La nostra feina tenia un punt de partida: el fons documental conservat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Inclou centenars de documents, expedients, factures, llibres tècnics sobre les armes fabricades i més d'un miler de fotografies.

Les fotografies són d'una gran qualitat. Estan fetes per professionals amb la voluntat de deixar constància de tot l'esforç que es fa. Documents per a la història, però també, si cal -som en temps de guerra-, per a la propaganda. Problema: la gran majoria d'aquestes imatges estaven per identificar. Als àlbums fotogràfics de la Comissió de la Indústria de Guerra, només hi consta el número de clixé. Però cap altre paper aclareix a què correspon l'esmentat número.

Estàvem, doncs, davant d'edificis imponents, i no sabíem on eren. Davant de dones que feien cartutxeria i homes que carregaven bombes en tallers que no sabíem on situar. Davant d'instal·lacions mecàniques, de laboratoris, de magatzems de blindats sense cap informació precisa que els acompanyés.

La lectura dels expedients ens permetia fer un mapa d'on se situaven les quinze fàbriques que eren propietat al cent per cent de la Generalitat. A partir d'aquí calia estirar el fil. Preguntar als ajuntaments, als arxius municipals per seguir la pista. Intentar veure altres documents.
I, sobretot, calia anar als llocs amb les reproduccions fotogràfiques sota el braç i ensenyar-les a un munt de gent. Fer que la memòria sorgís, de mica en mica.

Així, pas a pas, hem trobat els testimonis d'homes i dones que van treballar com a mecànics, com a operàries o com a responsables d'aquelles unitats de fabricació. En molts casos, mai ningú els havia preguntat sobre aquella fàbrica o taller.
Mai, tampoc, havien tingut ocasió de tornar a veure imatges dels llocs on van passar tantes i tantes hores de la seva joventut.

Intentar retrobar els vestigis d'aquelles fàbriques, fer que els edificis que veiem a les fotografies en revelessin la seva adreça, ha estat una feina pacient. Qualsevol detall resultava determinant. Una finestra o una porta en una fotografia ens permetia agrupar les imatges.
Els detalls dels plànols dels arquitectes eren imprescindibles, i els informes de descripció d'edificis, veritables tresors: la indicació d'una claraboia, d'uns contraforts, l'alçària d'un sostre, permetia identificar moltes fotografies.
De vegades l'ajuda venia de les marques de les màquines que apareixien als clixés. Calia, aleshores, comparar-les amb les factures o els informes de les fàbriques.

Al final, la majoria de peces del puzle han acabat encaixant. Ara podem seguir l'itinerari d'aquelles fàbriques, veure com eren i comprendre per a què van servir.

Ignasi Pastori amb la Steady, a la fàbrica Trepat de Tàrrega.

Josep Ma. Suñé i Marc Sansa seguint el canal d'aigua de la turbina situada sobre La Farga, a Queralbs.

Josep Ma. Suñé a la galeria de l'edifici on hi havia l'antiga seu de la CIG, a l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

Montserrat Besses i Montserrat Bailac trobant vestigis del que havia estat part de la F4, a La Canya, a La Garrotxa.

Xavi Martínez i Marc Sansa, a la sala d'edició, just després d'haver muntat el primer pla del documental.