011) Portable Music Co. Inc./Campbell Connelly & Co. Ltd/ UME International. All Rights Reserved. International Copyright Secured

    Poques cançons s’han versionat tant com “Sunny”, de la qual circulen llistes amb més de 800 artistes referenciats. I moltes menys amaguen una història tan colpidora darrere d’un text exultant d’optimisme. Bobby Hebb la va escriure l’endemà de la mort de J. F. Kennedy i de l’assassinat a ganivetades del seu germà en un club de Nashville. Com a teràpia, Bobby va compondre aquesta postal que anhela l’arribada del bon temps.
    Tot és de color pastel al voltant de The Pepper Pots. El seu gust refinat per l’estètica sixties i la passió pels ritmes rocksteady jamaicans que ballava la joventut britànica del moment, els han dut a liderar aquest revival a casa nostra i a passejar-lo amb convicció pels escenaris japonesos i nord-americans.

     

  • 6 Malú "No tinguis por"

    © by Mercury, Frederick/ Taylor, Roger Andrew / Deacon, John Richard/ Adaptador: Jordi Campoy Queen Music Ltd

    Brian May va escriure “The show must go on” a les acaballes de la vida de Freddie Mercury, que ni tan sols va poder arribar a participar en el videoclip. Amb el temps s’ha convertit en una mena d’himne del “show business”, en una reafirmació orgullosa de l’esperit firaire dels músics. El missatge: tirar endavant amb les botes posades fins al més enllà. El single de “The show must go on” va ser l’últim publicat en vida de Mercury, el líder de Queen.
    La neboda de Paco de Lucía, MalúM, es va estrenar discogràficament ben apadrinada per Alejandro Sanz i amb tan sols setze anys. El seu últim treball es titula “Guerra fría”, del qual s’han venut més de 100.000 còpies.
     

     

  • 7 Èric Vinaixa "La clau de tots ets tu"

    © by Will Jennings /Steve Winwood. Adapt: Xasqui Ten. Blue Sky Rider Songs / Irving Music, Inc. (Universal Music Publishing SL) / WB MUSIC CORP (Warner/Chappell Music Spain, S.A.)

    Steve Winwood va bregar com a teclista en els clubs de jazz londinencs de mitjans dels seixanta. Les seves aportacions a The Spencer Davis Group, Traffic i Blind Faith el van situar ben aviat a l’olimp del rock. Després d’una llarga temporada retirat en una granja i acceptant feines eventuals com a músic d’estudi, el 1981 va publicar en solitari la cèlebre “While you see a chance”, una paràbola sobra la força d’esperit que requereix el fet d’estimar.
    Després de donar-se a con&eagrave;ixer amb Rodamons, Èric Vinaixa decideix portar a la pràctica aquest concepte i emprèn un seguit de viatges, guitarra al coll, per actuar en llocs tan diferents com Tòquio, Praga o Cienfuegos. Al desembre del 2010 va presentar el primer disc en solitari, “La famosa gemma de Galveston”.
     

     

  • 8 La Pegatina "L’aire és ple d’amor"

    © by Young / Vandenberg/ Adapt: Marc Parrot J ALBERT AND SON PTY LTD (Ediciones Musicales Clipper’s)

    Tot i que aquí el seu nom és menys reconeixible que la tornada del seu èxit internacional “Love is in the air”, del 1978, aleshores John Paul Young ja tenia molt de prestigi artístic a Austràlia, on havia participat en la versió local de l’òpera rock “Jesus Christ Superstar”. A més de ser melodia recurrent en un grapat de sèries i de films, aquest tema s’ha convertit en un himne d’estadi. Solen cantar-lo a tot drap els seguidors del Dundee United, de la Premier League escocesa.
    El grup de rumba fusió La Pegatina va decidir regalar per internet les seves primeres gravacions. Això i la seva activitat constant en mitjans socials els ha garantit una legió de seguidors que els han permès actuar en una dotzena de països.
     

     

  • 9 Andrea Motis & Joan Chamorro Group "Més que paraules"

    © by Nuno Bettencourt / Gary F. Cherone. Adapt: Marc Parrot. Color Me Blind Music ( Universal Music Publishing SL)

    Si hi ha una tornada que no pot faltar a cap disc recopilatori amb un reclam del tipus “Les millors balades de la història”, aquesta és sens dubte la de “More than words”. La roda d’acords d’aquest clàssic dels Extreme és tan popular entre els músics de heavy que algunes botigues d’instruments han arribat a penjar cartells per demanar que els clients no provin les guitarres mirant de tocar aquesta cançó. Els dependents s’enfilaven per les parets de sentir-la tant cada dia.
    Ha estat, sens dubte, una de les sensacions musicals de l’any, i això que parlem de jazz. Però és que el talent de la joveníssima Andrea Motis –veu, trompeta, saxo...– i la mestria de Joan Chamorro –al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band– han seduït a tothom que ha tingut l’oportunitat de sentir-los i veure’ls actuar.
     

     

  • 10 La Iaia "Una altra vegada"

    © by Lennon, John Winston / Adapt: Jordi Campoy Boada Lenono Music

    Quin contrasentit que s’acabi el camí en el moment de reprendre la marxa. Aquesta sensació amarga de final sobtat anirà sempre lligada a la història de “(Just like) Starting over”. Després d’una llarga temporada dedicat pràcticament a fer tan sols de pare i de marit, John Lennon va retornar el Nadal del 1980 amb aquesta peça inspirada en un fragment de “Don’t worry baby”, dels Beach Boys, la més coneguda del seu disc pòstum “Double fantasy”.
    La Iaia és una de les bandes més actives i amb més seguidors de l’última fornada de grups en la línia del folk pop costumista. Aquests osonencs van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació del 2001 i ja s’han estrenat amb el disc “Les ratlles del banyador”.
     

     

  • 11 Sílvia Pérez Cruz
    "Plora amb mi (“Per tu ploro / L’hereu Riera / El testament d’Amèlia”)"

    EL TESTAMENT D’AMELIA © 1964 by Miguel Llobet - Union Musical Ediciones, S.L., Madrid (Spain) All Rights Reserved. International Copyright Secured. L’HEREU RIERA (popular). PER TU PLORO (José Maréa Ventura Casas)

    Pep Ventura, introductor de la tenora a les cobles, va compondre “Per tu ploro” en record de la seva esposa. La partitura es va estrenar a Cabanes el 1875 i un parell de mesos després moria “el pare de la sardana”. La llegenda de “L’hereu Riera” va lligada a la població de Caldes de Malavella i a una dansa que es fa al voltant d’un got de vi coronat amb dos bastons en forma de creu. El romanç tradicional “El testament d’Amèlia” narra l’enverinada relació entre una mare i una filla per aconseguir l’amor del mateix home.
    Que Sílvia Pérez Cruz canta com els àngels ho sabem tots. Quan la gironina es fa seva una bona peça musical –sigui jazz, bolero, fandango...– aconsegueix fer-te pensar que no havies sentit mai aquesta obra amb tota l’ess&ergave;ncia i puresa. Aquesta és la força interpretativa d’una de les nostres artistes amb més projecció internacional.
     

