Tercera Temporada

Ha passat mig any dels moments intensos i les sorpreses amb què es va acabar la temporada anterior. Les nostres cinc protagonistes, cadascuna a la seva manera, han saltat a l’altra banda del riu. Més atrevides, i una mica més sàvies, han après moltes coses d’elles mateixes i dels altres, però la vida continua i queden moltes coses per compartir.

CRUZ:
Ha decidit fer un gir a la seva feina, motivada per raons ètiques i solidàries, i ha muntat amb Robert una empresa de microcrèdits per a gent necessitada. La seva relació amb el Jesús es consolida però encara té moltes experiències per viure apassionadament.

PAULA:
Ha aconseguit ser una escriptora d’èxit amb la seva primera novel·la, i el seu repte ara és estar a l’alçada de les expectatives. La convivència amb la seva neboda de divuit anys, que arriba per estudiar a Barcelona, farà més evident que mai la seva vocació de Peter Pan.

LÍDIA:
S’acostumarà a viure sense el Toni, i el Manu es convertirà  en el principal motor de la seva vida. La relació entre ells, sempre complexa, es complicarà quan la mare d’ell surti de la presó. El sexe amb desconeguts seguirà sent un refugi per la Lídia, però li acabarà portant problemes.

ARLET:
Amb la Dani s’han convertit en una parella estable i compenetrada. L’Arlet es veurà cada vegada més involucrada en assumptes de l’escola, i la Dani, a part de continuar amb la feina al bar, torna a ser professora d’aigua-gym. Quan se’ls desperta el rellotge biològic, decideixen tenir un fill, però la qüestió que han de resoldre és com.

JOANA:
Per fi viu una feliç vida de parella amb el Peter, tot i que a la seva memòria pesen els secrets i els records de com han arribat fins aquí. Aviat, els problemes laborals del Peter i l’aparició del Francesc, el seu primer marit, que ha tornat a Barcelona i vol la custòdia compartida dels seus fills, enterboliran el seu dia a dia

LA SÈRIE

Ser fidels a sí mateixes. Aquest és l’objectiu de les cinc protagonistes d’Infidels. I no és una tasca gens fàcil quan, al mateix temps, s’ha de ser abnegada núvia o esposa, mare devota i, a més, ser una professional competent en el teu horari laboral… I no és un objectiu assequible quan, per ser fidel a una mateixa, moltes vegades has de deixar de ser-ho a moltes altres coses, més enllà del que la societat sancioni i els altres critiquin.

Arlet, Joana, Paula, Lidia i Cruz. Aquests són els seus noms. Mestra d’escola, funcionària, economista, escriptora i psiquiatra. Aquestes són les seves professions. I totes tenen coses en comú.

La primera, que són amigues. Amigues inseparables que s’estimen i es protegeixen. Que es diverteixen en els moments alegres i es consolen en les desgràcies. Que s’ho expliquen tot… I quan no ho fan, amb la mirada d’una d’elles n’hi ha prou per saber que en passa alguna… Són unes amigues que han convertit les seves reunions en un ritual, ja sigui amb sopars, ja sigui amb el temps que coincideixen a la piscina, el lloc ideal per no perdre la forma… ni la informació del que a cadascuna li ha esdevingut aquell dia…

El segon factor que les uneix és que cap d’elles, ni la més atrevida ni la més tímida, estarà disposada a passar per la vida sense ser ella mateixa qui decideixi el seu destí. Diguin el que diguin, com feia la cançó.