La salut al cistell
El programa "La salut al cistell" neix amb la voluntat de mostrar i explicar com els aliments són produïts i distribuïts fins arribar al nostre cistell, i encara després com podem combinar-los de manera sana i gustosa. La pagesia, la indústria, la distribució, així com l'Administració i la Universitat, volen anar a la una a l'hora de preservar i impulsar el sector agroalimentari de Catalunya, tan essencial pel territori, necessari per l'economia i imprescindible per a la salut.
És la primera experiència a Catalunya de produir i realitzar un programa de TV amb el sector agroalimentari, en col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i l'Ajuntament de Barcelona, a través de Mercats Municipals i Mercabarna, amb l'assessorament alhora de la Càtedra de Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La televisió es converteix simbòlicament en una finestra des d'on descobrir tot l'itinerari que segueixen els aliments abans no són metabolitzats per l'organisme, quan els converteix en energia, mitjançant aquest "laboratori mòbil" què és el cos humà.
L'alimentació és l'únic factor fonamental per a la salut que podem controlar en bona mesura; ja que podem escollir què menjar, i com combinar el que hem decidit menjar; així com la quantitat i qualitat. Els aliments contenen elements molt diversos que cal incorporar a l'organisme en quantitats diferencials segons l'edat, el gènere, el tipus de feina que realitzem, el clima, l'esport practicat, l'estat de salut, els medicaments que puguem prendre i fins i tot la religió que es pugui professar. Tanmateix en la nostra cultura, totes les celebracions siguin laiques, religioses, professionals i/o socials, comencen o acaben entorn a una taula amb begudes i aliments. Menjar i beure és el gran ritual antropològic atemporal, símbol de vincle compartit.
L'alimentació i la medicació comparteixen molts dels seu principis actius. Certament tot aliment pot actuar com un medicament, és a dir, que sense ser intrínsecament bo o dolent, és més o menys adequat a les nostres necessitats. Ens cal una cultura de l'alimentació més adreçada a l'àmbit de la medicina i de la salut, que compensi i equilibri l'extraordinària informació i literatura que vincula més l'alimentació amb la gastronomia.
Alimentar-se és bàsicament una necessitat, i a partir de la seva satisfacció pot ser un plaer, un art i fins i tot un espai de confluència multidisciplinari de diverses ciències.
Paladar i salut han de buscar espais de maridatge. No és cert que en general el que és sa és poc gustós i viceversa. El que ens cal és conèixer com a partir del que és saludable es pot construir una alimentació gustosa i atractiva.
Certament el nostre estil de vida, apressat i sovint artificiós, afavoreix compensar amb l'alimentació altres absències de satisfacció i instrumentalitzar-la com una eina o estratègia de relacions. Això si no és l'últim reducte d'atenció a la nostra agenda diària, per motius laborals, socials i/o familiars.
Som el que mengem i per tant hem de ser curosos amb la nutrició, ja que introduïm en el nostre organisme elements externs, que produiran sempre un efecte.
Als països desenvolupats, l'obesitat, l'anorèxia i els trastorns alimentaris, contrasten amb la desnutrició i manca de salubritat alimentària de molts països anomenats del Tercer Món. Un es vol aprimar i l'altre no es pot engreixar. A un li sobra per excés i a l'altre li falta per defecte.
La nostra intenció, modesta en la forma però ambiciosa en el fons, és aconseguir que alimentació, gastronomia, dietètica, nutrició, salut i plaer puguin aconseguir que el "bon profit" que ens dediquem abans de cada àpat pugui fer-se realitat, tot perllongant aquest desig formal en un acte real.
Dr. Francesc Xavier Altarriba
Director del Projecte
És la primera experiència a Catalunya de produir i realitzar un programa de TV amb el sector agroalimentari, en col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i l'Ajuntament de Barcelona, a través de Mercats Municipals i Mercabarna, amb l'assessorament alhora de la Càtedra de Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La televisió es converteix simbòlicament en una finestra des d'on descobrir tot l'itinerari que segueixen els aliments abans no són metabolitzats per l'organisme, quan els converteix en energia, mitjançant aquest "laboratori mòbil" què és el cos humà.
L'alimentació és l'únic factor fonamental per a la salut que podem controlar en bona mesura; ja que podem escollir què menjar, i com combinar el que hem decidit menjar; així com la quantitat i qualitat. Els aliments contenen elements molt diversos que cal incorporar a l'organisme en quantitats diferencials segons l'edat, el gènere, el tipus de feina que realitzem, el clima, l'esport practicat, l'estat de salut, els medicaments que puguem prendre i fins i tot la religió que es pugui professar. Tanmateix en la nostra cultura, totes les celebracions siguin laiques, religioses, professionals i/o socials, comencen o acaben entorn a una taula amb begudes i aliments. Menjar i beure és el gran ritual antropològic atemporal, símbol de vincle compartit.
L'alimentació i la medicació comparteixen molts dels seu principis actius. Certament tot aliment pot actuar com un medicament, és a dir, que sense ser intrínsecament bo o dolent, és més o menys adequat a les nostres necessitats. Ens cal una cultura de l'alimentació més adreçada a l'àmbit de la medicina i de la salut, que compensi i equilibri l'extraordinària informació i literatura que vincula més l'alimentació amb la gastronomia.
Alimentar-se és bàsicament una necessitat, i a partir de la seva satisfacció pot ser un plaer, un art i fins i tot un espai de confluència multidisciplinari de diverses ciències.
Paladar i salut han de buscar espais de maridatge. No és cert que en general el que és sa és poc gustós i viceversa. El que ens cal és conèixer com a partir del que és saludable es pot construir una alimentació gustosa i atractiva.
Certament el nostre estil de vida, apressat i sovint artificiós, afavoreix compensar amb l'alimentació altres absències de satisfacció i instrumentalitzar-la com una eina o estratègia de relacions. Això si no és l'últim reducte d'atenció a la nostra agenda diària, per motius laborals, socials i/o familiars.
Som el que mengem i per tant hem de ser curosos amb la nutrició, ja que introduïm en el nostre organisme elements externs, que produiran sempre un efecte.
Als països desenvolupats, l'obesitat, l'anorèxia i els trastorns alimentaris, contrasten amb la desnutrició i manca de salubritat alimentària de molts països anomenats del Tercer Món. Un es vol aprimar i l'altre no es pot engreixar. A un li sobra per excés i a l'altre li falta per defecte.
La nostra intenció, modesta en la forma però ambiciosa en el fons, és aconseguir que alimentació, gastronomia, dietètica, nutrició, salut i plaer puguin aconseguir que el "bon profit" que ens dediquem abans de cada àpat pugui fer-se realitat, tot perllongant aquest desig formal en un acte real.
Dr. Francesc Xavier Altarriba
Director del Projecte