     

  • 12 Salsa de Reyes "Jo serè allà"

    © by Rob Hyman/Cindi Lauper-Adpt: Marc Parrot DUB NOTES/WB MUSIC CORP (Warner/Chappell Music Spain, S.A.) / Rella Music Corp

    Tot i haver projectat inicialment una imatge de Pippi Langstrump esbojarrada i superficial, Cyndi Lauper va començar ben aviat a tocar temes que parlaven d’abusos, de discriminació, de pobresa... En el seu segon àlbum, “True colors” (1984), hi destacava un cant a la confiança i les crisis de parella: “Time after time”. Era una balada exquisida que va cridar l’atenció del llavors sexagenari jazzman Miles Davis, que en va gravar una versió instrumental.
    Sota la direcció del músic i productor Robin Reyes, a mitjans de la dècada dels noranta es va crear a Barcelona l’orquestra Salsa de Reyes, un combo de vocalistes, músics i ballarins originaris de Cuba que es defineixen com “la veritable monarquia del sabor”.
     

     

  • 13 Raphael & La Principal de la Bisbal & The Gospel Viu Choir
    "Tinc un pensament per a tu"


    © by Bacharach / David / Casa David LP / Blue Seas Music Inc (Ediciones Musicales Clipper’s)

    Hi ha una escena de la pel·lícula “La boda del meu millor amic” on Julia Roberts, Cameron Diaz i Rupert Everett improvisen una memorable versió a cappella de sobretaula d’“I say a little prayer”. Aquesta divertida seqüència coral va fer reviscolar a finals dels noranta la partitura que va escriure Burt Bacharach per a Dionne Warwick l’any 1966, però que va popularitzar Aretha Franklin.
    Raphael és un dels tres artistes internacionals guardonats amb un disc d’urani. El de Linares comparteix aquest honor amb Michael Jackson i Queen. El reconeixement, d’ara fa trenta anys, respon a haver venut m´s de cinquanta milions de còpies. La Principal de la Bisbal, creada el 1888, és una de les nostres cobles m&es antigues i internacionals. D’altra banda, The Gospel Viu Choir s’estrenaven el 2004 al Reial Monestir de Ripoll.
     

     

  • 14 Nia "Sentir l’eternitat"

    © by John Bettis/Albert Hammond/ Adapt: Xasqui Ten. WB MUSIC CORP (Warner/Chappell Music Spain, S.A.) / Albert Hammond Music

    L’encàrrec de la partitura que li van fer a John Hammond ja especificava que el missatge de la cançó havia d’enaltir l’esperit de superació propi de les competicions esportives. I el noi de Gibraltar la va clavar. “One moment in time” es va publicar al disc dels Jocs Olímpics de Seül del 1988, interpretada per Whitney Houston. El videoclip de la cançó recull explícitament aquesta estreta relació amb l’esdeveniment a partir d’un muntatge d’imatges de grans moments olímpics.
    La veu de la mallorquina Nia està experimentada en la recreació de peces d’ànima negra: gospel, rhythm and blues, soul, jazz... Ha col·laborat en enregistraments del DJ Kiko Navarro i David Santamaría mentre prepara el seu projecte personal.
     

     

  • 15 Melendi "Ulls dolços"

    Billy Steinberg, Tom Kelly/ Adapt. by Joan Masdeu) © 2011 by Sony ATV Tunes LLC. Catalonian Version of “True colours” © Copyright 1986 Sony/ATV Tunes LLC.

    Quan va esclatar el primer èxit de Cyndi Lauper (Nova York, 1953), la seva imatge estrafolària resultava tant o més impactant que la seva personaléssima veu de mezzosoprano. Des de llavors ha plogut molt i ella segueix donant la nota: aquest mateix any, a l’aeroport de Buenos Aires, va calmar els ànims dels passatgers d’un vol cancel·lat cantant a pèl per megafonia. Dotzenes de mòbils en van deixar testimoni a YouTube.
    Antic company de classe de Fernando Alonso, de Melendi sabem també que és un apassionat de l’esport rei (recorden “Me gusta el fútbol”?) però no tant del món del motor, que li ha donat més d’un disgust. En canvi, el ciclisme el va ajudar a donar-se a conèixer amb la sintonia de la Vuelta.
     

     

  • 16 Lidia Guevara "Ho faig per tu"

    © by Bryan Adams / Robert J. Lange / Michael Kamen. Adapt : Jan Masdeu. Almo Music Corp. / 2855 Music (Universal Music Publishing) / Miracle Creek Music Inc / Fintage Publishing Bv

    L’associació artística entre el cineasta Michael Kamen i el canadenc Bryan Adams va començar amb tan bon peu que van decidir allargar-la durant tres films èpics més. La banda sonora de “Robin Hood: príncep dels lladres” (amb Kevin Costner de protagonista) va guanyar un Grammy el 1992, i el tema central, “Everything I do, I do it for you”, va batre el rècord de permanència a les llistes d’èxit britàniques: s’hi va instal·lar durant setze setmanes seguides.
    Després d’algunes aventures amb el dance, la barcelonina Lidia Guevara ha enfilat una nova etapa amb “Memoria de elefante”, un disc finançat amb les aportacions econòmiques dels seus seguidors des de la plataforma per a nous talents Apadrina un Artista.
     

     

  • 17 Narcís Perich & Els Hewel "Com et puc ajudar?"

    © by Crenshaw, Marshall Howard/ Adapt: Toni Ten Belwin Mills Publishing Corp / H M C Music

    Si heu vist la pel·lícula “La bamba” potser recordeu que hi surt un èmul de Buddy Holly. Doncs aquest és el paper que li va tocar fer a Marshall Crenshaw, un guitarrista esquifit de Detroit que no solia contractar ningú més alt que ell per a la seva banda d’acompanyament. El seu gran èxit “So¬meday, someway” (1981) es va popularitzar aquí gràcies a un anunci de cervesa. Que què se n’ha fet, de Crenshaw? Doncs ara presenta el seu propi programa de ràdio a la WFUV 90.7 FM de Nova York.
    L’alellenc Narcís Perich és un dels músics més hiperactius de l’escena catalana. Amb el seu grup, La Caravana de la Bona Sort, ha actuat de franc pels carrers de les 41 comarques catalanes. Per la seva banda, els lleidatans Hewel es van estrenar ara fa un any amb un disc consistent titulat “Desig”.
     

