L’Aureli, fent gala d’un cinisme subtil,
proposa a la Drusil·la que rebin l’herència
del Vespasià, tal com els pertocaria. Per
això, hi ha una manera molt senzilla: l’Aureli
proposa casar-se amb la viuda Màrcia. La idea
encén la Drusil·la, que no vol admetre
davant de ningú la raó oculta de la
seva reticència i menyspreu cap a l’Aureli.
Per a desesperació seva, tothom veu bé la
solució matrimonial de l’Aureli amb
la Màrcia, sobretot ella, per venjar-se del
Marc i la seva passió per la meuca Lídia
Lapodaka. El Marc vol i dol, tant s’estima
la Màrcia com es deixa arrossegar pel seus
instints en direcció a casa de la Lídia.
Però descobreix desolat que la Lídia
s’ha casat amb el comerciant Agripa. Ni la
Lídia ni la Màrcia no seran seves.
El
cèsar s’assabenta d’una conxorxa
de senadors per destronar-lo i tornar a proclamar
la república. Però no acaba de saber
l’abast del complot. Farà vigilar els
senadors mitjançant espies i sobretot el senador
Aureli.
Comencen
a prepar el casament, però una declaració insòlita
de l’Aureli fa canviar el rumb dels esdeveniments:
La Drusil·la és la dona de la seva
vida, tots aquests anys no se l’ha pogut treure
del cap. És sincer o és només
una peça en l’engranatge de la conxorxa
contra el cèsar?
La
Júlia creu que l’Aaró, el preceptor
jueu, és el messies que l’Antic Testament
anuncia al poble d’Israel. Un seguit de ‘miracles’ casuals
així ho indiquen. Quan l’Aaró coneix
la intuïció de la Júlia, reacciona
horroritzat. Però unes paraules seves, molt
enigmàtiques, deixen entreveure que potser és
cert.
Per
la seva banda, la Drusil·la, irritada, decideix
vendre la Numància, per així aplanar
el camí a l’acte entre la Clàudia
i el Mandoni perquè es quedi embarassada.
La
nit del foc, que se celebra el solstici d’estiu,
una llegenda romana assenyala que cadascú trobarà l’amor
que el destí ha marcat en la seva vida. Així és
com el Pompeu i la Numància viuran una nit
apassionada, així com la Numància amb
el Mandoni. És aquesta la nit dels amors creuats.