El desafiament demogràfic més gran de les properes dècades serà l'envelliment de la població. Aquest és un dels grans reptes de la societat occidental. L'any 2010 la població anciana de Catalunya s'haurà duplicat. El nombre de jubilats continuarà superant el de joves i infants. La xifra actual d'habitants de 85 anys i més es duplicarà en nou anys i és molt possible que s'hagi triplicat abans del 2030.

Som, doncs, davant d'una realitat nova. Fins ara no hi havia hagut mai una situació semblant. I, d'acord amb els estudis científics que demostren que l'expectativa de vida augmentarà, és interessant pensar quines coses ompliran la vida de tantes i tantes persones.

El perfil sociològic de les persones grans també ha evolucionat de manera significativa, sobretot durant els últims 50 anys. Ara el deteriorament o la pèrdua de capacitat funcional d'una persona arriba molt més tard que abans. La millora de l'atenció sanitària i l'augment de la independència econòmica han reforçat l'autonomia de les persones grans i les seves expectatives de protagonisme social.

Per als que arriben a grans, aquesta etapa és nova i té unes característiques singulars. Una part important de la nostra estructura social ha estat feina seva. El temps que els ha tocat viure no ha estat fàcil -el segle XX ha estat un dels més convulsos de la història- i, en canvi, se n'han sortit. Seria injust no reconèixer-los el mèrit i l'admiració que es mereixen.

Per als més joves viure al seu costat ha de ser una oportunitat per compartir temps i experiències.

La gent gran, cada vegada més, exigeix tenir presència a la societat per aportar-hi les seves iniciatives i expressar les seves inquietuds.

La realitat social no afavoreix gaire la situació de les persones grans o simplement madures. N'hi ha molts que es rebel·len contra aquesta societat en què sembla que tot estigui organitzat al voltant dels joves o dels que estan en edat de treballar. Les persones grans, o els jubilats, allunyats de la vida "productiva", sovint se senten poc considerades.

Naturalment, no tothom afronta fer-se gran de la mateixa manera, però tothom està d'acord què, arribat aquest punt, el mínim que es pot exigir a la societat és consideració i un gran respecte.