     

  • 18 Projecte Banc de Sons, cançó col·lectiva "Teixit humà"

    L’aspecte innovador del disc de La Marató 2011 s’ha basat en l’esperit col·laborador i creatiu de molta gent. La cançó “Teixit humà” és el resultat de l’aportació de més de 300 pistes musicals i de la recepció de 700 lletres inspirades en el tema d’aquesta edició, un autèntic Banc de Sons. Amb tot el trencaclosques de donacions, el productor Marc Parrot ha confegit una balada que reafirma el sentit participatiu de La Marató, que és cosa de tots!  

     

  • 19 Momo Ballesteros & Sergi Albert "Per molts anys"

    by Giuseppe Verdi / Adapt: Toni Ten

    “Libiamo ne’lieti calici” és un dels passatges d’òpera més populars de tots els temps. Conegut també com “el brindis” de “La traviata”, està incl&orgave;s en el primer acte d’aquesta obra. Remet al moment en què el jove Alfredo convida a beure a tots els presents en el saló de casa de la seva enamorada Violetta: “En el món tot és bogeria i la resta és plaer”. Giuseppe Verdi es va inspirar en la novel·la “La dama de les camèlies”, de Dumas, i l’òpera es va estrenar a Venècia el 1853.
    Al barceloní Sergi Albert l’hem vist damunt de l’escenari en obres de teatre i musicals com “Mar i cel”, “La bella y la bestia” o “Spamalot”. L’altra part del duet correspon a la gran veu de Momo Ballesteros en el paper de Violetta.
     

     

  • 20 Always Drinking Marching Band "Sintonia de la Marató"

    Autor: Josep M. Bardagí / © Control

    L’Always Drinking Marching Band és un col·lectiu de músics, clowns i artistes multidisciplinaris nascut a Gràcia el 1997 i que es dedica a la xaranga de carrer. Aquest any són els responsables d’executar la sintonia de La Marató. La partitura original de Josep Maria Bardagí, en edicions anteriors l’han interpretada Jofre Bardagí, Llibert Fortuny, Marc Parrot, Toni i Xasqui Ten i l’Ensemble Taller de Músics.

     

cd 2012

Disc de La Marató 2012

La Marató 2012 s’omplirà de música gràcies al disc que cada any l’acompanya i que hi aporta la seva banda sonora.
La proposta musical és la mateixa de cada edició: versionar en català cançons d’estils i gèneres diferents, com diferents són els estils dels intèrprets. Cançons que parlen i dibuixen situacions a l’entorn de la solidaritat, el dolor, el patiment, la incertesa, l’esperança, el gest de donar vida, l’altruisme, l’amistat, la generositat, el suport, el fet de compartir. Un total de 21 artistes, tant novells com consagrats, interpreten des de la seva personalitat cançons en clau de gèneres molt diferents. Aquest any, 15 de les 18 cançons s’han adaptat al català per primera vegada.

La recaptació que s’obtingui en aquesta edició es destinarà al marcador de La Marató del 16 de desembre amb l’objectiu de finançar projectes de recerca científica per aconseguir que el càncer deixi de ser mortal i es converteixi en una malaltia curable o crònica.

La vuitena edició discogràfica es va posar a la venda, únicament, el diumenge 2 de desembre al preu de 10 euros amb tots els diaris d’àmbit català que tenen edició dominical, un total d’onze: els generalistes “La Vanguardia”, “El Periódico de Catalunya”, “El Punt Avui”, “Diari de Tarragona”, “Segre”, “Diari de Girona”, “Regió 7” i “Ara”, i els esportius “Sport”, “Mundo Deportivo” i “El 9 Esportiu”.

Si no el vau comprar, encara ho podeu fer a la botiga de TV3.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 Glaucs & Menaix a Truà "Mai caminaràs sol"


    Christine Johnson - "You’ll never walk alone”"

    Si passejant pels afores de l’estadi Anfield Road coincidim amb l’inici d’un partit del Liverpool, no cal tenir ni un gram de passió futbolera per experimentar una certa emoció per les veus que s’eleven per sobre de les grades. Indefectiblement, sentirem milers de seguidors de l’equip local entonant amb cor i ànima l’himne del club, You’ll never walk alone. Quina enveja, tenir un himne que no al·ludeix a conflictes, derrotes, colors..., oi? Aquesta peça va arribar a la ciutat bressol del pop a principis del seixanta, provinent d’un musical de Broadway (Carousel, 1945). Els responsables d’adaptar-la al gust de l’emergent Mersey Beat van ser els principals competidors d’uns Beatles primerencs, amb els quals es dóna el cas que compartien mànager, Gerry and the Pacemakers. Deu anys després d’abandonar els escenaris, Glaucs han tornat a reunir-se aquest any per actuar plegats en petit comitè i rememorar el brillant repertori llegat per Jofre Bardagí i els seus companys. Menaix a Truà també han tornat recentment a l’estudi de gravació, d’on ha sortit el seu cinquè àlbum, Guia de petits senyals, finançat pels seus seguidors.
     

     

  • 2 Txarango "Som persones"

    The Killers - "Human"
    Fa una dècada que Brandon Flowers –el fidel més mediàtic de l’església mormona– lidera The Killers des del seu centre d’operacions a Las Vegas. Als novaiorquesos se’ls considera uns dels màxims exponents actuals del rock d’estadi, l’espai idoni per escalfar alhora milers de cossos amb els seus himnes per a sintetitzador reblats amb una èpica interpretativa marca Springsteen. El seu tercer àlbum, publicat el 2008, va enlairar-se gràcies a Human, una pregària galàctica impulsada pel so ampul·lós de Stuart Prince, productor habitual en els enregistraments de Madonna, David Guetta i New Order.
    A Txarango hi conviuen la fanfara balcànica i les xarxes socials, l’ambient mestís del Barri Gòtic barceloní i la gresca típica d’una festa major de poble. La seva rebel·lia, amb filosofia de descàrrega gratuïta, queda reflectida en el seu disc de presentació, Benvinguts al llarg viatge.
     

     

  • 3 Alejandro Sanz "No m'equiparis"

    "No me compares!"

    El dia de l’estrena del seu nou àlbum, Alejandro Sanz convidava el seus seguidors de Twitter a escoltar-lo com si no sabessin que és ell qui canta a La música no se toca. En el tuit els suggeria que adoptessin una actitud de predisposició a la descoberta d’un cantant desconegut. Francament, un exercici força complicat, el de passar per alt el consolidat reconeixement popular d’aquest músic. Tant és així que al cap d’una setmana el disc ja era número u als EUA, Mèxic i deu països americans més. Lògicament, també es va enfilar al capdamunt de les llistes d’èxit espanyoles, on va resultar ser l’entrada més forta dels últims cinc anys i va aconseguir el triple disc de platí en el primer mes. A Barcelona, les entrades per als seus tres concerts de presentació al Palau de la Música es van exhaurir al cap de tres hores de posar-se a la venda. La seva valuosa aportació al disc de La Marató és la interpretació en català del primer single, un No m’equiparis que ha tingut la col·laboració de Serrat en la traducció.
     

