Ferran Torres, un dels dos germans Torres, explica la seva infantesa, adolescència i pas a l'edat adulta a la franquista València dels anys seixanta.
La seva és una família atípica. El pare és mort, la mare viu en el record i un estrany accident els deixa orfes. L'avi i una curiosa parella d'oncles es fan càrrec del nens que creixeran en un ambient obert i permissiu, gairebé assembleari. La sèrie de convencionalismes socials i morals establerts durant aquella època, obligaran a en Ferran i el seu germà a buscar-se la vida com sigui en una ciutat on gairebé tot és possible sense que ningú se'n sorprengui

El tema que tracta la novel·la és el de la família, i totes les relacions que es desenvolupen entre els seus membres. L'autor descriu una vida que molts poden confondre amb l'autobiografia, però res més lluny de la realitat.

Ferran Torres és el protagonista de la novel·la. És el "xiquet" d'una família valenciana, l'hereu. En Ferran és més baixet i esquifit que el seu germà, en Josep Torres, anomenat Pepín. Els dos germans no tenen pare, ja que aquest mor poc abans de néixer Pepín. La mare puja sola els fills fins que, voluntàriament o per una coincidència del destí, cau d'una escala mentre poda el gessamí del corral, coincidint amb el dia que es va casar anys enrere.

L'avi Ramon i els oncles Ramonet i Tomàs formen un grup diferent de la família ideal que pretenia la mare. L'avi és un jubilat tranquil, tolerant i bondadós, però amb greus problemes de salut.

L'oncle Tomàs és un ésser que no es turmenta mai pels designis de la vida i és al·lèrgic a tota manifestació de poder. Tomàs viu sense la visió manipuladora de la sensatesa. Tomàs actua de fals pare, el pare que els dos germans Torres sempre havien desitjat.

Ramonet és el germà de Tomàs. S'ocupa de la casa i les feines del camp. Agafa el rol de mare i és homosexual. A pesar de l'aspecte físic --alt i ample, amb unes mans enormes-- té una dolçor impròpia dels homes d'ofici. Per caràcter es resigna a les circumstàncies: no es queixa mai i s'ha passat la vida al servei del seu pare i del seu germà Tomàs.

També són amics de la família en Carraca, amic íntim de l'oncle Tomàs; Pepito el Gamenyo, amic dels dos germans que els contava històries entre pipada i pipada; Flora, la cambrera del bar El Boquerón; en Fino, que té la mà trencada amb les dones; don Eulogio, que és el metge del poble, Benicorlí; don Mariano, que és el rector, un missioner de Déu amb propostes religioses mancades de realisme.

L'obra de Ferran Torrent té un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, ple de descripcions i de detallisme.
L'escriptor ha sabut crear un retaule evocatiu d'una ciutat i una època mitjançant la figura d'un narrador que es relaciona directament amb els fets, ja que n'és el protagonista.
És una novel·la històrica sobre els anys seixanta, a la darreria del franquisme, que narra les vivències d'una família de personatges peculiar, que sap viure el moment i que practica sovint la picaresca.