Miquel Cartanyà
Miquel Cartanyà, 62 anys, jubilat.
És el pare del Vicenç Cartanyà. S’ha jubilat després de treballar durant anys com a home del temps. A l’estar desocupat no para de tocar la “cacerenya” a tothom . A més a més, s’ha aficionat a fer una sèrie de tasques domèstiques que mai havia fet anteriorment com, per exemple, cuinar; evidentment, només ho fa quan vol i malament. Li encanta la boxa i el futbol.
És un home molt extravertit; a les reunions i al cafè és dels que sempre porta la veu cantant. A casa també sembla que porti els pantalons, però no és així. De fet, la Maria, la seva dona, sense aixecar la veu, sempre acaba sortint-se amb la seva.
El fet que el seu fill hagi tornat al poble li sembla bé; el que no li sembla tan bé és que es quedi a casa a viure amb ells.
Li encanta parlar de ties bones. Una de les coses que valora dels homes és que cardin molt. Per ell, el sexe és una cosa vital en l’home. Com la majoria, parla més del que practica.
Pensa que la Tilda és molt bona noia i és la més guapa del poble; considera que és una pena que ja no festegi amb el seu fill, a qui culpa d’haver-la perdut per dropo. En el fons, però, entén el Cartanyà perquè s’assembla molt a ell.
A més de la boxa i el futbol, és aficionat a la música lleugera. I és que el Miquel, de jove, havia estat vocalista de l’orquestra Alcanfor.
Lo making of...
 Los pares
El Carles Canut i la Marissa Josa són els pares de la criatura.
 vídeo
|
L'actor: Carles Canut
Ha rebut el premi Millors de 2000 a la millor interpretació teatral masculina per Tots eren fills meus, amb direcció de Ferran Madico; el premi de l'Asociación de espectadores de Alicante 1991, per Trampa para pájaros, amb direcció de Gerardo Malla; el Critven (Críticos Teatrales de Venezuela), i el Municipal de la ciutat de Caracas els anys 1975 i 1979.
En la seva llarga trajectòria com a actor, des de 1963, Carles Canut ha fet ja més de 90 estrenes i prop de 9.000 funcions. Entre les obres en què ha participat destaquen: Celebració (Festen), de Thomas Vinterberg, amb dramatúrgia de Pablo Ley i direcció de Josep Galindo (Teatre Romea 2005 dins del marc del festival Grec, amb propera gira per Espanya i al Festival de Otoño de Madrid); El rei Lear, sota la direcció de Calixto Bieito; La ópera de cuatro cuartos, amb direcció de Calixto Bieito, (espectacle inaugural del Festival Grec 2002); Sopar a quatre mans, amb direcció de J. A. Ortega; Emigrats, amb Josep Torrens com a director; Galileo Galilei, direcció de Calixto Bieito; Trampa para pájaros, amb direcció de Gerardo Malla; L'òpera de tres rals, direcció de Mario Gas; La verbena de la Paloma, amb direcció de Calixto Bieito, i de gran èxit a Edimburg; La tempestat, amb direcció de Jorge Lavelli; La verbena de la Paloma, amb direcció de Calixto Bieito; Divinas palabras, amb direcció de Carlos Giménez; Romeo y Julieta, amb direcció d'Álvaro de Rossón; Águila de Blasón, amb direcció d'Adolfo Marsillach; Tots eren fills meus, amb direcció de Ferran Madico; Woyzeck, amb direcció d'Àlex Rigola; Macbeth, direcció de Calixto Bieito (Teatre Romea, gira per Espanya i presentada amb gran èxit al Festival Internacional Bite 2003, al Teatre Barbican de Londres, l'abril de 2003); Orfeu als inferns, de Jacques Offenbach, amb direcció de Joan Anton Rechi, i Mestres antics / Maestros antiguos, de Thomas Bernhard, amb direcció de Xavier Albertí (espectacle estrenat al Teatre Romea al setembre de 2003 i, en la versió en castellà, al Centro Dramático Nacional de Madrid, al desembre del 2003, premi de les Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià).
A més, ha dirigit els espectacles Sóngoro Cosongo (contes, poemes i cançons cubanes) i P'atras ni pa' coger impulso (recital de contes i poemes de Veneçuela) dins del cicle Nits de teatre, contes i poesia de la Fundació Romea; Crim perfecte, de F. Knott (1999) i la lectura dramatitzada d'El petó de Judas, de David Hare, amb Josep Maria Pou. Va ser sotsdirector del grup de teatre Rajatabla, del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas, amb què va recórrer 21 països, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que va funcionar entre 1963 i 1965.
|