     

  • 4 La Casa Azul "Compta els dies als estels"

    The Alan Parsons Project - "Day are numbers"

    Tot i que la glòria del nom se l’ha emportat Alan Parsons, el seu Project tenia un soci fundador, el compositor i vocalista Eric Woolfson. Es van conèixer als estudis de gravació Abbey Road, on Alan havia adquirit fama com a enginyer de so dels Beatles, Pink Floyd, etc. A mitjans dels setanta, Alan i Eric van començar a desenvolupar la seva aventura en àlbums conceptuals d’orquestracions exuberants i alineats amb el rock progressiu. Days are numbers és una de les peces més representatives del duet de mitjans dels vuitanta. Era quan els representants de les cases d’electrònica utilitzaven les gravacions d’APP per mostrar l’excel·lència d’un nou invent de la indústria: el CD.
    La Casa Azul és el grup desvirtualitzat sorgit de la imaginació i les inquietuds musicals del seu creador, Guille Milkyway. En els directes acostumen a incloure en el còctel del seu repertori disco-pop cançons dels Jackson V, Pedro Marín o Raphael.
     

     

  • 5 Miguel Bosé / Virgínia Martínez / Orfeó Català "Tornarem"

    Lax’n’Busto – “Tornarem”

    Els més de vint-i-cinc anys que fa que Lax’n’Busto carreguen instruments d’escenari en escenari els donen prou autoritat per conduir sessions instructives sobre la cultura de l’esforç. Això és el que fan actualment en una gira escolar, que sota l’epígraf “Lax’n’roll a les aules” els permet alliçonar els adolescents sobre la importància de la preparació, la constància i l’esperit de superació que cal fomentar per tirant endavant en qualsevol ofici. L’últim disc de la banda, enregistrat en directe amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, inclou el tema Tornarem, estrenada prèviament el 2008 en versió d’estudi a Objectiu: la Lluna. Bosé, que aquest any ha tornat als escenaris passejant els seus èxits reinventats per al disc Papitwo amb la col·laboració d’un bon grapat de companys de professió, acobla en aquesta edició del disc de La Marató el seu personal registre vocal amb l’elàstica gola de Virgínia Martínez, del grup La Porta dels Somnis, i els cors de l’Orfeó Català, fundat el 1891.
     

     

  • 6 Big Mama / Cobla Sant Jordi "Canviar el Món"

    Eric Clapton - "Change The World"

    Tot un seguit d’esdeveniments familiars van fer que Eric Clapton encarrilés els noranta com una etapa d’assossegada i reconfortant maduresa artística. Amb la seva popularitat cotitzant a l’alça gràcies a la sorprenent acollida d’un disc unplugged, va continuar estirant el fil de les sonoritats acústiques durant una bona pila d’anys. I així va sorgir la peça central del film Phenomenon (1996), que li va comportar un premi Grammy. Com a reconeixement a la impecable feina de producció, el guitarrista va participar l’any següent de convidat en el disc que va enregistrar el productor estrella. Aquest cop, però, va deixar que fos Babyface l’encarregat d’entonar Change the world. Montserrat Pratdesaba, coneguda artísticament com Big Mama, és una ambaixadora mundial del blues que es va fent a Catalunya des de fa dues dècades. Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi ha col•laborat els últims anys amb músics com ara Pascal Comelade, Joan Albert Amargós, Roger Mas i Niño Josele.
     

     

  • 7 Roger Margarit "Desitjo"

    America - "I need You"

    L’aventura del trio America neix al Londres de finals dels seixanta. I més concretament, a l’aula d’una escola adscrita al Departament de Defensa dels EUA. Allà coincideixen Dewey, Dan i Gerry, tots tres fills d’oficials de les forces armades nord-americans, que es passen el dia imitant els seus ídols folk-rock de l’altra banda de l’Atlàntic: Eagles, Crosby, Stills & Nash... El 1972 obtenen el Grammy al millor artista novell per la seva estrena discogràfica, en què destaca el “loop” acústic d’A horse with no name i la melosa tonada d’I need you.
    El cantautor Roger Margarit s’ha estrenat aquest any amb A la Vilaverda, un àlbum en què col·laboren els experimentats Guille Milkyway i Xavi Lloses i d’on flueix un univers creatiu inspirat en l’obra de Sisa, Albert Pla, Pau Riba...
     

     

  • 8 Miguel Poveda "Gràcies a la vida"

    Violeta Parra - "Gracias a la vida"

    TDiuen les cròniques que Violeta Parra va escriure Gracias a la vida quan ja havia decidit acomiadar-se per sempre més dels plaers mundans. El fet és que un any després de gravar-la, l’any 1967, l’autora es va suïcidar i va deixar com a herència aquesta peça, que va posar el primers fonaments de la nova cançó xilena amb so de guitarra andina i percussions. Violeta no va arribar a fer els 50 anys, però des de ben jove va viure intensament entregada als moviments socials, artístics i tradicionals de la seva terra. Tota una heroïna cultural fora d’època.
    Adaptada prèviament al finès, al suec, al portuguès... ara, el repte d’interpretar en català aquest himne universal l’ha assumit Miguel Poveda. El cantaor barceloní ha publicat aquest any ArteSano, on col•laboren els guitarristes Paco de Lucía i Manolo Sanlúcar, entre d’altres.
     

     

  • 9 Tomàs de los Santos "Vull amor"

    George Harrison – “Give me love (Give me peace on earth)”

    Qui li havia de dir a George Harrison que un dia li prendria el número de les llistes d’èxit al seu excompany Paul McCartney? Això és el que va passar l’estiu del 73 amb el single Give me love (Give me peace on earth), després de pràcticament dos anys i mig sense material nou de Harrison a les botigues. El tema, de clara invocació espiritual, encetava l’àlbum Living in the material world. Un títol que recentment ha servit per donar nom a la pel·lícula documental dirigida per Martin Scorsese sobre la vida del tercer Beatle, l’home que va estar casat amb Layla, la musa del seu amic íntim Eric Clapton.
    El cantautor valencià Tomàs de los Santos va ser el guanyador de la quarta edició del Premi Miquel Martí i Pol, un certamen de musicació de poemes convocat pel celler de vins propietat de Lluís Llach. Tomàs hi va participar amb un poema de Vicent Andrés Estellés.
     

