Viatge fantˆstic


Dijous, 1 de gener a les 23.00 h

Sglup! Nyaca! Primer programa del 1998. Això vol dir que ja som a només dos anys del 2000, i a tres de convertir el film de Kubrick en un flash-back. Un viatge fantàstic cap al futur que celebrarem amb el film de Richard Fleischer, una de les peces més originals i ben recordades dels anys 60, una altra "flipada" conseqüència d'algun viatge psicodèlic d'aquella colla d'al.lucinats que eren els membres de la colònia cinematogràfica de Los Angeles.

Sabeu de què us parlo. Els dos submarins més importants de l'època, el "Yellow" dels Beatles i el "Proteus" de Fleischer, neixen d'un mateix espasme: el tripiintegral. Però els uns proposaven un viatge per la ment, i el de Fleischer, per un territori no pas menys fascinant, però físic: el cos humà. El cos humà convertit en galàxia, que és el que és. Com fer-ho? L'excusa és secundària, però ben estúpida: operar un hematoma inoperable des de l'exterior, d'un científic que ha inventat un sistema per reduir la matèria a proporcions de microbi. Agafes un submarí, un metge, uns soldats i Raquel Welch, i els envies, amb l'ajut d'una xeringa, a l'interior d'una artèria. Ara bé, es devien pensar que som imbècils. ¿De manera que la ciència ha arribat al punt de poder convertir Raquel Welch en una cèl.lula i no sap com solucionar un petit hematoma de no res? Apa, au!

Però un cop posats, anem-hi amb totes les de la fantasia. De l'artèria a la vena, al cor, als pulmons, a la pleura, al sistema limfàtic, a l'orella interna, al cervell i al lacrimal... Aquest és el viatge que farem a bord del "Proteus", un submarí creat per Harper Goff, inspirat en els dissenys d'un altre llegendari, el de l'adaptació de "20.000 llegües de viatge submarí", del 1954, que també havia dirigit Richard Fleischer, el millor dels directors que no consten com a grans autors, i que, a més d'una colla de bones pel.lícules de tota mena, ha abordat el Fantàstic sovint i força bé: "Barrabàs", "Doctor Dolittle", "Terror cec", "Soylent Green", "El peu de l'infern", el segon Conan i "El guerrer vermell", a més dels dos estranguladors, el de Boston i el de Rillington Place, han convertit el fill de l'animador Max Fleischer en un petit i esforçat entusiasta de les Klaatades.

Per fer la pel.li, la Fox va llançar la casa per la finestra. Van rodar tot un any, als decorats construïts en un camp de futbol (perquè no cabien a qualsevol plató), supervisats per un equip mèdic que garantia la fidelitat a la realitat del que és invisible del cos humà. Aquests decorats s'han convertit en l'element clau del prestigi de "Viatge fantàstic". Els van fer Jack Martin Smith, Dale Hennesy, Walter Scott (que no té res a veure amb l'autor d'"Ivanhoe") i Stuart Reiss, van guanyar l'Oscar d'aquell any i van estar perfectament acompanyats pels efectes visuals d'Art Cruickshank i la fotografia d'Ernest Laszlo; i més encara que per la fotografia, pels efectes de la llum, per dotar les superfícies de la densitat, les transparències, les textures i la tactilitat que s'extingien.

És cert que a vegades, avui dia, aquests decorats tenen una aparença plastificada massa evident. Són coses fins i tot de les modes del moment, però no en disminueixen pas el valor. Al contrari, els diferencien tant del gust actual, que resulten més originals i sorprenents.

A la pel.lícula, hi sobren discussions metafísiques, i l'ajuda molt el concepte temporal: l'hora de temps que tenen els viatgers per resoldre l'operació del cervell, que es correspon gairebé del tot amb el temps real de projecció. El suspens funciona. Una bona colla de secundaris (Edmond O'Brien, Arthur Kennedy, Donald Pleasence i Arthur O'Connell) reforcen l'ambient, mentre Raquel Welch passeja un cos que van batejar com El Cos, i que lògicament és atacat pels anticossos de la sang, un detall d'humor molt encertat.

No m'acomiadaré sense dir que el professor de piano de James Dean, Leonard Rosemann, és l'autor de la partitura, com sempre molt moderna i a contracorrent. I el que és més important: amb "Viatge fantàstic" teniu assegurada una sessió entretingudíssima. No hi ha res millor.