En Sandri viu a Castellar del Vallès on disfruta ara d'un permís de paternitat per estar-se amb la Júnia, la seva filla. Ell i la Teresa es van conèixer a Udin, la capital del Friül, i allà els va unir la passió mútua per la filologia. Qui sap si també algun dels plats que prepara en Sandri hi va tenir alguna cosa a veure. Representen una cuina consolidada ja en el Renaixement i amb influències de la veïna Eslovènia, Alemanya o Itàlia. Amb ell aprendrem receptes com la dels cjarsons, una pasta farcida de patata, bleda i mató; la salviade, fulles de sàlvia arrebossades; la gubane, unes postres farcides de fruita seca; o el frico, una mena de truita sense ou a base de formatge i patata, el seu plat nacional.

El territori històric del Friül s'estén al nord-est d'Itàlia i agafa tota o part de les actuals províncies d'Udine, Gorizia, Pordenone, Belluno i Venezia. Antic ducat llombard a l'edat mitjana, el Friül va estar dominat des de llavors pel món germànic, la República Veneciana o l'imperi austríac. La segona meitat del segle XX molts friulans van emigrar, especialment a França, Bèlgica, Amèrica i Austràlia, llocs on han sabut mantenir la seva identitat. Actualment, el Friül, integrat a la regió autònoma Friül-Venècia Júlia, segueix lluitant per la pervivència de la llengua i la cultura pròpies en un estat, l'italià, a qui sembla costar-li invertir en les cultures regionals.