     

  • 10 Porta "Som guerrers"

    Es diu Christian Jiménez, però per als milions –sí, milions!– de seguidors de les seves incursions virtuals a Facebook, MySpace, YouTube, ell és el Porta. Aquest jove raper barceloní està instal·lat al podi dels mestres de cerimònies del rap des que va publicar la primera maqueta amb tan sols 18 anys. Influenciat per l’arrogància escènica del nord-americà Eminem i pel verb furiós de xerrameques més pròxims com Kase-O i Nach, l’estil de Porta ha comptat des de les seves primeres passes en un estudi de gravació amb l’expert productor Oriol Prieto, Sosa. Tots dos han compost el tema original Som guerrers per a aquest disc, en què traslladen el missatge de competitivitat propi de l’univers raper a la lluita diària d’un malalt contra el desànim.  

     

  • 11 Els Catarres"Obre els ulls"

    La iniciativa més singular d’aquest disc ha estat impulsada pel Camp d’Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, des d’on es va encendre l’espurna d’un projecte de col·laboració en què han acabat participant 1.551 alumnes d’Educació Primària i Secundària. Han estat 41 centres de tot Catalunya els que han anat aportant al llarg del curs escolar les seves pròpies pistes de gravació, que, finalment, conformen el gran cor solidari sobre el qual es munten les veus principals d’Obre els ulls, una cançó escrita per David Melgar i Joan Gibert.
    Els Catarres van veure com la seva popularitat traspassava els locals de copes del seu Vallès Oriental gràcies a Jenifer, una sarcàstica cançó que retrata com trontollen les conviccions d’un noi independentista en enamorar-se d’una jove “xoni” de Castelldefels.
     

     

  • 12 Lídia Pujol "País petit"

    Lluís Llach – "País petit"

    El 1981 Lluís Llach va publicar Verges 50, un disc inspirat en els records de la seva infantesa i que es tancava amb el tema País petit. Tot just l’any anterior, el cantautor havia estat girant per diversos països europeus alhora que el seu nom apareixia en les llistes de candidats en les primeres eleccions al Parlament que es feien des de la República. En aquell temps també es va iniciar la seva intensa relació amb el poeta Miquel Martí i Pol. Aquí és on entra en joc Josep Guardiola, l’home que va recórrer durant una roda de premsa als versos d’aquesta al•legòrica cançó per referir-se a l’autoestima d’un equip orgullós i unit, fins i tot en els moments més adversos.
    Lídia Pujol, que amb la seva veu versàtil ha acompanyat artistes internacionals com Jackson Browne o Dulce Pontes, és una experta investigadora de les arrels de la nostra música. El seu últim enregistrament porta per nom Els amants de Lilith.
     

     

  • 13 Loquillo"Acontenta'm"


    Contento

    El seu posat no admet mitges tintes, incomoda els conformistes i suscita reaccions oposades entre la gent de la cultura, del show business, del barri... I ell, que s’engrandeix davant de qualsevol enrenou, continua assenyalant amb el dit aquells que s’arronsen a les posicions tèbies, els que eludeixen qualsevol compromís. Loquillo ha aportat el seu cant a la resistència individual al disc de La Marató amb el tema Contento, un text mordaç –però encoratjador– que convida a l’acció amb un somriure esbiaixat com a escut salvador. Després de més de dues dècades de distanciament personal i professional, Loquillo ha tornat a comptar amb el talent compositiu de qui li va escriure els primers èxits al capdavant de Los Trogloditas, Sabino Méndez. Ell és qui signa la totalitat de les cançons de l’acabat d’estrenar La nave de los locos.
     

     

  • 14 Amaia Montero "Riu de lluna"

    Audrey Hepburn – "Moon River"

    Segons Henry Mancini, que havia creat la música de la partitura pensant expressament en Audrey Hepburn, quan en el previsionat d’Esmorzar amb diamants el president de la Paramount va dir que la pel•lícula li semblava fantàstica però que la seqüència amb la cançó havia de suprimir-se, l’actriu va entrar en còlera, va saltar de la cadira i va respondre: “Serà per sobre del meu cadàver”. Afortunadament, el film de Blake Edwards es va estrenar el 1961 amb la interpretació de Moon River a la cinta. No és exagerat dir que després se n’han fet milers de versions, però la primigènia és la que va guanyar l’Oscar a la millor cançó original l’any següent.
    Aquests dies es compleix un lustre des que la guipuscoana Amaia Montero va anunciar que deixava la banda amb què havia compartit escenari al llarg de deu anys, La Oreja de Van Gogh, i que començava una nova etapa en solitari. Recentment acaba de publicar Si tu no estás, un duet amb Franco de Vita.

     

  • 15 Ocumé "Ets viu"

    Des’ree – "Life"

    Pocs videoclips desprenen tanta sensació de despreocupada felicitat com el protagonitzat per la britànica Des’ree a Life. El tema va ser número u el 1998 a molts països europeus i en les imatges promocionals la vèiem enmig d’un paisatge virginal, somrient tota l’estona i envoltada de centenars de papallones. Fa deu anys que Des’ree no edita cap disc nou, tot i que ha anat col•laborant en festivals benèfics i enregistrant duets amb Steve Winwood, Babyface, Terence Trent D’Arby... Durant aquest temps, la seva principal ocupació ha estat estudiar medicina natural, fer cursets de ceràmica i participar activament amb l’organització Peta contra el maltractament dels animals.
    La californiana Contemporary A Cappella Society ha reconegut la qualitat del sextet vocal Ocumé amb el premi al millor disc de l’any 2012 pel seu tercer àlbum, titulat V.O., i a la millor cançó per La llave de mi corazón, totes en la categoria Folk World Music.
     

     

  • 16 Amelie "No vull perdre'm res de tu"

    Aerosmith – "I don’t want to miss a thing"

    El cas d’Aerosmith és una bona mostra de com l’èxit recorre de vegades camins insospitats. Aquesta banda formada el 1970 a Boston per Steven Tyler i Joe Perry va trigar divuit anys a tenir un número u en llistes europees i, quan va arribar, els va venir donat gràcies a la pel·lícula on apareixia d’actriu la filla del cantant, Liv Tyler. El film Armageddon va rellançar la carrera de la banda de hard rock amb la balada I don’t want to miss a thing, escrita per Diane Warren, tota una experta en bandes sonores de pel•lícules, ja que acumula mig centenar de composicions col·locades.
    El jove quintet barceloní Amelie van obtenir el premi Enderrock al grup revelació de l’any per votació popular i el Premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4 pel seu debut amb Somiant desperts.
     

     

  • 17 Joan Colomo "Sólo se vive una vez"

    Azucar Moreno

    Han provat mai de posar en pràctica la teràpia miraculosa que pregonaven la Toñi i l’Encarna cap al 1996? Doncs continua sent tan recomanable ara com llavors. El remei bàsic del xarop constatava que Sólo se vive una vez i que, per tant, val la pena deixar-se anar una estona per treure’s de sobre la repressió i els problemes que ens volen endossar constantment. Aquella batedora de ritmes caribenys agermanats amb la rumba pop de les Azúcar Moreno va aconseguir que Esclava de tu piel, l’àlbum que l’embolcallava, despatxés prop de mig milió de còpies. Com deia el prospecte: ¡Qué caramba!
    De Joan Colomo se n’espera sempre l’imprevist. Aquesta acostuma a ser la targeta de presentació artística d’un autor pop empàtic i agut. Provinent de la banda hardcore Unfinished Sympathy, Colomo apuntala aquí la seva fama amb una més que singular aportació al disc de La Marató. Què caram!
     

