El plantejament musical del documental "Del pintallavis a la bala" es crea a partir d'algunes idees mestres:

• Estem explicant uns fets importants i contundents de la història del nostre país
• Parlem d'indústria pesant, metal·lúrgica, mecànica...
• El to de la història és èpic, però alhora trist, ja que és la història d'un fracàs

Aquests eren, a grans trets, els adjectius de base que havien de definir el to i el tempo de la banda sonora. A més, cal tenir en compte que es tracta de música per a un documental de televisió: això implica la creació de diferents subtemes relacionats amb el tema principal, però sempre conservant una coherència i un lligam.

A partir d'aquesta idea mecànica, o procés mecànic, combinada amb la idea èpica i contundent, vaig treballar sobre un compàs un xic sincopat, amb una cadència irregular dels ictus i que no portés mai a la monotonia (però que no compliqués gaire el muntatge). Em vaig basar, doncs, en un compàs 3/4+3/4+2/4, ja que es pot executar també sobre un compàs de 4/4, més senzill de mesurar i adaptar a les durades de les seqüències.
Sobre aquesta base rítmica, vaig construir l'estructura harmònica, en tonalitat de do menor. És una davallada tonal, en frase de dotze compassos (dels de 4/4), sobre la qual vaig dibuixar una melodia trista, també baixant, que troba, finalment, la dominant de l'estructura harmònica.
A partir de la idea principal, vaig elaborar els diferents temes musicals que calia (alguns de forts i intensos, altres de misteriosos o inquietants...), segons les necessitats del guió. Tant la melodia principal com la segona veu provenen d'un únic i principal tema que es mostra en començar el documental. Alguns temes resolen funcions indicatives, com la música que acompanya els mapes geogràfics, d'altres adjectiven estats d'ànim, com la trista balada del procés judicial a Sánchez Mur, o la intensitat expressiva de la foneria de coure contraposada a la càrrega feixuga dels lents tràmits duaners a Portbou. En qualsevol cas, tots han estat creats a partir d'algun dels elements del tema principal.

Moltes partitures les vaig compondre en paral·lel al muntatge d'imatges, a la mateixa sala d'edició. Això ens va permetre, amb el Xavi Martínez, el muntador, ajustar i sincronitzar perfectament el component de la imatge i el component de la música, alhora que marcava a la Montse Besses quin era el tempo i la durada justos que havia de tenir el text. D'alguna manera, era com treballar els tres elements principals que conflueixen en una seqüència (imatge, música i text) tots tres alhora, sense predominar-ne clarament cap. És potser un procés un xic més lent que l'habitual, però, sens dubte, immensament més ric i creatiu.

La totalitat de les músiques del documental són de composició pròpia.

Descarregar