     

  • 18 Always Drinking Marching Band "Sintonia de La Marató"

    L’Always Drinking Marching Band és un col·lectiu de músics, clowns i artistes multidisciplinaris nascut a Gràcia el 1997 i que es dedica a la fanfàrria de carrer. Els responsables de l’execució de la sintonia de La Marató han adaptat la partitura original de Josep Maria Bardagí, que en edicions anteriors del disc de La Marató ha estat interpretada per Marc Parrot, Toni i Xasqui Ten, Llibert Fortuny, Jofre Bardagí i l’Ensemble Taller de Músics.

     

cd 2013

Disc de La Marató 2013

La Marató 2013 s’omplirà de música gràcies al disc que cada any l’acompanya i que hi aporta la seva banda sonora.

La proposta musical és la mateixa de cada edició: adaptar al català cançons d’estils i gèneres diferents, com diferents són els estils dels intèrprets. Les cançons parlen i es dibuixen tant en situacions com en paraules que tenen sentit a l’entorn específic de La Marató d’enguany, com record, memòria, consciència, oblit, identitat... o través de conceptes més genèrics vinculats a l’“univers Marató”, com la solidaritat, el dolor, el patiment, la incertesa, l’esperança, el gest de donar vida, l’altruisme, l’amistat, la generositat, el suport, el fet de compartir, l’amor, la lluita, etc.

El disc conté 18 cançons i artistes, músics, productors, discogràfiques, mànagers, representants, editorials, adaptadors, arranjadors, enginyers i tècnics de so han col•laborat un any més per fer-ho possible. Hi han participat un total de 625 persones. Això vol dir que, en nou edicions, hi hauran col•laborat directament 2.570 persones.

Amb aquesta edició, són nou les produccions que han acollit una col•laboració de 211 artistes de tot tipus de registre i gèneres musicals. D’aquests, 60 han cantat per primera vegada en català. Aquests artistes han participat en l’enregistrament de 163 cançons que han reflectit la pràctica majoria de gèneres coneguts. De les 163 cançons gravades, 122 han estat adaptades per primera vegada al català.

La recaptació que s’obtingui en aquesta edició es destinarà al marcador de La Marató del 15 de desembre amb l’objectiu de finançar projectes de recerca científica per aconseguir que la investigació científica sobre les malalties neurodegeneratives pugui continuar per determinar l’origen i establir millors tractaments per augmentar la qualitat de vida dels afectats.

La novena edició discogràfica es posarà a la venda, únicament, el diumenge 1 de desembre al preu de 10 euros amb tots els diaris d’àmbit català que tenen edició dominical: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, Diari de Tarragona, Segre, Diari de Girona, Regió 7 i Ara; els esportius Sport, Mundo Deportivo, El 9 Esportiu i La Grada, i la revista Enderrock, que sortirà en la mateixa data amb una edició especial sobre com s’ha fet el disc de La Marató. Són un total de 13 mitjans –l’any que més mitjans hi participen–. L’edició del disc de La Marató d’enguany serà de 215.000 còpies.

LLISTAT DE CANÇONS

  • 1 Santiago Auserón / Dani Nel·lo / Francesc Pareja "Cinema Paradiso"


    Un saxofonista de jazz procedent del rock and roll i amant de les bandes sonores de cinema, un cantant totèmic de la “movida” madrileña resident a Barcelona que actua acompanyat del Taller de Músics, i un guitarrista de clàssica que ha acompanyat Victòria dels Àngels i forma part del prestigiós Quartet de Guitarres de Barcelona. Dani Nel·lo, Santiago Auserón i Francesc Pareja són els protagonistes d’aquesta sorprenent unió que aconsegueix fer fluir el tema central de “Cinema Paradiso”, una pel·lícula italiana del 1988 que va retratar extraordinàriament l’epicentre de les malalties neurodegeneratives: el concepte del record. La banda sonora, composta per Ennio Morricone amb la col·laboració especial del seu fill Andrea, evoca per ella mateixa la nostàlgia.  

     

  • 2 Blaumut "Coral·lí"

    “Coral·lí” és un dels punts àlgids de la carrera d’un geni de la música popular catalana: Adrià Puntí. Es tracta d’una cançó d’amor i d’enyor meravellosa, amb una poètica a cops infantil, a cops ben profunda, capaç de fer emocionar el més fred i escèptic. Publicada el 1999 en l’àlbum “L’hora del pati”, inclou alguns dels versos més bonics del que va ser cantant d’Umpah-pah, grup de rock català de Girona, considerat un dels més rellevants de la generació dels noranta. Ara, és una de les bandes més reconegudes del moment, Blaumut, la que dóna una nova vida a “Coral·lí”. Oriol Aymat, Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov i Manel Pedrós caminen entre el folk i el pop, amb una manera de fer tranquil·la i optimista com la que els ha dut a triomfar amb “Pa amb oli i sal” i el disc “El turista”.  

     

  • 3 Enric Verdaguer "Mirant enrere"

    No abandonar ningú estimat, fer-li companyia fins a l’últim segon. Aquest preciós missatge és el que es desprèn de “Mirant enrere”, l’adaptació d’una cançó que va tenir el seu moment de glòria als anys noranta: “Over my shoulder”, dels britànics Mike and The Mechanics, la banda de pop, rock i soul de Mike Rutheford (excompany de Peter Gabriel i Phil Collins en els llegendaris Genesis) i el vocalista Paul Carrack. El mateix any en què es va publicar “Over my shoulder”, al 1995, va néixer a Igualada Enric Verdaguer. Aquest joveníssim fenomen de la música catalana va créixer a través d’internet, penjant a Youtube les versions que enregistrava a casa amb només veu i guitarra, fins que va guanyar un concurs de ràdio que li va donar el passaport a la fama. El seu primer disc ha generat grans expectatives.  

     

  • 4 Pablo Alborán "Ningú més que tu"

    Pablo Alborán n’ha tingut prou amb dos anys per convertir-se en un dels cantants més populars de la música espanyola. Tot va començar quan va penjar a Youtube les seves cançons, que interpretava assegut al sofà de casa. Les nombroses visites el van animar a recórrer Espanya actuant en locals de tota mena, la majoria amb el cartell d’“entrades esgotades”. Des que una discogràfica va confiar en ell, tot ha estat un ball de xifres espectaculars, rècords de vendes de discos i nominacions a premis com els Grammy i els de l’MTV. Malgrat la voràgine de l’èxit, Pablo Alborán ha trobat el temps per interpretar per primera vegada en català una cançó que parla de l’amor que es dóna i que es rep per part del que no pot expressar-lo: “Solamente tú”. “Només tu”.  

     

  • 5 Ramón Mirabet "Suau"

    Indiscutiblement, Blur va ser un grup bandera en l’esclat del pop britànic dels anys noranta. Una de les seves cançons més belles, “Tender”, aposta per buscar l’amor allà on sigui; això sí, entès d’una manera suau, tendre, com el d’algú que et pugui cuidar. El carismàtic cantant Damon Albarn en va brodar la interpretació amb una particular veu agredolça a l’inici de l’àlbum “13”. Era el 1999. L’adaptació “Suau” és del cantautor Ramon Mirabet, que ha viscut una trajectòria intensa tocant als carrers de Barcelona, Sitges i part d’Europa, i aturant-se a París, on és seleccionat per a un concurs de televisió que el converteix en estrella mediàtica. Incòmode amb la situació, Mirabet torna a Catalunya per reiniciar la seva carrera amb “Happy days”, un disc ple d’autenticitat produït per Marc Parrot.  

     

  • 6 Estrella Morente i LLach "Vida"

    De totes les cançons de Lluís Llach, probablement, aquesta representa l’oda més gran que hagi escrit a la vida: “Vida”. Una lletra i una melodia que posen la pell de gallina i conviden a mantenir tota esperança per continuar endavant. Des que es va publicar al 1979 en l’àlbum “Somniem”, “Vida” ha format part habitual dels repertoris de gira i ha estat inclosa en els discos en directe “Nu” i “Verges 2007”. La nova versió del cantautor de Verges compta amb una veu extraordinària: la de la “cantaora” més internacional del moment, Estrella Morente. La filla del gran Enrique Morente s’atreveix a cantar en català associant la màgia del seu “quejío” amb la llum del piano de Llach, en un encreuament de sonoritats mediterrànies que només pot ser qualificat d’autèntica delicadesa. Tot un luxe.  

     

  • 7 Henry Méndez "Un cor"

    Un clàssic, un mite, una llegenda de la música popular: Bob Marley. La seva obra no ha perdut gens ni mica de vigència sonora ni temática. Ell és el nom propi d’un estil, el reggae, que ha conquerit el planeta, capaç d’unir blancs i negres en un mateix ball. “One love”, publicada al disc “Exodus”, al 1977, és una d’aquelles melodies que transmeten felicitat, amb una lletra que convida a viure i a gaudir amb intensitat el present, sense perdre el temps per la por del que pugui passar demà. L’adaptació al català, la interpreta un dominicà resident al país, Henry Mendez. El cantant està triomfant, des de fa només un any, en la música de ball llatina i electrònica, gràcies a èxits com “Rayos de sol” , “Tú fuiste” i “Mi reina”, amb unes xifres espectaculars de visites a Youtube.  

     

  • 8 Duo Dinámico "Ai, aquells ulls tan negres"

    En els anys seixanta, els èxits més populars de la música espanyola, sovint, van estar protagonitzats pel duet barceloní format per Manuel de la Calva i Ramon Arcusa, coneguts com Dúo Dinámico. Pioners del pop-rock autòcton i autèntic fenomen de fans a l’època, van compondre cançons que formen part de la memòria col·lectiva, com “Quince años tiene mi amor” i “Quisiera ser”. “Esos ojitos negros” (1965) va ser un altre dels seus èxits comercials i radiofònics, una balada romàntica que expressa el desig que torni la persona estimada. Aquest va ser un dels pocs temes dels quals Dúo Dinámico va publicar una adaptació en llengua catalana, “Ai aquells ulls tan negres!” I va arribar al número 43 del rànquing de vendes estatal.
     

     

  • 9 Anna Roig "Pots somniar...."

    “Dream a little dream of me” és una de les cent millors cançons americanes del segle XX segons NPR, la ràdio pública nord-americana. Enregistrada per primer cop en els temps de la Gran Depressió (1931), va anar remuntant èpoques fins arribar a la versió de 1967 de The Mamas & The Papas, en què la veu de Cass Elliot –Mama Cass– li dóna una nova dimensió. Va ser l’altra component femenina, Michelle Phillips, qui la va aportar al repertori de la banda, tot recordant que ella l’havia après als 15 anys cantada precisament per un dels seus coautors, Fabian Andre, veí sexagenari de la casa familiar dels Phillips a Mèxic D. F. Des del Penedès, però amb accent parisenc, Anna Roig i el seu grup l’ombre de ton chien (nom extret d’un fragment de la lletra de “Ne me quitte pas”) sumen dues temporades confirmant la seva condició d’artistes revelació en tots els escenaris per on han desfilat amb el seu Bigoti Vermell.  

     

  • 10 Margarett "No dubtaria"

    Vet aquí un experiment musical guiat per Visca l’alegria, fora la violència. Escarmentem de les tristors del passat i tornem a ser feliços. “Si pogués ser” és l’adaptació de “No dudaría”, el primer èxit que va encimbellar un dels grans compositors espanyols: Antonio Flores. El fill de Lola Flores, que va morir quinze dies després de la seva mare, va deixar com a llegat una obra curta però brillant no només com a intèrpret de cançons pròpies, sinó com a compositor dels millors temes que mai ha cantat la seva germana Rosario. Margarett, un duet de pop barceloní format per Ramon Hernández i Carlos Ibáñez, s’han atrevit a fer aquesta versió després de rodar el seu primer àlbum, “Cel”, publicat per una multinacional, i d’haver compartit escenari al Pavelló Olímpic de Badalona amb el conegut artista nord-americà Jason Mraz.  

     

  • 11 Solistes Oh Happy Day / Cor Conservatori Liceu. "La força de la vida"

    Vet aquí un experiment musical guiat per l’esperit solidari del cant coral català. Cadascuna de les nou corals que concursen en el popular programa “Oh happy day”, de TV3, aporta un dels seus solistes per constituir, entre tots, un nou conjunt vocal amb un suport de prestigi: el Cor del Conservatori del Liceu. D’aquesta manera, s’uneixen les veus de Coral·lí, Deudeveu, Flúmine, Geriona, Gospelians & Gràcia, Messengers, Ol’ Green, Singfònics i Tons i Sons. La cançó escollida és emocionant: “La força de la vida”, del cantautor italià Paolo Vallesi, conegut a Espanya pel seu treball amb Alejandro Sanz. La va escriure pensant en els malalts que necessiten coratge, que no s’han de rendir encara que sembli que ja no tinguin res més a fer.  

     

  • 12 Luz Casal"Si pogués"

    Quan un artista viu en pròpia pell la lluita contínua contra una malaltia, les seves interpretacions s’impregnen d’una força i una vitalitat extraordinàries. És el cas de Luz Casal, que, des que al 2007 va haver de vèncer els embats d’un càncer de mama, ha extret tot el que du la seva ànima per crear. “Si pogués” és l’adaptació en català d’una cançó del seu nou disc, “Almas gemelas”, i en el tema la cantant s’aferra als records per mantenir viva l’estima en una relació personal.
    Luz és una veterana de la cançó espanyola que des dels anys vuitanta ha travessat amb naturalitat del rock als boleros. El seu prestigi internacional arriba a tot Sud-amèrica i part d’Europa, sobretot a Bèlgica, Grècia i França, on el 2009 li va ser concedida pel Ministeri de Cultura la Medalla de les Arts i de les Lletres.
     

     

  • 13 Sanjosex i Amadeu Casas "Quan te'n vas no brilla el sol"

    “Ain’t no sunshine” ha estat reconeguda en nombroses llistes de millors cançons de tots els temps. És un cant a la persona que emprèn el vol tot sola i, sense ella, ja no brilla el sol. Composta i interpretada el 1971 pel cantant de soul i blues Bill Withers, ha estat versionada ni més ni menys que per Michael Jackson, Paul McCartney, Prince, Sting, Tom Jones, Kenny Rogers i altres figures del pop. Dos dels artistes catalans amb més groove s’han ajuntat per adaptar-la al català: el cantautor de la Bisbal d’Empordà Sanjosex i el guitarrista barceloní Amadeu Casas. L’un és la veu de la naturalitat, autor del considerat millor disc de l’any 2010 en llengua catalana: “Al marge del camí”. L’altre ja fa dècades que demostra que la seva guitarra és la més brillant i la més versàtil del blues a Catalunya.  

     

  • 14 The Mamzelles"Jardí de roses"


    Poca gent reconeixerà el nom de la veterana cantant de country Lynn Anderson, intèrpret d’“I never promised you a rose garden”. En canvi, a molta gent li sonarà la popular versió en castellà que en va fer Duncan Dhu als anys vuitanta, “Jardín de rosas”. O, fins i tot, l’adaptació en català que en va gravar el 2002 Núria Feliu, a l’àlbum “Amb aire de country”. “Jardí de roses” parla de la sinceritat en les relacions, de construir-les sense falses promeses. La nova versió en català és de The Mamzelles, el trio musical de moda gràcies a una contundent campanya de publicitat de la Generalitat per reciclar: “Envàs, on vas?” El seu primer disc, “Que se desnude otra”, s’acosta al cabaret pop i ha estat produït per Miqui Puig.  

     

  • 15 Okey OK i Gel "Dóna'm"

    La força dels sentiments juvenils es fa gran amb la unió de dues bandes joveníssimes del pop més energètic en català: Okey OK, formada per quatre nois, i Gel, per quatre noies. La primera, d’uns barcelonins que representen la nova fornada de power pop desacomplexat, a l’estil de Simple Plan. La segona, una formació de pop dance en català amb només un any d’existència. La cirereta del pastís és la cançó escollida, un clàssic dels anys seixanta: “Bring a little loving”, de Los Bravos. D’aquesta manera, els Okey OK i les Gel demostren que joventut i vellesa no són conceptes oposats, sinó perfectament complementaris. L’adaptació del títol a “Dóna’m” vol transmetre el missatge de la cançó: un al·legat a favor de la generositat. Compartint, tot és possible.  

     

  • 16 Núria Graham "Som fets l'un per a l'altre"

    Una de les veus roqueres femenines que més van brillar els anys vuitanta va ser la de Pat Benatar. La cantant de Nova York ha fet una carrera musical associada a la imatge de dona valenta i lluitadora, com certifica la temàtica dels seus èxits: “Heartbreaker”, “Love is a battlefield”, “Invincible” i “We belong”. Aquesta cançó, gravada al 1984 en l’àlbum “Tropico”, és un crit de força per no defallir quan la relació entre dues persones entra en un mar de dubtes i fragilitats. L’adaptació al català està interpretada per la jove cantautora vigatana d’arrels irlandeses Núria Graham. Només ha calgut una “demo” de set perles, “First tracks”, per situar la seva veu sensual, negrosa i amb un punt de “quejío” al capdavant de les promeses musicals del país.  

     

  • 17 Kate Ryan "Sé que tu lluitaràs"

    La música dance també té el seu lloc en aquest disc i, a la vegada, significa la participació d’una artista de renom internacional: Kate Ryan. De nom real Katrien Verbeek, aquesta belga filla de pares flamencs ha accedit a interpretar en català un tema de Bob Sinclair, “World, hold on”. Es tracta d’un dels grans èxits d’aquest músic francès que s’ha convertit en referent ineludible de la música electrònica a tot el món. Però el que resulta especialment interessant és descobrir el contingut de la cançó. Adaptada amb el títol “Sé que tu lluitaràs”, expressa un dels esforços clau en l’àmbit de les malalties neurodegeneratives: la lluita per no oblidar, per mantenir viu el record, per tenir consciència en tot moment, fins al final, de qui és un mateix.  

     

  • 18 Se Atormenta Una Vecina "Sintonia de La Marató"

    La Marató de TV3 del 2013 compta amb un combo de programa format pels músics d’una divertida banda de disco-funk: Se Atormenta Una Vecina. Guanyadors del premi ARC 2009 al millor grup de versions, s’inspiren en els referents de la música negra dels anys seixanta, setanta i vuitanta per construir un repertori amb noms tan coneguts com James Brown, Stevie Wonder, Earth, Wind & Fire i The Jackson Five. El vestuari, les coreografies i la “fiesta forever” són una part indispensable del seu entretingut xou. En aquest àlbum, la seva aportació és bàsica: recrear la sintonia de La Marató de TV3, la que sona cada any des que la va compondre el desaparegut i enyorat mestre Bardagí. Amb frescor, espontaneïtat i alegria sense complexos.  

     

 

 

MASTER MAKING PREMSA mix

Aquí teniu un tast del "making of" del disc de "La Marató".

 

 

 

MusicalMENT

"Making of" del quart disc de "La Marató" de TV3. La rapera Ariadna Puello i el seu amic Flavio Rodríguez componen una cançó especialment per a "La Marató". Estopa, Lolita i Manolo Escobar s'hi atreveixen amb cançons en català. I també s'escoltaran Chenoa, Manu Guix, o Sidonie.

 

 

 

Cançons des del cor

"Making of" de la gravació del tercer disc de "La Marató" de TV3.

 

 

 

Músics contra el dolor

"Making of" de la gravació del segon disc de "La Marató" de TV3.

 

 

 

Cançons per no oblidar

"Making of" de la gravació del primer disc de "La Marató" de TV3.

 
 
Logotip de TV3
Logotip de la Fundació La Marató de TV3